Mesquita de Còrdova
De Viquipèdia
| Mesquita de Còrdova | |
 |
|
| Documentació | |
|---|---|
| Tipus | mesquita |
| Començament | 785 |
| Acabament | 788 |
| Cronologia | (ampliacions: 833, 855, 962 - 966 i 987) |
| Localització | Còrdova |
| Estil | art islàmic |
| Materials utilitzats | pedra i maons |
| Sistema constructiu | arquitravat i voltat |
| Vistes | |
| Planta | 178 x 125 m |
 |
|
La Mesquita de Còrdova, convertida des del segle XIII en l'actual Catedral de Còrdova és el monument més important de l'art hispano-musulmà. El seu arquitecte es desconegut però sabem que la mesquita fou construïda entre el 785 i el 788 sota el regnat d'Abd al-Rahman I a partir de una església cristiana del segle V, la Basílica de San Vicenç Màrtir, a la ciutat andalusa de Còrdova. Més tard, Abd al-Rahman II, Abd al-Hakam II i Almansor hi van seguir amb les reformes per convertir-la en mesquita. Unes reformes que daten del 833, del 855, entre el 962 i el 966 i, finalment, del 987. Actualment la Mesquita de Còrdova es troba en un perfecte estat de conservació, tot i que al segle XVI s’hi va acabar de construir una catedral cristiana a la part central de l'edifici i el minaret es convertí en un campanar cristià.
La sala d'oració, o haram, la qual està formada per un bosc de 514 columnes utilitza el sistema constructiu de l'arquitravat i el voltat. L’interior disposa d'una adequada il·luminació gràcies a la gran alçada que aconsegueix el nivell de l'edifici. Les columnes, les quals tenien una llargada força reduïda en comparació amb el conjunt arquitectònic, disposaven, sobre seu, de dues arcades superposades amb les quals es pogué arribar als 11,5 metres de la mesquita. Aquestes dues arcades –de fet, arcs de ferradura que tenen la funció de contrafort- s’aixequen sobre una pilastra i permeten establir un segon nivell d'arcs de mig punt més amples. Els arcs estan formats de pedra blanca i de maó roig i el sostre es de fusta.
El motiu de la curta alçada de les columnes és el següent: els materials utilitzats per a construir el primer edifici, el d'Abd al-Rahman I, foren fusts de granit, jaspi i marbre que provenien d'altres edificis més antics construïts pels romans i els visigots, i per tant, no disposaven d'un excés de material. Això va fer que els fusts fossin de diferents mides i grossors, uns més llisos i altres estriats verticals o en espiral, però amb unes característiques similars.
La part exterior està monopolitzada, principalment pel pati, a banda de la muralla ja comentada. En el pati de tarongers, o sahn, podem trobar-hi quatre fonts rituals, o sabils, que serveixen per a les ablucions dels fidels. S’anomena pati dels tarongers ja que està ple d'aquest arbres fruiters plantats de manera ordenada, els quals reprodueixen la distribució dels suports interiors de la sala d'oració. Finalment, per acabar amb la part exterior, cal citar el minaret clarament inspirat en la mesquita de Damasc.
Finalment, per acabar amb l'anàlisi format de l'obra arquitectònica citar els elements decoratius dels quals disposa la mesquita: mosaics de finíssimes decoracions vegetals, amb versicles de l'alcorà i figures geomètriques a la part interior de la mesquita. El terra estava decorat amb catifes.
Continuem, doncs, amb l'anàlisi formal i significació de la mesquita de Còrdova. L’estil de la mesquita és, com és lògic, art islàmic, i dins d'aquest art emiral i califal, el qual constitueix la primera etapa de l'art musulmà a la península. Aquest estil correspon amb la dinastia dels omeyes. L’estil el podem identificar per la planta, la superposició dels suports i dels arcs, l'alternança de dovelles, columnes, arcs de ferradura i l'ús de contraforts exteriors.
Aquesta mesquita, però, va rebre moltes influències d'altres mesquites del nord d'Àfrica i de l'arquitectura romana, de la qual va copiar el sistema ornamental. De fet, la mesquita de Còrdova pretenia ser una copia de la mesquita de Damasc adaptada a les necessitats dels ciutadans cordovesos. La funció de la mesquita, per la seua banda, era, clarament, religiosa, tot i que, alhora, disposava d'una finalitat política amb les seues oracions.
En un edifici religiós, com és el cas de d'aquesta mesquita, podem trobar-hi diversos elements simbòlics. A la zona situada més a l'est, direcció a la Meca, hi ha situat un mihrab, el qual és el punt central de la mesquita i és on està dipositat l'alcorà i des d'on es dirigeix l'oració. Per la seua banda, l'orientació de les naus és, alhora, un element simbòlic.
Per acabar amb l'anàlisi estilístic i significatiu, només citar la relació de l'obra amb la cultura de l'època. Hem de contextualitzar aquesta mesquita a començament de segle VIII, en plena esplendor, a tota la península de Còrdova, i el domini, per part dels musulmans, de gairebé la totalitat dels antics regnes visigots. La mesquita, doncs, mostra la importància econòmica, política i cultural de la qual disposava la ciutat a l'època.
La mesquita de Còrdova representa una meravella per al conjunt de la Història de l'art. De fet, és la tercera mesquita més gran del món, després de la mesquita de la Meca i de Casablanca, servi de model per a totes les construccions posteriors en l'àmbit de l'Islam occidental.
