Castellers de Vilafranca
De Viquipèdia
| Castellers de Vilafranca |
|---|
| Any de fundació: 1948 |
| Localitat: Vilafranca del Penedès |
| Color de camisa: Verd |
| Castell màxim assolit: torre de 9 amb folre (c) |
Els Castellers de Vilafranca són una institució cultural i esportiva catalana que té com a principal objectiu fer castells. Són una organització sense ànim de lucre i tenen la consideració d’entitat d’interès públic.
La Colla es va fundar el 1948, fruit de la gran afició, tradició i arrelament del fet casteller a Vilafranca del Penedès, que es remunta als temps del Ball de Valencians (s. XVIII) precursor dels castells actuals.
Actualment formen part de la Colla més de quatre-cents castellers i castelleres, de totes les edats, de forma lliure i voluntària sense cap tipus de distinció social, política, cultural o religiosa. A tots els uneix la mateixa afició d’aixecar castells, els valors democràtics, la cooperació i el treball en equip, l’esperit de superació constant, i continuar estant al capdamunt del món casteller. La seu social dels Castellers de Vilafranca és Cal Figarot, Casa Via Raventós, adquirida l’any 1983.
Els Castellers de Vilafranca són una de les entitats més importants i de més projecció de Vilafranca del Penedès i han representat el país i la cultura catalana en nombroses ocasions a l’estranger. Compten amb el suport de més de cinc-cents socis, i la col·laboració de diverses institucions públiques i privades. A més de les actuacions castelleres que realitzen al llarg de la temporada, bàsicament entre els mesos d’abril i novembre, també organitzen altres activitats culturals, esportives, educatives, socials i gastronòmiques obertes a tothom.
La tasca que han dut a terme al llarg de seixanta anys en l’àmbit de la cultura popular catalana i l’associacionisme ha estat reconeguda per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès amb la concessió de la Medalla de la Vila, i per tot el país amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.
Taula de continguts |
[edita] Glossari
Els castells tenen el seu propi vocabulari. Per tal d'entendre millor la informació que es presenta es recomana consultar l'article sobre la pràctica dels castellers.
[edita] Història
La colla Castellers de Vilafranca es va fundar el mes de setembre de 1948, de la mà d'Oriol Rossell, qui en va ser el primer cap de colla. Els inicis van estar marcats per la consecució dels primers castells de set i per les estretes relacions amb les altres colles del moment. Durant aquests anys, els caps de colla van ser l'Oriol Rossell (1948-1952) i el Ramon Sala (1953-1955) i el color de la camisa va ser el rosat, primer, i el vermell, posteriorment.
El 1956 la colla va restar gairebé inactiva a causa de desavinences internes. El 1957 es va reorganitzar i va adoptar el color verd de la camisa. Del 1957 al 1968 van aconseguir castells de set i la consecució més destacada va ser el cinc de set. A partir del 1969 i fins al 1974, la colla va fer un salt qualitatiu molt important i va aconseguir la torre de set i els primers castells de vuit: el quatre de vuit, el tres de vuit, el pilar de sis i la torre de vuit amb folre. El 1972 va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona. Durant aquest anys els caps de colla van ser el Josep Pedrol (1957-1959), el Carles Domènech (1960-1961), el Joan Bolet (1962-1963), el Gabi Martínez (1964-1969), el Lluís Giménez (1970-1973) i el Gabi Martínez, una altra vegada (1974).
El 1975 la colla va fer un canvi important en l'estructura interna: va passar d'una direcció quasi exclusiva del cap de colla a regir-se per un equip tècnic col·legiat. El 1981 va tornar a ser un any de canvis interns ja que es va decidir que els castellers no cobrarien individualment. Això va provocar una escissió. Entre els anys 1975 i 1982, la colla va mantenir els castells de vuit, tot i que amb penes i treballs. Els anys 1983 i 1984 van ser uns anys de recuperació i consolidació dels castells de vuit bàsics, però el tomb definitiu es va produir el 1985 quan es va descarregar el primer cinc de vuit. Així es va obrir el camí cap als castells de nou folrats: el 1987 la colla va carregar els primers tres i quatre de nou amb folre, el 1989 va descarregar el tres per primera vegada i el 1990, el quatre. Del 1975 al 1994 el cap de colla va ser el Carles Domènech.
