Picot verd
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Femella de picot verd.
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Picus viridis (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
 Distribució geogràfica del picot verd.
|
||||||||||||||
El picot verd (Picus viridis) és un ocell de l'ordre dels piciformes que és resident tot l'any a Catalunya i on es troba àmpliament distribuït, tot i que en baixes densitats.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
Mesura entre 30 i 32 cm de longitud i 42 d'envergadura, pesant uns 170 g.
Els principals trets morfològics que el caracteritzen són el carpó groc llimona, el dors verdós i les primàries de les ales puntejades en blanc.
El mascle té roig viu al cap, amb característic bigoti negre i vermell. La femella és més apagada i sense vermell al bigoti. Els joves tenen taques blanques al dors i taques fosques al cap, coll i parts inferiors.
Un seguit de trets anatòmics denoten l'adaptació de consumidor secundari especialitzat d'invertebrats d'àrees forestals, per la qual cosa empra una llengua protàctil, una ranfoteca duríssima i un gran paquet muscular cefàlic.
Grimpa amb les extremitats zigodàctiles i es recolza amb la cua aforquillada de plomes curtes, rígides i punxegudes, sense les quals es faria molt difícil de dur a terme la tasca ecològica d'explotador de larves xilòfagues d'insectes.
[edita] Costums
Tot l'any és fàcilment audible, fins i tot a força distància, pel seu característic renill al qual s'afegeix un menys freqüent tamborinat produït en repicar amb el bec contra les soques seques i arbres morts.
Quan hom el pot observar enfilar-se per les tiges dels arbres, sempre de forma ascendent, notarà que ho fa amb el cap dret tot mirant endavant.
El vol és marcadament ondulat i no gaire alt, en què es mostra el conspicu groc del carpó.
[edita] Hàbitat
És el més conegut dels pigots dels Països Catalans i presenta una distribució restringida a Europa, però estretament emparentada amb dues altres formes de pícids de l'Àfrica del Nord i Àsia.
És el menys forestal dels nostres pícids grossos. En zones poc arbrades prefereix boscos de ribera.
[edita] Alimentació
Menja sovint a terra, molt més que els altres pícids, on captura principalment formigues i també escarabats i mosques. És aleshores quan hom se'l pot veure en els anomenats "banys de formigues".
[edita] Reproducció
Encabeix el niu, un forat rodó, el qual no basteix pas interiorment, en gairebé qualsevol altura i qualsevol arbre (fins i tot en pals de telèfons).
A l'abril pon de cinc a set ous.
[edita] Referències
- Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 162.
- Hume, R.:Guía de campo de las aves de España y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.
[edita] Enllaços externs
- Article sobre el picot verd del Principat de Catalunya. (català)
- Vídeos de picots verds en llur hàbitat natural. (anglès)
- Descripció i fotografies del picot verd. (alemany)
- BirdLife International (2004). Picot verd. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 18 de febrer del 2008.
