Nova Muixeranga d'Algemesí

De Viquipèdia

Nova Muixeranga d'Algemesí
Any de fundació: 1997
Localitat: Algemesí
Colors: Verd, roig i blanc
Muixeranga més alta: Dolçaina i Sisena
Muixerangues al repertori: 30

La Nova Muixeranga d'Algemesí és una muixeranga algemesinenca nascuda el 1997 per incorporar la dona en el ball, que fins aleshores li havia estat vetat. Va ser creada per algemesinenques i algemesinencs que s'oposaven a la negativa d'acceptar dones en les actuacions per part de l'altra muixeranga de la ciutat. Es considera hereva, juntament amb els Amics de la Muixeranga, de la tradició de la Muixeranga d'Algemesí, remuntant així la seua història fins l'any 1733.

El primer assaig de la colla va tindre lloc el 13 de març de 1997, als jardins del darrere de la Capella de la Troballa, i no va ser fins gairebé un any més tard, el 31 de gener de 1998, que va fer la presentació oficial al poble d'Algemesí. El segon any d'existència, l'associació va rebre el premi de la Federació de Dones Progressistes del País Valencià i un reconeixement social implícit en forma de moltes actuacions. El 7 i 8 de setembre de 1998 va formar per primera vegada part dels balls de les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, festes que considera l'actuació anual més important.

Aquesta muixeranga, segons dades del 2006, està formada per poc més de 200 muixeranguers majoritàriament habitants d'Algemesí, tot i que també formen part un percentatge considerable de gent de pobles veïns. La mitjana d'edat de la colla frega per dalt els 25 anys, degut en part a comptar amb un gran nombre de xiquets i xiquetes. Els assajos tenen lloc a la Casa dels Eports d'Algemesí i a més a més l'associació compta amb una seu al carrer Nou del Convent on desenvolupa les activitats socials.

Taula de continguts 1 La indumentària 2 La música 3 Els balls i les figures 3.1 El Ball 3.2 Torres Humanes 3.3 Figures Plàstiques 4 Caps de Colla 5 Actuacions 5.1 Actuacions anuals 5.2 Altres importants 5.3 Fora del País Valencià 6 Vegeu també 7 Enllaços externs

[edita] La indumentària

El seu vestit està format per una camisa i un pantaló a ratlles verticals roges, verdes i blanques, amb disposició arlequinada i confeccionat amb tela de matalàs. La camisa duu botons i un pedaç de feltre roig cosit als muscles. Els complements del vestit són:

• El barret, bonet amb ratlles com el vestit i amb una mena d'orelles laterals.
• La faixa, roja o verda i, de vegades, negra.
• Les sabates, blanques o de careta i amb alguns dels colors del vestit.

Aquesta indumentària suposa una lleugera modificació de la tradicional de la històrica Muixeranga d'Algemesí. Substitueix el color blau pel verd per diferenciar-se dels Amics de la Muixeranga i inclou la faixa per abastar construccions més grans. Així també, el mestre adopta el mateix vestit que la resta de muixeranguers, abandonant l'històric gaiato que apareix en les més antigues tradicions mediterrànies de construir torres humanes.

[edita] La música

Són quatre melodies les que acompanyen l'execució de les figures plàstiques i torres humanes per part de la Nova Muixeranga:

