Xoriguer gros
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre el Falco tinnunculus. Per a altres significats, vegeu «Xoriguer (desambiguació)». |
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Mascle adult
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Falco tinnunculus Linnaeus, 1758 |
||||||||||||||
 Distribució del xoriguer gros a Europa. En groc només estiu, en verd tot l'any.
|
||||||||||||||
El xoriguer, xoriguer gros o xoriguer comú[1] (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família Falconidae. És força freqüent i és fàcil d'observar i de distingir-lo per la seva manera de volar quan caça, quedant gairebé parat cara al vent, a poca alçada i batent ràpidament les ales com un helicòpter (el que s'anomena fer l'aleta) en llocs oberts mentre observa el terra buscant preses petites que captura llençant-s'hi en picat. Fonamentalment menja petits mamífers (com ara ratolins i musaranyes), insectes grans i alguns rèptils i petits ocells. La majoria de las parelles ponen al maig, i arriben a bon terme de 4 a 5 polls
A Catalunya és especialment abundant a les planes de ponent (entre el Segrià i la Segarra), al Camp de Tarragona, a la zona costanera de l'Alt Empordà i en alguns llocs del Pirineu, en zones d'alta muntanya entre el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran i a la plana de la Cerdanya[1]. Essent com és un rapinyaire que caça en terrenys oberts, defuig les contrades més boscoses de l'est i del nord.
S'adapta força bé al medi urbà. A Barcelona n'hi ha una bona població, que inclou una vintena de parelles escampades per la ciutat i una colònia d'unes vint parelles més que nien als penya-segats de Montjuïc (al costat de la muntanya que mira cap al mar) i s'alimenten als camps del delta del Llobregat i l'aeroport.Aquesta colònia és especialment notable perquè no és habitual que aquesta espècie tingui comportament colonial.[2] També hi ha una parella estable que té el niu a una ximeneia d'una antiga fàbrica al Prat de Llobregat.
Els xoriguers que crien al sud i centre d'Europa són sedentaris o realitzen migracions locals (per exemple, al Pirineu els xoriguers són abundants a l'estiu però n'hi romanen molt pocs a l'hivern). Els del nord d'Europa, per contra, son migradors, pel que les poblacions del nostre país es veuen incrementades amb hivernants.[3]
Taula de continguts |
[edita] Cria en captivitat
És un ocell que tenen els que es volen iniciar a la caça amb rapinyaires.
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Xoriguer comú - Mapes de nidificació (català)
- ↑ Matheu, E. (2005) Ocells de Barcelona. Barcelona. Ed. Ajuntament de Barcelona (català)
- ↑ Segarra, D. (1985) Rapinyaires de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (català)
[edita] Bibliografia
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 100-101. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
[edita] Enllaços externs
- Xtec - Fotografia i breu descripció
- Institut d'Estudis Catalans - Fotografia detallada
 |
Aquest article sobre ocells és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
