Mesquita de C??rdova
De Viquip??dia
| Mesquita de C??rdova | |
 |
|
| Documentaci?? | |
|---|---|
| Tipus | mesquita |
| Comen??ament | 785 |
| Acabament | 788 |
| Cronologia | (ampliacions: 833, 855, 962 - 966 i 987) |
| Localitzaci?? | C??rdova |
| Estil | art isl??mic |
| Materials utilitzats | pedra i maons |
| Sistema constructiu | arquitravat i voltat |
| Vistes | |
| Planta | 178 x 125 m |
 |
|
La Mesquita de C??rdova, convertida des del segle XIII en l'actual Catedral de C??rdova ??s el monument m??s important de l'art hispano-musulm??. El seu arquitecte es desconegut per?? sabem que la mesquita fou constru??da entre el 785 i el 788 sota el regnat d'Abd al-Rahman I a partir de una esgl??sia cristiana del segle V, la Bas??lica de San Vicen?? M??rtir, a la ciutat andalusa de C??rdova. M??s tard, Abd al-Rahman II, Abd al-Hakam II i Almansor hi van seguir amb les reformes per convertir-la en mesquita. Unes reformes que daten del 833, del 855, entre el 962 i el 966 i, finalment, del 987. Actualment la Mesquita de C??rdova es troba en un perfecte estat de conservaci??, tot i que al segle XVI s???hi va acabar de construir una catedral cristiana a la part central de l'edifici i el minaret es convert?? en un campanar cristi??.
La sala d'oraci??, o haram, la qual est?? formada per un bosc de 514 columnes utilitza el sistema constructiu de l'arquitravat i el voltat. L???interior disposa d'una adequada il??luminaci?? gr??cies a la gran al??ada que aconsegueix el nivell de l'edifici. Les columnes, les quals tenien una llargada for??a redu??da en comparaci?? amb el conjunt arquitect??nic, disposaven, sobre seu, de dues arcades superposades amb les quals es pogu?? arribar als 11,5 metres de la mesquita. Aquestes dues arcades ???de fet, arcs de ferradura que tenen la funci?? de contrafort- s???aixequen sobre una pilastra i permeten establir un segon nivell d'arcs de mig punt m??s amples. Els arcs estan formats de pedra blanca i de ma?? roig i el sostre es de fusta.
El motiu de la curta al??ada de les columnes ??s el seg??ent: els materials utilitzats per a construir el primer edifici, el d'Abd al-Rahman I, foren fusts de granit, jaspi i marbre que provenien d'altres edificis m??s antics constru??ts pels romans i els visigots, i per tant, no disposaven d'un exc??s de material. Aix?? va fer que els fusts fossin de diferents mides i grossors, uns m??s llisos i altres estriats verticals o en espiral, per?? amb unes caracter??stiques similars.
La part exterior est?? monopolitzada, principalment pel pati, a banda de la muralla ja comentada. En el pati de tarongers, o sahn, podem trobar-hi quatre fonts rituals, o sabils, que serveixen per a les ablucions dels fidels. S???anomena pati dels tarongers ja que est?? ple d'aquest arbres fruiters plantats de manera ordenada, els quals reprodueixen la distribuci?? dels suports interiors de la sala d'oraci??. Finalment, per acabar amb la part exterior, cal citar el minaret clarament inspirat en la mesquita de Damasc.
Finalment, per acabar amb l'an??lisi format de l'obra arquitect??nica citar els elements decoratius dels quals disposa la mesquita: mosaics de fin??ssimes decoracions vegetals, amb versicles de l'alcor?? i figures geom??triques a la part interior de la mesquita. El terra estava decorat amb catifes.
Continuem, doncs, amb l'an??lisi formal i significaci?? de la mesquita de C??rdova. L???estil de la mesquita ??s, com ??s l??gic, art isl??mic, i dins d'aquest art emiral i califal, el qual constitueix la primera etapa de l'art musulm?? a la pen??nsula. Aquest estil correspon amb la dinastia dels omeyes. L???estil el podem identificar per la planta, la superposici?? dels suports i dels arcs, l'alternan??a de dovelles, columnes, arcs de ferradura i l'??s de contraforts exteriors.
Aquesta mesquita, per??, va rebre moltes influ??ncies d'altres mesquites del nord d'??frica i de l'arquitectura romana, de la qual va copiar el sistema ornamental. De fet, la mesquita de C??rdova pretenia ser una copia de la mesquita de Damasc adaptada a les necessitats dels ciutadans cordovesos. La funci?? de la mesquita, per la seua banda, era, clarament, religiosa, tot i que, alhora, disposava d'una finalitat pol??tica amb les seues oracions.
En un edifici religi??s, com ??s el cas de d'aquesta mesquita, podem trobar-hi diversos elements simb??lics. A la zona situada m??s a l'est, direcci?? a la Meca, hi ha situat un mihrab, el qual ??s el punt central de la mesquita i ??s on est?? dipositat l'alcor?? i des d'on es dirigeix l'oraci??. Per la seua banda, l'orientaci?? de les naus ??s, alhora, un element simb??lic.
Per acabar amb l'an??lisi estil??stic i significatiu, nom??s citar la relaci?? de l'obra amb la cultura de l'??poca. Hem de contextualitzar aquesta mesquita a comen??ament de segle VIII, en plena esplendor, a tota la pen??nsula de C??rdova, i el domini, per part dels musulmans, de gaireb?? la totalitat dels antics regnes visigots. La mesquita, doncs, mostra la import??ncia econ??mica, pol??tica i cultural de la qual disposava la ciutat a l'??poca.
La mesquita de C??rdova representa una meravella per al conjunt de la Hist??ria de l'art. De fet, ??s la tercera mesquita m??s gran del m??n, despr??s de la mesquita de la Meca i de Casablanca, servi de model per a totes les construccions posteriors en l'??mbit de l'Islam occidental.
