Colla Jove Xiquets de Tarragona
De Viquipèdia
| Colla Jove Xiquets de Tarragona |
|---|
| Any de fundació: 1979 |
| Localitat: Tarragona |
| Color de camisa: Morat |
| Castell màxim assolit: 3 de 9 amb folre |
La Colla Jove Xiquets de Tarragona són una colla castellera de Tarragona creada l'any 1979. El color de la seva camisa és morat.
La seva seu social i local d'assaig es troba al número 13 del carrer Cos del Bou de Tarragona, al Casc Antic de la ciutat prop de la Plaça de la Font.
- Els assajos de troncs i pinyes es duen a terme els dimarts a les 20:30 i els divendres a les 22:00.
- Els assajos de canalla són els dimarts a les 19:30 i els divendres a les 20:30.
- I per a millorar la tècnica castellera els dijous de 20:00 a 21:00 es fa l'escola de castells.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Els origens
La tradició castellera de la ciutat i les seves antigues colles
Durant la primera meitat del segle XIX l'activitat castellera local a la ciutat estava representada per dues colles castelleres els components de les quals formaven part dels dos gremis més importants de la ciutat: la colla dels Pescadors i la dels Pagesos. Diferents fonts documentals de l'època demostren que van assolir castells de vuit pisos amb prou solvència, però van desaparèixer cap a l'any 1860 degut a les guerres carlines. Després les colles vallenques van protagonitzar totes les fites castelleres de la ciutat ajudades per la fidel afecció tarragonina. Fins l'any 1885 no va tornar a aparèixer una altra colla local: la Colla de la Mercé (els Xiquets de Tarragona), que va existir fins l'any 1894 bastint castells de set pisos. Després els castells van entrar en l'ostracisme més absolut.
Cap a l'any 1926, coincidint amb la renaixença de la cultura castellera, va ser refundada la colla castellera dels Xiquets de Tarragona. Però ràpidament es va dividir en dues colles degut a greus desavinences internes: la Colla Nova de Sant Magí amb camisa lila i la Colla Vella de la Mercè amb camisa blau marí.
Les dues colles van coexistir amb una bona trajectòria fins al final de la guerra civil. Després de la contenda l'ajuntament va fusionar les dues colles en una de sola adoptant el nom de Xiquets de Tarragona. Aquesta situació ben poc durà, car que a la dècada dels cinquanta una part de la colla es va escindir per a refundar la Colla Nova de Sant Magí.
Durant aquells anys es va mantenir la dualitat castellera a la ciutat, participant ambdues entitats als concursos de Can Jorba amb resultats prou dignes. Cap al final de la dècada dels seixanta, just quan els Nens del Vendrell i la Colla Vella de Valls mantenien els duels més apassionants de pilars i castells de vuit, les colles de Tarragona oferien pobríssims resultats castellers.
Aquesta situació va intentar ser redreçada per l'ajuntament fusionant les dues colles, creant els actuals Xiquets de Tarragona, amb la seva característica camisa a ratlles blanques i vermelles actual.
Del desencís de la dècada dels 70 a la creació de la Jove l'any 1979
La reunificació va dividir més que sumar. Molts antics membres de la Colla Nova van abandonar els castells i els Xiquets de Tarragona van mantenir el nivell dels set pisos a la ciutat, però sense donar un salt qualitatiu als vuit pisos.
Just al final de la dècada dels 70, un conjunt de joves, assidus al popular Motoclub, amb ganes de recuperar les tradicions de la ciutat i desencisats de l'ambient i dels resultats castellers que hi havien a la colla Xiquets de Tarragona , van decidir crear una nova colla castellera. Tot i la forta oposició dels Xiquets de Tarragona van aconseguir reunir persones de tots els estrats socials i laborals amb un únic objectiu: fer país, recuperar els fets identitaris i pujar el nivell casteller de la ciutat.
Finalment, el 4 de novembre de 1979 la colla va fer la seva primera actuació sense camisa ni nom oficials a Cornudella de Montsant. Van carregar el pilar de quatre actuant junt amb els actualment desapareguts Brivalls de Cornudella.
L'any 1980 es va fer la presentació oficial, adoptant el color lila per a la camisa i el nom de Colla Jove Xiquets de Tarragona. La el·lecció del color de la camisa va provocar un enrenou important, ja que se suposava que el color lila i el color blau marí havien estat prohibits en un pacte de sang durant la reunificació l'any 1970.
[edita] De Cornudella al Concurs de 1984
Poc a poc la colla va anar creixent en nombre de castellers i en resultats. Des del 1980 fins l'any 1984 es evolucionar pausadament i es van assolir la majoria de castells de la gamma bàsica de set pisos, sorprenent a la colla rival i a la pròpia afecció tarragonina. Un detall important, l'aparició de la Colla Jove va provocar una reacció en els Xiquets de Tarragona , que van descarregar el seu primer quatre de vuit en 11 anys d'existència per Santa Tecla de 1981.
