Ànec cullerot

De Viquipèdia

Ànec cullerot

Exemplar mascle.

Exemplar femella.

Estat de conservació

Risc mínim ^[1]

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Chordata
Classe:	Aves
Ordre:	Anseriformes
Família:	Anatidae
Gènere:	Anas
Espècie:	A. clypeata

Nom binomial

Anas clypeata
(Linnaeus, 1758)

Distribució europea de l'ànec cullerot: verd clar (sols a l'estiu), blau (només a l'hivern) i verd fosc (tot l'any).

Sinònims

Spatula clypeata

Exemplar femella fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia).

Ànec cullerot en vol fotografiat a Alemanya.

L'ànec cullerot o bec d'espàtula (Anas clypeata) és un ànec de superfície que es distingeix pel gran bec eixamplat a l'extrem en forma de cullera.

[edita] Morfologia

Fa 51 cm de llargària.
Pesa entre 460 i 850 g.
El mascle té el cap verd brillant, el pit blanc, el bec negre i l'abdomen castany.
La femella es distingeix per tindre dues plomes blavoses a les ales.
Bec ample i desmesurat amb laminetes molt desenvolupades que fa servir com a sedàs per retindre la matèria animal i vegetal.
El mirall és verd flanquejat de blanc i la part mitjana anterior de les ales ostenta un bonic color blau cel.

[edita] Reproducció

Nidifica en pocs llocs i de manera irregular (a la primavera i a l'estiu, pràcticament només es troba als deltes de l'Ebre i del Llobregat). Cerca llacunes d'aigua dolça o llacunes litorals per fer-hi el niu, cosa que té lloc a l'abril-maig. Seguidament hi pondrà 8-12 ous que la femella haurà de covar al llarg de 24 dies. Els petits seran alimentats per la femella i, com passa en totes les espècies d'ànecs, són molt precoços i volen al cap de 40 dies.^[2]

[edita] Alimentació

El règim alimentari és variat, amb un ampli component d'aliment d'origen animal. Molts autors el consideren un zooplantòfag que s'alimenta de puces d'aigua, caragolets i d'altres crustacis, bé que a l'hivern consumeix una bona quantitat d'arròs.^[3]

[edita] Hàbitat

Ocupa zones d'aigües lliures, arrossars sense rostolls, i té tirada cap a les aigües dolces, malgrat que també pot estar en aigües salabroses i, fins i tot, salades.

[edita] Distribució geogràfica

Nia als països nòrdics i hiverna al sud, i arriba a l'Àfrica, a l'Amèrica del Sud, a Oceania i a l'Àsia del Sud. Hom el troba a l'hivern també als Països Catalans (Aiguamolls de l'Empordà, Delta del Llobregat, Albufera de València, El Fondo, la llacuna d'Almenara i el Delta de l'Ebre).

Sol arribar als Països Catalans el mes d'agost i l'increment d'exemplars continua fins al novembre, i se'n va a partir de mitjan gener.

[edita] Costums

Fruit de la necessitat d'haver d'anar constantment amb el bec enfonsat a l'aigua llotosa és la posició que sovint adopta, una mica inclinat endavant. Per això mateix, són un xic malaptes a terra. Quan estan sobre l'aigua, la seua silueta els fa inconfusibles, ja que tenen el bec apuntant cap avall.

No és tan gregari com altres ànecs i forma estols petits.

[edita] Referències

↑ BirdLife International (2004). Ànec cullerot. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 5 de juny del 2008.
↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 28-29. ISBN 843150434X.
↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 90-91. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.