[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Catadau - Viquipèdia

Catadau

De Viquipèdia

Catadau
Localització

Localització de Catadau respecte del País Valencià Localització de Catadau respecte de la Ribera Alta


Municipi de la Ribera Alta
Antiga plaça de la Font de Catadau
Antiga plaça de la Font de Catadau
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Ribera Alta
Manc. del Marquesat
Manc. de la Ribera Alta
Picassent
Gentilici Catadauí, catadauïna
Predom. ling. Valencià
pressupost 1.776.083,59 €
Superfície 35,50 km²
Altitud 94 m
Població (2007)
  • Densitat
2.619 hab.
73,77 hab/km²
Coordenades 39° 16′ 33″ N 0° 34′ 11″ OCoordenades: 39° 16′ 33″ N 0° 34′ 11″ O
Distàncies 28,2 km de València
20,5 km de Alzira
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
6 PP, 3 BNV i 2 PSPV
Rafael Pellicer Esteve (PP)
Codi postal 46196
Festes majors Segona setmana d'agost
Web

Catadau és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

El gentilici, segons Sanchis i Guarner ("Els pobles valencians parlen els uns dels altres" ), és catauïns; altres indiquen catadauïns.

Limita amb Alfarb, Carlet, Llombai i Tous (a la mateixa comarca); i amb Dosaigües (a la Foia de Bunyol).

Taula de continguts

[edita] Geografia

El terme ocupa 35 km² de la Vall dels Alcalans, se situa a l'oest del Magre; l'orografia és accidentada per diferents serres on abunden les pinedes; la principal altura és el Matamont (512 m); dins el terme hi ha, a més, el caseriu del Poblenou, Los Rosales, La Lloma Molina i la Lloma Paga.

[edita] Història

Tot i que a la cova de l'Avellanera hi ha algunes deixalles prehistòriques la primera prova de població és una antiga alqueria islàmica el nom de la qual prové de l'àrab Catadur que significaria "propietat del Daur".

En 1238, Jaume I fa donació de Catadau, Vall d'Alcalano i Alumber (Llombai) a Guillem de Galaúbia i així queda reflectit en el Llibre del Repartiment. En 1357 va comprar-lo Roman de Riusec i després passa successivament als Centelles i als Borja dintre del marquesat de Llombai. En 1522 fou saquejat pels agermanats d'Alzira. En 1609, data de l'expulsió morisca, comptava amb 130 cases i restà despoblada fins el 1611 en què s'hi concedeix carta pobla. En 1843 la seua parròquia assoleix independència de la de Llombai.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
2.230 2.201 2.225 2.189 2.273 2.345 2.371 2.487 2.578 2.619

[edita] Economia

L'agricultura és el principal fonament de l'economia local, el secà dóna garrofera, vinya, olivera i ametler; el regadiu, cítrics, hortalisses i fruiters. Hi és important també la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l'avicultura.

[edita] Monuments

Façana de l'església de Catadau
Façana de l'església de Catadau
  • Església de Sant Pere Apòstol. Edificada en 1730 sobre una antiga mesquita.

[edita] Festes

  • Festes Majors. En honor a Santa Bàrbara i la Divina Aurora, en la tercera setmana d'agost.

[edita] Fills il·lustres

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Catadau


editar Municipis de la Ribera Alta

Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous