Serra Mariola

De Viquip??dia

Serra Mariola
Mapa del Parc Natural de la Serra Mariola
Nivell de protecci??	Parc natural
Pa??s	Pa??s Valenci??
Localitzaci??	L'Alcoi??, el Comtat i la Vall d'Albaida
Coordenades	38?? 44??? 1??? N 0?? 35??? 30??? OCoordenades: 38?? 44??? 1??? N 0?? 35??? 30??? O
Superf??cie	17.257 h??
Data de declaraci??	2002
Administraci??	Generalitat Valenciana
Esp??cies vegetals m??s representatives	s??lvia de Mariola i el teix
Esp??cies animals m??s representatives	voltor com??

La Serra de Mariola ??s una serralada d'orientaci?? b??tica, situada entre les comarques de l???Alcoi??, el Comtat i la Vall d'Albaida. Constitueix un dels territoris valencians en els quals es concentren en major mesura valors mediambientals, paisatg??stics i socioculturals d???especial rellev??ncia.

T?? una formaci?? gaireb?? rectangular amb una alineaci?? de sud-oest a nord-est, ocupant una superf??cie aproximada de 16.800 hect??rees. La delimitaci?? natural de la Serra Mariola ??s al Nord amb la Vall d'Agres. Al sud amb el riu Polop, que separa la serra amb la del Carrascar de la Font Roja. A l'Est amb el riu Serpis, quedant l'Oest per determinar a causa de la continu??tat de la Serra Mariola per les serres d'Onil i Biar.

Mes f??cil ser?? delimitar la serra mitjan??ant el cintur?? de carreteres format per les poblacions que envolten Mariola i que penetren amb els seus termes municipals cap a l'interior de la muntanya, com Alcoi, Cocentaina, Muro d'Alcoi, Agres, Alfafara, Bocairent i Banyeres de Mariola.

Taula de continguts 1 Descripci?? geomorfol??gica 2 Vegetaci?? i Flora 3 Fauna 4 Activitat humana 5 Normativa legal 6 Referencies

[edita] Descripci?? geomorfol??gica

Els primers indicis de la Mariola van apareixer fa 60 milions d'anys, configurada com una illa. Durant l'Eoc?? mitja i superior la Mariola va anar emergint del mar, i ??s al Mioc?? quan el mar abandona la serralada per la zona sud. Al Quaternari, la Mariola adopta la gran complexitat estructural amb la que hui en dia la coneixem, i a causa de l'erosi?? clim??tica va adoptant les formes suavitzades actuals. Actualment, la Mariola ??s un important jaciment geol??gic ??mpliament estudiat.

Constitu??da majorit??riament per materials calcaris, la intensa activitat tect??nica ha generat un mass??s amb una topografia molt variada, que arriba a la m??xima agressivitat a l???extrem nord-oriental, sector en el qual se situen tamb?? les m??ximes altures, presidides pels 1.389 metres per l???emblem??tic Montcabrer.

Aix??, la Serra Mariola queda dividida en dues parts, la Nord-Oriental(zona mes agresta de la serra) i la Sud-Occidental (o zona mes suau i plana) prenent com refer??ncia i l??nia divisora de les dues parts la carretera CV 794 que comunica per l'interior de la serra les poblacions d'Alcoi i Bocairent , travessant per complet tota la serra.

Les altures mes importants de la zona es troben a la zona Nord-Oriental, destacant l'altura del Montcabrer de 1389 metres sobre el nivell del mar, el m??s alt de la Serra i tercer de la prov??ncia d'Alacant despr??s del pic d'Aitana i del Puig Campana. Li segueixen el Pic de l'Alberri, Morro del Comptador, Alt del Cerincal, Alt de la Mola, Alt de Mariola i el de la Codolla, el Cavall Bernat, el pic del Port?? i Cabe???? de la Cova, tots ells superant els 1.000 metres sobre el nivell del mar. En la zona sud???Occidental destaca el pic de l'Eixar de 1090 metres, sent l'altura m??s important de la zona, seguida de l'Alt de Sant Jaume, Capoll de l'Aguila i el Morro del Porc, no arribant cap dels tres als 1.000 metres d'altura s.n.m.

Els importants aq????fers de Mariola, reconeguts ja per Cavanilles, donen lloc a innombrables fonts, ullals i surg??ncies que esguiten tota la superf??cie de la serra. L'aigua ??s un important element de la serra de Mariola. Existeixen nombroses bosses d'aigua, que molt a sovint emanen a l'exterior, donant lloc a fonts com la Font de Mariola, Mol?? Maton, la Cova, la Font Freda, el Sumadoret, el Xorrador, la Coveta, el Sapo, la Boronada, o la font de Sanxo. De la Mariola sorgeixen tres importants rius valencians, el Clariano, el Vinalop?? i el Serpis.

