Anguila
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Anguilla anguilla (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
L'anguila (Anguilla anguilla) és un peix teleosti, anguil·liforme i àpode que remunta els corrents d'aigua dolça però que descendeix al mar per criar. Segons la seua mida té diferents denominacions: anguila (més de 35 cm), anguló (entre 10 i 35 cm) i angula (menys de 10 cm).
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
- Talla: màxima de 150 cm, comuna de 20 i 80 cm (femelles) i de 30 a 40 cm (mascles).
- Cos molt allargat, anguil·liforme, part anterior de secció cilíndrica, la posterior comprimida.
- Escates petites i incloses en la pell, i abundant mucositat.
- Boca terminal, amb la comissura posterior en la vertical del marge anterior de l'ull; mandíbula més prominent que els maxil·lars superiors.
- Obertures branquials laterals, verticals, situades lleugerament per davant de la base de les aletes pectorals, que són normals i sempre presents.
- L'únic orifici nasal és tubular i es troba sobre el musell, per sobre del llavi superior.
- Aletes dorsal i anal confluents amb la caudal; la dorsal s'inicia molt més al darrere que les pectorals.
- Coloració variable, però en general és marró verdosa.
[edita] Comportament
Espècie migradora, catàdroma, present a les aigües costeres somes i en aigües continentals.
Especialment activa a la nit.
[edita] Alimentació
S'alimenten, segons les fases de creixement de zooplàncton, insectes, crustacis i peixos.
[edita] Reproducció
La fresa es produeix a la Mar dels Sargassos; les larves, després de 2 anys de ser arrossegades pel Corrent del Golf de Mèxic, arriben a les costes europees i de l'Àfrica del Nord. Durant el viatge, les larves s'han transformat en petites angules, les més petites es quedaran a la mar i passaran a ésser mascles; les altres, remuntaran els rius i seran femelles, on passaran el primer hivern enterrades al fang sense menjar, esperant l'arribada de la primavera. Al cap d'un any els surten les escates i es transformen en angules grogues; més tard, als 8 o 9 anys que són al riu, es transformen en anguiles platejades i tornen a la mar per trobar-se amb els mascles, aparellar-se i tornar cap a la Mar dels Sargassos per fer la posta.
[edita] Distribució geogràfica
Viu en aigües europees i africanes, a la Mediterrània i a la Mar Negra. A l'Atlàntic oriental des de la Mar Blanca fins a les costes africanes del paral·lel 25, incloent-hi les illes Açores, Canàries i Madeira.
[edita] Pesca
Dues són les modalitats de pesca principals: el bussó (l'únic art autoritzat per a la pesca de l'angula) i el gànguil, emprat al Delta de l'Ebre i a les llacunes per capturar anguiles i angules; també amb nanses, llences i cucada; ocasionalment, també es capturen amb arts d'arrossegament.
El període de veda de l'anguila al Principat de Catalunya és comprès entre el 11 de març i el 19 d'octubre.
La pesca d'angulons és prohibida per llei.
[edita] Referències
- Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 35.
- Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
- Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
[edita] Enllaços externs
- Informació sobre l'angula al Delta de l'Ebre. (català)
- Informació sobre aquest peix. (anglès)
- Àmplia informació sobre l'anguila. (anglès)
- Normativa de la pesca de l'angula al Principat de Catalunya. (català)
- Descripció de l'anguila. (català)
- Distribució de l'anguila a la Península Ibèrica. (castellà)
- Estudi sobre l'alimentació de l'anguila. (castellà)