Després de carregar el primer dos de set per Santa Tecla de 1983, la colla va plantejar l'any 1984 amb objectius molt ambiciosos, aprofitant la entrada de més castellers. Els primers fruits es van recollir a la Diada de la Bisbal del Penedès: es va carregar per primer cop el quatre de vuit. Un mes després es va descarregar per Santa Tecla aquell mateix castell i l'apoteosi va arribar pel Concurs de 1984, quan la colla va descarregar el quatre de vuit i el dos de set, i va carregar per primer cop el pilar de sis, assolint la tercera posició, per davant dels Xiquets de Tarragona.
[edita] Segona meitat de la dècada dels vuitanta
Després de l'èxit del concurs, la colla va patir un estancament tècnic que va durar quatre anys. No es va poder descarregar el quatre de vuit fins l'any 1988. A més també es va patir molt per descarregar el tres de set per sota, alhora que es va començar a treballar el tres de vuit, castell que Xiquets de Tarragona va carregar per primer cop l'any 1986.
A pesar dels resultats irregulars, la colla va créixer socialment i els seus membres van donar peu a la recuperació dels diferents elements del Seguici i de Setmana Santa.
Un aspecte molt important d'aquesta etapa és la incorporació definitiva de la dona als castells, com a membres actius i proactius de la Colla.
[edita] Del tres de vuit de 1990 fins l'any 1995
L'any 1990 la colla va donar un salt qualitatiu molt important, recollint els fruits d'anys de treballar les estructures amb els mateixos castellers; castellers històrics d'aquella època afirmen que a base de cops, en van aprendre. Per primer cop van descarregar el tres de vuit durant la Diada de Sant Magí, convertint-se en la primera colla tarragonina que descarregava aquest castell des del segle XIX. Aquest salt es va completar quan la colla va carregar el dos de vuit amb folre per la Diada de Santa Tecla, en una plaça de la Font plena a vessar.
Arribats a aquest punt es va veure clarament que les limitacions de la colla escapaven de l'àmbit local i que calia anar a buscar nous reptes, comparar-se amb les colles punteres del moment, aplicant la tècnica japonesa: copiar allò que ja funciona. Va ser en aquesta època que es van diversificar les tasques, creant l'equip de pinyes, l'equip de canalla i la figura del segon cap de colla. Així s'alliberava de feina al cap de colla, implicant més membres en les tasques tècniques.
De Sant Magí de 1993 fins al concurs de 1994
Fins Sant Magí de 1993 la colla va viure una mena de malastruga de dos anys en la que en cap diada la colla no era capaç de descarregar el tres, quatre i dos de vuit en una mateixa actuació. En aquella Diada, però, aquest repte es va assolir, deixant molt enrere els Xiquets de Tarragona. En un estat de gràcia anímic i físic tota la colla es va posar a fer assaigs de quatre de nou amb folre i cinc de vuit, amb la vista posada en Santa Tecla. En aquell moment i vist des de fora, semblava un impossible.
Així, el 26 de setembre de 1993 (una setmana després de la data oficial degut a la pluja), la Colla Jove va carregar el primer quatre de nou amb folre de la seva història i va descarregar un superb cinc de vuit, meravellant la resta del món casteller.
L'any 1994 va significar el primer tres de nou amb folre descarregat durant la Diada de Sant Magí, el primer tres de nou amb folre descarregat a l'Arboç del segle XX i la tripleta a la Diada de Santa Tecla. En un estat de forma física i mental pletòric, es va donar prioritat a assajar el cinc de nou amb folre amb vistes al concurs. Un castell titànic en aquells temps, qualificat d'impossible per insignes membres de les colles vallenques.
El concurs es va perdre per només 13 punts de diferència amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Tot i descarregar els mateixos castells: tres de nou amb folre, quatre de nou amb folre i cinc de vuit, les penalitzacions va fer que la colla quedés segona. Com aspecte més destacat d'aquell concurs: el primer intent del segle XX de cinc de nou amb folre de la Colla Jove', amb una de les pinyes més massives i multicolors que es recorden a la plaça de braus. No va poder ser, al final.
El 13 de novembre del mateix any la Colla Jove va organitzar una altra diada especial per intentar descarregar el cinc de nou amb folre, el que havia de ser "la guindilla del pastel", però quan més quiet estava el tronc una relliscada inoportuna d'un dosos va tirar el pom de dalt a terra, provocant la llenya i la posterior decepció. Acabava, però la que fins llavors havia estat la millor temporada de la colla.
