Drag??
De Viquip??dia
 |
Per el legislador i pol??tic atenenc vegeu Drac?? (Dracon) |
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Drag?? com??
|
||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||
|
||||||||||||
Els dragons s??n r??ptils de la fam??lia dels gec??nids (Gekkonidae). N'existeixen unes 650 esp??cies distribu??ts per zones tropicals i subtropicals de tot el mon incloent la conca mediterr??nia al l??mit nord de distribuci??. Nom??s se'n troben quatre esp??cies a Europa. S??n principalment nocturns, tot i que a les regions temperades es poden veure actius durant el dia. Gaireb?? tots els dragons s??n capa??os d'emetre sons que poden anar des d'un petit xiscle, en les esp??cies m??s petites, a un lladruc estrident. S??n grans escaladors, ja que presenten uns coixinets adherents als dits. Aquests coixinets estan recoberts per unes estructures microsc??piques semblants a p??ls, anomenats setes, que els permeten enfilar-se per superf??cies llises.
[edita] Esp??cies aut??ctones dels Pa??sos Catalans
A la Pen??nsula Ib??rica i als Pa??sos Catalans hi trobem dues esp??cies de dragons: el drag?? com?? (Tarentola mauritanica) i el drag?? rosat (Hemidactylus turcicus). Es poden diferenciar f??cilment per la mida i la coloraci??, ja que el drag?? com?? ??s m??s gran i m??s fosc, a part de ser m??s f??cil de veure degut a que ??s el m??s abundant dels dos. Una altre manera de diferenciar-los ??s mirant el n??mero d'urpes que presenten. El drag?? com?? nom??s presenta urpes al tercer i quart dit de cada peu, mentre que el drag?? rosat en presenta a tots els dits.
[edita] Drag?? com??
- Nom com??: Drag?? com?? (Tarentola mauritanica)
- Longitud: 15 cm incloent la cua
- Coloraci??: variable, generalment marr?? fosc o gris fosc
[edita] Drag?? Rosat
- Nom com??: Drag?? rosat (Hemidactylus turcicus Linnaeus, 1758)
- Longitud: fins a 10 cm incloent la cua
- Coloraci??: sovint clara, bastant transl??cida, amb tonalitats groguenques o rosades
Habiten en zones properes a la costa, tot i que el drag?? com?? tamb?? s'est??n cap a regions m??s interiors. Podem trobar les dues esp??cies a tota la conca mediterr??nia. El drag?? rosat est??n la seva distribuci?? fins les costes del mar Roig i el Pakistan i pel sud fins a Kenya. Tamb?? es troba al continent americ?? degut a la introducci?? accidental mitjan??ant transport mar??tim de c??rrega. Ambdues esp??cies viuen a les esquerdes de les parets dels edificis, a terrenys rocosos, tamb?? als troncs dels arbres i a les atzavares. La seva capacitat per conviure amb l'home els permet mantenir les poblacions saludables, amb pocs enemics naturals i gran abund??ncia de refugis. Els habitatges moderns fan disminuir les possibilitats de trobar refugis segurs, tot i aix?? de moment les seves poblacions es troben en bon estat de conservaci??.
Habitualment fan postes de nom??s dos ous que triguen uns quatre mesos a eclosionar. La seva biologia ??s encara poc coneguda. S'alimenten d'insectes, i per aquesta ra?? es poden observar f??cilment a les parets de les cases sota la llum de les faroles per capturar les seves preses. El drag?? com?? tamb?? pot alimentar-se de cries d'altres dragons.
De vegades es poden arribar a trobar dragons dins les cases o fins i tot dins els armaris, i no ??s estrany sentir l'afirmaci?? que es mengen la roba. Com ja s'ha dit els dragons s??n animals insect??vors, i per tant si es troben dins els armaris possiblement sigui perqu?? all?? poden trobar alguna papallona o alguna arna per alimentar-se. ??s gaireb?? segur que no s'alimenten de roba.
