Daimús
De Viquipèdia
|
|||
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Safor | |||
Platja de Daimús | |||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Safor Manc. de la Safor Gandia |
||
Gentilici | Daimuser, daimusera | ||
Predom. ling. | Valencià | ||
Superfície | 3,10 km² | ||
Altitud | 6 m | ||
Població (2006) • Densitat |
2,652 hab. 0,86 hab/km² |
||
Coordenades | 38° 58′ 05″ N 0° 09′ 16″ O | ||
Distàncies | 70 km de València 4,3 km de Gandia |
||
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 6 PP, 3 BNV i 2 PSPV Melchor Mañó Sabater (PP) |
||
Codi postal | 46710 |
||
Festes majors | Sant Pere 29 de juny |
||
Web |
Daimús és una població de la comarca de la Safor. També conegut a la comarca com Demús.
Taula de continguts |
[edita] Història
El topònim és d'origen àrab i faria relació a cova o aljub. Hi ha evidències d'assentament romà en l'Hort del Comte i el sepulcre de Baebiae Quietae que podria haver estat la ciutat romana d'Artemision. L'origen, però, és un llogaret musulmà adscrit al castell de Bairén. Fins el 1535 va pertànyer a Gandia. Rera l'expulsió dels moriscos fou repoblat per carta pobla de 1612. Va formar part del senyoriu dels comtes d'Almenara fins el segle XIX. El 1932 es declararen expropiables, segons els criteris fixats en la llei de Bases per a la Reforma Agrària, el 13,7 per cent de les terres municipals i pertanyents a propietaris no residents al municipi.
L'any 1506 aparegueren, en un terreny conegut com el sepulcre de Baebiae Quietae que actualment és dedica a la producció agrícola, dos caps de marbre, un d'home i un de dona a més de dues làpides romanes; una d'aquestes en una torreta antiga i l'altra en un sepulcre amb forma de torre.
[edita] Demografia i economia
El gentilici de les seues gents és demucers. El cens de 2003 dóna la xifra de 2.101 habitants.
Poble d'economia tradicionalment agrícola, cítrics i hortalisses, ha vist des dels anys seixanta del segle passat un creixement del sector serveis degut al desenvolupament del turisme, que fa multiplicar-se la població en època estiuenca. L'escassa indústria gira també al voltant de la comercialització de la taronja.
[edita] Edificis d'interés
És interessant visitar el barri dels Pedregals, poblat mariner. La resta del seu patrimoni consisteix en:
- Església de sant Pere apòstol. Neoclàssica, del segle XVII.
- Església de la mare de Déu de Fàtima.
[edita] Gastronomia
L'arròs al forn de Quaresma, amb tomaca i tonyina, els pebres farcits i la paella són els guisats més populars de Daimús.
[edita] Política
Les eleccions de 2003 donaren l'alcaldia al PP, amb 6 regidors, el PSPV en té 2 i el Bloc, 1.
[edita] Personatges il·lustres
- José Seguí Cardona, Gorxa, pilotari.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
editar | Municipis de la Safor | |
---|---|---|
Ador | Alfauir | Almiserà | Almoines | l'Alqueria de la Comtessa | Barx | Bellreguard | Beniarjó | Benifairó de la Valldigna | Beniflà | Benirredrà | Castellonet de la Conquesta | Daimús | la Font d'en Carròs | Gandia | Guardamar de la Safor | Llocnou de Sant Jeroni | Miramar | Oliva | Palma de Gandia | Palmera | Piles de Mar | Potries | Rafelcofer | Real de Gandia | Ròtova | Simat de la Valldigna | Tavernes de la Valldigna | Vilallonga | Xeraco | Xeresa |
Aquest article sobre la Safor és un esborrany i és possible que li calga una expansió substancial o una bona reestructuració. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |