Càrcer

De Viquipèdia

Càrcer és un municipi del País Valencià, que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alcàntera de Xúquer, Antella, Cotes, Gavarda i Sellent (a la mateixa comarca); i amb Xàtiva (a la Costera).

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 7 Llocs d'interés 8 Festes 9 Gastronomia 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

Es troba ubicat, en la Vall de Càrcer (també coneguda per "Vall Farta"). Les seues terres es troben regades pels rius Xúquer al nord, i el riu Sellent a l'oest. Es troba aigües baix de la Presa de Tous, enclavat entre tres muntanyes que, formant una barrera natural, separen les comarques de la Canal de Navarrés i la Costera.

[edita] Història

Carzre és un topònim àrab que podríem traduir com "lloc de repòs". La vall de Càrcer fou ocupada pels musulmans al voltant dels anys 713-714 i és en una de les alqueries que hi fundaren on té l'origen el poble, com ho proven les deixalles islàmiques trobades al Ravalet, la Socà o el Molí de Cotes; Jaume I va donar-lo en senyoriu, el 5 d'agost de 1237, a Pere Fernàndez, senyor d'Albarrasí i d'Azagra; en 1242 el rei fa nova donació de Càrcer amb totes les pertinences, excepte molins i forns, a Gonçal Juan Domínguez i altres quaranta-set pobladors; el 1263 passà a l'infant Pere d'Aragó; el 1437, Alfons V concedí el títol de baró a Pere Martínez d'Eslava; posteriorment va passar successivament als Cruïlles, als Cucaló de Montull i als Manglano.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
2.058	2.005	2.010	2.022	2.034	2.070	2.018	2.026	2.030	2.095

[edita] Economia

D’economia tradicionalment agrícola, Cavanilles, en 1709 ens conta que produïa arròs, vi, oli, garrofes, blat, dacsa, seda, llegums i hortalisses, també tingué un important passat terrisser, diversos historiadors diuen que en el segle XIV hi havia fins quaranta fàbriques de ceràmica que, amb el pas del temps anaren desapareixent per diverses causes ,sobre tot per l'expulsió dels moriscs en 1609.

L'agricultura és l'activitat més important encara. Basada en el cultiu i comerç predominant de la taronja i fruiters variats. Pel que fa a la indústria, este sector està dedicat majoritàriament a la manipulació i envasament dels cítrics. Encara que hi ha altres indústries menors.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Miguel Daries Gomis	Grup independent
1983-1987	Laureano Suñer Carbonell	PSPV
1987-1991	Ricardo Lloret Ibañez	PSPV
1991-1995	José Carbonell Fons	PSPV
1995-1999	José Antonio Juanes Escrivá Aurelio Hernández Monar	PSPV PP
1999-2003	Aurelio Hernández Monar	PP
2003-2007	Demetrio Enrique Benavent Lodroñ	PP
2007-2011	Marta Hernandis Martínez	PP

[edita] Monuments

• Església de l'Assumpció del segle XVIII.
• Barri de Sant Roc és el casc antic del poble, conserva el tipisme dels pobles valencians amb arrels àrabs.

[edita] Llocs d'interés

• Desembocadura del riu Sellent. Destaca com a lloc d'interés paisatgístic.
• Sèquia Escalona. En el tram en què creua el riu Sellent per mitjà de "l'Arcà", un aqüeducte restaurat per efectes de la riuada d'octubre de 1982.
• Una xicoteta presa en el Riu Sellent, a manera d'assut.
• El Cano. Pintoresc lloc de pescadors visible des del mateix pont de la carretera.

[edita] Festes

Com en tants llocs de la nostra geografia s’hi celebren les falles i Moros i Cristians. Les Festes patronals són del 14 al 16 de setembre en honor a Sant Isidre, la Mare de Déu de Gràcia i el Santíssim Crist de l'Agonia.

[edita] Gastronomia

El menjar bàsic és l'arròs, guisat de diferents maneres: amb faves i carxofes, amb fesols i naps, en paella; l'arrel mora tabé es es fa palesa en els dolços: torrons, arnadí, coques cristines, coques de sagí, carquinyols, etc.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càrcer

• Ajuntament de Càrcer
• Web no oficial de Càrcer
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Ribera Alta
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous