Casteller
De Viquipèdia
Un (o més d'un) viquipedista treballa en l'edició de la present entrada, per la qual cosa és possible que trobeu defectes de contingut o de forma: a fi de coordinar la redacció, contacteu amb els col·laboradors més recents amb un missatge a la pàgina de discussió de l'article en qüestió abans de realitzar modificacions o substitucions importants.
El seu ús és temporal mentre l'usuari estigui editant l'article. No us oblideu de treure l'avís un cop estigui acabat, o bé es podrà treure després d'uns dies d'inactivitat.
Un casteller és una persona que forma part d'una colla castellera on intervenen desenes o centenars de persones, amb l'objectiu d'aixecar diferentes construccions humanes de diversa complexitat que poden arribar a tenir fins a nou o deu pisos d'alçada sense ajuda mecànica. El fet casteller prové del segle XVIII i es va desenvolupar inicialment al Camp de Tarragona i el Penedès, i s'ha estès durant el segle XX per tot Catalunya, especialment a partir dels anys 1980.
[edita] Història
[edita] Origens
Hom suposa l'origen dels castellers en l'antic Ball dels Valencians, acabant les processons religioses. Al final dels Balls de Valencians s'aixecava una figura, anomenada la torre de tres o quatre alçades, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a independitzar-se del ball[1]. Al segle XV ja es feien les moixigangues, de les quals és reminiscència la Muixeranga d'Algemesí. Al segle XVIII la seva popularitat s'estengué fins al sud de Catalunya[2] on era practicada a les comarques de Tarragona i Penedès, on les colles partiicpaven en les festivitats de les viles.
[edita] Els inicis
El primer castell documentat ("castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina) és l'any 1770 a l'Arboç[2], mentre que la primera colla castellera, la Colla dels Pagesos es fa fundar el 1801 a Valls[3] i poc més tard la Colla dels Menestrals), la primera es va erigir com la tradicional mentre que la segona era més liberalista. Ambdues colles van anar canviant de nom al llarg del temps, però es pot afirmar que la colla dels pagesos és l'actual Colla Vella dels Xiquets de Valls, i la colla dels menestrals la Colla Joves dels Xiquets de Valls. Per tot aquest valor històric població es considerada el "Bressol dels castells".
Històricament l'activitat castellera ha patit alts i baixos destacats (gairebé cíclics), això va estretament lligat a períodes de crisi o bonança econòmica, social o bèl·lic. Així doncs per exemple, tant durant la Guerra del Francès (1808-1814) i la primera guerra carlina, van sacsejar fortament l'activitat castellera. Mentre que en període de més tranquil·litat (1819) es va alçar el primer castell de vuit.
Totes dues colles no actuaven sols a Valls, sinó que es solien desplaçar a comarques veïnes per actuar en festes majos o altres celebracions. Els caps de colla administraven els diners rebuts i normalment disposaven de l'ajuda de la població local alhora d'alçar les construccions. Aquesta col·laboració va fer que posteriorment apareguessin dues colles més a Tarragona (La Colla dels Pagesos i la Colla dels Pescadors), totes dues amb un bon número de castellers vallencs. A Vilafranca tot que no es formarà una colla fins al cap d'uns anys, la gran afició i admiració fa que durant anys la vila convidi a les colles vallenques fins a tres cops l'any, per la Diada de Sant Fèlix), i per les festes de les dues confraries vilafranquines més populars, la del Roser i la de la Muixerra. Posteriorment es formarien colles pròpies amb aquests mateixos noms, però la seva gran rivalitat arribaria a punts extrems i les autoritats de Vilafranca va prohibir l'activitat castellera durant anys.
[edita] Primera època d'or 1851-1889
Poc a poc la rivalitat entre les colles de Valls feia que les seves construccions fossin cada vegada de major dificultat, així al 1835 ja s'havien fet els primers tresos de vuit i el pilar de set i al 1845 es va intentar per primer el primer 3 de 9 amb folre, tot i que no es va carregar fins un any més tard.
