[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Josep Manuel Izquierdo Romeu - Viquipèdia

Josep Manuel Izquierdo Romeu

De Viquipèdia

Josep Manuel Izquierdo Romeu (Catarroja, 11 de juliol del 1890 – València, 10 de maig del 1951) fou compositor, músic i professor del Conservatori de València.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Estudià al Conservatori Superior de Música de València amb els mestres Salvador Giner i Vidal (composició) i Amanci Amorós, i continuà la seva formació al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid amb el mestre Bartolomé Pérez Casas [1].

Violinista de la primera formació de la l'Orquesta Filarmónica de Madrid (1915), més endavant n'esdevingué director. La part més important de la seva carrera, però, estigué vinculada a l'Orquestra Simfònica de València des de la seva fundació el 1916 endavant; el novembre del 1925 hi reemplaçà Arturo Saco del Valle com a director [1][2]. També dirigí la Banda Primitiva de Llíria el 1941 i la banda de la Societat Musical La Artesana de Catarroja. En el camp pedagògic, va ser professor del Conservatori de València; d'entre els seus alumnes en destaca el futur professor José Férriz Llorens.

Compongué sarsueles, música religiosa (marxes de processó de Setmana Santa), música de cambra i per a banda. També fou autor de diverses transcripcions per a banda d'obres de música clàssica (dels compositors Serrano, Weber, Borodin, Schubert i Wagner) i re-instrumentà per a orquestra obres d'Eduardo Torres [2], Domènec Mas i Serracant, Lorenzo Perosi i Marie-Joseph Erb.

Catarroja l'homenatjà dedicant-li un carrer i el Concurs Nacional de Composició José Manuel Izquierdo (Rafael Talens Pelló en guanyà la quarta edició, el 1988).

[edita] Obres

  • Ave Maria (1929), motet per a tenor i orquestra
  • Bombita III (ca. 1909), pas-doble per a piano
  • Misa de Gloria, a tres veus, cor, orgue i orquestra, en llatí
  • Panis Angelicus, motet per a baríton, orgue i orquestra
  • Stetit Angelus: motete a San Miguel Arcángel, per a tenor, baix, cor mixt i orquestra

[edita] Música per a l'escena

  • La billetera, sarsuela
  • La Bohemia Azul (1925), sarsuela
  • Les Creus de maig (1927), lletra de Francesc Barchino Pérez
  • Fiestas y amores: bocet lírico-dramàtic (1908), lletra d'Eduard Escalante Feo
  • Golondrina de Madrid (1944), sarsuela de Josep Serrano i JM Izquierdo, amb llibret de Luis Fernández de Sevilla
  • El gran mandarín, sarsuela
  • Mar adins!... (1927), sarsuela amb lletra de Vicent Alfonso Andreu
  • S'han salvat (1927), sarsuela amb lletra de Rafael Gayano Lluch
  • El signo del Zodíaco, sarsuela
  • Tra-ca-trac (1932), revista amb lletra de Faust Hernández Casajuana i músiques de JM Izquierdo, C.Romero, Nicolás García, Pedro Sosa López [3]
  • Venganza de amor (1926), amb llibret de Venancio Serrano Clavero

[edita] Obres per a banda

  • Álvarez
  • Antañón (1945), pas-doble
  • Aurora, tema d'interpretació obligatòria en la secció 3a. del 31è. Certamen Provincial de Bandes de Música de València, del 2007 (Ressenya de l'obra)
  • Los centauros (1949), marxa triomfal
  • Dansa oriental (Ressenya)
  • Día de Pascua (en Catarroja) (1946), poema simfònic (Ressenya)
  • ¡Majo, no mientas! (1948), bolero. Forma part d'Impresiones españolas. Té també versió per a orquestra
  • Pakalito: pasacalle madrileño (1948)
  • San Miguel Arcángel (1946), marxa de processó
  • Toreo rondeño (1946), pas-doble

[edita] Bibliografia

  • Ramon Guillem Alapont El compositor Manuel Izquierdo i Romeu: Catàleg d'obres, article publicat a Torrens: Estudis i investigacions de Torrent i Comarca núm. 5 (1986-1987)

[edita] Arxius de so

Gravació de la Diputació Provincial de València, interpretada per la Banda de la Societat Ateneu Musical de Cullera. Comprèn obres de diversos compositors (la primera peça és de Josep Manuel Izquierdo, Majo, no mientas), en format ZIP

[edita] Notes

  1. ↑ Bartolomé Pérez Casas (Llorca, 1873 – Madrid, 1956), director de bandes i d'orquestra. Estudià a Madrid amb Felip Pedrell al Conservatorio de Madrid, d'on en seria catedràtic d'harmonia entre 1911 i 1943. El 1915 fundà i dirigí l'Orquesta Filarmónica de Madrid; posteriorment dirigiria l'Orquesta Nacional i el 1945 reemplaçà en Joaquín Turina com a Comissari General de Música, càrrec que ocupà fins a la mort. També havia dirigit algunes bandes militars.
  2. ↑ Eduardo Torres Pérez (Albaida, 1872 – Sevilla, 23 de desembre del 1934), compositor, pedagog de la música i músic. Inicià la seva formació musical com a infant de cor a la Catedral de València, on rebé els ensenyaments de Salvador Giner i Vidal i del Pare Guzmán. Seguí la carrera eclesiàstica al Seminari de València. Acabats els estudis, el 1919 obtingué la plaça de Mestre de capella de la Catedral de Sevilla, càrrec que conservaria fins a la mort. Col·laborà amb Manuel de Falla en la fundació de l'Orquesta Bética de Cámara, de què en seria el primer director, estigué vinculat a la secció musical de l'Ateneo de Sevilla i fou professor de música de l'Hospital Provincial, de la Sociedad Económica de Amigos del País i del Conservatori de Sevilla. Com a compositor va ser autor de moltes composicions religioses i profanes amb pseudònim, que li dugueren gran popularitat
  3. ↑ En vuit quadres: Pròleg, El panteó de les floreres, Cançonera valenciana, El Palau de les Aigües, L'adéu al barri xinès, Els dijous, globus, Parleu valencià, Apoteosi. Visca l'Estatut!