Almoines
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Safor | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Safor Manc. de la Safor Gandia |
||
| Gentilici | Almoiner, almoinera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 2,10 km² | ||
| Altitud | 34 m | ||
| Població (2006) • Densitat |
1,874 hab. 0,89 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 56′ 36″ N 0° 10′ 56″ O | ||
| Distàncies | 72,9 km de València 3,8 km de Gandia |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 4 BNV, 3 PSPV i 2 PP Vicent Ribes Albert (BNV) |
||
| Codi postal | 46723 |
||
| Festes majors | Crist de l'Empar i Ecce Homo Darrera setmana d'agost |
||
| Web | |||
Almoines és una població de la comarca de la Safor. També coneguda com l'Almoina, el seu topònim significaria en àrab “jardí” o “casa amb hort”.
Taula de continguts |
[edita] Història
Una làpida trobada al seu terme dóna fe del pas dels romans, però l'origen del poble és musulmà. Després de la conquesta fins el 1500 fou propietat dels Díxer que a causa dels deutes es van veure obligats a vendre-la a la duquessa de Gandia, Maria Enríquez, passant Almoines a formar part de les possessions de la família Borja. El 1574 es va convertir en parròquia independent sota l'advocació de Sant Jaume, tenint com annexes el senyoriu de Morera i Benietp, avui despoblats del terme de Gandia. Fins el segle XVII era un important centre productor de sucre. Les 120 famílies de moriscos que hi havia en 1609 foren expulsades pel decret de Felip II. El 1611 fou repoblada amb carta pobla similar als pobles de les contrades, però fins segle i mig desprès no recuperà la seua població. La gran quantitat de fulla de morera que s’hi produïa va fer que en 1848 s’hi instal·lara la fàbrica de seda de Lombard.
[edita] Demografia i economia
En 2002 hi havia 1.677 habitants de gentilici almoiners. Un 82,88% declararen en el cens de 2001 saber parlar valencià. Malgrat la seua tradició agrícola la principal font econòmica actual és la indústria. Especialment la fusta.
[edita] Edificis d'interés
Monumentalment:
- L’església de sant Jaume, apòstol: Neoclàssica del segle XIX, bastida sobre una d'anterior. Sota l'església es trobaren una sèrie de peces de ceràmica que es poden contemplar en l'Ajuntament.
- Fàbrica de seda Lombard, de 1848. Mostra de l'arquitectura industrial del segle XIX.
- La plaça Major artícula al seu voltant un nucli antic amb edificis característics de la zona.
- Escasses deixalles de la muralla en el pati inferior d'una propietat privada.
[edita] Política
L'alcaldia la va ostentar el Bloc que en les eleccions de 2003 va obtenir 2 regidors; 3 va traure el PP; 2 el PSPV; 1 AIA i 1 EU-Entesa.
En les eleccions municipals celebrades en maig de 2007, el BLOC va ser el partit més votat, amb quatre regidors, el qual ostenta l'alcaldia. En estes eleccions el BLOC va anar en coalició amb EU.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| editar | Municipis de la Safor | |
|---|---|---|
|
Ador | Alfauir | Almiserà | Almoines | l'Alqueria de la Comtessa | Barx | Bellreguard | Beniarjó | Benifairó de la Valldigna | Beniflà | Benirredrà | Castellonet de la Conquesta | Daimús | la Font d'en Carròs | Gandia | Guardamar de la Safor | Llocnou de Sant Jeroni | Miramar | Oliva | Palma de Gandia | Palmera | Piles de Mar | Potries | Rafelcofer | Real de Gandia | Ròtova | Simat de la Valldigna | Tavernes de la Valldigna | Vilallonga | Xeraco | Xeresa |
||