Entre els anys 1995 i 2004 la colla entra en una espiral d’èxits. Durant aquests anys s'aconsegueixen les màximes fites: descarregar la torre de nou amb folre i manilles, el pilar de set amb folre, el pilar de vuit amb folre i manilles (el primer del segle XX), el quatre de vuit amb l'agulla (el primer del segle XX), el quatre de nou amb folre i l’agulla (el primer de la història dels castells), el cinc de nou amb folre i el tres i quatre de nou amb folre simultanis (per primer cop en tota la història castellera), i carregar la torre de vuit (primera del segle XX), el quatre de nou i el tres de deu amb folre i manilles (el primer de la història dels castells). Cal afegir que, en aquests anys, la colla va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona del 1996, 1998, 2002 i 2004. El 2005 la colla carrega la torre de 9 amb folre, que es considera el castell més difícil realitzat fins al moment.
Francesc Moreno "Melilla" va ser el cap de colla del 1995 al 2003 i el Lluís Esclassans ho ha estat del 2004 al 2007. El David Miret va ser elegit nou cap de colla el desembre de 2007.
[edita] Castells aconseguits
Al llarg de la història, els Castellers de Vilafranca han aconseguit la majoria de castells que s’han vist a les places. A continuació es presenta la llista de castells que ha fet la colla i la data en què es van carregar o descarregar per primera vegada.
| Castell | Descarregat | Carregat | |
| Torre de nou amb folre | 30.08.2005** | ||
| Tres de deu amb folre i manilles | 15.11.1998** | ||
| Quatre de nou amb folre i tres de nou amb folre simultanis | 31.08.2001** | ||
| Torre de vuit | 01.11.1999* | ||
| Quatre de nou | 01.11.2002 | ||
| Quatre de nou amb folre i agulla | 01.11.1996** | 01.11.1995** | |
| Cinc de nou amb folre | 01.11.1997 | 30.08.1997 | |
| Pilar de vuit amb folre i manilles | 28.09.1997* | 31.08.1995* | |
| Torre de nou amb folre i manilles | 30.08.1995 | ||
| Tres de nou amb folre | 30.08.1989 | 31.08.1987 | |
| Quatre de nou amb folre | 01.11.1990 | 01.11.1987 | |
| Quatre de vuit amb l'agulla | 08.10.1995* | ||
| Cinc de vuit | 30.08.1985 | ||
| Torre de vuit amb folre i pilar de set amb folre simultanis | 31.08.2006** | ||
| Pilar de set amb folre | 01.10.1995 | 14.05.1995 | |
| Tres de vuit amb agulla | 29.20.2006** | ||
| Dos pilars de sis simultanis (un de carregat) | 31.08.2001** | ||
| Torre de vuit amb folre | 17.11.1974 | 12.10.1973 | |
| Tres de vuit | 30.08.1974 | 01.10.1972 | |
| Pilar de sis | 30.08.1972 | 19.12.1971 | |
| Quatre de vuit | 30.08.1971 | 12.10.1969 | |
| Nou de set | 11.12.1988 | ||
| Torre de set | 24.08.1969 | ||
| Tres de set aixecat per sota | 25.11.1973 | ||
| Sis de set | 21.01.1997 | ||
| Cinc de set amb agulla | 19.04.2008** | ||
| Cinc de set | 26.09.1965 | 30.08.1965 | |
| Tres de set amb l'agulla | 10.08.1996** | ||
| Quatre de set amb l'agulla | 05.08.1954 | 31.08.1953 | |
| Tres de set | 31.08.1949 | ||
| Quatre de set | 31.08.1949 | ||
| Torre de sis | 16.06.1949 | ||
| Pilar de cinc | 14.09.1948 | ||
| * Primer del segle XX | |||
| ** Primer de la història castellera |
[edita] Organització
D'acord amb l'organització general de la colla, els òrgans que la dirigeixen es divideixen en dos grans àmbits: el tècnic (Equip Tècnic o simplement la Tècnica) i l'administratiu (Junta Directiva).
L'Equip Tècnic s'ocupa de tots els aspectes relacionats amb la construcció dels castells. El màxim responsable n'és el cap de colla. L'acompanyen en aquesta tasca el sotscap de colla i dos assessors tècnics. D'aquest nucli en depenen tres equips: l'equip de la canalla, l'equip de peus, folres i manilles i l'equip mèdic i esportiu. Cadascun d'ells és alhora responsable de la logística, la informació tècnica i el condicionament físic, respectivament.
La Junta Directiva, per la seva banda, s'ocupa de l'administració. És la responsable de conservar el patrimoni de la colla i la seva funció principal és la de representar públicament la colla. El màxim responsable n'és el president. D'ell en depenen el secretari i cinc vicepresidents, els quals dirigeixen cinc àrees temàtiques: àrea social, àrea econòmica, àrea institucional, àrea d'infraestructures i àrea de màrqueting i mèdia. La colla compta amb tres consells assessors: Relacions internacionals, Assessoria jurídica i el Consell de savis.
