Tavernes de la Valldigna

Tavernes de la Valldigna és una població de la comarca de la Safor, dins de la subcomarca de la Valldigna de la qual és capital. També és conegut com a la Vall de Tavernes.

Taula de continguts

1 Història
2 Geografia
- 2.1 Localitats limítrofes
3 Administració
4 Monuments
5 Llocs d'interés
6 Demografia
- 6.1 Platja de Tavernes
7 Economia
- 7.1 Agricultura
8 Transport
- 8.1 Com arribar
9 Gastronomia
10 Costums
11 Enllaços
- 11.1 Enllaços interns
- 11.2 Enllaços externs

[edita] Història

La Valldigna ha estat poblada des de fa molts anys. Així ho demostra les restes arqueològiques humanes trobades a la Cova de Bolomor, que testimonien la presència humana en la zona fa uns 350.000 anys (les restes humanes més antigues trobades al País Valencià). Durant l'època musulmana, al terme de Tavernes hi havia diverses poblacions, com ara l'Alcudiola, Maçalalí, el Ràfol, l'Ombria i Gebalcobra (actual Tavernes).

[edita] Geografia

Muntanya de les Creus

Localitzada al NE de la comarca de la Safor, a 56 km de València, a 142 km de Castelló de la Plana, a 127 km d'Alacant, a 16 km de Gandia i a 20 km d'Alzira. Es troba situada en la part est de la Valldigna. Al nord s'hi troba la vall del Massalari i la Serra de les Agulles, amb l'alt de les Creus (540 m) i el puntal del Massalari (598 m) com a cims més destacats; mentres que al sud s'hi troba el massís del Mondúver. Pel centre del terme (la foia baixa) circula el riu Vaca (el qual limita amb la ciutat de Tavernes pel sud) i el barranc del Badell, que alimenten la marjal de la Safor junt amb altres rius. Té una altitud de 15 metres sobre el nivell del mar, i compta amb excel·lents platges.

[edita] Localitats limítrofes

Nord: Cullera, Favara
Sud: Xeraco
Est: Costa
Oest: Benifairó de la Valldigna

[edita] Administració

L'alcalde de Tavernes de la Valldigna és Manol Vidal, del PP, gràcies als 9 regidors aconseguits en les darreres eleccions municipals del 2007 amb el 45'57% dels vots, i 1 regidor per cada 522 vots. El PSPV en té 5 (26'91%, amb 1 regidor per cada 555 vots), el Bloc en té 2 (14'15%, amb 1 regidor per cada 730 vots) i EUPV en té 1 (9'95%, amb 1 regidor per cada 1.027 vots). Altres partits que s'han presentat però s'han quedat sense representació han sigut ERPV amb el 2'29% i Coalició Valenciana amb l'1'14%.

Llista d'alcaldes des de les primeres eleccions democràtiques
Legislatura	Nom de l'Alcalde	Partit Polític
1979-1983	Eduard Bononad	PCE-PCPV
1983-1987	Eduard Bononad	PCE-PCPC
1987-1991	Josep Escrihuela	PSPV
1991-1995	Eduard Bononad / Joaquim Altur	EUPV
1995-1999	Eugeni Pérez Mifsud	PP
1999-2003	Eugeni Pérez Mifsud	PP
2003-2007	Eugeni Pérez Mifsud	PP
2007-?	Manol Vidal	PP

[edita] Monuments

Torre de Guaita

L'Esglèsia Parroquial de Sant Pere es situa pràcticament al centre del nucli urbà de Tavernes. Va ser sufragània de la parròquia de Ràfol d'Alfàndec, fins a 1535, que va ser declarada independent. La seua façana ha estat recentment restaurada i en ella destaca el rellotge de sol i la porta lateral orientada cap al Monestir de la Valldigna.

Prop de l'entrada principal de la platja, s'alça la Torre de Guaita (segle XVII), condicionada actualment com a zona d'esplai, que formava part de la xarxa de torres de vigilància contra els pirates barbarescs, construïdes al llarg de la costa mediterrània. Té una planta circular de 6 metres de diàmetre, i està construïda amb carreus i morter. A la segona planta es pot observar una xemeneia i diversos armaris. En l'última planta i, coincidint amb la porta d'entrada, sobreïx del mur el matacà, element defensiu molt utilitzat per a castells i fortaleses. Aquesta torre forma part de l'escut de Tavernes.