• El Florete o Ball. Acostuma a obrir l'eixida en les processons de les Festes de la Mare de Déu de la Salut. S'interpreta per part de dolçainers i tabaleters els quals, amb un toc d'avís, preparen als muixeranguers situats en dues files amb els ciris encesos. Amb la música marcaran els moviments dels balladors.
• Dansa Plàstica. Aquesta peça és la més representativa de tot el repertori i també se la coneix com la Muixeranga. S'interpreta en l'execució de la majoria de figures plàstiques i torres humanes. Els tabaleters inicien el ritme quan comença a organitzar-se la figura i es mantenen fins que la pinya està dissolta, els dolçainers, en canvi, inicien la melodia quan es forma la segona altura de la figura i la repeteixen fins que es descarrega.
• L'Enterro. Segons fonts “és en realitat un Dies irae del Cant Litúrgic Gregorià” (Cano, E. 2004). Acompanya una figura mòbil del mateix nom que representa el sepeli i assumpció de la Mare de Déu i sol realitzar-se per entrar a la Basílica. El dolçainer fa les primeres notes i els tabaleters inicien un redoble que mantindran durant tota la melodia posterior.
• L'Aranya. Composició recuperada, juntament amb la figura del mateix nom que acompanya, l'any 2005 per la Nova Muixeranga en col·laboració amb Xavier Richart. Els tabalaters inicien el ritme que matenen fins que es dissol la figura, els dolçainers inicien la melodia quan la figura està muntada per començar a girar i l'aturen per desmuntar l'Aranya.

[edita] Els balls i les figures

Les evolucions de la Nova Muixeranga es divideixen, com tradicionalment les de la Muixeranga d'Algemesí, en tres tipus: el Ball, les Torres Humanes o Pujades i les Figures Plàstiques.

[edita] El Ball

Inicia la participació de la Nova Muixeranga en les processons de les Festes de la Mare de Déu de la Salut. Els muixeranguers se situen en dues files amb els ciris encesos i realitzen una sèrie de moviments marcats per la música.

[edita] Torres Humanes

• Dolçaina. Aquesta muixeranga de 6 altures rep el seu nom en homenatge als músics que formen part molt important de la colla, i per la forma estilitzada de la mateixa que recorda a una dolçaina. Es va aconseguir muntar per primera volta en juny de 2004. El tronc consta de 6 baixos amb els seus contraforts, 4 segons, 3 tercers, 2 quarts, 1 alçador, 1 xiquet.
• Sisena. Aquesta muixeranga de 6 altures es va aconseguir muntar per primera vegada en la història de la colla en maig de 2003. El tronc consta de 6 baixos amb els seus contraforts, 6 segons damunt dels 6 baixos, 4 tercers, 2 quarts, 1 alçador al cinqué pis i 1 xiquet culminant la figura.
• Alta. El seu nom, molt possiblement, ve donat per tractar-se de la figura més gran realitzada històricament per la Muixeranga d'Algemesí. Té 5 altures i el seu tronc es distribueix amb 6 baixos amb contraforts, 6 segons que s'agafen per les faixes dels companys amb un braç per dalt i l'altre per baix, 3 tercers, 1 alçador que es desplega i 1 xiquet al cinqué pis que també es desplega.
• Torreta Desplegada Doble. Variant de la torreta desplegada que consta d'un pis més. A excepció dels 4 baixos, es desplega tota la figura: els 4 segons, els 2 tercers, l'alçador i el xiquet.
• Trobada. Figura original de la Nova Muixeranga realitzada per primera vegada en maig de 2000. Representa dues muixerangues que es troben a meitat del camí i pren el nom de la Trobada de Muixerangues que anualment es celebra a Algemesí. S'estructura amb 6 baixos amb contraforts, 4 segons que fan parelles abraçant-se amb el d'enfront seu, 2 terços col·locats damunt de cada parella de segons formant una altra parella, 1 alçador i 1 xiquet que remata la figura amb els braços en creu.
• Pi de 5. També anomenat pilar de 5, té la mateixa estructura que el pi doble però amb un pis més
• Morera. Aquesta figura rep el nom per simbolitzar la morera on diuen que es va trobar la imatge de la Mare de Déu de la Salut. El tronc consta de 4 baixos amb contraforts, 2 segons, 1 tercer, 1 alçador i 1 xiquet.
• Xopera. Té la mateixa estructura que la Dolçaina però sense la base. Quan es carrega la figura queda neta.
• Castell de 5. És en realitat un 3 de 6 modificat. El pom de dalt està format per tres alçadors i un xiquet dret sobre aquestos que el remata obrint els braços (a diferència dels castells tradicionals on el pom està format pels dossos, l'aixecador ajupit i l'anxaneta que remata fent l'aleta)
• Torreta Desplegada. És una de les muixerangues més característiques que existeixen, pel desplegament complet de l'estructura i la seua antiguitat. Consta de 4 baixos, 2 segons, 1 alçador i 1 xiquet.
• Pi Doble. Els pins són l'única estructura on hi ha el mateix nombre de muixeranguers en cada pis. El pi doble té 4 altures, 1 baix, 1 segon, 1 alçador i 1 xiquet.
• Remat. Té la mateixa estructura que l'Alta però llevant-li la base.
• Castell de 4. Té la mateixa estructura que el Castell de 5 però amb un pis menys.
• Pilar de 4 aixecat per sota. Pi doble que es fa del revés: es comença pel xiquet i s'acaba pel baix. S'aixequen a pols els pisos que s'han muntat per permetre que vagen entrant els següents.
• Torreta Sense Desplegar. Té la mateixa estructura que el remat, però l'alçador i el xiquet no es despleguen.

