Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Al-Hakam II - Viquip??dia

Al-Hakam II

De Viquip??dia

Al-Hakam II va ser califa de C??rdova del 961 al 976. Amb ell el califat va assolir la m??xima esplendor com a bressol de cultura i progr??s dins Al-Andalus. Va tenir dues esposes, una oficial, Radhia, amb qui no va aconseguir engendrar fills, per aix?? els va tenir amb una concubina esclava, Subh, d'origen basc, qui assoliria gran poder a la cort (i amb ella Almansor, un cabdill destacat).

[edita] Pol??tica exterior

Destaca la seva ofensiva contra el regne de Lle?? per un deute antic de deu fortaleses. Els ??xits del general Galib van obligar els cristians a cedir places importants com Calahorra o Sig??enza, fet que va incrementar el poder del Califat. Per la frontera sud, la prioritat era frenar l'expansi?? del califat fatim??, que amena??ava les pr??pies terres. Els fatim??s, per la mateixa ??ppoca, havien aconseguit conquerir Egipte i llavors van traslladar la capital cap a l'est, oblidant en part el Magirb occidental. Aquest fet va afavorir que Al-Hakam II decid??s incrementar la seva pres??ncia a la zona per assegurar els seus territoris; per aix?? va enviar Galib amb gtans quantitats d'or per subornar els enemics locals i garantir la pau. Els normands van intentar saquejar wl 966 Lisboa i posteriorment Sevilla, per la qual cosa el califa man?? construir una flota que repel??l??s els atacs dels pobles del nord, que van derrotats a diverses batalles al Guadalquivir.

[edita] Pol??tica interior

El califat destaca pel respecte a totes les ??tnies i religions als seus territoris. Va engrandir la Mesquita de C??rdova i va construir obres p??bliques a la ciutat, que va esdevenir la m??s poblada i avan??ada d'Europa i objctiu de viatges i pelegrinacions de savis d'arreu, que venien a consultar les obres de les seves escoles. Destaca el domini de la medicina i la poesia.

C??rdova s'especialitz?? en els treballs de luxe, que comercialitzava amb caravanes per ??frica i el sud d'Europa. Aquests ingressos, junt a l'agricultura, van fer que el regnat tingu??s prosperitat econ??mica.