[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Colla Vella dels Xiquets de Valls - Viquipèdia

Colla Vella dels Xiquets de Valls

De Viquipèdia

Colla Vella dels Xiquets de Valls
Any de fundació: 1801 1947 (reorganització)
Localitat: Valls
Color de camisa: Rosat
Castell màxim assolit: Tres de 10 amb folre i manilles carregat
5 de 8 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls
5 de 8 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls

La Colla Vella dels Xiquets de Valls és una colla castellera vallenca nascuda el 1801 i reorganitzada l'any 1947. Reprèn la tradició de la Colla Vella d'abans de la guerra civil espanyola quan les dues colles de Valls foren obligades a fusionar-se sota el nom de Colla dels Xiquets de Valls.

Durant el segle XIX fou coneguda com la la Colla d'en Salvador, Colla dels Pagesos, i la Colla de la Muixerra i posteriorment com la Colla Vella "Rabassó"

Taula de continguts

[edita] L'actual Colla Vella

El color de la seva camisa és rosat.

El seu castell més important és el 3 de 10 amb folre i manilles carregat al XVIII Concurs de castells de Tarragona el 8 d'octubre de 2000, donant-los la victòria final. La Colla vella també compta amb el 5 de 9 amb folre descarregat (1996), el 4 de 9 carregat (2001), el 4 de 9 amb folre i el pilar descarregat (1998c, 2002 d), el 2 de 8 carregat (2000), el 9 de 8 descarregat (2001), el pilar de 8 amb folre i manilles descarregat (1998), el 3 de 8 aixecat per sota descarregat (1999) o el 2 de 9 amb folre i manilles descarregat (1994). A més de ser la primera colla castellera d'assolir el 4 de 9 amb folre descarregat (1981) i el 3 de 9 amb folre carregat (1982)

[edita] Breu història de la Colla Vella

Imatge:Antigaplaçablat copia.jpg
Actuació a principis del segle XX a la Plaça del Blat
Imatge:Rabasso copia.jpg
Isidre Tondo "Rabassó", Cap de Colla des de finals del segle XIX fins al 1916

La Colla Vella dels Xiquets de Valls és la colla castellera degana de les colles castelleres del Món Casteller. Nascuda al 1801 inicialment fou coneguda Colla dels Pagesos i durant tot el segle XIX posà les arrels la tradició castellera que podem viure actualment arreu del nostre país. Amb la figura d'Isidre de Rabassó al capdavant a partir de 1876, la Colla Vella protagonitzà el que s'ha anomenat "l'Època D'or" dels castells i que tingué el seu punt culminant el 1881 a Tarragona, descarregant el quatre de nou sense folre i el 1883, assolint per Santa Úrsula a Valls el cinc de nou amb folre. El període finisecular provocà una decadència en el món dels castells no va ser fins al 1932 que la mateixa Colla Vella recuperà el dos de set i el quatre de vuit a l'Arboç del Penedès. La Guerra Civil i les seves conseqüències prohibiren a la Colla Vella actuar com a tal, però al 1947 aquesta es reorganitzà de forma exitosa i recobrà de nou la seva activitat castellera de forma ininterrompuda fins a l'actualitat. Els anys cinquantes també foren difícils pels castells, però l'empenta d'aquells castellers voluntariosos i compromesos portaren a l'èxit dels anys setanta, amb la recuperació del dos de vuit folrat, el pilar de set i el cinc de vuit. Aquest èxit laboriós i creixent es veié reflectit el 1981 amb el retrobament un segle després dels castells de nou, la colla Vella descarregà el primer quatre de nou del segle XX. Aquest camí ha portat al l'època més gloriosa de la Colla Vella i dels castells, assolint quasibé tots els castells que avui en dia es poden trobar en la nòmina del Món Casteller.I sent, com en tota la seva història, la Colla qui ha disputat amb la resta de colles la supremacia en el Món Casteller. Socialment la Colla Vella s'ha caracteritzat per la valentia a l'hora de conduir grans projectes, com una Cooperativa de Vivendes, primer local social d'una colla castellera, primera revista o primer grup de grallers. I per la convivència amb la tradició i la modernitat tant com l'esperit de sacrifici i solidaritat entre els seus membres i amb la ciutat de Valls.


[edita] Participació en els concursos de castells

La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha participat, en les seves dues etapes, a gairebé tots els concursos de castells que s'han dut a terme al llarg dels segles XX i XXI, assolint a cadascuna de les seves participacions, un lloc entre els tres primers classificats.