L'any 1995
Aquell any la colla va començar amb il·lusions renovades, assistint a la compra d'un local social a la baixada de la Peixateria. La Colla va tenir molta fenia a l'estranger, ja que durant la primavera es va actuar a Orleans (França) i a Pàdua (Itàlia). La temporada va avançar assolint-se tots els castells de la gamma de vuit fins la Diada de l'Alforja, on es va descarregar el primer cinc de vuit.
Amb una quantitat d'efectius que superava els cinc-cents castellers i unes ganes enormes de menjar-se el món, la colla assolí la tripleta màgica per Sant Magí i per l'Arboç i va encarar la Diada de Santa Tecla com el moment propici per intentar el gran repte: el cinc de nou amb folre. Aquell castell havia passat de ser un somni a una obsessió, i més quan els Minyons de Terrassa van anunciar la intenció de tirar-lo per la Diada de la Mercè a Barcelona. Finalment el castell va caure de nou quan entrava la canalla, però el més greu fou que un dels castellers del folre va patir una lesió medul·lar greu. Aquest fet tingué moltes conseqüències en la mentalitat de la Colla i en la seva capacitat d'arrossegar gent.
[edita] De Sant Fèlix a la pèrdua dels galons de nou
El 1996, l'any més dur
L'any 1996 va ser molt dur. Una greu lesió d'un casteller va condicionar tota la temporada. Es va perdre el sentiment guanyador i molts components de la colla van deixar de ser habituals en sortides i assaigs, reflectint tot el respecte que s'havia agafat a les possibles conseqüències d'una mala caiguda. Tota la colla va fer un gran esforç per intentar pal·liar econòmicament la terrible situació del casteller lesionat i en Ferran Ventura va continuar com a Cap de colla a pesar de totes les vicissituds.
La Colla, però, va acceptar la invitació dels administradors de la diada de Sant Fèlix per anar a actuar a la Plaça de la Vila, entre les quatre millors colles castelleres de Catalunya. I no van decebre: quatre de nou amb folre carregat, tres de nou amb folre carregat i dos de vuit amb folre, la millor actuació de tota la temporada. Poc més va poder oferir la colla aquella temporada.
Una recuperació aparent (1997 - 1999)
Amb un nou equip tècnic, la colla va iniciar una temporada on es va haver d'acceptar la pèrdua de pes específic dins del món casteller. Eren menys castellers i ja no es podien plantejar castells mastodòntics com el cinc de nou amb folre. Calia evolucionar, i va ser en aquest moment que es va apostar fort pel quatre de vuit amb l'agulla i el pilar de set amb folre. Santa Tecla del 1997 va veure el primer quatre de vuit amb l'agulla descarregat i el primer pilar de set amb folre descarregat, tornant a assolir a més a més el quatre de nou amb folre.
Ja durant l'any 1998 la recuperació era palesa, i després d'un Sant Magí on es tornaven a plantar castells de nou a la Plaça de les Cols la Colla va fer la millor actuació de la història a l'Arboç, descarregant la tripleta màgica i el pilar de sis. Es va tornar a assajar el cinc de nou amb folre, però l'intent de Santa Tecla no va reeixir i al concurs els resultats no van acompanyar, ja que el primer intent de quatre de nou sense folre no va estar a l'alçada dels magnífics assaigs que s'havien estat realitzant.
L'any 1999 va continuar amb força, es va carregar el primer tres de nou amb folre per Sant Joan, però la temporada no va ser reeixida i al final l'únic castell de nou descarregat s'assolí el 3 d'octubre a Reus. Moltes llenyes van condicionar la pèrdua de molts castellers, i a la fi el cap de colla va dimitir enmig d'un ambient social i casteller força enrarit.
Els anys de les llenyes (2000 - 2002)
Aquests dos anys es poden resumir com l'intent de la Colla per evitar perdre els galons de nou amb moltes caigudes i molts entrebancs. L'únic castell de nou de l'any 2000 es va bastir al Concurs de Tarragona, on es va carregar un cinc de vuit in extremis per quedar per davant dels Xiquets de Tarragona. Igualment l'any 2001 es va descarregar un únic quatre de nou amb folre per la Diada de l'Arboç.
L'any 2002 ja no es va poder assolir cap castell de nou i la colla va acceptar amb amargura que s'havia tocat fons per estar al mateix nivell que l'any 1992. Ja no era colla de nou. Únicament al concurs es va poder carregar el quatre de vuit amb l'agulla, castell més important assolit aquella temporada.
Tocant de peus a terra (2003 - 2006)
Un cop assolida la present realitat, es va produir un canvi de mentalitat per part de tots els equips tècnics que han dirigit la colla.
