[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Rafelcofer - Viquipèdia

Rafelcofer

De Viquipèdia

Rafelcofer
Localització

Localització de Rafelcofer respecte del País Valencià Localització de Rafelcofer respecte de la Safor


Municipi de la Safor
[[Image:‎|center|]]
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Safor
Manc. de la Safor
Gandia
Gentilici coferer, coferera, coferers
Predom. ling. Valencià
Superfície 2,1 km2 km²
Altitud 20 m
Població (2007)
  • Densitat
1,505 hab.716,6 hab/km2
Coordenades 38° 565′ 00″ N 0° 10′ 04″ OCoordenades: 38° 565′ 00″ N 0° 10′ 04″ O
Distàncies 76 km de València
6 km de Gandia
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

Connurbació de dos nuclis
6 PSPV, 2 PP, i 1 BLOC
Mari Carme Pérez Llibrer (PSPV)
Codi postal 46716
Dies de mercat Dimarts i Dijous

Rafelcofer (IPA:[rafɛlko'feɾ]) és un municipi valencià de la comarca de la Safor.

Taula de continguts

[edita] Localització

Rafelcofer es troba situat a 74km al sud de la ciutat de València, a 6 km al sud de la capital de la comarca, Gandia, a 34,2 km al nord de la ciutat de Dénia, a 42,5 km a l'est de Xàtiva i a 106 km al nord d'Alacant. Situat aproximadament a 20m sobre el nivell de la mar, pertany a la comarca de la Safor, al centre de la planura que forma el curs baix del riu Serpis. Prou ben comunicat amb els pobles veïns, se situa enmig de dos vies de comunicació importants; la N332 i l'autopista AP7 Tarragona - Sant Joan d'Alacant. El terme municipal, limita al N amb els termes municipals de Bellreguard i Almoines, a l'E amb el de l'Alqueria de la Comtessa, al S amb la Font d'en Carròs i a l'O amb Beniarjó i Beniflà. Pertany al Partit Judicial de Gandia, Província, Audiència Territorial, Capitania i Bisbat de València.

[edita] Geografia

La ubicació de Rafelcofer en plena Horta de Gandia i a la dreta de riu Serpis,fa que la totalitat del sòl del seu terme municipal siga una planura d'argil.les constituïdes per sediments quaternaris del període Plistocè, excepte a la muntanya del Rabat, que és un muntijol aïllat de calcària, amb una longítud d'un quilòmetre i una altura d'uns 176m, típic en esta classe de planures al.luvials. El relleu de l'horta és pla, i va ascendint cap al SO a mesura que ens apropem de les faldes de la Serra Gallinera, amb una mitjana de 20m sobre el nivell de la mar. Les zones més altes de l'horta es situen al SO del terme, a les partides de Huitena i el Caragol, i les més baixes les de Sotaia i la Vega. Dins del nucli de l'Alcudiola hi ha un xicotet muntijol ànnex al Rabat, que té uns 50m d'alçària i que la gent coneix per nom del Calvari.

El barranc de Palmera o (barranc de Beniteixir) entra pel sud al terme de Rafelcofer a prop de l'Alcudiola i seguix el seu curs tocant els extramurs de la part nord de Rafelcofer en direcció cap a l'Alqueria de la Comtessa. Rafelcofer participa en un sistema d'irrigació fòssil, estés per la planura costanera de la comarca, d'origen islàmic, l'aigua procedix del riu Serpis, embassamada en l'assut d'En Carròs i dirigida cap a Rafelcofer per la séquies Mare i Comuna d'Oliva. Els dos Partidors d'aigua, el de l'Alcudiola i el del Cano, distribuïxen les aigües per tot terme coferer.

[edita] Toponímia

Hi han topònims que sorprenen per la seua rotunditat fonètica i la nostra llengua té excel.lents exemples d'esta rotunditat, així ho permet la multiplicitat de terminacions consonàntiques, i, a més, set o huit sons vocàlics. Al topònim Rafelcofer es veu un exemple de cadència de sons: una tonalitat arabitzant barrejada amb inflexions vocàliques catalanes. La seua pronúncia correcta és [rafɛlko'feɾ].

La primera volta que apareix donumentat el nom Rafelcofer és en l'any 1284, en un manament de la Cancelleria Reial d'Aragó en temps del rei Pere el Gran, dirigit al procurador del Regne de València perquè no permetera que Carròs, senyor de Rebollet, cobrara els rèdits de l'alqueria de Rahalcofen que havien de ser percebuts pels marmessors de Sanç Roiç de Corella. En 1368 apareix el nom de Rafalcofer en la carta-pobla que el senyor de rebollet va concedir als àrabs que l'habitaven. El topònim oscilaria entre diferents denominacions i grafies des del segle XIV fins al XVII; Rafalcofer, Rafelcoçer, Rafelcoher, Refalcofer... però sembla que a partir del segle XVIII el topònim es fixa. Així tenim Rafelcofer en el padró de 1973 i Rafelcofér en les "Observacions" de Cavanilles. L'Alcudiola, en tots els documents històrics, figura sempre a part, com a alqueria independent, i només desapareix de la documentació oficial a partir de la seua annexió a Rafelcofer després de l'expulsió dels moriscs.

Rafelcofer és un topònim d'origen àrab (ráhl qufair) amb una estructura bimembre: rafel i cofer. Rafel prové de la veu àrab rahal, ja que la h aspirada, faríngia, fricativa sorda dóna en totes les posicions la f labiodental, fricativa sorda del arabismes del valencià, i significa casa rural. De la mateixa arrel ixen Rafal, Rafalet, Ràfol i Rafel. Mentre que Qufair seria el propietari de l'esmentada finca. Mentre que Alcudiola, prové de la forma en diminutiu del terme també àrab d' al-qúdya, que significa "tossal" o "pujol", referència topogràfica a la xicoteta elevació a la que va ser ubicada, unes desenes de metres més alta que la resta de les alqueries dels voltants, als peus de la muntanya del Rabat.

[edita] Història

Hi ha presència de poblament al terme de Rafelcofer cap al segle II abans de Crist, a l'Edat del ferro, amb el jaciment íber excavat en la dècada dels huitanta de la muntanya del Rabat. Es tracta d'un recinte emmurallat, amb vàries obertures d'accés i restes disperses dels murs dels edificis. A les faldes del Rabat i a prop de la Muntanyeta de Sant Miquel, a la vora del camí que anava des de Saetabis (Xàtiva) fins al port de Dianium (Dénia), s'han trobat alguns punts de concentració de material ceràmic íber pertanyents als segles II i I abans de Crist. De l'època romana destaquen el jaciment de la muntanyeta de Sant Miquel i els seus voltans i la troballa de dos inscripcions funeràries relacionada amb una probable existència d'una necròpilis altimperial als voltants de la muntanyeta del Sant Miquel i el Camí vell de Xàtiva.

Rafelcofer i l'Alcudiola es constituiren com a assentaments humans a l'època islàmica, des de la conquesta cristina (1239) continuen sent llocs de poblament musulmà i van lligats al senyoriu de Rebollet, i posteriorment al Comtat d'Oliva i Ducat de Gandia. El senyor d'Oliva va concedir la carta-pobla el 18 de març de 1368. En 1535 va ser desmembrat d'Oliva, i erigit en Rectoria de moriscs, una espècie de mecanisme inquisitorial a escala reduïda per tal de controlar els moriscs de les alqueries de la seua àrea jurisdiccional, i li fan ser afegits com a annexos, l'Alqueria dels Frares, l'Alqueria de la Comtessa i l'Alcudiola del Rabat , amb església parroquial a Rafelcofer. Cap a 1527 al terme hi vivien un 125 habitants, majoritàriament moriscs.

Després del decret d'expulsió dels moriscos, el terme de la Rectoria de Rafelcofer va quedar pràcticament despoblat, però poc després es va iniciar una repoblació, amb gent fonamentalment dels pobles veïns. L'Alqueria dels Frares que havia sigut agregada a l'Alqueria de la Comtessa, no tornaria a ser repoblada. Esta situació demogràfica i econòmica gens favorable i les epidèmies del segle XVII i la Guerra de Successió de principis del XVIII van fer que la població del terme no cresquera fins al 1713 en que ens trobem am uns 198 habitans.

