Música de castells
De Viquipèdia
Música de castells és el nom genèric que es dóna a les tonades que acompanyen i formen part de les jornades castelleres i que s'interpreten abans durant i després de la construcció dels castells.
El grup instrumental que interpreta aquestes melodies populars està format per tres gralles i un tabal, tot i que aquestes proporcions solen variar segons les colles i les circumstàncies de cada actuació.
La música pròpia dels castells està posseïda per un regust molt tradicional. De tot el vast repertori de melodies de gralla, n’hi ha dues que revelen una incalculable antigor, que es perd en la llunyania del temps: són precisament les dels castells i la de la Moixiganga, estretament relacionades.
Taula de continguts |
[edita] Les tonades de castells
El toc de matinades o matines, es un toc de gralles i timbals, amb el que s´acostuma a llevar al veins de un poble en festa major, tambe en moltes ocasions es reuneixen varies colles de grallers i despres de fer una tocada conjunta es distrivueixen per els diferents barris de la vila o ciutat, despres i ja al final del recorregut sol haveri un esmorçar popular. Donant aixi per començada una nova jornada de festa major.
[edita] Toc de castells
És el toc de gralla per excel·lència, el més conegut i d'execució obligada durant la construcció de qualsevol estructura castellera (castell, torre o pilar).
Com totes les melodies populars, és d’autor anònim i la seva antiguitat va a cavall dels segles XVIII i XIX, coincidint amb la consolidació dels castells. En tot cas, l’anotació més antiga que es conserva data de l’any 1834.
El toc de castells es pot estructurar en 5 parts: inici, pujada, aleta, baixada i sortida.
L'inici serveix per avisar al públic de que el castell es converteix en un intent. La pujada consta de dos elements que es van repetint fins que l’enxaneta s’encavalca i les gralles toquen l’aleta, nota llarga i aguda, brillant i festiva, que dóna a entendre que el castell ha estat coronat. Després de dues notes pausades i llargues, que ajuden a asserenar el castell, ve una curta melodia enjogassada i alegre, que correspon a la baixada i que, com en el cas de la pujada, es repeteix fins el moment de la sortida, les notes finals de la qual coincideixen amb la desfeta de la pinya. La sortida serà llarga en el cas que el castell sigui de dificultat superior a la torre de 7, o curta si el castell és més simple.
La forma exacta d’interpretar aquest toc varia lleugerament segons la tradició local i sovint és motiu de polèmica entre els puristes dels castells.
[edita] Entrada a Plaça
Normalment s’entra a plaça amb un pilar caminat des del lloc per on entra la colla fins el lloc exacte de l’actuació. Aquest pilar s'acompanya amb dues peces combinades: el "toc de castells" i el "toc d'entrada a plaça". El toc de castells sona mentre es basteix i es carrega el castells, en aquest moment comença el “toc d’entrada a plaça” que sona mentre el pilar va caminant i finalment torna a sonar el toc de castells quan l’enxaneta comença a baixar.
[edita] Música per dur el pilar al balcó
A vegades, a l’inici o al final de l’actuació les colles tenen la tradició de fer un pilar de quatre o de cinc i caminar-lo fins el balcó de l’Ajuntament on arreplegaran l’enxaneta des de dalt. Aquest toc té la mateixa funció que el d’entrada a plaça, és a dir, que sona mentre el pilar està caminant i mentre puja o es desmunta, sona el toc de castells.
[edita] Toc de vermut
Indica el final de l'actuació i que és l’hora d’anar a dinar. Sovint després d’aquesta peça, si la colla està animada per haver fet una bona actuació, es toquen més cançons per celebrar-ho.
