Parc Natural de l'Albufera de València

De Viquipèdia

L'Albufera
l'Albufera des de l'embarcador del pujol.
mapa de l'Albufera
Nivell de protecció	Parc natural
País	País Valencià
Localització	L'Horta de València i la Ribera Baixa
Coordenades	39° 19′ 54″ N 0° 21′ 8″ OCoordenades: 39° 19′ 54″ N 0° 21′ 8″ O
Superfície	21.120 hà
Data de declaració	23/7/86
Administració	Generalitat Valenciana
Espècies vegetals més representatives	grama de duna, campaneta de mar
Espècies animals més representatives	fartet, samaruc, anguila.

El Parc Natural de l'Albufera de València (Albufera, de l'àrab البحيرة al-buhayra, "petit mar") està situat al Sud de l'Horta de València i al Nord de la Ribera Baixa. És la zona humida més important del País Valencià.

Aquest paratge de 21.120 hectàrees que va ser declarat parc natural pel govern valencià el 23 de juliol de 1986, es troba situat uns 10 quilòmetres al sud de la ciutat de València. El parc natural comprèn el sistema format per l'albufera pròpiament, el seu entorn humit, i el cordó litoral (Devesa del Saler) adjacent a ambdós.

Amb data 23 d'Octubre de 1990 es va aprovar el document de Pla Especial de Protecció del Parc Natural (actualment derogat pel T.S.) i el Decret 96/1995, de 16 de maig, va aprovar el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Conca Hidrogràfica de l'Albufera. El 19 de novembre del 2004 va ser aprovat pel Consell de la Generalitat Valenciana el Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) de l'Albufera.

[edita] Orografia

Foto Satèl·lit Nasa

El parc es va originar pel replenament d'una antiga badia per l'aportació de sediments dels rius Xúquer i Túria produint-se la separació definitiva del mar en l'època romana. Llavors la superfície del llac era molt major (entorn de 30.000 hectàrees) però amb el pas dels anys i a causa de l'interès a obtenir noves zones de cultiu (especialment d'arròs) ha anat disminuint de grandària fins a les 2.800 hectàrees actuals.

Per això existeixen tres ambients diferenciats:

La restinga: és el barra sorrenca que separa el llac del mar

La marjal: són terres que anteriorment formaven part del llac però que ara estan dedicades al cultiu de l'arròs amb tot el sistema de reg

El llac: extensió d'aigua dolça degut al fet que s'alimenta de les aportacions de les sèquies i de diversos ullals existents en el propi llac.

[edita] Clima

El parc presenta un clima mediterrani.

[edita] Flora

La vegetació a la marjal, dedicat al cultiu de l'arròs i en el llac és escassa, quedant limitada a les zones marginals.

No obstant això la franja sorrenca costanera és especialment rica en varietats vegetals. Destaca la presència d'espècies pioneres pròpies de dunes mòbils com la grama de duna o la campaneta de mar i de dunes fixes com l'aladern o el llentiscle.

En els salers existents entre les dunes podem trobar l'herba salada i la barrilla. En les zones amb substrat rocós es troba un típic bosc mediterrani format pel carrasquer, el timó, la argelaga el romaní i la sajolida.

Finalment a les zones humides podem trobar comunitats submergides, flotants i palustres com el canyet (Phragmites australis), l'Enea Thypha la mansega (Cladium mariscus) i la trencadalla.

[edita] Fauna

El llac té diverses espècies destacant el fartet i el samaruc, per ser dues espècies de peixos endèmiques de la Comunitat Valenciana i l'anguila, llisa i llobarro per la seua importància econòmica.

Encara que sense cap dubte aquest parc és conegut per l'extraordinària riquesa avícola que posseeix destacant l'ànec xibec amb fins a 10.000 exemplars, l'Ànec cullerot o el Bragat amb fins a 20.000 exemplars.

També són destacables les colònies de martinets (Ardeidae), podent ressenyar l'esplugabous o garseta Bubulcus ibis, el martinet ros (ardeola ralloides) o el bernat pescaire (Ardea Cinerea).

Finalment també és important l'escassa presència d'espècies com el Xatrac d'albufera (Sterna hirundo), el linx caracal, la sancana o camallonga Himantopus himantopus, la rosseta Marmaronetta angustirostris o la gavina capblanca (Larus genei).

[edita] Municipis compresos

Plànol de l'Albufera.

[edita] Accessos

El principal mitjà d'accés al parc és l'autovia del Saler (CV-500) que partint de València travessa el parc de nord a sud. Estant el centre d'informació del parc al quilòmetre 13,5, a l'altura del Palmar.