Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Vall de Biar - Viquip??dia

Vall de Biar

De Viquip??dia

la Vall de Biar
La vall del Vinalop?? i al fons la poblaci?? de Banyeres de Mariola
La vall del Vinalop?? i al fons la poblaci?? de Banyeres de Mariola
Superf??cie 224,50 km??
Altitud n/d
Poblaci?? 
  ??? Densitat
14.402 hab.
64,15 hab/km??
Coordenades 38?? 41??? 00??? N 0?? 45??? 00??? OCoordenades: 38?? 41??? 00??? N 0?? 45??? 00??? O
Sistema pol??tic
Municipis

5

La Vall de Biar ??s una comarca natural i hist??rica del Pa??s Valenci??. La integren els municipis de Banyeres de Mariola, Beneixama, Biar, el Camp de Mirra i la Canyada de Biar. Encara que no est?? reconeguda com a Demarcaci?? Territorial Homologada (DTH) per la Generalitat Valenciana, es considera una subcomarca de l'Alcoi?? dins la proposta de comarcalitzaci?? de Joan Soler (1970). Limita amb la Vall d'Albaida al nord, la Foia de Castalla i les Valls d???Alcoi a l'est, i amb l'Alt Vinalop?? al sud i a l'oest.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Es tracta d'una vall envoltada de muntanyes per la qual discorre el curs alt del riu Vinalop??. El riu avan??a des de Banyeres a Villena en direcci?? nor-dest sud-oest, alhora que la vall es fa m??s ampla. Al sector occidental, queda dividida en dues meitats per un seguit de menudes elevacions que s'extenen des del Camp de Mirra fins a Villena. La vall queda tancada al nord per la serra de la Solana i al sud per la de Biar. Aquesta darrera es considera com una prolongaci?? de la serra de Mariola, que s'est??n cap al nord-est. A la part de ponent la vall s'obri cap als plans de Villena. L'altra eixida natural ??s la Canal de Bocairent.

La vall es troba entre els 500 i els 700 metres sobre el nivell de la mar, per?? les serres superen els 1000 metres. La m??xima altura es troba al cim del Reconco (1206 m) i altres pics importants s??n la Penya de la Blasca (1119 m) i l'Alt dels Tres Pinets (1016 m).

[edita] Clima i vegetaci??

El clima ??s mesomediterrani sec. En general, les precipitacions augmenten cap al nord. De fet, algunes ??rees de muntanya presenten un ombroclima subhumit. Pel que fa a les temperatures, descendeixen amb l'altitud, de manera que als cims m??s alts comen??a el term??tip supramediterrani.

La precipitaci?? mitjana anual ??s de 428mm a Banyeres, 498mm a Beneixama i 459 mm a Biar. El m??xim de precipitaci?? es produeix a la tardor i va seguit a prou dist??ncia per les pluges primaverals i hivernenques. Finalment, cal destacar la forta sequera estiuenca. Les temperatures mitjanes anuals es troben entre els 13 i els 14 ??C. Durant l'hivern s??n freq??ents els episodis d'inversi?? t??rmica al fons de la vall.

Pel que fa a la vegetaci??, a les serres predominen les pinedes de repoblaci?? de pi blanc (Pinus halepensis). Tamb?? ??s molt freq??ent el pi pinyoner (P. pinea) a les vessants arenoses, conreat des de ben antic pel seu inter??s econ??mic. No obstant aix??, encara queden mostres de la vegetaci?? natural de la zona. Es tracta de carrascars (Quercus rotundifolia) i m??quies de coscolla (Q. coccifera) i ginebre (Juniperus oxycedrus). A les ombries m??s fresques la vegetaci?? s'enriqueix amb arbres i arbusts caducifolis com el gal??ler (Quercus faginea), el fleix de flor (Fraxinus ornus) o l'ar?? blanc (Crataegus monogyna). A zones m??s degradades apareix un matollar calc??cola dominat per argelaga (Ulex parviflorus) i romer (Rosmarinus officinalis) on apareixen endemismes molt interessants. Les alberedes i omedes que es desenvolupaven en alguns barrancs i en el riu Vinalop?? han desaparegut quasi per complet. Les zones baixes es troben conreades.

[edita] Demografia

La Vall de Biar (2005)
Municipi     Poblaci??     Extensi??     Densitat
Banyeres de Mariola 7.282 50,30 144,77
Beneixama 1.886 34,90 54,04
Biar 3.620 98,20 36,86
El Camp de Mirra 416 21,80 19,08
La Canyada de Biar 1.198 19,30 62,07
Total 14.402 224,50 64,15

[edita] Hist??ria

Castell de Biar
Castell de Biar

La poblaci?? m??s important de la vall en el per??ode isl??mic fou el poblat fortificat de Biar (hisn Biy??r). Per ella passava la via que comunicava les medines de M??rcia, X??tiva i Val??ncia, cosa que explica l'exist??ncia a Biar d'un alf??ndec (f??nduq) que apareix documentat al segle XIII com un dels m??s importants del regne de Val??ncia. Actualment, a la comarca encara es coneix aquesta via com el cam?? de X??tiva.

La resta d'alqueries de la vall depenien de la governaci?? ('amal) de Biar: Hamm??m Biy??r (Banyeres), Serrella, Ban?? Xamah (Beneixama), el Negret, Al Mazraa (el Camp), Benisamaio (la Canyada),... Tots els seus pobladors depenien de l'autoritat de l'alcaid del castell almohade de Biar, al temps que aquest responia a l'autoritat del governador de X??tiva.

Com a testimonis d'aquella ??poca es conserven els castells almohades de Banyeres de Mariola i Biar, les restes del castell d'Almisr?? i les torres del Negret i Beneixama.