[edita] Vegetaci?? i Flora

La Serra de Mariola ha estat i est?? en el punt de mira de molts bot??nics d???arreu del m??n per la seua singularitat i diversitat flor??stica. M??s de 1.200 esp??cies de plantes superiors han estat catalogades a la Mariola (fins a 2.000 segons alguns autors), amb molts endemismes iberollevantins i setabenses. No nom??s en treballs cient??fics es troba documentada aquesta riquesa, tamb?? en la transmissi?? oral de la cultura popular, plena de can??onetes i hist??ries (???Serra de Mariola, tota a floretes ...???), on adquireixen especial rellev??ncia aquelles esp??cies amb propietats arom??tiques i medicinals, les quals, des de temps immemorials, han sigut emprades amb fins gastron??mics, per a l???elaboraci?? de begudes alcoh??liques i com a condiment, farmac??utics, com a remei d???infinitat d???afeccions, cosm??tics, en l???elaboraci?? de perfums. En aquest sentit cal esmentar la famosa s??lvia de Mariola, el romer o roman??, el tim??, el rabet de gat, la Camamil??la, l???apreciat i esc??s tim?? reial, la pebrella, l???esp??gol, la sant??nica o bet??nica, el peric??, el t?? de roca i un llarg etc??tera que han servit per a l'elaboraci?? del conegut herbero.

Podem trobar bons, encara que escassos, exemples de la vegetaci?? potencial clim??tica, protagonitzada en aquestes terres pel carrascar i fins i tot el bosc mixt mediterrani a les zones m??s ombr??voles i inaccessibles. La carrasca, com a esp??cie clau, i caducifol??lis, com el fleix, l???aur?? i tamb?? el galer, van acompanyats d???un ric estrat arbustiu composat per marfulls, ruscos, lligaboscs, aladerns, i altres arbustives i enfiladisses. La seg??ent etapa de degradaci?? est?? caracteritzada pels coscollars amb matapoll, c??dec, ar??ot, i espinars, a les zones m??s humides i ombrejades, d???esbarzers, aranyons, cirerers de pastor, rosers o tapaculs, etc. Per?? la major superf??cie de la serra est?? coberta per un dens pinar de pi blanc barrejats amb cepells, argelagues, romers, estepes i moltes de les plantes arom??tiques i medicinals ja esmentades. Tamb?? hi ha bons exemples de vegetaci?? ed??fica com per exemple els boscos de ribera, localitzats en aquest cas a la cap??alera del Vinalop??.

Un dels ambients del parc que destaca especialment ??s la microreserva de la Teixera d'Agres, que ha sigut considerada com el bosc de teixos m??s meridional d'Europa i que, encara que amb una poblaci?? molt redu??da, encara conserva espectaculars exemplars d'aquest singular arbre, m??gic i entranyable, el teix.

Tamb?? cal fer especial menci?? de les comunitats vegetals associades a les nombroses fonts i brolladors naturals de Mariola com per exemple, el cas de l'espectacular tosca de la Font del Mol?? Maton, i tamb?? la vegetaci?? rup??cola (amb importants endemismes) i culminal (amb el pic del Montcabrer com a protagonista i una interessant component rel??ctica).

[edita] Fauna

La Serra de Mariola alberga una gran quantitat d???ambients i per tant de comunitats vegetals, la qual cosa es tradueix tamb?? en una important diversitat faun??stica. ??s aix?? com insectes i altres artr??podes, amfibis, r??ptils, ocells, mam??fers, etc. colonitzen boscos, bosquines, prats, penya-segats, coves, rius, basses, ??rees conreades i fins i tot nuclis urbans. Aix?? a la Serra de Mariola hi podem trobar, per esmentar alguns exemples dels grups m??s aparents, amfibis com la granota comuna o el gripau com?? entre d???altres, r??ptils com la sargantana comuna, cua-llarga i cendrosa, alimentant-se d???insectes i altres invertebrats, el fardatxo, la serp d???aigua, la serp blanca, verda, de ferradura, el sacre, qu?? s???alimenten dels anteriors, de micromam??fers i de menuts passerells. Entre aquests darrers, i per destacar-ne alguns dels m??s comuns, hi ha gran??vors com el pins??, la perdiu o el gafarr??, insect??vors com el pit-roig, el totestiu i altres p??rids, c??rvids, picots, etc.

Ben representades es troben tamb?? les rapinyaires, tant diurnes com nocturnes; aix?? crien i s???alimenten esp??cies com l?????guila reial, l?????guila serpera, l???aligot, el falc??, l???astor, l???esparver i el xoriguer com??; entre les nocturnes hi s??n el br??fol o duc, el mussol banyut, el gamar??s o caro, el mussol, l?????liba i el xot.

Actualment est?? portant-s???hi a terme un projecte de reintroducci?? del voltor com??, fins al moment aquesta esp??cie nom??s feia acte de pres??ncia espor??dicament; a m??s aquest projecte ha afavorit la pres??ncia d???altres esp??cies com el mil?? reial. Entre els mam??fers cal ressaltar el conill com a aliment b??sic dels carn??vors com el gat salvatge, la fagina, la mostela, la geneta, el dif??cil de localitzar teix?? i l???abundant rabosa. Per la seua abund??ncia tamb?? cal esmentar el porc senglar.

[edita] Activitat humana

Innombrables troballes arqueol??giques testimonien la pres??ncia humana a la serra des del Paleol??tic (veure jaciments de Cova del Pastor i Cova del Salt, Alcoi; etc.), principalment al sud-est de la mateixa i a les proximitats del riu Vinalop??: pintures, jaciments (neol??tics, del bronze i ib??rics principalment), castells, caves, masos, forns de cal?? i altres construccions aix?? ho demostren. Del Neol??tic trobem la (Cova de la Sarsa i Coveta "Empared??", Bocairent; Cova Bolumini, Alfafara; etc.); Eneol??tic (Cova de la Sarsa i Cova "Empared??", Bocairent; Cova del Moro, Agres; Coves de la Boira, Cova de la Figuereta i jaciment funerari de les Llometes, Alcoi; etc.); a l'Edat del bronze (Mola Alta de Serelles, Cocentaina; Mola d'Agres, Agres; etc.); i la Cultura ib??rica (l'Alberri, Cocentaina; el Castellar, Alcoi; etc.).

Aquest poblament hum?? estaria molt condicionat pel clima, el relleu i l???altitud, sent la riquesa de la fauna, l???exuber??ncia de la vegetaci?? per?? sobretot, l???abund??ncia de les aig??es, els elements que impulsarien els primers pobladors a assentar-se en aquestes terres.

Amb el temps, l???aprofitament dels recursos naturals donaria lloc a l???aparici?? de molts diversos oficis, hui en dia molts d???ells desapareguts, com a conseq????ncia dels avan??os en tecnologia i l?????xode rural.

Aix??, la serra est?? plena d???infinites sendes i camins que servien a la necessitat vital de comunicaci?? d???aquestes persones: nevaters, masovers, ca??adors, llenyaters, carboners, ramaders, o simples caminants, gent en definitiva que ha deixat i continua deixant la seua petjada en aquesta muntanya. Amb la finalitat de conservar aquestos i altres valors, la serra de Mariola va estar declarada Parc Natural el 8 de gener de 2002, dotant-la aix?? d???una figura de protecci?? especial que, tots esperem, garantir?? que aquells que hi venen darrere de nosaltres puguen gaudir del privilegi de visitar i admirar, hui com ahir, aquestes terres.

[edita] Normativa legal

• Decret 79/2007, de 25 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Pla Rector d'??s i Gesti?? del Parc Natural de la Serra de Mariola. [2007/7045]
• Decret 3/2002, de 8 de gener, del Govern Valenci??, de declaraci?? del Parc Natural de la Serra de Mariola (DOGV n??m. 4167, de 14-01-2002).
• Decret 76/2001, de 2 d'abril, del Govern Valenci??, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenaci?? dels Recursos Naturals de la Serra de Mariola (DOGV n??m. 3978, d'11-04-2001)^[1]

[edita] Referencies

v ??? d ??? e  Parcs naturals del Pa??s Valenci??

Castell??: Desert de les Palmes ?? Prat de Cabanes-Torreblanca ?? Serra Calderona ?? Serra d'Espad?? ?? Serra d'Irta ?? Illes Columbretes ?? Tinen??a de Benifass?? ?? Penyagolosa Val??ncia: L'Albufera ?? Marjal de Pego-Oliva ?? Serra Calderona ?? Serra Mariola ?? Gorges del Cabriol ?? Parc Natural de Xera-Sot de Xera ?? Parc Natural del T??ria ?? Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel Alacant: Carrascar de la Font Roja ?? El Fondo ?? Llacunes de la Mata i Torrevella ?? Mass??s del Montg?? Marjal de Pego-Oliva ?? Penyal d'Ifac ?? Salines de Santa Pola ?? Serra Gelada ?? Serra de Mariola

Llista d'espais naturals del Pa??s Valenci??