[edita] Figures Plàstiques

• Marieta Doble. Variant de la Marieta que té un pis més i que en demuntar-se l'estructura de fora deixa carregat un pi doble que s'ha muntat a l'interior.
• Marieta. Amb base rectangular, està formada per 4 baixos, 4 alçadors que s'agafen del dit cor de la mà dreta per sostindre un xiquet que s'alça al cel. Es diu que aquesta figura representa l'assumpció de la Mare de Déu.
• Enterro. Aquesta figura consta d'una anda principal que avança entre dues fileres de muixerangues que fan el cavallet. L'anda està formada per 3 pinets de 2 alineats a la part del darrere, 4 muixeranguers que fan dos cavallets al centre, 3 muixeranguers alineats a la part del davant i 1 muixeranguer que fa de mort (aquest recolza el cap en el pinet central del darrere, l'esquena en els braços dels cavallets i els peus en el cap del muixeranguer central del davant). La Nova Muixeranga acostuma a fer aquesta figura una vegada a l'any en un moment molt concret, quan el ball entra en la Basílica Menor de Sant Jaume el 8 de setembre en la Processoneta del Matí.
• Figuereta. Rep el seu nom perquè el muixeranguer que remata aquesta muixeranga fa la figuereta damunt la torre. Consta d'una base de 5 persones agafades en cercle, un segon pis de 3 persones i un xiquet que posa les mans sobre els segons i les cames enlaire.
• Guió. Formada per un pi de 3 central i 2 pilars de 2 als costats.
• Sènia. Consta d'un pilar central de 4 altures, 4 pilars de 3 situats situats en els 4 punts cardinals de la figura i mirant en sentit contrari a les agulles del rellotge, 4 guies (pilars de dos) que acompanyen als pilars de tres i que marquen el ritme de la figura. Quan està muntada, la figura fa un gir de 360º.
• Senieta. Variant de la Sènia amb un pis menys per pilar.
• Cinc en un Peu. Aquesta construcció d'equilibri i força s'estructura amb un sol baix, dues persones assegudes (una a cada muscle) amb els braços i les cames entrellaçades, un alçador i un xiquet.
• Banc. Amb base d'una sola persona que es posa panxa cap amunt recolzant-se amb les mans i els peus a terra, dos segons (un als genolls i l'altre als muscles), un alçador i un xiquet.
• Oberta. Figura amb un marcat component d'equilibri que consta d'un baix, un alçador, dos xiquets que amb un peu al muscle del baix i agafats d'un braç de l'alçador obren cames i braços cap a fora, i un xiquet sense agafar dalt l'alçador.
• Retaule. Set pilars alineats de la següent manera: 1 muixeranguer, un pilar de 2, un pilar de 3, un pilar de 2, un pilar de 3, un pilar de 2 i 1 muixeranguer.
• Font. Estructurat amb un pilar de 3 central, 4 pilars de 2 laterals situats com els punts cardinals i mirant cap a fora, 4 xorros compostos per 2 persones cadascun (la base del xorro es posa a 4 potes davant dels pinets laterals i l'altre es posa esquena amb esquena amb la base del recolzant els peus al pinet lateral i col·locant els braços en creu) i 4 muixeranguers que es posen entre els pinets arrodonint la figura.
• Aranya. Figurada recuperada l'any 2005 que formava part del repertori de l'antiga Muixeranga d'Algemesí. Consta d'un pilar de 3 central, de 8 pilars de 2 laterals situats com els punts cardinals, de 8 cavallets (un muixeranguer assegut als muscles d'un altre) que acompanyen els pilars i de 8 guies que acompanyen els cavallets i marquen el ritme del rengle.
• Altar. Alineament de pilars de la següent manera: 1 muixeranguer, un pilar de 2, un pilar de 3, un pilar de 4, un pilar de 3, un pilar de 2 i 1 muixeranguer.