A meitat del segle XIII la comarca es va incorporar al regne cristi?? de Val??ncia. L'any 1244 es va signar al castell d'Al Mazzraa (el Camp de Mirra) el tractat d'Almisr??, amb el qual l'infant Alfons de Castella (futur Alfons el Savi) i el rei Jaume I confirmaren els antics pactes on s'establia la frontera entre les corones de Castella i Arag?? al port de Biar. Un any m??s tard, el febrer de 1245, i despr??s de cinc mesos de setge, el propi rei En Jaume conqueria el castell de Biar, "el millor de la frontera" segons la seua Cr??nica i donava per conclosa la conquesta del regne de Val??ncia.

Despr??s de la rendici?? de Biar les diferents alqueries foren donades a senyors feudals, per?? la poblaci?? musulmana aut??ctona fou majorit??ria a la vall fins les revoltes d'al Azraq. Sufocada la revolta, es van expulsar els sarra??ns de Biar i la vila es va poblar amb colons cristians cap al 1280, per garantir aix?? la seguretat d'aquest punt estrat??gic en la frontera del regne.

La Vall de Biar fou un important focus revolucionari durant les Germanies, i com a conseq????ncia, una zona fortament represaliada. Biar fou multada amb 1660 lliures i Banyeres amb 250 ducats. En la guerra de Successi?? la comarca prengu?? part per Felip V. El fet no est?? suficientment estudiat per?? ??s possible que influ??ra l'addessi?? al b??ndol botifler del cacic iberut Pere Corb??, aix?? com el temor a la incursi?? de tropes castellanes. Sembla que el fervor felipista no va ser tan gran com alguns han volgut fer creure, cosa que es despr??n del fet que el Consell de la Vila de Biar va sol??licitar al d'Alcoi que guardara al seu terme ramats i cavalleries "... que per la proximitat que tenen al regne de Castella, y en particular a la ciudad de Billena, y temer alguna ruina de declararse en lo exterior sent aix?? que de sa voluntat y en lo secret estan de part de nostre rey [ Carles III ]...". Aix?? i tot, Banyeres es va convertir en un important basti?? borb??nic i va patir tres setges.

[edita] Festes i tradicions

Les festes m??s importants a totes les poblacions s??n els Moros i Cristians, amb l'exepci?? de la Canyada. No debades la comarca ha estat el nucli d'origen d'aquest tipus de festa i a partir d'ella s'ha expandit cap a altres comarques ve??nes.

Tamb?? ??s molt popular la festa de Sant Antoni del Porquet, on s'encenen fogueres. A Biar dins d'esta festa s'ha conservat un personatge medieval: el Rei P??ixaro.

Un altre tipus de festivitat comuna a totes les poblacions s??n les danses, les corregudes i altres esports tradicionals com el salt i el tir de barra.

Els estils de ball tradicional de la comarca s??n la jota, l'u o malaguenya, el fandango de cobla partida, la jota de quatre, la seguidilla i el copeo. Un estil de jota molt caracter??stic d'aquesta comarca ??s el ball de tres, conegut tamb?? com la Xitxarra. Al segle XX els balls tradicionals han anat caient en l'oblit, a exepci?? de les populars danses, per?? encara es mantenen en el repertori dels grups de danses i en la mem??ria de la gent gran.

[edita] Gastronomia

Els plats tradicionals de la comarca s??n la perola d'arr??s i conill, els gaspatxos, el putxero de facegura i la gatxamiga entre altres. Per obrir boca, solen posar-se a taula olives adobades amb pebrella i sajolida.

Pel que fa a les postres hi ha una gran diversitat de pastes com tonyes, rotllets i coquetes d'aiguardent, rotllets de vi, suspirs, "mantecaos", "almendraos", "sequillos", tortades, etc. Tampoc podem oblidar el torr?? i la mel de Biar o la poma Roja de Beneixama.

La beguda m??s t??pica ??s l'herbero, beguda a base d'an??s sec i dol?? macerat amb herbes de la serra de Mariola, com el tim?? reial, el rabet de gat, la man??anilla o la s??lvia.

[edita] Delimitacions hist??riques

La Vall de Biar est?? formada pels municipis que fins a 1775-1777 formaren part del terme de Biar. A aquestes poblacions se suma Banyeres de Mariola, la qual en ??poca isl??mica era una alqueria del districte de Biar anomenada Hamm??m Biy??r (els Banys de Biar).

A finals del segle XVIII, Cavanilles estableix una demarcaci?? anomenada Mariola, integrada per la vall d'Agres i la vall de Biar. A les seues "Observaciones" descriu la darrera de la manera seg??ent:

"El valle de Biar propiamente dicho es lo m??s occidental del reino (de Val??ncia) por aquella parte; tiene al norte la sierra de Agullent y al sur la de Biar, separadas por una larga legua de llanuras que de oriente a poniente se extiende legua y media entre los t??rminos de Ba??eres y Villena."

Al segle XX, la Vall de Biar s'inclou dins la Serrania d'Alcoi en la classificaci?? comarcal d'Emili Be??t de 1934, i dins l'Alcoi?? en la de Joan Soler de 1970. L'Enciclop??dia Catalana tamb?? la inclou dins la comarca de l'Alcoi??.

Per tots aquests motius, la consideraci?? de la Vall de Biar com una comarca natural i hist??rica del Pa??s Valenci?? est?? plenament justificada. Malauradament la Generalitat Valenciana no ho va tenir en compte a l'hora de redactar les Demarcacions Territorials Homologades (DTH) de 1987.

[edita] Enlla??os externs

[edita] Webs de les poblacions

[edita] V??deos


editar Municipis de la Vall de Biar

Banyeres de Mariola | Beneixama | Biar | el Camp de Mirra | la Canyada