Després de la segregació de l'Alqueria de la Comtessa (1733), l'Alcudiola quedava definitivament anexionada a Rafelcofer i es situava en uns 336 habitants. En 1768 passava a tindre 456 habitants i 562 en 1787. En la primera divisió provincial, va ser adscrit a la província d'Alacant i al partit judicial de Pego, fins a la seua inclusió definitiva a la província de València el 1847. En 1826 iniciava el seu el boom demogràfic amb 750 habitans, i malgrat les epidèmies de la pallola i del còlera que aparegueren al llarg de tot el segle XIX, Rafelcofer situava la seua població en 1877 a 1609 habitants, el 1891 tombava els portals que el tancaven i arribava ja en 1900 fins els 1769 habitants. L'epidèmia de grip, l'esgotament de la terra i la crisi de finals dels anys 20 i l'inici de la guerra civil espanyola i la post-guerra van ver disminuir a poc a poc la seua població a causa de l'emigració constant.

L'any 1960 tenia 1671 habitants. El fort creixement demogràfic dels 60 i 70 no va fer altra cosa que intensificar l'emigració cap a Gandia i a altres nuclis emmagatzemadors de taronja. Amb un índex d'envelliment de la població important, amb un quasi nul creixement urbanístic durant els últims vint anys, Rafelcofer pot quedar en una situació compromesa de cara al seu futur: el de ser un poble-asil de la Safor front al corredor juvenil al llarg de la N332 amb centre indiscutible a Gandia.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica de Rafelcofer de 1527 a 1930
1527 1609 1646 1715 1735 1769 1784 1794 1826 1842 1860 1900 1910 1930
125 135 165 195 336 456 498 720 750 767 1.278 1.769 1.900 1.814



Evolució demogràfica de Rafelcofer de 1940 a 2007
1940 1950 1960 1970 1981 1984 1990 1993 1995 2000 2002 2004 2005 2007
1.814 1.747 1.671 1.556 1.504 1.508 1.434 1.469 1.415 1.406 1.389 1.395 1.405 1.505


[edita] Creixement urbà

Als recers de les faldes de les muntanyes, les ribes dels rius i barrancs o les planes de terres fèrtils sense accidents de relleu, són trets generals dels pobles de l'Horta de Gandia. Com gran part dels nostres pobles, Rafelcofer era un poble-camí tancat amb uns grans portons enmig de l'horta gandiana, i el seu nucli originari s'estenia als voltants de l'església i al llarg del sinuós carrer Xiquet, que el travessa de SO a NO paral·lel i acoblat al traçat del barranc de Beniteixir.

Antic Ajuntament
Antic Ajuntament

L'esquema morfològic de Rafelcofer es de tipus longitudinal amb una sèrie de carrers paral·lels. Rafelcofer obri els seus carrers a l'horta en 1891 derrocant els portals dels seus murs, i el fort creixement poblacional posterior al segle XVIII el va començar a eixamplar cap al Sud, en direcció a l'antic Camí vell de Xàtiva a Dénia continuant els esquemes longitudinals, tot i configurar el carrer Major en línia paral·lela com a eix principal. Més tard s'urbanitzaren els paral·lels carrers Nou (Mestre Cebrià), de l'Era (Reis Catòlics) i Sant Antoni. Cap als anys cincuanta, el propi Camí vell de Xàtiva i els carrers Camí Vell de Gandia (carrer Sant Diego) i Menéndez y Pelayo delimitaven ja un casc urbà rectangular on només l'entorn de la plaça de l'Hort Tallat quedava sense urbanitzar.

A principis dels anys huitanta, l'expansió urbanística acabaria d'omplir esta zona del poble, i les edificacions consolidaven l'eix viari de circumval·lació que els carrers Xiquet, Menéndez y Pelayo i Camí vell de Xàtiva feien a la carretera de l'Alqueria de la Comtessa a la Font d'en Carròs.

A partir dels finals dels anys huitanta, la urbanització s'ha dirigit cap al SO, per tal d'integrar a l'Alcudiola a la resta del nucli urbà de Rafelcofer, amb la primera fasse de la urbanització del Passeig de la Safor i el Carrer d'Ausiàs March. Als inicis del present segle s'ha urbanitzat la segona fasse del Passeig de la Safor fins a la senda del Ravalet.

