[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Castellonet de la Conquesta - Viquipèdia

Castellonet de la Conquesta

De Viquipèdia

Castellonet de la Conquesta
Escut de Castellonet de la Conquesta
(En detall)
Localització

Localització de Castellonet de la Conquesta respecte del País Valencià Localització de Castellonet de la Conquesta respecte de la Safor


Municipi de la Safor
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Safor
Manc. de la Safor
Gandia
Gentilici Castellonetí, castellonetina
Predom. ling. Valencià
Superfície 5,40 km²
Altitud 175 m
Població (2006)
  • Densitat
181 hab.
33,52 hab/km²
Coordenades 38° 54′ 50″ N 0° 15′ 51″ OCoordenades: 38° 54′ 50″ N 0° 15′ 51″ O
Distàncies 80,2 km de València
12,9 km de Gandia
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 PP
Rafael Pablo Sjöblom Martínez (PP)
Codi postal 46726
Festes majors S. Jaume, Crist de l'Empar i Puríssima
Del 25 al 26 de juliol

Castellonet de la Conquesta és una població de la comarca de la Safor.

Taula de continguts

[edita] Història

En les immediaciones hi ha el tossal de Castellonet amb restes d'un poblat ibèric aixecat sobre un anterior del Bronze. En 1249 Castellonet era una alqueria depenent del castell de Borrò, annex de Palma. En 1545 fou venuda per Valerià Boïl a Miquel de Santafé, per la qual cosa durant molt de temps fou conegut com Castellonet de Santafé. El següents propietaris serien els Almúnia, cavallers de la conquesta, que donaren el cognom actual al poble.

[edita] Demografia

El gentilici dels seus 144 habitants –dades de 2003— és castellonetins.

[edita] Geografia

És el segon poble més menut de la vall del Vernissa i un dels més xicotets de La Safor.

Els seus 5,5 km² s'emplacen al vessant meridional del tossal de Coello i el de Carrero en plena serra d'Ador i compten amb força paratges, com la Vall de Tarro; senders de curt recorregut ideals per a caminants i bicituristes i fonts naturals com la Font Major, la de la Fita, la Nova, la del Gauet, la de Massil o la de la Cuta.

[edita] Edificis d'interés

El nucli urbà del traçat tradicional conserva l'arc romà de la porta d'accés al recinte poblacional, restaurat el segle passat per donar-li major alçària que l'original, a més a més el seu patrimoni presenta:

  • Palau dels senyors de Castellonet o dels Almúnia. Edificació del segle XVIII que conté una lògia renaixentista ara tapiada.
  • Església parroquial de Sant Jaume. Neoclàssic, de 1729, restaurat el 1917.
  • Almàssera. Habilitada com a restaurant.
  • Ermita de santa Anna. Anteriorment mesquita, actualment en ruïnes.
  • Safareig municipal. Segona porta d'entrada al pobla.
  • El castell originari ha desaparegut completament i només es conserva un arc adosat a les vivendes.

[edita] Gastronomia

Cal esmentar la mel que s'hi produeix i, entre els plats més populars; gambes amb bleda i pastissets escaldats (antigament la gamba es recollia a les fonts del poble), blat picat, all i pebre, arrossos, carns i, de postres, carabassa, moniato, reganyades d'ametla o pastissos d'herbes.

[edita] Política

Les eleccions de 2003 donaren 4 regidors al PP i 1 al PSPV.

[edita] Enllaços externs


editar Municipis de la Safor

Ador | Alfauir | Almiserà | Almoines | l'Alqueria de la Comtessa | Barx | Bellreguard | Beniarjó | Benifairó de la Valldigna | Beniflà | Benirredrà | Castellonet de la Conquesta | Daimús | la Font d'en Carròs | Gandia | Guardamar de la Safor | Llocnou de Sant Jeroni | Miramar | Oliva | Palma de Gandia | Palmera | Piles de Mar | Potries | Rafelcofer | Real de Gandia | Ròtova | Simat de la Valldigna | Tavernes de la Valldigna | Vilallonga | Xeraco | Xeresa


Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.