[edita] Organigrama actual
[edita] Junta Tècnica
- Cap de colla: David Miret i Rovira
- Sotscap de colla: Toni Bach i Lleal
- Assessors tècnics: Jordi Colomera i Salla, Joan Badell i Roses
[edita] Junta Directiva
- President: Miquel Ferret i Miralles
- Secretari: Joan Vendrell i Olivella
- Vicepresident àrea social: Àlex Sánchez-Granados
- Vicepresident àrea econòmica: Miquel Ropero i Ventosa
- Vicepresident àrea institucional: Xavier Escribà i Vivó
- Vicepresident àrea d'infraestructures: Joan Mestres i Arnan
- Vicepresident de màrqueting i mèdia: Francesc Bou i Pijoan
[edita] Consells Assessors
- Relacions internacionals
- Assessoria jurídica
- Consell de savis
[edita] Cal Figarot, la seu social
La seu social dels Castellers de Vilafranca és Cal Figarot, Casa Via Raventós, adquirida l’any 1983. Construida l'any 1888, es tracta d’un edifici neogòtic, obra de l’arquitecte August Font i Carreres, que incorpora per primera vegada a Vilafranca elements medievalistes en una edificació particular. En aquest edifici destaquen la balconada, el vestíbul, l’escala principal, algunes sales i sobretot el magnífic jardí interior, veritable centre neuràlgic del local social. L’any 1998 la Colla va incorporar al seu patrimoni la nau adjacent de 600 m2 d’unes caves. Un cop rehabilitada, es va integrar al pati del casal. La colla disposa també d'altres dependències, com són el gimnàs, la secretaria, les sales polivalents i la cafeteria-restaurant.
[edita] Els Castellers de Vilafranca al món – Presència internacional
Els Castellers de Vilafranca han estat una de les colles amb més projecció internacional. Han actuat:
- al festival organitzat pel diari L'Humanité a París (1973).
- a la Quinzena Catalana de Ginebra (1978).
- a Itàlia (1978), amb exhibicions a l'Alguer i a Sàsser (Sardenya).
- a Portugal (1982), aixecant castells a Lisboa, Sintra, Estoril, Coimbra i Porto.
- a Itàlia (1984), actuant a Pisa, Siena, Roma, Ciutat del Vaticà i Florència.
- a Besiers, França (1987).
- a Itàlia (1988), amb motiu del Mil·lenari de Catalunya, i actuant a Pisa, a la Ciutat del Vaticà i a Roma.
- a País Basc (1990) amb actuacions a Bergara, Antzuola, Zumarraga i Urretxo.
- a Itàlia (1990), aquest cop pel nord: Feltre (al palio), Niccia i Melere (localitats del municipi de Trichiana) i Venècia.
- de nou a França (1991) actuant a Tolosa de Llenguadoc, amb motiu de l'Aplec Internacional de la Sardana i a Carcassona.
- a Luxemburg i a Alemanya (1991), amb actuacions a Luxemburg (capital), Moers, Wolfenbütel, Hannover, Berlin i Frankfurt.
- a l'Expo de Sevilla (1992) durant el dia de Catalunya.
- a Santiago de Compostel·la (1993), durant els actes del Xacobeo'93.
- el mateix any, gira per cinc països: França (Marsella), Itàlia (Lecco, Melzo, Bèrgam), Eslovènia (Ljubljana, Postojna, Otocêc, Novo Mesto, Crnomêlj), Àustria (Klagenfurt) i Mònaco (Montecarlo).
- de nou a França el mateix any, amb actuacions a París i a Poix de Picardie.
- a Itàlia (1994) per cinquena vegada (Venècia, Mestre) amb motiu del cèlebre carnaval venecià.
- a França (Villeurbanne, Lió) el mateix any.
- als Països Baixos i a Bèlgica (1994), amb actuacions a Amsterdam, Enschede, Aalten, Almelo, Emmen i Brussel·les.
- de nou a País Basc (1995) amb actuacions a Tudela.
- a Dinamarca (1996), a Copenhaguen i a Holte.
- el mateix any, a França (Metz), Països Baixos (Maastricht) i a Bèlgica (Bree).
- a Sobradiel (1999), Aragó.
- a Bühl (Alemanya), ciutat agermanada amb Vilafranca del Penedès (2002).
- a Salamanca (2002).
- de nou a França (2004), on van actuar a Dunkerque.
- al País Basc (2005), amb actuacions a Donostia i Elorrio.
- a França (2006), on van actuar a Steenvoorde.
- de nou a Aragó (2006), durant les festes de Binèfar.