La primera època d'or dels castells no es dona per començada fins al 1851, quant durant les festes de Santa Tecla de Tarragona es descarrega per primera vagada a la història el 3 de 9 amb folre. Al 1853 el periodista Joan Mañé i Flaquer publica Diario de Barcelona una crònica sobre la actuació castellera per les festes de Torredembarra amb el nom de "Fiesta Popular". En aquest article esmenta que s'hi van fer castells de la magnitud del 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, torre de vuit amb folre, 5 de 8, 3 de 8 aixecat per sota i el pilar de set amb folre caminat. En aquests primer anys hi ha altres referències que poden induir a pensar que es va fer el pilar de set net, la torre de vuit aixecada per sota, i el 3 de 9.
Afectada temporalment part de la població catalana per la còlera, es tornen a veure grans construccions de manera exponencial per tot el camp de Tarragona i Penedès. Un altre text escrit pel doctor Ballester anuncia que el 19 d'agost del 1958 una de les colles de Valls fa el pilar de vuit amb folre i manilles a Vallmoll i que cinc dies més tard l'altra colla de la vila l'assoleix a Alió. El 1873 es podria haver assolit a Tarragona el 4 de 9 amb folre i agulla. Durant tot aquest temps Vilafranca, Tarragona i Valls i les seves poblacions properes formen una mena de triangle on es realitzen el major número d'actuacions i les de major nivell, per això son considerades encara avui dia com les zones tradicionals de castells.
L'èpica castellera segueix en augment durant més de 10 anys a ritme inparable. Al 1877 a Altafulla i 1878 les dues colles de valls fan pilar de 8 amb folre i manilles. Un any mes tard al 1879 de nou a Torredembarra la Colla Vella aixeca el 3 de 9, 4 de 9, 5 de 8, pilar de 7 amb folre i el 3 de 8. Al 1879 per la Festa major de la Cella de Valls, van fer el 3 de 9, 4 de 9, 5 de 8, pilar de 7 folre, 2 de 8, 9 de 7, i 3 de 8 aixecat per sota. Al 1881, hi han escrits de la millor actuació de tots els temps, les dues colles de Valls van descarregar la torre de vuit neta, la Nova va fer el 3 de 9 net i la Vella l'únic 4 de 9 net mai aconseguit. Aquest castell net també va ser carregat per l'altre colla de valls el 29 d'agost de 1881 al Catllar.
Per Sant Fèlix, les colles alcen 3 i 4 de 9, 2 de 8, 3 de 8 per sota, 5 de 8 i pilar de set amb folre. I per la diada del Roser la Vella assoleix el 4 de 8 amb agulla i el pilar de vuit amb folre i manilles. Durant les festes de Santa Úrsula celebrades a Valls l'any 1883, una moment històric: les dues colles de valls intenten el 5 de 9 amb folre, castell que ja s'havia intentat vint anys abans sense èxit. En el primer intent la vella el va "carregar", la Nova va quedar en un intent. Totes dues van tornar a intentar-ho, l'enxaneta de la Nova va baixar quan només quedava fer les aletes, fent que la colla es retirés per manca d'enxaneta. Per la seva part la Vella finalment va assolir aquest gran castell al tercer intent.
Aquesta època esplendorosa dels castells va finalitzar per les mateixes festes de Santa Tecla de l'any 1889, compta amb un gran número de castells de màxima dificultat de vuit, nou i deu pisos. Amb tot, cal tenir en compte diversos factors importants; en aquells anys sols es comptaven com vàlids els castells descarregats, els carregats molt cops es quedaven com una anècdota que ni es recollia a les notícies que ja de per si solien ser de poques, d'escasa qualitat i sense imatges. Tot plegat fa que algunes de les actuacions dutes en aquests temps siguin encara discutides.
