Ròtova

De Viquipèdia

Ròtova és un municipi de la comarca de la Safor situat a uns deu quilòmetres de Gandia en la carretera d'Albaida

Taula de continguts 1 Geografia 2 Clima 3 Localitats limítrofs 4 Història 5 Població 6 Economia 7 Monuments 8 Festes locals 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat en la zona meridional de la província de València, al peu dels contraforts meridionals del Mondúver (581 m alt) i drenat pel riu de Vernissa, que travessa el terme d'W a E. El relleu presenta dues parts ben diferenciades: la part sud-est està ocupada per una plana aluvial constituïda pels arrossegaments del riu Vernissa i el seu afluent per la dreta el barranc de la Paga, que s'uneix al d'Alfauir poc abans d'arribar al Vernissa. El sector forestal, en gran part cobert de pinedes, ocupa unes dues terceres parts del territori. La part més baixa, pròxima al riu, és dedicada al regadiu quasi en la seva totalitat: 200 ha de tarongers (150 ha que aprofiten l'aigua del riu de Vernissa i la resta de pous); el secà es redueix a 25 ha (oliveres, garrofers, vinya i ametllers). Hi ha magatzems de preparació de fruita El municipi comprèn l'antic castell i terme de Borró, l'enclavament de l'Erm i la cova prehistòrica del Barranc Blanc.

[edita] Clima

El clima és mediterrani.

Des de València s'accedeix a aquesta localitat, per carretera, a través de la N-332 per a enllaçar amb la CV-686 i finalitzar en la CV-60.

[edita] Localitats limítrofs

El terme municipal de Ròtova limita amb les següents localitats: Ador, Alfauir, Almiserat, Llutxent i Palma de Gandia, totes elles de la província de València.

[edita] Història

El desenvolupament històric de Ròtova ha estat gairebé paral·lel a la vida del Monestir de Sant Jeroni, situat al nord-est i fora ja del terme. Antiga alqueria islàmica, fou de la jurisdicció del monestir de Cotalba. Passà després als Arnau de Gandia i després als Escrivà, que esdevingueren comtes de Ròtova (1799).

[edita] Població

La població, que havia tingut un increment fort al llarg del segle XIX, ha tornat a créixer des del 1950 amb l'ampliació de l'àrea regada. Any 2005: 1.275 habitants

[edita] Economia

La seva economia descansa en la recol·lecció i exportació de taronges. El cultiu l'ocupa en la seva major part el regadiu. Hi ha magatzems de preparació de fruita.

La riquesa ramadera l'ocupen el bestiar boví i les gallines repartides entre granges avícoles.

[edita] Monuments

• Església Parroquial. Està dedicada a San Bartomeu Apòstol i la seva capella de la comunió va ser afegida en 1901, dedicada a la Mare de Deu de la Salut

[edita] Festes locals

• El Porrat de Sany Masià_

• Sant Antoni Abat. Es celebra el 17 de gener, (abans amb la tradicional foguera) amb la benedicció dels animals.

• Festes Majors. Les festes patronals són del 7 al 11 de setembre en honor de la Verge de la Salut, la Divina Aurora, el Crist de la Fe i San Bartomeu Apòstol.

[edita] Enllaços externs

• Col·lectiu Vall Vernissa
• Espai informació local
• Registro entidades locales - Diputació
• Ajuntament de Ròtova
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Safor
Ador | Alfauir | Almiserà | Almoines | l'Alqueria de la Comtessa | Barx | Bellreguard | Beniarjó | Benifairó de la Valldigna | Beniflà | Benirredrà | Castellonet de la Conquesta | Daimús | la Font d'en Carròs | Gandia | Guardamar de la Safor | Llocnou de Sant Jeroni | Miramar | Oliva | Palma de Gandia | Palmera | Piles de Mar | Potries | Rafelcofer | Real de Gandia | Ròtova | Simat de la Valldigna | Tavernes de la Valldigna | Vilallonga | Xeraco | Xeresa

Aquest article sobre la Safor és un esborrany i és possible que li calga una expansió substancial o una bona reestructuració. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.