- el 2007 van actuar Alemanya, en el marc de la Fira del Llibre de Frankfurt.
- el gener de 2008 van actuar a Xile, en el que ha sigut la primera sortida d'una colla castellera catalana a l'hemisferi sud.
- Els Castellers de Vilafranca també van actuar a la cerimònia d'obertura dels XXV Jocs Olímpics d'estiu 1992 a Barcelona, la qual sens dubte ha estat l'actuació castellera més vista arreu del món.
- La colla també va actuar a la presentació mundial de la novela d'en Noah Gordon "El Celler" que es va celebrar a Vilafranca del Penedès (2007).
Els Castellers de Vilafranca també han realitzat una tasca de difusió del fet casteller en l'àmbit dels Països Catalans:
- Sortides a la Catalunya del Nord i Occitània: sis vegades a Perpinyà (1970, 1977, 1982 [a les festes de la Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà, USAP], 1989 [Festa de les Mules], 1997 i 1998), una a Toluges (1970), en el marc de les Festes de Pau i Treva, una a Cotlliure (1984), una a Banyuls de la Marenda (1986), tres a Vilafranca de Conflent (1985, 1988 i 1989), una al monestir de Sant Miquel de Cuixà (1985), una a Prada de Conflent [a la Universitat Catalana d'Estiu i poble] (1988) i una a Baó, en el marc de la Primera trobada de la catalanitat a Catalunya del Nord (2002).
- Quatre sortides al Principat d'Andorra: a Encamp (1971), Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria (1976) [en un dels actes del Congrés de Cultura Catalana], a les Escaldes, de nou a la capital de les Valls (1983) i un altre cop a les Escaldes (1985).
- Dues gires pel País Valencià: la primera a la Ribera del Xúquer (1979), amb actuacions a Carcaixent, el monestir d'Aigües Vives, Sueca, Cullera i Algemesí, a més d'un pilar de cinc davant la casa d'en Raimon, a Xàtiva; a la segona (1981) van actuar a Alcoi, Benidorm i Alacant. Posteriorment van actuar a Carcaixent (1985), a Algemesí (1993 i 2000), Castelló (2000) [13a Festa de la Llengua], Olleria i Benicarló (durant la Diada del País Valencià).
- La de Palma (1980) i la de Manacor (2001).
- La ja mencionada de l'Alguer (1978).
[edita] Participació al Concurs de Castells de Tarragona
Els Castellers de Vilafranca han guanyat el Concurs de castells de Tarragona en sis ocasions:
- VII Concurs de castells de Tarragona, 1972
- XVI Concurs de castells de Tarragona, 1996
- XVII Concurs de castells de Tarragona, 1998
- XIX Concurs de castells de Tarragona, 2002
- XX Concurs de castells de Tarragona, 2004
- XXI Concurs de castells de Tarragona, 2006
[edita] Galeria
 Primera actuació dels Castellers de Vilafranca, 1948 |
 Primer quatre de vuit carregat dels Castellers de Vilafranca, 12/10/1969 |
 Primer castell de nou dels Castellers de Vilafranca, 31/08/1987 |
 Primer tres de nou descarregat dels Castellers de Vilafranca, 30/08/1989 |
 Primera torre de nou amb folre i manilles descarregada dels Castellers de Vilafranca, 30/08/1995 |
 Primer cinc de nou amb folre descarregat dels Castellers de Vilafranca, 30/08/1997 |
 Primer pilar de vuit descarregat de la història, Castellers de Vilafranca, 28/09/1997 |
 Primera torre de vuit sense folre carregada de la història, Castellers de Vilafranca, 1/11/1999 |
 Primera torre de vuit amb folre i pilar de set amb folre descarregats simultàniament de la història, Castellers de Vilafranca, 31/08/2006 |
 Torre de set a Pisa, Castellers de Vilafranca, 1988 |
 Pilar de sis a Copenhaguen, Castellers de Vilafranca, 1996 |
 Torre de set a París, Castellers de Vilafranca, 1993 |
[edita] Vegeu també
- Diada de Sant Fèlix 2006
- Diada de Sant Fèlix 2005
- Diada de Sant Fèlix 2001
- Pilar de 9 amb folre, manilles i puntals
[edita] Enllaços externs
|
|
|
|---|---|
| Bordegassos de Vilanova - Capgrossos de Mataró - Castellers de Barcelona - Castellers de Terrassa - Castellers de Vilafranca - Colla Jove Xiquets de Tarragona - Colla Joves dels Xiquets de Valls - Colla Vella dels Xiquets de Valls - Minyons de Terrassa - Xiquets de Reus - Xiquets de Tarragona |
 |