[edita] Crisi
[edita] Renaixènça
[edita] Segona Època d'or
Marca la revifalla el pilar de 6 aconseguit pels Nens del Vendrell per primer cop el segle XX[4]
Tot i que puntualment les dones havien participat en les construccions de castells[5], és en els anys 1980 quan va incorporar-se generalitzadament a les colles castelleres, sent Minyons de Terrassa[6] la primera colla on van participar, i des d'aquell moment s'ha viscut com un procés natural, tot i que hi ha colles amb baixa partipació femenina, atès que la força no és la principal habilitat requerida, doncs la tècnica té un paper fonamental i els castellers treballen junts en fució de l'alçada i el pes
[edita] Lema casteller
Els castellers tenen un lema casteller: "Força, Equilibri, Valor i Seny". Aquest resumeix les característiques d'un casteller:
- Força : Son persones que acostumen a ser corpulentes. L'origen dels castells ve de la pagesia, i en aquella època els castellers eren persones acostumades a aguantar grans pesos i fer esforços.
- Equilibri : El fet d'estar una persona sobre l'altre i, en la majoria de castells, a més amb altres persones en la mateixa alçada, implica un sentit de l'equilibri i la confiança en els altres molt fort.
- Valor : Una característica de la gent que puja al castell, sobretot la canalla.
- Seny : Tant a l'hora de planificar un castell, com a l'hora d'assajar-ho i tirar-ho a plaça, es necessita que tothom tingui seny ja que de l'esforç de tots depèn l'èxit del castell.
[edita] Vestuari
La vestimenta tradicional del casteller és: camisa de color amb escut de la colla, pantaló blanc, faixa, espardenyes (o sabates esportives) i mocador. La canalla (acotxador i enxaneta) duen casc al cap per seguretat. Es recomana no dur rellotge, ulleres, o altres accessoris que puguin fer mal en cas de caiguda.
- Camisa: De màniga llarga i del color característic que distingeix cada colla castellera i l'escut de la formació cosit al pit sobre la butxaca. La camisa du coll de camisa que els castellers dels pisos baixos del tronc solen mossegar per fer resistir millor l'esforç. A l'estiu, és habitual veure les camises arremanigades, i a principi i final de temporada, si la camisa no és suficient per resguardar del fred, hom usa samarreta per sota.
- Pantaló: El pantaló que vesteixen els castellers és tradicionalment de color blanc, i prou resistent per aguantar l'estrebada d'una persona pujant sense trencar-se, doncs hom s'agafa del pantaló en un dels moviments de pujada, i de cintura alta i estreta o ben afermada per evitar que llisqui durant el pas dels castellers i provocar caigudes o deixar a la vista la roba interior.
- Faixa: Preferiblement negra, i de llargada i amplada variables, s'enrotlla tres o quatre vegades[7] al voltant del cos a l'alçada dels ronyons i té una doble funció, protegir la zona lumbar dels esforços que rep per les càrregues i els moviments de l'estructura, i serveix com un dels punts de recolzament perquè els castellers puguin fer les maniobres de pujada i baixada del castell.
- Calçat: Els castellers que estan al tronc, folre i manilles van descalços, doncs situar-se sobre les espatlles d'un altri calçat és més dolorós que calçat, i la maniobra de pujada i baixada no és dificultosa, però la pinya pot anar calçada. El calçat tradicional és l'espardenya, però és habitual veure castellers amb sabates i esportives.
- Mocador: Vermell, amb punts blancs, té diverses funcions, d'acord a quina és la posició de qui el du. A la pinya, es du lligat al cap per protegir els cabells de les trepitjades i estrebades de la gent que puja o, bé lligat als canells per donar un punt de recolzament a les mans que acompanyen l'apuntalament del tronc. Els castellers del tronc el duen habitualment lligat a la cama dreta, per sobre del genoll per donar un punt de suport a la pujada dels castellers dels pisos superiors.
- Casc: La canalla dels pisos superiors ha de dur casc per seguretat, tant en assaig com en plaça. El casc casteller es va començar a distribuir després d'un accident mortal el 23 de juliol de 2006 a Mataró, i durant la temporada 2006-07 ja ha demostrat la seva efectivitat a l'hora d’evitar lesions craneoencefàliques[8] a les caigudes, per acotxador i anxeneta, i queda pendent l'estudi per als dosos. El casc, de poliestirè expandit és dissenyat i fabricat per NZI, amb un pes de 230 grams i dimensions de 24cm x 21cm x 18cm.