[edita] Política

Llista d'alcaldes i corporacions municipals
Legislatura Nom de l'alcalde / alcaldessa Corporació municipal
1979-1983 Joan Gregori PSPV PSPV 5 UCD 4
1983-1987 Joan Gregori PSPV PSPV 6 AP 3
1987-1991 Salvador Castillo (CDS) + AP PSPV 4 CDS 3 i AP 2
1991-1995 Joan Gregori PSPV PSPV 5 CDS 3 PP 1
1995-1999 Joan Gregori PSPV PSPV 4 PP 4 UPV 1
1999-2003 Pepa Izquierdo (BLOC) + PP PSPV 4 PP 4 BLOC 1
2003-2007 José Peiró / Pepa Izquierdo (PP + BLOC) PSPV 4 PP 3 BLOC 2
2007-2011 Mari Carme Pérez PSPV PSPV 6 PP 2 BLOC 1


L'ajuntament va quedar constituït, després de les votacions de 2003, per 4 regidors del PSPV amb 515 vots i el 48,7%, 3 del PP amb 320 vots el 30,2% i 2 del BLOC amb 216 vots i el 20,4%i va donar lloc per segona volta consecutiva a un govern bipartit del PP i el BLOC, i amb l'alcaldia compartida per ambdós formacions.

A les eleccions de 2007 s'ha donat un canvi electoral i una redistribució de regidors: PSPV 6 amb 595 vots i el 57,7%, PP 2 amb 274 vots i el 26,6%, BLOC 1 amb 150 vots i el 14,5%. Conformant-se de nou un govern amb majoria absoluta del PSPV.

[edita] Economia

Fins a finals del segle XIX va tindre relativa importància el cultiu de la vinya moscatell per a la confecció de pansa, però, després de la fil•loxera i amb la introducció intensiva del taronger, ha sigut este arbre el que configura de forma exclusiva l'actual paisatge agrari. Els cítrics ocupen 161 ha en cultiu, 107 de taronger i les altes 54 de clementiners. El secà es refugia en el sud i es reduïx a una quinzena d'hectàrees amb garroferes als vessants del Rabat, moltes d'elles no treballades, i el seu percentatge és insignificant i sense valor econòmic. Rafelcofer és el municipi comarcal amb major proporció de terres cultivades, que arriben fins al 85% de la seua extensió. En les seues estructures presenta un elevat índex de minifundisme. El reg es garantix mitjançant la Séquia Comuna d'Oliva, provinent de Potries.

La seua economia està molt vinculada a la d'altres pobles adjacents ja que els recursos productius locals són quasi exclusivament agraris. L'escassa indústria es limita a xicotets tallers de materials de construcció i magatzems de fruites emplaçats bé al mateix casc urbà, bé a l'adjacent polígon situat entre el barranc de Palmera i la carretera d'accés des de l'Alqueria. La construcció n'és un dels sectors primordials com ho demostra el fet que el 20% hi treballa, front a un 40% que ho fa a la indústria, El 31% s'ocupen als serveis i la resta a l'agricultura. Esta situació implica necessàriament que la majoria dels actius locals es desplacen regularment a treballar fora.

L'absència de treball en el poble motiva que es produïsca un cert èxode de la població en edat de treballar, que emigra cap a les zones fabrils i comercials d'Oliva i Gandia a la recerca de llocs de treball.