[edita] Caps de Colla

• Raül Sanxis (març del 1997 - setembre del 2001)
• Germán Tortajada (octubre del 2001 - desembre del 2001)
• Ester Ferrer (2002 - 2004)
• Eduard Ferrer (gener del 2005 - octubre del 2005)
• Ester Ferrer (novembre del 2005 - desembre del 2005)
• Vicent Esteve "Tico" (2006 - 2007)
• Ester Ferrer (2008 - ?)

[edita] Actuacions

Els territoris on normalment actua la Nova Muixeranga se solen reduir a l'àmbit valencià. Generalment sempre emmarcades dintre de les festivitats de molts pobles o en motiu d'algun esdeveniment cultural. Normalment i per motius obvis la Nova Muixeranga actua o en solitari o acompanyada pels Amics de la Muixeranga sent poques les actuacions on comparteixen plaça amb altres muixerangues, castellers, falconers o moixigangues. De mitjana, la colla realitza unes 10 actuacions l'any.

[edita] Actuacions anuals

Potser són les més importants des del punt de vista del col·lectiu, algunes per tradició i altres per significat.

• Mare de Déu de la Salut (7 i 8 de setembre, Algemesí)
  • Processó de les Promeses (7 de setembre, Algemesí)
  • Processoneta del Matí (8 de setembre, Algemesí)
  • Processó de Volta General (8 de setembre, Algemesí)
• Trobada de Muixerangues (al voltant de maig, Algemesí)
• Aplec de Muixerangues (data no fixa, ubicació itinerant pels pobles amb muixerangues)

[edita] Altres importants

• Presentació oficial de la colla al poble d'Algemesí. Primera actuació de la Nova Muixeranga el 31 de gener de 1998.
• Proclamació de la Regina de les festes de la Magdalena a Castelló de la Plana. Primera actuació fora d'Algemesí el 7 de març de 1998.
• Trobada d'Escoles en Valencià. Actuació primaveral i quasi anual en diferents pobles del país.

[edita] Fora del País Valencià

• Mallorca, en motiu de la diada de les Illes Balears (1998).
• Sa Pobla, actuació de germanor (1998).
• Barcelona, dins les festes de La Mercè (1998), en la inauguració de les Columnes d'Alfaro en la UAB (1999), a les festes de la Vila de Gràcia (2001), per la diada dels Castellers de Sants (2004), dins de les activitats de la I Setmana Cultural Valenciana organitzada per Espai País Valencià (2005).
• Terrassa, a la diada dels Minyons de Terrassa (1999).
• Valls, per les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela (2001).
• Anguiano, actuació en les festes d'aquest poble de La Rioja conegut per la seua Danza de los Zancos (2004).
• Madrid, dins de les activitats organitzades per l'estand del País Valencià a Fitur (2005).
• Còrdova (2005)
• Reus, en l'Aplec de Ball de Valencians en motiu del 25é aniversari dels Xiquets de Reus (2006).
• Vic (2006)

[edita] Vegeu també

Muixeranga

[edita] Enllaços externs

• Web de la Nova Muixeranga d'Algemesí
• Antic web de la Nova Muixeranga d'Algemesí