[edita] Parts del castell
Un castell està format per diferents parts, que tenen diferents funcions i maneres de construïr-se:
- Pinya : és la base del castell. És on es troba el gruix de persones, que donen suport al castell. Els casters que forman la pinya ho poden fer de: baix, contrafort, primera mà, segona mà (i successives), lateral, vent, agulla, crossa, o formar part dels diferents cordons concèntrics de reforç i protecció, que tenen la doble funció d'estintolar el tronc i de fer de coixí humà per esmorteir els impactes en cas de caiguda. El darrer cordó de la pinya fa pressió amb els braços estirats i vigila el desenvolupament del castell.
- Tronc : és la part visible del castell, formada pels pisos compresos des dels baixos fins al pis immediatament anterior al de dosos. Determina el grau de dificultat del castell, pel nombre de persones implicades, segons la quantitat i l'alçada de les rengles (cada una de les columnes del castell) del tronc[9]. El tronc està format pels baixos, els segons, (el primer pis visible en castells sense folres), els terços, a sobre dels segons i successius.
- Pom de dalt: Son els tres darrers pisos del castell i sempre tenen la mateixa composició, independentment del castell: de baix a dalt, els dosos, format per dues persones, l'acotxador (normalment el més petit del castell, que està amb un peu a cada dos, i acotxat agafat als braços dels dosos), i per últim l'enxaneta, (que trepitja als dosos i passa per sobre de l'acotxador, que li fa de subjecció, i quan aquest fa l'aleta, és quan el castell està carregat).
- Folre : es situa a sobre de la pinya, que en aquest cas es diu soca, i té gairebé la mateixa forma que una pinya de castell sense folre. S'utilitza per a subjectar als terços i ajudar als segons en castells de més dificultat. Per exemple: el 3 de 9 amb folre.
- Manilles: són els castellers situats sobre el folre, al nivell dels terços, i que ajuden a subjectar als quarts. Es sol utilitzar en els pilars de 8 (vegeu pilar de 8 amb folre i manilles), les torres de 9 o en els castells de 10 (vegeu 3 de 10 amb folre i manilles).
- Puntals: són els castellers situats sobre les manilles, al nivell de quarts (vegeu el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals).
Per construir un castell, els baixos, un per cada rengla del castell, s'han d'agafar pels braços i s'ha de comprovar que el castell estigui ben quadrat, aleshores els contraforts, per evitar la deformació de l'estructura, s'agafen al seu darrere i les agulles entren a l'interior del cercle que marquen els baixos amb els braços en l'aire encarats amb els baixos. A continuació les crosses es col.loquen suportant les aixelles de cada baix, els primeres mans rere el contrafort, les mans laterals als costats de les primeres mans, i finalment els vents es col.loquen entre els laterals, per a continuació entrar els diferents cordons de la pinya.
Quan la pinya està muntada, els segons hi pugen a sobre de la pinya, cadascun sobre el seu baix corresponent, i s'agafen pels braços, mentre que la pinya els ancora fixant natges i cuixes. Un cop comprovat que el castell segueix quadrat i és estable, pugen els terços, que s'agafen i fan la última comprovació de deformació. La pressió de la pinya ha d'anar augmentant gradualment a mesura que es carrega pes al tronc[7]. Si el castell està bé, es dona l'ordre de pujar quarts i sonen les gralles.
[edita] Preparació i accidentalitat
Els castellers assagen per poder realitzar les millors construccions. Habitualment els castells s'assagen per trams: muntatge de pinya, tronc, pom de dalt, canalla, o combinacions parcials de trams per agafar pràctica i confiança, i per provar els llocs per les persones que en cada actuació poden assistir, doncs en els assaigs no tota la colla es pot reunir.
Els assaigs es realitzen habitualment a cobert, i les colles disposen de mitjans que permeten practicar amb un risc reduït de prendre mal sense que calgui la presència de tota l'estructura del castell per practicar, i per tant es redueix el risc de lesions a plaça. Els mitjans habituals consisteixen en assaigs amb barra dreta i espatlleres, per tenir elements de suport addicional, i xarxes amb forats en els que caben els castellers.
