Sumacàrcer

De Viquipèdia

Sumacàrcer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alzira, Antella i Tous (a la mateixa comarca); i amb Xella i Navarrés (a la comarca de la Canal de Navarrés).

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 7 Llocs d'interés 8 Festes 9 Gastronomia 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat en la riba dreta del riu Xúquer. El relleu es presenta bastant accidentat pels últims graons de l'enorme massís cretàcic del Caroig, després d'haver salvat la Canal de Navarrés. El riu Xúquer és sens dubte el principal accident geogràfic i el qual dóna vida al municipi, gràcies a l'aigua que se li extreu per al reg. La vegetació de la zona forestal està composta per algunes pinedes i muntanya baixa.

[edita] Història

A la Senda Vedà hi ha un abric amb pintures del Magdalenià; als peus del castell restes iberes i del Bronze; al Pla de Penilla i al Teular van ser els romans qui deixaren empremta; però l'origen del poble és una alqueria d'origen musulmà que rera la conquesta fou donada per Jaume I a Andreu d'Oiola¸ en la primera meitat del segle XIII donava el seu nom a un castell, el qual terme, inscrit dins del general de Xàtiva, englobava unes 15 alqueries (Çueca, Benafocen, Xárquia, Ràfol, Antella, Garbia, Càrcer, Cotes, Sellent, Alcàntera, Beneixides i Ràfol de Beneixides) la segona meitat del segle XIII el castell va ser abandonat, i la població passà a l'actual emplaçament junt al Xúquer; es a partir d'aquest moment que el lloc passa successivament a diferents famílies: Pròxida (1294-1327), Cervató (1327-1362), Muñoz (1362-1410), Quintavall (1410-1426), Pardo (1426-1433) i Crespí de Valldaura, llinatge que ostentarà el senyoriu fins la seua dissolució ja en el segle XIX. Es coneixen cartes pobles de 1403 i 1417, així com de 1610 i 1612 posteriors a l'expulsió dels moriscs.

En 1431 el rei atorga privilegi per tenir barca i peatge per creuar el riu, això va donar a Sumacàrcer molta importància en les relacions Castella-València. En 1499, Ferran el Catòlic, dóna a Ausiàs Crespí, senyor vigent, la facultat d'extraure aigua del riu per a reg amb els molins i sèquies que fora menester construir a l'efecte. En 1593, Felip II, va autoritzar la construcció de la sèquia d'Escalona sense aplicació de cap tribut als habitants del poble per l'ús de l'aigua. En 1663 es concedirà a Ausiàs Crespí de Valldaura el títol de comte de Sumacàrcer. En 1694 es construeix la sèquia de Carcaixent. En 1695, Carles I va donar el privilegi de celebrar fira.

A l'ancestral conreu del lli, cep i morera, succeirà en l'horta l'arròs en el segle XIX, per a passar ja en el XX al monocultiu del taronger en el reguiu, compartit en el secà amb el garrofer i l'olivera; no és fins ben entrat el segle XX quan es sustitueix l'ús de la barca per passarel·les (1960, 1965, 1983) i ja en 1990 es construeix un pont. El 20 d'octubre de 1982 es produeix un dels fets més dramàtics de la història sumacarcelera: les pluges torrencials que trencaren la pressa de Tous negaren el poble i sembraren la destrucció en cases i cultius.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
1.419	1.365	1.400	1.382	1.375	1.364	1.347	1.308	1.294	1.323

[edita] Economia

La seva economia descansa bàsicament en l'agricultura de regadiu, acaparada gairebé en règim de monocultiu pel taronger. El relleu escarpat fa que només sigui conreat el 31,7% de la superfície total del terme i que la meitat d'aquest percentatge estigui ocupat per secà.

En reg tenim tarongers, blat de moro i hortalisses per al consum de la població. Els cítrics són la base del comerç exterior. En secà es troben l'olivera, els fruiters i la vinya quedant la resta per a cereals d'hivern. Taronges, oli i garrofes són les principals collites. La ramaderia conta caps de boví, llanar i un nombre indeterminat d'aus i porcs.

La indústria està poc desenvolupada i es limita a la confecció de roba infantil, fabricació de guants de pell, a part de la derivada de l'exportació de cítrics i l'extracció d'oli.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	José Ferrer Mena	PSPV
1983-1987	Joaquín Picó Palazón	PSPV
1987-1991	José Julián Alós Sanmartín	Grup independent
1991-1995	Lluís Pons Monfort	UPV
1995-1999	José Julián Alós Sanmartín	UV
1999-2003	José Julián Alós Sanmartín	UV
2003-2007	José María Peláez Palazón	PSPV
2007-2011	Mª Consuelo Pons Pons	GPS (Grup independent)

[edita] Monuments

• Església de Sant Antoni Abat, una de les més monumentals de La Ribera, aixecada entre 1725 i 1750.
• Capella del Santíssim Crist, amb bons frescs i escultures.
• Palau dels comtes d'Orgaz, renaixentista, del segle XV, recentment restaurat per allotjar entre d'altres dependències l'ajuntament i el Museu Etnològic.
• Castell de Sumacàrcer, segles X-XIII, de què tan sols resten restes de muralla integrades en les vivendes actuals i el cementeri, construcció de principis del segle XX.
• Ermita del Calvari, edifici del XVII, talaia sobre la Ribera.

[edita] Llocs d'interés

La proximitat de Sumacàrcer al massís del Caroig dona lloc a diferents paratges dignes de visita, començant per la ribera del Xúquer des de l'Esgoletja, i seguint per l'avenc de les Graelles, la font de la Teula, la senda de la Costa, que voreja el barranc del Llop; el barranc de la Verge, tot això recorrent algunes de les rutes a peu dissenyades al terme: la de la Mare de Déu, la de la Pressa de Tous o la de la Senda Vedà. Edificis:

[edita] Festes

• Festes patronals. Del 5 al 7 de setembre dedicades al Santíssim Crist de Sumacàrcer.
• Festes de la joventut. El darrer cap de setmana de maig es celebra la festa en honor a la Immaculada, organitzada per la congregació de les Filles de Maria i per la comissió del Monument de la Joventut. El dijous es planta un monument de cartró–pedra que es crema al finalitzar la processó a la Verge el diumenge a la tarda. El dissabte té lloc l'ofrena de flors i revetlla popular en la plaça Major.
• Moros i cristians. El darrer cap de setmana d'agost.
• Romiatge a l'ermita. L'1 de maig amb esmorçar popular.

[edita] Gastronomia

Al igual que en altres pobles de la Ribera Alta, es pot trobar: arròs al forn, amb fesols i naps, en paella, amb la varietat local amb carxofes, fabes i costelles de porc; però tambè mengen putxero, els diumenges; gaspatxo manxec, conill i pollastre amb tomaca i pebre, mandonguilles de bacallà, coca amb cansalada, esgarrat i embotits; de postre, taronges, arnadí, i orelletes, i coca en llanda, i moixavena, i llepolies.

[edita] Enllaços externs

• Pàgina antiga de l'Ajuntament de Sumacàrcer
• Pàgina no oficial de Sumacàrcer
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Unió Musical "El Xúquer" de Sumacàrcer

editar	Municipis de la Ribera Alta
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous