De Viquipèdia

Onil és una població de la comarca de l'Alcoià, a la subcomarca de la Foia de Castalla.

Taula de continguts 1 Història 2 Festes 3 Política 4 Enllaços externs

[edita] Història

Malgrat que el seu nom puga identificar-se amb l'Onice grec o l'Onix llatí, no se'n tenen evidències d'una ocupació anterior a l'època musulmana. L'explicació més plausible és que el nom d'Onil prové de la transformació de la paraula conill, ja que antigament es solien criar conills en conilleres anomenades covils. Aquesta activitat de cria de conills en covils va poder donar origen al topònim Onil i el gentilici colivenc (com a evolució de covilenc)

Durant la conquesta de Jaume I, Onil (documentat com Unill) fou pres pel Sayd Abu-Zaid, antic rei de València, qui, després de convertir-se al cristianisme es va declarar vassall del monarca aragonès i obté el reconeixement del seu domini de la població el 1244. El matrimoni de la filla del Sayd Abu-Zaid amb el cavaller Ximén Pérez d'Arenós permet a aquest adquirir el senyoriu d'Onil que, el 1251, és entregat a Jaume I a canvi de Xest i Vilamarxant per a ser cedit posteriorment a Albert de Lavania el 1268, Des d'aqueix moment el senyoriu d'Onil i Castalla, enlairat a baronia per Pere IV el 1364, fou passant per diversos amos fins acabar en poder dels marquesos de Dosaigües. Obté el títol de vila per la seua adhesió a Felip d'Anjou durant la guerra de Successió i és inclòs en la Governació d'Alcoi el 1707. Els 1.080 habitants (onilencs o onilers) del 1715 es converteixen en 2.700 el 1794; 2.663 el 1860; 3.020 el 1910; 6.974 el 2003, quan el 74 % de la població activa estava dedicada a la indústria. L'origen de la jogueteria d'Onil, principal sector de la seua economia, es remunta al 1878. Entre el 1900 i 1950 hi existien tres empreses de nines, 38 en els anys 60 i 35 el 1970, any en què la producció arribava al 60 % de la totalitat espanyola del sector. El seu terme té 48,4 km².

[edita] Festes

Entre les seues festivitats destaquen les festes de "Moros i Cristians". Del 22 d'Abril a l'1 de Maig, les festes dels Moros i Cristians en Honor a la seua Patrona la Mare de Déu de la Salut són sens dubte, la festivitat que més volen els colivencs i en la que, amb més etusiasme participa tot el poble.

Tenen el seu origen allà pel 1648. En enguany, la pesta va assolar el poble. Llavors, el 22 d'Abril, tres regidors cada un per separat tenen un somni pel que se li'ls aconsella recórrer a la Mare de Déu ,que en una ermita quasi oblidada, existia en els afores del poble. La idea és acceptada tant pel rector com pel Consell de la Ciutat,traient l'endemà 23 a la Mare de Déu de la seua ermita i recorrent amb ella tots els carrers del poble. A partir d'eixe dia ja no va haver-hi més morts per pesta a Onil.

Posteriorment van cremar tots els mobles i robes possiblement infectades per a evitar més contagis. A partir d'este dia la pesta ja no va afectar els colivencs, mentres que en els pobles de les rodalies, la pesta continuava activa. És per este fet que el 22 d'Abril s'inauguren les festes amb la Nit de les Fogueres.

[edita] Política

A les municipals de 2007 el PP va obtindre 9 regidors, 3 el PSPV i 1 Compromís per Onil (Coalició del Bloc i EU).

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Onil

• Ajuntament d'Onil.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Guia d'ajuntaments d'Espanya (Onil)
• Dades meteorològiques d'Onil.

Municipis de l'Alcoià
Alcoi · Banyeres de Mariola · Benifallim · Castalla Ibi · Onil · Penàguila · Tibi

Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.