Abans i després de cada assaig és prudent una sessió d'escalfament i estiraments per preparar els músculs i evitar lesions per l'esforç.
Només se'n coneixen tres accidents mortals[10], el darrer a Mataró el 2006, que va impulsar l'ús del casc, un altre a La Massó el Segle XIX i un tercer a Torredembarra el 1983.
[edita] Denominació dels castells i dificultat
La denominació dels castells es dona per dos nombres i la paraula de entremig. El primer nombre indica les rengles (pilars) que composen cada nivell del tronc, i el segon nombre, el nombre total de pisos. Així un tres de sis, vol dir que el tronc es format per 3 persones a cada pis (a excepció dels tres darrers), i que té una alçada de 6 pisos (comptant des de la Pinya). Existeixen noms particulars per castells (Catedral, Carro gros...)
La dificultat dels castells ve determinada per l'alçada, el reforç i nombre de rengles, de manera que com mes alçada es guanya, menys reforços (folres i manilles), i menor quantitat de rengles, més dificultat. Existeixen classificacions anuals de les colles en funció de la puntuació que s'atorga a cada castell, que vé determinada per la seva dificultat, que inicialment eren diverses però finalment es van consensuar el 2006 entre l'organització del concurs de Tarragona i els periodistes, de manera que tot el mon casteller segueix una única classificació per temporada.
[edita] Finalització del castell
Quan comença a erigir-se, un castell pot acabar de quatre formes diferents:
- Intent Desmuntat: Si l'enxaneta baixa abans de carregar el castell i es pot desfer ordenadament el castell, es diu que és un intent desmuntat.
- Intent: Si el castell cau abans de carregar-se, es diu que ha estat un intent (o que el castell ha fet llenya).
- Carregat: Si el castell, després de carregar-se cau, es diu que ha estat carregat.
- Descarregat: Si l'anxaneta baixa un cop l'ha carregat i també ho fan la resta de castellers, el castell s'anomena descarregat.
[edita] Les colles castelleres
Els castellers s'organitzen en colles castelleres, que rivalitzen entre elles per veure quina pot descarregar el castell més alt o més difícil. Segons el castell de mes alçada assolit es diu que una colla castellera és una colla de sis, set, vuit, nou o de deu, i a aquests efectes els pilars es consideren una construcció de un pis més.
Les colles demostren el seu talent cada dos anys (ininterrompudament des de 1980) en el concurs de castells que s'organitza a la plaça de braus de Tarragona, a part de la classificació unificada de cada temporada, que en la darrera ocasió va aconseguir que vuit de les colles superessin els 10.000 punts[11] i alhora fossin les úniques colles en aconseguir carregar construccions de 9, per ordre de puntuació: Castellers de Vilafranca, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Minyons de Terrassa, Capgrossos de Mataró, Colla Joves Xiquets de Valls, Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Castellers de Barcelona.
[edita] Música castellera
La música de les gralles indica l'evolució del castell, a l'hora de carregar com de descarregar. El grup es composa de grallers i tabalers. Així des de la pinya es pot saber com evoluciona el castell.
La peça que toquen durant l'evolució del castell s'anomena Toc de Castells, i està composta en varies parts, es comença tocant en funció del castell que s'està portant a plaça. Així doncs, si es tracta d'un castell de 7, es començarà tocant a la pujada dels terços, i si és de vuit a la pujada de quarts, i així successivament fins que l'anxaneta corona el castell, i es toca l'aleta. Acte seguit es comença a tocar la baixada, fins arribar a la sortida, que indica que el castell ha estat satisfactòriament descarregat.
