Banyeres de Mariola

De Viquipèdia

(En detall)

Localització

Municipi de l'Alcoià

Vista de Banyeres

Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Alcoià
Alcoi

Gentilici Banyerut, banyeruda

Predom. ling.

Valencià

Superfície 50,30 km²

Altitud 816 m

Població (2007)
• Densitat 7,193 hab.
0,14 hab/km²

Coordenades 38° 42′ 57″ N 0° 39′ 26″ OCoordenades: 38° 42′ 57″ N 0° 39′ 26″ O

Distàncies 106 km de València
23'9 km de Alcoi
56'1 km de Alacant

Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde: 1
8 PP, 4 PSPV i 1 BNV
Antoni Belda Valero (PP)

Codi postal 03450

Festes majors Moros i Cristians
Del 22 al 25 d'abril

Agermanament Campan (França)

Web

http://www.portademariola.com

Banyeres de Mariola és una població valenciana de la comarca de l'Alcoià. Pertany a la subcomarca de la Vall de Biar, de la qual és la població més important.

[edita] Història

La població històrica, igual que el seu castell, és d'origen musulmà. Els àrabs la denominaven Beni-heres. En l'any 1248 Jaume I conquesta el castell, que fou ocupat posteriorment per Bernat de Tous. El poble estigué en possessió de Jofré de Loaisa. En els inicis del s. XIV passà a ser pertinença de Pedro d'Artés fins que, l'any 1381, la Universitat de Bocairent adquireix el castell i la població de Banyeres juntament amb les de Biar i Alfafara. Romandrà inclosa en el terme de Bocairent fins l'any 1618. Durant la guerra de Successió que va enfrontar Felip d'Anjou i l'arxiduc Carles d'Àustria, la fortalesa fa un paper força actiu en declarar-se els habitants de Banyeres partidaris borbònics, fins i tot, va servir de guarnició a les seues tropes, resistint 20 atacs i 3 setges sota el comandament del capità Raimon Casamayor. Felip V va concedir-li el títol de vila reial i el privilegi de "Muy Noble Fiel y Leal".

[edita] Demografia i Economia

Durant el s. XIX ja es dedicaven, segons Madoz, a la producció de barrets, faixes i mantes del país així com a la provisió de neu, la qual venien durant l'estiu a Xàtiva i altres punts. Aquesta població ha abastat un gran desenvolupament des de la dècada dels 60, dedicant la seua producció industrial a l'elaboració de papers, cartonatges, regenerats, tèxtils i gèneres de punt. Això ha motivat que doblara el nombre d'habitants en produir-se immigració de les poblacions veïnes d'Alcoi, Biar, Bocairent, Camp de Mirra i altra més allunyada procedent de la zona castellana. La seua població els anys inicials de la dècada dels 70 era de 5.873 habs. (banyeruts) i el 2003 de 7.050.

[edita] Geografia

El seu terme, de 50,3 km², és molt esquerp i accidentat, hi ha l'Alt de la Barcella (1.210 m.), les Talaies (1.045 m.), Penya la Blasca (1.119 m.) i el Capollet de l'Àguila (959 m.). La població, que s’enlaira en un contrafort de la Mariola a 818 m., és el més alt de les comarques del sud. Hi ha nombroses fonts: la Font del Sapo, Font del Cavaller, Font del Teularet de Roc, Font de la Coveta, Font dels Brulls, etc i brolladors, com ara el naixement del Vinalopó. La seua pertinença a la serra de Mariola fa que la flora hi siga molt important per la qual cosa al parc municipal de Villa Rosario s’ha instal·lat l'Aula de Natura on s’estudia i es dóna a conèixer la vegetació de la zona. A banda del Vinalopó el municipi està solcat pels seua afluents: Barranc dels Pinarets, Marjal i Barranc d'Ull de Canals.

[edita] Clima

El seu clima és mediterrani, encara que a causa de la seua situació presenta influències de clima continental, amb hiverns freds i estius suaus. Les pluges no són freqüents, sent les més escasses de tota la serra, i es concentren principalment a la tardor i hivern. Les precipitacions a l'hivern poden arribar en forma de nevades, sumant, en mitjana, entre 3 i 4 dies de nevada.

[edita] Edificis d'interés

La fesomia del poble està marcada pels conjunt de carrers costeruts que acaben en l'ermita del Crist. Cal destacar del seu patrimoni:

L'església de nostra senyora de la Misericòrdia. (1734-1752). Barroca, amb important façana i altar major. També cal citar la capella de la Comunió, classicista de 1899.
Ermita de santa Maria Magdalena, popularment la Malena. Gòtica.
Ermita del sant Crist. Punt culminant de la vila, de principis del XX, a la que s’arriba per un Via Crucis del XVII, reconstruït després de la guerra de 1936-1939.
Ermita de sant Jordi. Formava part del molí Sol. D'estil neogòtic, reconstruïda en 1990.
Torre de la Font Bona. Segle XV. Recentment restaurada, alberga el Museu Arqueològic Municipal i el Museu valencià del paper.
El castell de Banyeres, o del Tossal de l'Àguila. Almohade, del segle XII, important talaia per la seua privilegiada situació. Important torre de l'homenatge. En molt bona condició alberga el Museu de la Festa de Moros i Cristians.
Muralles de la Serrella, en la part baixa de la població. Totalment abandonades.
Castell de la Serrella. Restes molt deteriorades.
Molí de la Farina. Encara en funcionament.
Molins, fàbriques i tallers abandonats testimonis de l'activitat fabril de Banyeres.

[edita] Gastronomia i festes

La gastronomia està representada per les coques de farina i tomaca, l'olla de penques, gaspatxo a les herbes de la Mariola, borra, pericana, cocots de tonyina, coques fregides i el mullao de conill i tomaca. El més famós de la seua gastronomia és l'herbero, licor fet d'herbes de què existeixen tants receptes com fabricants.

Es celebren, per sant Jordi i en el seu honor, Moros i Cristians. També al juliol es celebra fira en honor a Santa Maria Magdalena.

Cada tres anys es celebra le representació de la "llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa", un espectacle musical a l'aire lliure per a tots els públics on participen vora 200 persones, i rep uns 2.000 assistents. la pròxima representació serà el juliol de 2009.