[edita] Edificis d'interés

  • Ermita de Sant Miquel Arcàngel. En terme de l'Alqueria de la Comtessa i propietat de la parròquia de la Font d'en Carròs és un edifici gòtic del segle XVI, però hi ha molta tradició entre els coferers fer peregrinatge el dia de Sant Miquel i sobretot els dies de Pasqua.
  • Església Parroquial. D'estil neoclàssic finalitzada en 1887. Dedicada a Sant Antoni de Pàdua i Sant Diego d'Alcalà. Va ser construïda en el segle XIX en dos fases com a ampliació de l'antic rectorat de moriscs (segle XVI), que constituïx la capella de la Comunió annexa. Encara que actualment ha sigut reformada, l'estil del conjunt és neoclàssic. En l'interior podem trobar diferents imatges com la Divina Aurora, Sant Antoni de Pàdua i Sant Diego d'Alcalà, a part de tres retaules neoclàssics en fusta tallada i decorada.
  • la Casa Abadia. Edificació d'estil neogòtic, situada al carrer Major.
  • el carrer Major. El carrer Major de Rafelcofer es caracteritza per tindre un traçat amb corbes poc marcades que donen al conjunt una sèrie d'estretiments i eixamplaments ben peculiars dins de l'esquema de l'urbanisme del segle XVII i XVIII pròpies de la zona. A més, podem trobar edificis amb façanes molt riques en reixes i elements ornamentals típics de l'arquitectura eclèctica i modernista del segle vint.
  • Museu Arqueològic Municipal. Està dedicat al jaciment íber del Rabat i a les diverses troballes del terme, disposa de tota una sèrie de restes arqueològiques tant de l'època ibèrica com de la romana descobertes als voltants del Rabat, que són de vital importància per a conéixer la cultura ibèrica i la romanització en la comarca de la Safor. Per a visitar el museu, cal confirmar cita prèvia amb l'Ajuntament.
  • El Trinquet. Construït en 1936, és de propietat privada, i està en un estat ruinós
  • Molí del Mig o de Bas. Està documentat el seu funcionament almenys des del segle XVI, i també està en un estat ruinós
  • la Muntanya del Rabat o de la Creu propera al castell de Rebollet hi ha tota una sèrie de varietats de plantes aromàtiques i medicinals, i una esplèndida vista panoràmica, ja que des del seu cim s'albira tota l'Horta de Gandia. El Rabat és un dels majors nuclis de població ibèrica de la Safor, datat per les ceràmiques d'importació entre la mitat del segle V a.C. I els primers anys del segle I a.C., encara que cal dir que este jaciment no es pot visitar, però sí que podem contemplar tots els vestigis en el Museu Arqueològic.

[edita] Cultura i Festes

Durant tot l'any es programen diferents activitats culturals: danses, teatre d’animació infantil, teatre de carrer, sarsuela, concerts de música, conferències, espectacles de màgia, titelles, tallers infantils (fang, manualitats, màscares), taller de cuina, partides de pilota valenciana, etc

A Rafelcofer al llarg de l’any se celebren les festivitats de base religiosa, com la de Sant Antoni del Porquet, Sant Vicent Ferrer, Sant Diego d'Alcalà, les Festes Patronals i altres populars com la Setmana Cultural i el Dia de la Joventut.

Pel mes de gener, en la festivitat de Sant Antoni Abat o del Porquet, els carrers que porten este nom, s'engalanen i fan una xicoteta festa en honor al seu patró, on se celebren les tradionals benediccions dels animalets i dels pambenets.

Per Sant Vicent Ferrer, el cap de setmana següent de Pasqua, el carrer del Pati o de Sant Vicent, s’engalana i acull diferents activitats: teatres, revetles, actuacions del Grup de Dansa de Rafelcofer, mascletades i sopars populars.

La primera setmana de juliol sempre té lloc la Setmana Cultural, la qual precedix les Festes Patronals. Durant esta setmana es realitzen activitats per a tots els públics: tallers de manualitats per als xiquets; xarrades i conferències per als majors, i activitats adaptades als diferents grups socials, com ara teatre, cinema, sarsuela, actuacions musicals i partides de pilota a raspall al carrer Major. Cal destacar la Festa del Fanalet, el dimarts, on tradicionalment els xiquets fan els seus fanalets amb un meló d’Alger i després realitzen una cercavila pel poble.

Les Festes Patronals se celebren la segona setmana de juliol, de dimarts a dissabte, amb diferents activitats, com ara sopars populars a la plaça de l'Hort Tallat amb revetla, diverses processons religioses dedicades a la Mare de Déu del Carme, la Divina Aurora, Sant Antoni de Pàdua i la del Crist de l’Empar. D’entre les activitats que s’hi realitzen, cal destacar la Desfilada de Moros i Cristians, que s’hi celebra el dijous, de gran interés.

La festivitat de Sant Diego se celebra el tercer cap de setmana d’agost amb sopars, revetles i danses populars al Ravalet de l'Alcudiola així com amb la tradicional marxa ciclista popular pel terme coferer.

Pel que fa a les activitats esportives, a Rafelcofer es realitzen xicotetes competicions com les de natació, futbol i diversos jocs al Poliesportiu Municipal.