Aquestes són les edicions dels concursos en que han resultat guanyadors:
Primera etapa

Segona etapa

[edita] Actuacions de la Colla Vella a l'estranger

La Colla Vella ha actuat com a ambaixadora nacional, al continent europeu i al continent americà. Des de l'any 1958, que va realitzar la seva primera sortida fora de les nostres fronteres, a l'Expo internacional de Brussel·les, fins avui, ha actuat, a moltes ciutat espanyoles, a Milà i a Lausana, i també en algunes ciutats dels Estats Units (Houston al 1992, per participar al Festival que la ciutat texana va dedicar a Espanya en motiu del cinquè centenari del descobriment d'Amèrica; San Antonio, al mateix any i a Xicago, al 1994, amb motiu del campionats mundials de futbol). L'any 2004 la Colla Vella va participar a la Mostra de Folklore Català que es va celebrar a la ciutat austríaca de Graz, i el passat 2007 va participar a la Fira Internacional del llibre que es va celebrar a la ciutat de Frankfurt.


[edita] Commemoració dels 25 anys de Castells de nou

Imatge:25 anys logotip.jpg
Logotip de commemoració dels 25 anys de castells de nou

El passat any 2006 la Colla Vella dels Xiquets de Valls va celebrar la commemoració dels 25 anys ininterromputs assolint castells de nou. L'any 2006, es va celebrar que va fer 25 anys que a la Plaça del Blat de Valls i per Santa Úrsula una colla de castells carregava per primera vegada al segle XX i també descarregava un castell de 9 pisos d’alçada. Era el 4 de 9 amb folre aixecat per la Colla Vella. D’altra banda després d’aquell dia de Santa Úrsula de 1981, la Colla Vella ha anat aixecant ininterrompudament al llarg d’aquests 25 anys castells de 9.


[edita] Bicentenari de la Colla Vella dels Xiquets de Valls

L'any 2001 la Colla Vella va celebrar el seu bicentenari donat que els primers castells de la Colla daten de l'any 1801. Els actes de celebració del Bicentenari van superar qualsevol esdeveniment anterior; entre els nombrosíssims actes que es varen fer cal destacar el següents per la seva magnitut: Pel seu valor històric, l'Acte d'Inauguració en el que es varen realitzar castells de la mateixa manera com es feia al segle XIX. Pel caliu del grup, la pujada de 300 castellers al Cim del Puigmal (2916 m) per a fer-hi una actuació castellera a dalt. Pel seu simbolisme, la Cursa del Bicentenari, 200 km a través de Catalunya per relleus en grups, recorrent els escenaris d'actuacions històriques de la Colla. Per la seva emotivitat, l'homenatge a més de 200 enxanetes i aixecadors en vida, que han pujat a dalt de tot dels castells de la Colla Vella. Finalment l'espectacular Gala de Cloenda del Bicentenari, amb 2000 assistents entre el públic, un desplegament audiovisual per a recordar la història de la Colla, actuacions musicals, més de 300 actuants i les pertinents intervencions institucionals. Un acte de gran nivell va merèixer una retransmisió por la Televisió de Catalunya.


[edita] Valls, bressol dels castells humans

Fins ben entrat el segle XIX, els castells humans només es coneixien, sense comptar la ciutat de la qual eren originaris, en alguns pobles i ciutats del Camp de Tarragona, així com a la comarca del Penedès. Va ser la gent d'aquestes poblacions, que de tant en tant, amb motiu de les festes patronals, podien gaudir de les proeses dels castellers, les que genèricament van comerçar a anomenar i a conèixer pel nom de Xiquets de Valls. Per aquest motiu, els castells humans a Valls -i a molts altres indrets que ja els coneixen i admiren- es viuen amb una intensitat i passió especials. De la mateixa manera, els castellers no només hi posen els músculs, per aixecar un castell, sinó que també hi posen el cor. Aquests elements emotius han convertit els castells dels Xiquets de Valls en el tret identificador d'un poble i de la seva gent. A la vegada, són l'exponent més majestuós, significatiu, espectacular i dinàmic de la cultura popular catalana.

[edita] L'entitat social

En un altre ordre de coses, i a partir de l'any 1970, la Colla Vella es converteix en una entitat legalment constituïda i, a partir de 1979, aconsegueix un local social propi. El 1982 s'estrenà l'himne de la Colla i, des d'un any abans (1981), edita una revista trimestral: "La Veu de la Colla Vella". Actualment la Colla té més de 500 castellers en actiu, un grup de grallers -que executa la melodia, al ritme de la qual s'aixequen els castells-, i al voltant d'un miler de socis, a més d'una gran quantitat de simpatitzants i aficionats. A partir del mes de desembre del 1988 l'entitat disposa d'un nou local social (pavelló poliesportiu, instal.lacions de preparació física,sala-museu, arxiu, sala de juntes, sala d'actes i bar-restaurant).


[edita] Reconeixements i honors

La Colla Vella, al marge de les seves fites intrínsecament castelleres, tot i que com a conseqüència directa d'aquestes, ha estat distingida amb diversos honors oficials. Entre aquests honors hi ha la Medalla d'Or de la Ciutat de Valls -màxim honor que atorga l'Ajuntament vallenc en reconeixement als que més renom i glòria han donat a la ciutat- i la Creu de Sant Jordi - que concedeix la Generalitat de Catalunya a qui ha fet aquesta tasca en benefici del país.


[edita] Enllaços externs