[edita] Diades castelleres
En les diades castelleres cada colla acostuma a aixecar tres castells i un pilar. Hi ha determinades combinacions de castells que reben un nom particular:
- Tripleta Màgica: 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 5 de 8
- Tripleta Vilafranquina: 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 4 de 8 amb l'agulla
- Clàssica de 8: 3 de 8, 4 de 8, 2 de 7
- Clàssica de 7: 3 de 7, 4 de 7, 2 de 6
[edita] Candidat a patrimoni immaterial de la Humanitat
[edita] Bibliografia
- AADD. Món Casteller, 2 volums. Barcelona: Rafael Dalmau Ed., 1980
- Blasi i Vallespinosa, Francesc. Els castells dels Xiquets de Valls. Valls: Eduard Castells, 1934. Valls: Cossetània, 1997 (reedició)
- Bofarull, Joan. L'origen dels castells. Anàlisi tècnica i història. Valls: Cossetània, 2007
- Brotons, Xavier i Beumala, Joan. Castellers: història, tècnica i present. Barcelona: Columna, 1997
- Brotons, Xavier. Castells i castellers: guia completa del món casteller. Barcelona: Lynx, 1995
- Casteñeda, Jordi. Castellers. Barcelona: Mina, 2006
- Ferrando, Pere. El Penedès casteller. Pàgines d'història. Valls: Cossetània, 1998
- Güell, Xavier. Els castells: entre la passió i la història. Valls: Cossetània, 2002
- Miralles, Eloi. Fem Pinya! Els castells, símbol i expressió del nostre poble. Barcelona: Diàfora, 1981
- Moral, Sixte. De les places a les ones: col·laboracions castelleres 1996-2001. Valls: Cossetània, 2004
- Morant i Clanxet, Jordi. Història dels Castells. Tarragona i les comarques castelleres. Tarragona: Edició de l'autor, 1967
- Soler García de Oteyza, Guillermo. Repensar els castells: Jornades d'Estudi dels Castells de l'Institut Tarragonès d'Antrologia. Valls: Cossetània, 2004
- Suárez-Baldrís, Santi. Castells i televisió. Valls: Cossetània, 1998
- Terraza, Santi. 50 actuacions castelleres del segle XX. Diades que han fet història. Tarragona: Edicions El Mèdol, 2000
- Wetzel, Gereon. Castells. DVD. Munic: DocCollection, 2008
[edita] Referències
- ↑ La fura: Història [1]
- ↑ 2,0 2,1 Pere Català i Roca, Els castells dels Xiquets de Valls, [2]
- ↑ Colla Vella dels Xiquets de Valls (1801-1876) [3]
- ↑ Avel·lí Artís Gener i Bienve Moya, Festes populars a Catalunya, pàg. 128. Editorial HMB, 1980. ISBN 84-85123-83-2
- ↑ Toni Mañané, Els Castells des del punt de vista femení [4]
- ↑ Maria José Rodríguez, Dones en peu de festa, El Punt, de març de 2008
- ↑ 7,0 7,1 Coordinadora de colles castelleres de Catalunya, Fem Pinya, març 2008
- ↑ Cristina Sáez, Eficàcia provada [5]
- ↑ Castellers de Mollet Una mica de tècnica [6]
- ↑ 7 dies Consternació en el món casteller per la mort d'una nena castellera de 12 anys dels Capgrossos de Mataró del 8 al 23 d'agost de 2006
- ↑ Web Casteller
[edita] Articles relacionats
[edita] Enllaços externs
- Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya
- http://www.moncasteller.com Informació castellera del punt de vista de les colles més grans del Món Casteller.
- http://www.webcasteller.com/ Rànking i base de dades castellera dels últims anys, es pot consultar l'agenda, els resultats de les actuacions i articles de premsa vinculats a l'actuació.
- http://www.lamalla.net/canal/castellers/ Informació a La Malla sobre properes actuacions, actuacions realitzades, noticies breus i altres temes de l'entorn dels castells.
- http://quints-amunt.blogspot.com/ Blog amb informació castellera. Cròniques castelleres, Calendari d'actuacions, Resultats, Articles d'opinió i altres
- http://www.termcat.cat/dicci/casteller/index.html Diccionari casteller del Termcat, Centre de Terminologia
- http://www.mallorcaweb.net/castellers El Fet Casteller a l'illa de Mallorca, una de les darreres zones d'expansió d'aquesta activitat.
- http://www.lawebdelscastellers.com Tutorial sobre els Castellers, resum històric, informació sobre colles, diades i places castelleres, etc.
- El joc casteller Simulador en línia de colles castelleres.
- La Pinya Fòrum casteller.