[edita] Gastronomia

En quant a la gastronomia típica de Rafelcofer, destaquem que és comuna a la dels pobles del sud de la Safor i molt influenciada per la gran referent i capital de la gastronomia saforenca que és la ciutat d'Oliva.

En quant als arrossos: destaca l'arròs al forn en cigrons, l'arròs al forn en tonyina negra,l'arròs caldós,l'arròs en fesols i naps,les diferents maneres de fer la paella (la valenciana; la de cartxofes, faves i pésols; la de baejo; la de flor-i-col; en verdures; en tonyina negra...) i les pebreres farcides.

Coques i pastissets: coca de tonyina, tomaca i pebrera, coca de ceba i pésols, coques de dacsa, pastissets de verdura, pastissets de pésols, pastissets de tomaca... Sopes i olles: faves sacsades, flor-i-col en baejo, putxero, sopa de ceba...

Verdures: Albergina al forn, bajoqueta en pernil, espencat, tomaques al forn...

Carn: Sang en ceba, corder guisat, corder al forn, conill amb alls, figatells, pollastre amb verdures...

Peix: mandonguilles de baejo, bonítol al forn, aladroc en vinagre, aladroc al forn, sardina en escabetx, baejo en ceba, baejo en pebrera i tomaca...

La llarga tradició sucrera de la comarca, heredada en gran part de la cultura islàmica, ens ha deixat un ampli ventall de dolços: braç de gitano, corona de glòria, rotllos d'ou, rotllos d'aiguardent, bunyols de carabassa, calatrava, bescuit, coca de llanda, coques cristines, fabioles, mones de Pasqua, pastissos d'almetló, pastissos de cacauet, coca de Nadal, la confitura de moniato o carabassa....

[edita] Associacions culturals i festives

  • Associació Joves Coferers [1], es va crear en 2006, i pretén ser la representació dels joves a Rafelcofer. Realitzen tallers, eixides, excursions, viatges, cinefòrum, exposicions, concerts... La seua finalitat es dinamitzar el poble amb activitats juvenils i culturals.
  • Associació d'Ames de Casa de Rafelcofer, que desenrotllen durant tot l'any una sèrie d’activitats: tallers de manualitats artístiques, gimnàstica de manteniment, viatges culturals, conferències, etc.
  • Associació de Jubilats i Pensionistes L'Amistat, que organitzen tota classe d’activitats: sopars populars, conferències, viatges culturals, etc.
  • La Unió Musical Santa Cecília, banda de música refundada l'any 1999. Cal destacar, també, l’Escola de Música. Participen en totes les activitats festives i commemoratives del poble.
  • Associació de Danses Al Bell Mig, grup de danses populars valencianes, que participen en diferents activitats artístiques tant del poble com en altres poblacions.
  • Associació Ornitològica de la Safor-Marina Alta amb seu a Rafelcofer, en la qual molts dels seus membres són amants i criadors del canari, el verderol, la cadernera i altres ocells de cant.
  • Associació Cultural El Rebrot [2], creada en 2008 amb la voluntat de rebrotar la cultura i les tradicions del nostre poble.
  • Comissions de festes de la Mare de Déu de Carme i del Crist de l'Empar
  • Comissió dels Festers i Festeres
  • Comissions de la festa de Moros i Cristians: Sol i Lluna, Alí-Ben-Fadrí i Cristians.
  • Comissions de les festes de Sant Vicent, Sant Antoni del Porquet i Sant Diego.

[edita] Associacions esportives

  • Rafelcofer Vòlei [3]
  • Ràcing Club de Rafelcofer [4]

[edita] Enllaços externs


editar Municipis de la Safor

Ador | Alfauir | Almiserà | Almoines | l'Alqueria de la Comtessa | Barx | Bellreguard | Beniarjó | Benifairó de la Valldigna | Beniflà | Benirredrà | Castellonet de la Conquesta | Daimús | la Font d'en Carròs | Gandia | Guardamar de la Safor | Llocnou de Sant Jeroni | Miramar | Oliva | Palma de Gandia | Palmera | Piles de Mar | Potries | Rafelcofer | Real de Gandia | Ròtova | Simat de la Valldigna | Tavernes de la Valldigna | Vilallonga | Xeraco | Xeresa


Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.