Carcaixent

De Viquipèdia

Carcaixent és una ciutat del País Valencià, que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alberic, Alzira, Benimuslem, Rafelguaraf, Castelló de la Ribera i la Pobla Llarga (a la mateixa comarca); amb Benifairó de la Valldigna i Simat de la Valldigna (a la Safor); i amb Xàtiva (a la comarca de la Costera).

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Nuclis 1.2 Barris 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Política i administració 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Festes i celebracions 8 Fills il·lustres 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

El terme, de 59,4 km2, és totalment pla i està voltat pel Xúquer, vall d'Aigües Vives i les muntanyes del Convent; regat pels rius Magre, Verd i Barxeta i la Reial Séquia de Carcaixent.

[edita] Nuclis

• Carcaixent
• la Barraca d'Aigües Vives
• Cogullada

[edita] Barris

• Santa Bàrbara
• Les Barraques
• La Muntanyeta
• Els Quatre Camins

[edita] Història

Poblat des del Neolític i l'Edat del Bronze, com ho demostren nombroses troballes escampades pel seu terme. De l'època ibero-romana s'han trobat restes algunes viles. La fundació de l'actual nucli urbà és incerta, uns apunten als romans i d'altres a una alqueria musulmana; d'aqueix període hi ha documentades diverses alqueries en l'actual terme: Alborgí, Benimaclí, Benivaire, Cogullada, Ternils i alguna més que totes plegades acabaren conformant un nucli conegut com Horta de Cent o Horta de Carcaixent.

Després de la seua conquesta per Jaume I a finals de desembre del 1242, va ser repoblada amb lleidatans i tortosins; apareix per primera vegada en el Llibre del Repartiment en 1248; en 1266 es constitueix en parròquia i s’edifica, a l'alqueria de Ternils, l'ermita de sant Roc; en l'època medieval Carcaixent era una alqueria dependent d'Alzira; l'any 1348 la Guerra de la Unió afectà les alqueries, i Carcaixent i Cogullada foren cremades; el 1434 ja posseïa església, que era atesa pel vicari de Ternils.

El segle XVI va ser època de gran creixement urbanístic, demogràfic i econòmic mercès al conreu de la morera i el comerç de la seda; en 1521 era lloc d'agermanats i hi hagué força enfrontaments; el 1547 la cúria va decidir que el vicari residís ja a Carcaixent; el 1544 ja existien diversos beneficis en l'església, el 1576 hom segrega d'Alzira i es constitueix en universitat amb plena capacitat de govern i administració la qual cosa comportava l'assignació d'un terme municipal i el repartiment de les càrregues amb el municipi d'Alzira; el 1577 el municipi va sol·licitar la de cises en el pa, el vi i la carn per a desendeutar-se de les despeses ocasionades per la imposició construcció de l'església, que els va costar més de 10.000 ducats; el 1589, Felip II l'atorgà el títol de vila reial amb dret a vot a les Corts Valencianes, mitjançant costosos donatius a la Corona.

En l'últim terç del segle XVI s'hi conreaven al voltant de 24.000 fanecades, i entre un 25 i un 30% dels propietaris estaven considerats com rics i en condicions d'acumular excedents, la qual cosa explica que el veïnatge contribuïra en la despesa que va suposar l'aixecament de la vila; en les Corts valencianes de 1626, l'església demanà l'exempció de pagar el dret d'amortització i segell de 40.000 lliures, i el braç reial va demanar la revisió dels termes i límits amb Algemesí degut als molts processos entaulats des de la segregació d'Alzira; en les de 1645 va sol·licitar franquícia per a amortitzar 2.000 lliures. El 1627 ja posseïa un sistema d'insaculació per a l'elecció d'oficials locals. Degut als greus problemes que tingueren els llauradors entre el 1600 i el 1650, la vila decidí construir una nova sèquia que suplís la insuficiència de la xarxa de sèquies i braçals dependents del riu Albaida i el barranc de Barxeta.

A l'inici del XVIII, Carcaixent és el centre comarcal de la seda; en la guerra de Successió va recolzar al borbó Felip V que, en 1708 i 1738, atorgà dos diplomes pels que fou concedida la jurisdicció civil i criminal, alta i baixa; en 1781 mossèn Monzó i els seus amics Maseres i Bodi plantaren en la Bassa Reial el primer camp de taronges que fou la base la transformació moderna de la localitat.

A principis del segle XIX existien en la vila quatre molins de farina i arròs i 204 torns de filar seda; el 1813 i en el context de la guerra del Francès tingué lloc al terme un important enfrontament contra les tropes franceses que donà lloc a la llegenda de "la Marqueseta"; Mª. Antònia Talens Mezquita.

A partir del 1848 comença l'exportació de taronges cap a França i des del 1863 cap a Gran Bretanya; el 12 d'agost de 1861 va crear-se la companyia Tramway Carcagente a Gandia que s'encarregava de la construcció i explotació del primer ferrocarril de via estreta de la península, després de tres anys d'obres el 8 de febrer de 1864 s’inaugurava el tramvia-ferrocarril amb tracció animal que s’encarregava d'unir dues comarques tan pròsperes com La Safor i La Ribera; el 1911 i, durant un avalot que va tenir lloc a la vila a causa de la guerra d'Àfrica, l'ajuntament fou assaltat i cremat part del seu mobiliari; el 1916 obtingué el títol de ciutat.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica de Carcaixent
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2006	2007
12.262	13.520	13.834	15.393	17.846	17.216	17.937	18.971	22.164	20.062	20.609	21.753	21.695

[edita] Economia

L'agricultura era l'activitat més important fins a fa poc temps. Basada en el monocultiu i comerç de la taronja (des del segle XIX). Però a partir dels 60 del passat segle, es va produir una crisi important i l'agricultura va entrar en un període de recessió. En aquests moments es pot dir que es troba en una fase de transformació.

