Juli?? Ribera
De Viquip??dia
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. ??s necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haur?? d'eliminar del text posat en q??esti??.
Juli??n Ribera Tarrag?? (Carcaixent, 19 de febrer de 1858 - 2 de maig de 1934) , ??s considerat com a un referent mundial en el camp de l???arabisme.
[edita] Biograf??a
Fill de Jos?? Ribera, fuster de Quatretonda i de Vicenta Tarrag??, de Carcaixent. Germ?? de Jos?? Ribera, comerciant de taronges i regidor de l???ajuntament, qui orden?? construir el magatzem de Ribera i les cases de Ribera al Realenc, totes dues, obres de l???arquitecte Jos?? R??os Chinesta. I germ?? tamb??, del doctor Vicente Ribera, prevere.
Va contraure matrimoni amb Trinidad Talens Talens, el 26 de novembre de 1881 a Carcaixent. Uni?? de la qual, va tenir sis fills amb els noms de Juli??n, Vicente, Carlos, Agust??n, Pedro i Trinidad.
Estudi?? a la Universitat de Val??ncia i es llicenci?? en dret. A Madrid en filosofia i lletres, mat??ries de les quals, m??s tard es doctor??. A Saragossa acced?? a la c??tedra de literatura ??rab, l???any 1887. Fou acad??mic numerari de la Reial Acad??mia de la Llengua Espanyola i de la Reial Acad??mia de la Hist??ria i director honoris causa del Centre de Cultura Valenciana.
L???arabista Ribera es jubil?? el 1927. Tres anys m??s tard, el Centre de Cultura Valenciana va aconseguir, per mitj?? del Ministeri d???Instrucci?? P??blica i Belles Arts, que l???Arxiu de la Corona d'Arag?? li prestara el Llibre del Repartiment, el qual va romandre a la ciutat de Val??ncia per escassos dos mesos. Juli??n Ribera va ser l???encarregat de fer-li una reproducci?? fotogr??fica i de prologar l???edici?? del mateix, que fou publicada una vegada mort.
Mor?? al seu hort, al terme de la Pobla Llarga, un 2 de maig de 1934. Segons V. Oroval: ???...Carcaixent no havia vist mai una expressi?? de condolen??a tan multitudin??ria i de tan alta representaci?? com la que vegeren els seus carrers amb motiu del sepeli de Ribera. Tot els comer??os i centres de reuni?? de la localitat tancaren les portes...???
[edita] Obra
En la seua obra tract?? diverses i molt variades tem??tiques, gran part d???elles relacionades amb l???arabisme. Pel que fa a la pedagogia, cal destacar La ense??anza entre los musulmanes espa??oles i les seues cr??tiques antipedag??giques plasmades a La superstici??n pedag??gfica i La supresi??n de los ex??menes. En hist??ria del dret farem menci?? dOr??genes del justicia mayor de Arag??n, on demostr?? l???origen ??rab d???aquest c??rrec cristi?? i la traducci?? de l?????rab, amb pr??leg i notes de l???obra d'Aljoxani, Historia de los jueces de C??rdoba. En la vesant de la cr??tica hist??rica sobre??x Lo cient??fico en la historia. En el camp de la historia de literatura farem menci?? dEl cancionero de Abencuzman, discurs que pronunci?? en el ingr??s en la Reial Acad??mia de la Llengua, en el qual demostr?? l???exist??ncia d???un dialecte rom??nic moss??rab. Es preocup?? tamb?? pels or??gens de la l??rica, l?????pica i la m??sica ??rab, i la seua influ??ncia amb la m??sica espanyola. Del seus estudis sobre la musicologia hispano??rab cal destacar La m??sica de las cantigas, publicada en angl??s; aix?? com La m??sica andaluza medieval en las canciones de trovadores, troveros y minnesinger, Historia de la m??sica ??rabe medieval y su influencia en la espa??ola iLa m??sica de la jota aragonesa.
A m??s col??labor?? en diverses publicacions de l?????poca com El archivo, el Almanaque de Las Provincias i dirig?? la Revista de Arag??n.
Gran part dels seus estudis foren reeditats en dos volums titulats Op??sculos y disertaciones i Op??sculos diversos, obres recopilades pels seus deixebles.
L???Ajuntament de Carcaixent va fer-lo fill predilecte i li dedic?? un carrer amb el seu nom, per acord plenari l???any 1910. Data en qu?? va ser nomenat acad??mic de la llengua. L???escultor Gerardo Morante el va immortalitzar en una est??tua que s???ubica al Passeig des de 1958. L???institut d???educaci?? secund??ria tamb?? rep el nom de l???Arabista Ribera, aix?? com la biblioteca p??blica municipal.
Encara hui en dia, Juli??n Ribera ??s considerat com a un referent mundial en el camp de l???arabisme. La seua obra continua estudiant-se a les universitats i n?????s d???actualitat, m??s de 70 anys despr??s de la seua mort.