Ja l'any 2003 es va plantejar amb una idea molt clara: no es provaria cap castell de nou, si no que es solidificarien troncs i estructures amb una visió de futur. Aquell any es va crear la Diada de l'Esperidió dins del marc de les festes de Santa Tecla com a jornada talismà per poder provar castells de més entitat. De fet, es va carregar el cinc de vuit i durant la Santa Tecla del 2003 es van veure junts el quatre de vuit amb l'agulla i el cinc de vuit, ambdós castells força celebrats per tota la colla.
L'any 2004 va tenir una línia continuista de treball que va portar a descarregar el quatre de nou amb folre i a carregar el cinc de vuit en una mateixa diada. Aquest magnífic resultat es va repetir al concurs, però una inoportuna caiguda de la canalla va obligar a rebaixar pretensions.
L'any 2005 va ser la cara. El retorn d'en Joan Ramon Ocaña com a Cap de colla feia pensar que es podia repetir la revifada de l'any 1997. Es va carregar per dues vegades el tres de nou amb folre i es van descarregar 8 cincs de vuit seguits, però la creu va arribar l'any 2006, on fortes desavinences internes i una bona part de mala sort va provocar que es perdessin de nou els galons de colla de nou.
[edita] Buscant tornar amb els grans
Després d'aquesta darrera temporada en la que es van descarregar en 8 ocasions en una mateixa actuació el dos de vuit amb folre, el tres de vuit i el quatre de vuit, i amb un equip tècnic pràcticament renovat al complet, es va plantejar la temporada del 2007 pas a pas, sense tirar castells innecessàriament. Així s'aconseguí el primer castell de 8 descarregat (el quatre de vuit) a finals de juny i el primer dos de vuit amb folre i tres de vuit a finals de juliol a Vilanova.
Tot i aquest bon punt de la temporada i amb un més d'agost consolidant les estructures de 8 pisos, s'arriba al setembre amb l'intenció de descarregar el 3 de 9 amb folre i el 5 de 8 per la diada de festa major però finalment no pot ser. Una setmana més tard i amb uns canvis al tronc que donen més seguretat a la colla es torna a provar el 3 de 9 amb folre però els dubtes de la canalla fan que es torni a fracassar.
Aquest "fracàs" i el fet que els Xiquets de Tarragona descarreguin el 3 de 9 amb folre i unes setmanes més tard el 5 de 8 fan que passin davant en el ranking casteller, fet que no havia succeït mai des de la seva creació.
El cap de colla, Ramon Borràs, va decidir dimitir del seu càrrec fet que va provocar la convocació d'una assemblea extraordinària el dia 1 de desembre. Com que no hi va haver cap candidatura en aquesta assemblea ni en una segona celebrada el 22 de desembre, es va haver d'anar al 19 de gener en una tercera convocatòria per a poder escollir el nou cap de colla. La candidatura d'en Jordi Crespo va ser la única que es va presentar i sortí escollida per una àmplia majoria de vots.
[edita] Caps de Colla i Presidents
[edita] Caps de Colla
-
- Manel Sanromà (1979)
- Esteve Sesplugues "Estevet" (1980-1981)
- Josep Pedrola "Garrofeta" (1981-1982)
- Francesc Gómez "Siscu" (1982-1983)
- Jordi Olivan (1983-1988)
- Joan Aregio (1988-1991)
- Carles Xavier Gómez (1991-1992)
- Ferran Ventura (1992-1997)
- Joan Ramon Ocaña (1997-1999)
- Maurici Preciado (2000)
- Albert Grau (2000-2004)
- Joan Ramon Ocaña (2004-2006)
- Ramon Borràs (2006-2007)
- Jordi Crespo (2008-actualitat)
[edita] Presidents
-
- Manel Sanromà (1979)
- Joaquim Mas (1980-1981)
- Magí Garcia (1981-1982)
- Manel Sanromà (1982-1983)
- Manuel Sanromà Moncusí (1983-1984)
- Jordi Sentís (1984-1985)
- Manuel Sanromà Moncusí (1985-1988)
- Pau Ricomà (1988-1990)
- Joan Olivan (1990-1991)
- Xavier Altès (1991-1992)
- Joan Aregio (1992-1995)
- Miquel Vendrell (1995-1997)
- Rafael Fernández (1997-1999)
- Jordi Maixè (1999)
- Pau Ricomà (1999-2003)
- Anna Guasch (2003-2004)
- Joan Olivan (2004-2006)
- Joan Salvadó (2006-2007)
- Jordi Grau (2008-actualitat)
[edita] Enllaços externs
|
|
|
|---|---|
| Bordegassos de Vilanova - Capgrossos de Mataró - Castellers de Barcelona - Castellers de Terrassa - Castellers de Vilafranca - Colla Jove Xiquets de Tarragona - Colla Joves dels Xiquets de Valls - Colla Vella dels Xiquets de Valls - Minyons de Terrassa - Xiquets de Reus - Xiquets de Tarragona |
 |