Pel que fa a la indústria, aquest sector secundari està dedicat majoritàriament a la transformació dels cítrics, i també hi ha tèxtil, fabricació de mobiliari auxiliar, etc..

Actualment, més de dos terços de la població activa treballen en el sector serveis, sector que s'ha vist incrementat per la creació del Centre Comercial Ribera del Xúquer, una gran superfície comercial que augmenta la disponibilitat de béns de consum que abans calia adquirir en altres zones, com la ciutat de València. No obstant això, el nou centre comercial ha estat vist també com una amenaça per al comerç local.

[edita] Política i administració

Resultats electorals de Carcaixent, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Popular	María Dolores Botella Arbona	6.124	13
	Partit Socialista del País Valencià	María José Dasca Vernich	1.679	3
	Bloc Nacionalista Valencià	Francesc J. Salom Salom	1.559	3
	Unió Valenciana	Juan Bautista Albert Tormo	1.148	2
	Altres		496	-
	En blanc		152	-
Total		11.233		21

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Vicente E. Pla Noguera	PSPV
1983-1987	Vicente E. Pla Noguera	PSPV
1987-1991	Vicente E. Pla Noguera José Noguera Donet	PSPV
1991-1995	Pascual Vernich Talens Rafael Navarro Ferrer	PSPV UV
1995-1999	Rafael Navarro Ferrer	UV
1999-2003	María Dolores Botella Arbona	PP
2003-2007	María Dolores Botella Arbona	PP
2007-2011	María Dolores Botella Arbona	PP

Agermanaments

Bagnols-sur-Cèze, (França)

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Església de l'Assumpció. De 1434, gòtica, ampliada i reformada en diferents ocasions. Alberga pintures de Segrelles.
• Ermita de sant Roc de Termils. Temple del segle XIII d'estil pregòtic i portada romànica. Recentment restaurat, està declarat Monument Artístic Nacional.
• Església de Sant Bartomeu de Cogullada. S. XVI-XVII. Una recent restauració ha fet malbé la decoració primitiva. Conserva objectes de culte interessants procedents d'altres esglésies destruïdes en la Guerra Civil.
• Monestir del Corpus Christi. Convent dominic de 1654 del que només roman l'església, convertida en auditori.
• Convent de Sant Francesc. Edificat en 1602 amb l'autorització del patriarca Joan de Ribera.
• Convent d'Aigües Vives, del s XV.
• Església de Sant Antoni de Pàdua.
• Església de Sant Francesc de Paula.

[edita] Monuments civils

• Torre de Carcaixent, o cova de Les Meravelles. Torre de planta quadrangular que es conserva en bon estat dins d'una propietat privada.
• Magatzem de La Ribera. La construcció no està datada exactament, es pensa que es va construïr entre l905 i 1910. La planta de l'edifici adopta la forma de "L". La construcció està inspirada en la tipologia basilical, amb una nau central de dimensions més grans i més alta, i unes naus laterals més estretes i no tan elevades com la central, i que permeten la il luminacio zenital. Hi ha també una sèrie de columnes de funció, que marquen la separació entre la nau central i les laterals.
• Casa Consistorial. L'Ajuntament actual s'inaugurà l'any 1847. És d'estil neoclàssic, amb una bella i harmoniosa façana. L'obra, que fou dirigida per Salvador Escrich, es va construir en forma de casa pairal, i consta de planta baixa, planta noble i cambra, amb una gran escala. Té una planta irregular, de forma trapezoïdal, i gira al voltant del pati central. Hi destaca la sala de sessions, amb un sostre de bigues de fusta bellament ornamentades. Ara, les dependències municipals es reparteixen entre aquest edifici i el contigu Palau del Marqués de Montortal.
• Palau del marqués de Montortal, o de la Marqueseta. Fou construït cap al 1780, i reformat l'any 1850. L'edifici consta de planta baixa, planta noble i cambra. Encara que és notable la composició arquitectònica de tota la construcció, l'element que més hi destaca és la decoració interior, ja que té una mostra molt important de rajoles ceràmiques del segle XVIII, i, d'una manera especial, una magnifica cuina decorada amb retaules ceràmics. A la planta noble, hi ha frescos decoratius en parets i sostres. Després d'haver sigut rehabilitat recentment, va ser inaugurat pel gener de 1993.

[edita] Festes i celebracions

• Festes Majors. El 16 d'octubre se celebra la festa de la Mare de Déu d'Aigües Vives, Patrona de Carcaixent i el 14 d'octubre, la de Sant Bonifaci Màrtir, Patró de Carcaixent.

[edita] Fills il·lustres

• Joan Vert (Carcaixent, 1890 – † Madrid, 1931) va ser un compositor que es va dedicar fonamentalment a la sarsuela.
• Julià Ribera (Carcaixent, 1858 - † 1934) és considerat com a un referent mundial en el camp de l’arabisme.
• Andrés Robles (Carcaixent, 1684 – † València, 1764) va ser un arquitecte que s'emmarcà dins de l'estil barroc i que va treballar en la província de València.
• Enric Castelló (Carcaixent, 1973) és doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor dels estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carcaixent

• Ajuntament de Carcaixent
• Guia d'empreses i serveis
• Carcaixent, empreses, notícies i actualitat
• Web no oficial de Carcaixent Conté informació molt valuosa i interessant.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment
• Institut Valencià d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat

editar	Municipis de la Ribera Alta
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous