L'Ènova
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Ribera Alta | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Ribera Alta Manc. de l'Ènova Manc. de la Ribera Alta Alzira |
||
| Gentilici | Enover, enovera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| pressupost | 721.000 € | ||
| Superfície | 7,70 km² | ||
| Altitud | 50 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
1.011 hab. 131,3 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 02′ 40″ N 0° 28′ 56″ O | ||
| Distàncies | 51 km de València 15,5 km de Alzira |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 4 PSPV, 2 PP i 1 BNV Francisco Ordiñana Martínez (PSPV) |
||
| Codi postal | 46669 |
||
| Festes majors | Segona setmana de setembre | ||
L'Ènova és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.
Limita amb Manuel, la Pobla Llarga i Rafelguaraf (a la mateixa comarca); i amb Barxeta i Xàtiva (a la comarca de la Costera).
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La superfície del terme és plana, llevat de la zona sud on s'alcen les suaus ondulacions en la Lloma del Baladre i el Cabeço. Hi ha un vèrtex geodèsic de tercer ordre en el Castellet (121 m.). Drenen el terme els barrancs del Poble, Llarg i Collado. Les terres del terme es reguen amb la sèquia Comuna de L’Ènova, que pren aigües del riu Albaida, en terme de Xàtiva, i l'antiguitat del qual es remunta al segle XIV. El poble està situat en la vessant de la muntanya.
[edita] Història
El pas dels romans està suficientment demostrat per les troballes descobertes a la partida de Les Paretetes , on hi ha una vila, per la subsistència de la qual s'hi està lluitant a hores d'ara ja que les obres del tren d'alta velocitat amenacen amb soterrar-la. També hi ha unes pedreres i, fins i tot, a la serra s'han trobat rodades de carro.
L'origen de la població actual és una alqueria musulmana repoblada en 1248 per cristians, malgrat que el 1264 es va donar permís a Alfons de Múrcia per reintroduir pobladors moros; la crisi demogràfica soferta per l'expulsió de moriscs, en 1609, es va recuperar parcialment en els segles XVII i XVIII.
[edita] Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.189 | 1.176 | 1.164 | 1.104 | 1.060 | 1.049 | 1.032 | 997 | 981 | 1.011 |
[edita] Economia
Els seus 7,7 km2 de terme estan dedicats a l'agricultura , que és el motor de la seua economia. Segons Cavanilles en 1795 produïa arròs, seda, blat, dacsa i hortalisses.
[edita] Monuments
- Vil·la romana, amenaçada per les obres de l'AVE.
- Eglésia de la Mare de Déu de Gràcia, neoclàssica, del segle XIX
- Capella dels Sants, del XVIII.
[edita] Festes
- Sant Vicent Ferrer. 23 d'abril.
- Festa de l'Aurora. 27 de juliol.
- Festes Majors. Celebra les seves festes patronals el segon diumenge de setembre a la Verge de Gràcia , Sant Felip Neri i Santíssim Crist.
[edita] Fills il·lustres
- Enric Matalí i Timoneda (València, 1903-† 1984) fou el cronista oficial de la vila.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| editar | Municipis de la Ribera Alta | |
|---|---|---|
|
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous |
||
