Massalavés

De Viquipèdia

Massalavés (oficialment i en castellà Masalavés) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alberic, Alzira, l'Alcúdia, Benimodo i Guadassuar.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 6 Festes 7 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat entre el riu dels Ullals o Verd i la Sèquia Real del Xúquer. La superfície és plana, formada per sediments quaternaris, i a una altitud mitja de 30 msnm, sense cap accident geogràfic digne de destacar. El poble està emplaçat damunt d'un pujol des que la qual es pot albirar Alzira i fins i tot parteix de la muntanya de Cullera i també si el dia és clar s'observa el castell de Xàtiva.

El riu Verd travessa el terme, aquest riu reserva del samaruc i llar d'una endèmica espècie de caragol, està amenaçat per la contaminació.

[edita] Història

Alqueria musulmana que fou donada a Pere del Milà el 1294; passà als Vilaragut, que la van vendre el 1462 a Joan Fernàndez d'Herèdia; el 1520 va adquirir-la Violant Exarch del Milà; el 1537 Carles I li va concedir el títol de vila; fou senyoriu dels marquesos d'Albaida i dels ducs de Montellano i Arcos; segons Cavanilles, el 1795 produïa arròs, seda, dacsa, ordi i hortalisses; lloc de moriscs , el 1510 tenia 60 cases i el 1609, 75; despoblat després de l'expulsió el 1633 tan sols tenia 33 cases.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
1.539	1.490	1.495	1.480	1.470	1.464	1.597	1.535	1.629	1.652

[edita] Economia

Fins a fa bé poc l'economia de Massalavés estava sustentada per l'agricultura (a principis de segle de l'arròs i més tard del taronger), a més d'una poques indústries del moble. En l'actualitat l'obertura del polígon logístic ha donat un impuls al poble.

La proximitat amb la capital i les bones comunicacions afavoreix trobar treball en l'horta de València.

[edita] Monuments

• Església de Sant Miquel. Va pertànyer eclesiàsticament a Alzira, de la qual es va desmembrar en 1534 per a ser erigida en rectoria de moriscs. El temple va començar a construir-se en el segle XII, substituint a l'antiga mesquita, sent el primer lloc de moriscs de la diòcesi que es va portar a terme tal canvi. Amb més de 800 anys d'antiguitat, mostra un estil gòtic tardà. El retaule contenia una imatge de Crist suposadament miraculosa que per desgràcia va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola quedant solament unes poques restes. L'església de Massalavés està considerada església de Roma sent l'única fora d'aquesta ciutat que ostenta aquest títol. Segons sembla, li va ser concedit quan el senyoriu pertanyia als Milá que eren parents dels papes Borja.

• També es poden observar les restes de la Porta de Castell en el que abans era l'antic Ajuntament.

[edita] Festes

El 23 i 24 d'agost són les Festes patronals en honor al Santíssim Crist de Massalavés (patró de la vila), Sant Miguel i Santa Maria Magdalena.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Massalavés
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Ribera Alta
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous