Potries

De Viquip??dia

Potries
Localitzaci??
Municipi de la Safor
Gentilici	Potrier Potriera
Poblaci?? (2004)	909
Superf??cie	3,10 km2
Altitud	12 m
Nuclis de poblaci??	1
Coordenades	38?? 54??? 55??? N 0?? 12??? 16??? W
Predomini ling????stic hist??ric	Valenci??
Partit judicial	Gandia

Potries (IPA:[po'tries]) ??s un municipi valenci?? de la comarca de la Safor.

Taula de continguts 1 Localitzaci?? 2 Geografia 3 Hist??ria 4 demografia 5 Pol??tica 6 Economia 7 Edificis d'inter??s 8 Cultura i festes 9 Gastronomia 10 Personatges il??lustres 11 Enlla??os externs

[edita] Localitzaci??

Potries es troba situat a 64km al sud de la ciutat de Val??ncia, a 7'5 km al sud de la capital de la comarca, Gandia, a 37,6 km al nord de la ciutat de D??nia, a 40,8 km a l'est de X??tiva i a 110 km al nord d'Alacant. Situat aproximadament a 30m sobre el nivell de la mar, pertany a la comarca de la Safor, al centre de la planura que forma el curs baix del riu Serpis. Prou ben comunicat amb els pobles ve??ns, se situa a prop de dos vies de comunicaci?? importants; la N332 i l'autopista AP7 Tarragona - Sant Joan d'Alacant. El terme municipal, limita al N amb els termes municipals d'Ador, Benifl??, la Font d'en Carr??s, Palma de Gandia i Vilallonga

[edita] Geografia

La ubicaci?? de Potries en plena Horta de Gandia i a la dreta de riu Serpis,fa que la totalitat del s??l del seu terme municipal siga una planura d'argil.les constitu??des per sediments quaternaris del per??ode Plistoc??, encara que en l'extrem meridional del terme municipal afloren els primers contraforts de la Serra Gallinera, s??n xicotets pujols que no arriben als 100 metres d'altitud i que se'ls coneix com els Tossalets de Potries

El riu Serpis voreja el terme per l'oest, constitu??nt el seu principal accident geogr??fic. El relleu de l'horta ??s pla, i va ascendint cap al S a mesura que ens apropem de les faldes de la Serra Gallinera. El municipi de Potries se situa a una altura per damunt del nivell de la mar de 65 m.

La climatologia es caracteritza per tenir uns hiverns relativamen suaus i uns estius calorosos. Les pluges es concentren sobre tot en la tardor i tamb?? en la primavera, amb una quantitat m??xima anual de 500 mm. Les temperatures mitjanes al llarg de l???any oscil??len entre els 13 i els 25 graus.

[edita] Hist??ria

Els vestigis arqueol??gics donen testimoni de la pres??ncia de comunitats humanes al terme municipal, almenys des de l???edat de bronze. Restes d???habitatges, ??tils de pedra o cer??miques fetes a m?? formen part de les troballes a la muntanyeta dels Penyascals, a m??s a m??s d???una necr??polis, de cronologia similar a la partida de la Casa Fosca-Horteta, amb enterraments-t??muls i coberta de cudols de riu. Es d??na una continu??tat en l???assentament de Penyascals durant el periode ??ber, que desapareix despr??s de l???ocupaci?? romana, dispersant-se la poblaci?? en assentaments de planura de tipus agr??cola.

Un exemple paradigm??tic d???aquestes vil.les romanes ??s la vil.la de la Campina-Catorzena al terme de Potries, de dimensions imprecises per?? considerables, amb espais residencials, d???explotaci?? i transformaci?? agr??coles, fins i tot tallers de fabricaci?? d???objectes cer??mics per a la comercialitzaci?? dels productes. L?????poca visigoda comporta una ruralitzaci?? de l???espai i una continuaci?? dels assentaments romans. Amb l???arribada de l???Islam es produ??x una concentraci?? de la poblaci?? rural en xicotets assentaments, ??s en estos moments quan es consolida el nucli urb?? de Potries com a tal.

Quan l???any 1240, el monarca catalanoaragon??s, Jaume I pren possessi?? dels castells de la comarca i de les seues terres, Potries era una xicoteta alqueria m??s de les que es disseminaven pel territori. El lloc de Potries estava dins dels dominis del Senyoriu de Rebollet i, junt a altres llocs, va ser donat pel rei a la familia Carr??s, primers senyors de Potries. D???esta manera la hist??ria de Potries transcorregu?? paral??lela a la d???altres centres urbans de major entitat, com Oliva o la Font d???en Carr??s, i sempre dins d???un context territorial m??s ampli que es denominar?? Honor de Rebollet o Terme de Dalt. L???any 1364 les hosts de Pere el Cruel de Castella arrasaren la comarca durant la guerra dels dos Peres, incloent-hi el lloc de Potries. Uns anys despr??s, el 1368, Berenguer de Vilaragut, casat amb Alamanda Carr??s, titulant-se senyor consort del Senyoriu de Rebollet, d??na la Carta de Poblament de les seues possessions, a causa del deplorable estat en qu?? hi havien quedat despr??s de la guerra. L???any 1382 Ramon de Riusech ??s reconegut com a senyor dels estats d???Oliva i Rebollet, que el succeeix el seu nebot Gilabert Centelles i Riusech quan va morir l???any 1387. Els Centelles detindran el senyoriu d???este lloc al llarg de molts anys. A mitjan del segle XV el senyor de Potries, Francisco Gilabert de Centelles, rep del monarca Alfons el Magn??nim el t??tol de Comte d???Oliva, ??s l???any 1449, queda aix?? Potries dins dels dominis del Comtat d???Oliva. El matrimoni entre Carles de Borja i Magdalena Centelles, l???any 1569, fa que el Comtat d???Oliva i el Ducat de Gandia queden units en un estat dominat per una de les fam??lies m??s importants de la seua ??poca, els Borja; ser?? Potries un lloc m??s pertanyent a la poderosa nissaga dels Borja. Entre finals del segle XVIII i principis del XIX, Potries com molts altres pobles, mantindr?? un llarg plet amb els Osuna per la seua independ??ncia senyorial, emparant-se en les lleis desvinculadores de 1814, emanades de les Corts de Cadis. Potries va estar habitat fins a 1609, data de l???expulsi?? dels moriscos, quasi exclusivament per musulmans. Despr??s d???esta data, el municipi qued?? pr??cticament despoblat i no recuper?? la poblaci?? que tenia l???any 1609 fins passats m??s de cent anys. La principal riquesa del poble durant el segle XV era la canyamel, com a la resta de la comarca.

Quan a finals del segle XVII la canyamel entra en decad??ncia, el cultiu de la morera, per a la cria del cuc de seda, i el de la vinya junt a l???oliverar adquireixen una certa import??ncia. Des de principis del segle XX assistim a la implantaci?? massiva del taronger, que a hores d???ara ??s el principal cultiu del municipi. Encara que el poble ??s eminentment agrari, hi ha una caracter??stica singular relacionada amb les artesanies, Potries s???ha caracteritzat al llarg dels segles per la producci?? d???objectes cer??mics.

[edita] demografia

Evoluci?? demogr??fica de Potries de 1990 a 2007

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
968	977	967	965	939	937	920	909	921	911

[edita] Pol??tica

Llista d'alcaldes i corporacions municipals

Legislatura	Nom de l'alcalde / alcaldessa	Corporaci?? municipal
1979-1983	Jos?? Aznar Sampayo PSPV	UCD
1983-1987	Jos?? Aznar Sampayo PSPV	AP
1987-1991	Jos?? Aznar Sampayo PSPV	CDS AP
1991-1995	Jos?? Aznar Sampayo PSPV	CDS PP
1995-1999	Jos?? Aznar Sampayo PSPV	PP UPV
1999-2003	Jos?? Aznar Sampayo PSPV	PP BLOC
2003-2007	Vicent Dami?? Oliver Peir?? BLOC	PSPV PP
2007-2011	Juan Fernando Monz?? Peir?? BLOC	PSPV PP

[edita] Economia

[edita] Edificis d'inter??s

[edita] Cultura i festes

[edita] Gastronomia

[edita] Personatges il??lustres

• Juan Gr??cia Escriv??, pilotari.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Potries

• http://www.potries.org P??gina web de l'Ajuntament de Potries
• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Secci?? "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci?? amb consentiment de l'autor.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Safor
Ador | Alfauir | Almiser?? | Almoines | l'Alqueria de la Comtessa | Barx | Bellreguard | Beniarj?? | Benifair?? de la Valldigna | Benifl?? | Benirredr?? | Castellonet de la Conquesta | Daim??s | la Font d'en Carr??s | Gandia | Guardamar de la Safor | Llocnou de Sant Jeroni | Miramar | Oliva | Palma de Gandia | Palmera | Piles de Mar | Potries | Rafelcofer | Real de Gandia | R??tova | Simat de la Valldigna | Tavernes de la Valldigna | Vilallonga | Xeraco | Xeresa

Aquest article sobre la Safor ??s un esborrany i ??s possible que li calga una expansi?? substancial o una bona reestructuraci??. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??.