[edita] Llocs d'interés

Tavernes de la Valldigna disposa de dos de les millors platges d'arena del litoral mediterrani (la platja de Tavernes i la platja de la Goleta), amb sis quilòmetres totals de costa. Tenen un caràcter familiar molt marcat i constituïxen el lloc ideal per a descansar, prendre el sol o un bany, i practicar tota classe d'esports aquàtics. Durant l'estiu, s'hi realitzen una gran quantitat d'activitats esportives i culturals (com el festival Sete Sóis Sete Luas), destinades a persones de totes les edats. Per descomptat, la platja de Tavernes disposa d'una àmplia gamma de restaurants on podem degustar els menjars típics. Actualment, la platja de Tavernes de la Valldigna disposa del distintiu de la bandera blava.

En les zones pròximes a la platja, és possible també fer visites de caràcter mediambiental, concretament als ullals Gran, de les Penyetes i del Gat (brolladors naturals d'aigua amb vegetació de marjal) i a la desembocadura del riu Vaca, en el límit amb el terme municipal de Xeraco, on podrem observar tota mena d'aus aquàtiques.

Clot de la Font

El jaciment de la Cova de Bolomor està situat en l'extremitat septentrional del massís del Montdúver, en les muntanyes de l'Ombria, a dos quilòmetres de la població de Tavernes. Ocupa una cavitat d'uns cinc-cents metres quadrats en una altura de cent metres sobre el nivell de la vall. El jaciment es va donar a conèixer per Joan Vilanova i Piera, en l'any 1868. Els nivells arqueològics de Bolomor, amb una gran potència estratigràfica de més de 10 metres, formen la més antiga seqüència sedimentària de restes faunístiques i industrials i per a l'establiment d'una periodicitat paleoclimàtica que explica els canvis ambientals de bona part del Quaternari. El Bolomor prova com eren les primitives comunitats de pobladors que van desenvolupar les seues activitats econòmiques i formes de vida en les planes litorals valencianes. Elements importants del jaciment del Bolomor són la troballa de restes humanes, un molar de 130.000 anys d'antiguitat, i la presència de fogueres, les quals constitueixen les primeres activitats de domesticació del foc conegudes a Espanya.

Si es vol anar a passar el dia al camp, podem escollir nombrosos llocs on anar. A part de l'esmentada Torre de Guaita, un paratge prou freqüentat és el manantial del Clot de la Font, a 2km del nucli urbà, situada a peu de la muntanya de l'Ombria. Altres llocs on anar són l'ermita de Sant Llorenç, al racó de Joana, i el Mirador, ambdós situats a mitja ascensió de la muntanya de les Creus, al nord-est de la ciutat.

A Tavernes també podem disfrutar del senderisme, doncs hi ha diversos camins habilitats i senyalitzats per a tal activitat. Un recorregut bastant utilitzat pels vallers és l'ascens a la muntanya de les Creus, a uns 560 metres d'alçada sobre el nivell del mar. Existeix, a més, una tradició de pujar a peu a aquesta muntanya l'1 de Maig. Des de dalt d'aquesta muntanya, gaudirem de magnífiques vistes, ja que es pot vore en dies clars València, Eivissa i més enllà de Dènia. Altres llocs per a pràcticar senderisme són la Font de la Sangonera i la muntanya de l'Ombria.

[edita] Demografia

Segons l'Institut Nacional d'Estadística, l'INE, Tavernes comptava l'1 de Gener de 2006 amb 17.988 habitants, dels quals 9.090 eren homes i 8.898 eren dones.

Evolució demogràfica
1787	1842	1860	1877	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006
3.644	5.104	5.838	6.517	6.529	7.990	9.061	9.563	10.249	11.411	12.168	12.890	13.962	15.597	16.062	16.412	16.510	17.988

Platja de la Goleta

[edita] Platja de Tavernes

La platja de Tavernes, situada a uns 5 km de la capital municipal, compta amb 1.672 habitants censats, dels quals 882 són homes i 790 són dones. Però la població que arriba a tindre aquesta platja en estiu pot superar els 40.000 habitants per causa del turisme. Pròximament, s'urbanitzarà una extensa superfície (vora un milió de metres quadrats, que suposarà doblar l'actual superfície que ocupa la Platja de Tavernes) entre el camí Marenys i la platja, i 1 kilòmetre cap al sud. A més, està previst de fer-se un PAI de gran repercusió. La urbanizació ocuparà 4'5 kilòmetres quadrats, cosa que suposaria urbanitzar tota la costa de què disposa el municipi fins el camí Reial cap a l'interior.

[edita] Economia

Tavernes de la Valldigna és una població eminentment agrícola, on el cultiu de la taronja és clarament majoritari. La indústria del moble ocupa a una gran part de la població activa de Tavernes, on destaquen les empreses de Tabervall (240 empleats) i Federico Giner (210 empleats). Altres indústries importants són Envases Grau (110) i Alpesa (70), empreses dedicades a la fabricació de caixes de cartró, així com Asfaltos Chova (90).

[edita] Agricultura

Com s'ha dit, el cultiu de cítrics ocupa pràcticament tota l'activitat agrària de Tavernes però, òbviament, no sempre ha sigut així. En aquesta vall s'han conreat garroferes, oliveres, canyamel, blat... Però a poc a poc, s'anà introduint i expandint el cultiu de la taronja. Als anys 60 del segle XX, encara es conreava a les parts properes de les marjals arròs. Però aquest cultiu va entrar en crisi i fou substituït per tarongers i hortalisses, havent d'aterrar-se els terrenys en els quals es conreava, i aterrant també gran part de la marjal de la Safor i ullals (tot i què hi han zones que no han pogut ser aterrades). El cultiu de l'arròs, en aquella època, requeria la presència d'unes construccions, anomenades sequers, destinades a deixar eixugar l'arròs. És per això que, actualment, hi ha un barri de Tavernes anomenat "els Sequers" doncs, fa uns anys, la zona estava repleta d'aquestes construccions esmentades.

Tavernes ha estat una ciutat on els magatzems han tingut gran importància en l'economia. A la segona meitat del segle XX, sorgiren grans magatzems de cítrics però, a poc a poc, anaren desapareguent o traslladant-se a altres ciutats, quedant-se actualment amb un parell de magatzems menuts. També hi havien magatzems d'hortalisses, del qual destacava Frestaber, però, a pesar de què aquesta fàbrica continua operant a Tavernes, la producció de fresons pràcticament desaparegué del terme.

[edita] Transport

Estació de rodalia de Tavernes

Per la ciutat de Tavernes passa la carretera CV-50 Tavernes de la Valldigna-Llíria (construida per allà l'any 1860), la qual finalitza en la zona coneguda com Borderia, enllaçant amb la N-332 Vera(Almeria)-València (que atravessa el terme de nord a sud, en paral·lel a la AP-7) i amb la carretera CV-603 que arriba a la platja de Tavernes. Aquesta última carretera es creua amb la CV-605 Natzaret-Oliva (coneguda com Camí Reial).

Tavernes disposa d'una estació de rodalia RENFE en la C-1 València-Gandia del nucli de València. Es troba situada a 1km de la platja i a uns 2'5km de la capital municipal. En dies laborables circulen trens cada 15 minuts en hora punta i cada 30 en les hores pla; en dies festius i dissabtes passen cada hora.

Abans, hi havia una línia de ferrocarril que passava pel centre de la ciutat (pel passeig Colom i passeig Lepant) i l'unia amb Carcaixent per una part, i amb Gandia, Dénia i Alacant per l'altra. Fou la primera línia de via estreta construïda a Espanya (1864). Dirigida inicialment pel Marqués de Campo, el tram Gandia-Carcaixent era fet amb tracció animal, fins allà al 1881, que passà a ser de tracció a vapor. Després, la línia passà a ser gestionada per diverses companyies fins a arribar a FEVE l'any 1965. El tram Carcaixent-Gandia fou clausurat per deficitari el 1969 (al 1974 es tancaria el tram Gandia-Oliva, permaneixent obert fins l'actualitat i gestionat per FGV el tram Dénia-Alacant). L'últim any del seu funcionament circulaven 7 trens diaris entre Carcaixent i Dénia, dels quals 4 continuaven sense necessitat de fer transbord a Dénia fins a Alacant. El trajecte sencer (Carcaixent-Alacant) es feia en unes 3hores 40minuts; el tram Carcaixent-Tavernes en una mitja hora; i el tram Tavernes-Gandia en uns 20minuts. Posteriorment, l'any 1973, s'inauguraria la prolongació del ferrocarril d'ample ibèric Silla-Cullera fins a Gandia, utilitzant part de l'antic traçat. Aquesta línia ha anat augmentant el seu nombre de serveis diaris des dels 12 en l'any 1982, 32 en l'any 1992 i els 44 de l'actualitat.

Hi ha un sistema de bus urbà el qual connecta la ciutat de Tavernes amb l'estació de RENFE i la platja. En l'època estival, la freqüència de pas és de cada 30 minuts pels matins, i 60 minuts per la vesprada, mentre que en la resta de l'any apenes circulen 6 autobusos diaris. També hi han alguns autobusos que la connecten diàriament amb Gandia, Benifairó de la Valldigna, Simat de la Valldigna, Xàtiva, Alzira i València, i altres que puntualment l'uneixen amb Madrid mitjançant els autobussos d'AutoRes.

[edita] Com arribar

Des de València (50 Km): Per la carretera nacional N-332. Per la carretera nacional (autovia) N-430 fins a Alzira. Després CV-50. Per l'autopista AP-7 (eixida Favara/Cullera/Tavernes). Amb ferrocarril mitjançant els trens de rodalia RENFE de la línia C-1 Gandia-València.

Des d'Alacant (116 Km): Per la carretera nacional N-332. Per l'autopista AP7 (eixida Xeresa/Xeraco/Tavernes).

Des de Barcelona (416 Km): Per l'autopista AP-7 o la carretera N-332. Amb ferrocarril mitjançant els trens Euromed o regionals destinació València. Després, amb la línia de rodalia C-1.

Des de Madrid (400 Km): Autovia A-3 (Per València o per Albacete/Xàtiva). Amb ferrocarril mitjançant els trens Alaris o el trens regionals destinació València. Després, amb la línia de rodalia C-1

[edita] Gastronomia

A banda de la paella, són típics els plats que tenen com a base l'arròs, cuinat de mil formes diferents. D'entre tots ells destacarem l'arròs al forn, l'arròs amb fesols i naps i els pebres farcits amb arròs. Altres plats típics són el putxero amb pilota i les coques de mestall.

En quan a les postres es recomana l'arnadí o caramull i les coques d'ametló (també conegudes com coques Cristina).

[edita] Costums

El joc de la Pilota valenciana està molt arrelat en aquesta població de la Valldigna.

[edita] Enllaços

[edita] Enllaços interns

Subcomarca de la Valldigna
Comarca de la Safor
Vall d'Alfàndech
Grup de rock local metall i so

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Tavernes de la Valldigna

editar	Municipis de la Safor
Ador \| Alfauir \| Almiserà \| Almoines \| l'Alqueria de la Comtessa \| Barx \| Bellreguard \| Beniarjó \| Benifairó de la Valldigna \| Beniflà \| Benirredrà \| Castellonet de la Conquesta \| Daimús \| la Font d'en Carròs \| Gandia \| Guardamar de la Safor \| Llocnou de Sant Jeroni \| Miramar \| Oliva \| Palma de Gandia \| Palmera \| Piles de Mar \| Potries \| Rafelcofer \| Real de Gandia \| Ròtova \| Simat de la Valldigna \| Tavernes de la Valldigna \| Vilallonga \| Xeraco \| Xeresa

Categoria: Tavernes de la Valldigna