[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Potries - Viquipèdia

Potries

De Viquipèdia

Potries
Localització
Localització de Potries respecte del País Valencià Localització de Potries respecte de la Safor
Municipi de la Safor
Gentilici Potrier
Potriera
Població (2004) 909
Superfície 3,10 km2
Altitud 12 m
Nuclis de població 1
Coordenades 38° 54’ 55” N
0° 12’ 16” W
Predomini lingüístic històric Valencià
Partit judicial Gandia

Potries (IPA:[po'tries]) és un municipi valencià de la comarca de la Safor.

Taula de continguts

[edita] Localització

Potries es troba situat a 64km al sud de la ciutat de València, a 7'5 km al sud de la capital de la comarca, Gandia, a 37,6 km al nord de la ciutat de Dénia, a 40,8 km a l'est de Xàtiva i a 110 km al nord d'Alacant. Situat aproximadament a 30m sobre el nivell de la mar, pertany a la comarca de la Safor, al centre de la planura que forma el curs baix del riu Serpis. Prou ben comunicat amb els pobles veïns, se situa a prop de dos vies de comunicació importants; la N332 i l'autopista AP7 Tarragona - Sant Joan d'Alacant. El terme municipal, limita al N amb els termes municipals d'Ador, Beniflà, la Font d'en Carròs, Palma de Gandia i Vilallonga

[edita] Geografia

La ubicació de Potries en plena Horta de Gandia i a la dreta de riu Serpis,fa que la totalitat del sòl del seu terme municipal siga una planura d'argil.les constituïdes per sediments quaternaris del període Plistocè, encara que en l'extrem meridional del terme municipal afloren els primers contraforts de la Serra Gallinera, són xicotets pujols que no arriben als 100 metres d'altitud i que se'ls coneix com els Tossalets de Potries

El riu Serpis voreja el terme per l'oest, constituïnt el seu principal accident geogràfic. El relleu de l'horta és pla, i va ascendint cap al S a mesura que ens apropem de les faldes de la Serra Gallinera. El municipi de Potries se situa a una altura per damunt del nivell de la mar de 65 m.

La climatologia es caracteritza per tenir uns hiverns relativamen suaus i uns estius calorosos. Les pluges es concentren sobre tot en la tardor i també en la primavera, amb una quantitat màxima anual de 500 mm. Les temperatures mitjanes al llarg de l’any oscil·len entre els 13 i els 25 graus.

[edita] Història

Els vestigis arqueològics donen testimoni de la presència de comunitats humanes al terme municipal, almenys des de l’edat de bronze. Restes d’habitatges, útils de pedra o ceràmiques fetes a mà formen part de les troballes a la muntanyeta dels Penyascals, a més a més d’una necròpolis, de cronologia similar a la partida de la Casa Fosca-Horteta, amb enterraments-túmuls i coberta de cudols de riu. Es dóna una continuïtat en l’assentament de Penyascals durant el periode íber, que desapareix després de l’ocupació romana, dispersant-se la població en assentaments de planura de tipus agrícola.

Un exemple paradigmàtic d’aquestes vil.les romanes és la vil.la de la Campina-Catorzena al terme de Potries, de dimensions imprecises però considerables, amb espais residencials, d’explotació i transformació agrícoles, fins i tot tallers de fabricació d’objectes ceràmics per a la comercialització dels productes. L’època visigoda comporta una ruralització de l’espai i una continuació dels assentaments romans. Amb l’arribada de l’Islam es produïx una concentració de la població rural en xicotets assentaments, és en estos moments quan es consolida el nucli urbà de Potries com a tal.

Quan l’any 1240, el monarca catalanoaragonés, Jaume I pren possessió dels castells de la comarca i de les seues terres, Potries era una xicoteta alqueria més de les que es disseminaven pel territori. El lloc de Potries estava dins dels dominis del Senyoriu de Rebollet i, junt a altres llocs, va ser donat pel rei a la familia Carròs, primers senyors de Potries. D’esta manera la història de Potries transcorregué paral·lela a la d’altres centres urbans de major entitat, com Oliva o la Font d’en Carròs, i sempre dins d’un context territorial més ampli que es denominarà Honor de Rebollet o Terme de Dalt. L’any 1364 les hosts de Pere el Cruel de Castella arrasaren la comarca durant la guerra dels dos Peres, incloent-hi el lloc de Potries. Uns anys després, el 1368, Berenguer de Vilaragut, casat amb Alamanda Carròs, titulant-se senyor consort del Senyoriu de Rebollet, dóna la Carta de Poblament de les seues possessions, a causa del deplorable estat en què hi havien quedat després de la guerra. L’any 1382 Ramon de Riusech és reconegut com a senyor dels estats d’Oliva i Rebollet, que el succeeix el seu nebot Gilabert Centelles i Riusech quan va morir l’any 1387. Els Centelles detindran el senyoriu d’este lloc al llarg de molts anys. A mitjan del segle XV el senyor de Potries, Francisco Gilabert de Centelles, rep del monarca Alfons el Magnànim el títol de Comte d’Oliva, és l’any 1449, queda així Potries dins dels dominis del Comtat d’Oliva. El matrimoni entre Carles de Borja i Magdalena Centelles, l’any 1569, fa que el Comtat d’Oliva i el Ducat de Gandia queden units en un estat dominat per una de les famílies més importants de la seua època, els Borja; serà Potries un lloc més pertanyent a la poderosa nissaga dels Borja. Entre finals del segle XVIII i principis del XIX, Potries com molts altres pobles, mantindrà un llarg plet amb els Osuna per la seua independència senyorial, emparant-se en les lleis desvinculadores de 1814, emanades de les Corts de Cadis. Potries va estar habitat fins a 1609, data de l’expulsió dels moriscos, quasi exclusivament per musulmans. Després d’esta data, el municipi quedà pràcticament despoblat i no recuperà la població que tenia l’any 1609 fins passats més de cent anys. La principal riquesa del poble durant el segle XV era la canyamel, com a la resta de la comarca.

Quan a finals del segle XVII la canyamel entra en decadència, el cultiu de la morera, per a la cria del cuc de seda, i el de la vinya junt a l’oliverar adquireixen una certa importància. Des de principis del segle XX assistim a la implantació massiva del taronger, que a hores d’ara és el principal cultiu del municipi. Encara que el poble és eminentment agrari, hi ha una característica singular relacionada amb les artesanies, Potries s’ha caracteritzat al llarg dels segles per la producció d’objectes ceràmics.

[edita] demografia

Evolució demogràfica de Potries de 1990 a 2007
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
968 977 967 965 939 937 920 909 921 911


[edita] Política

Llista d'alcaldes i corporacions municipals
Legislatura Nom de l'alcalde / alcaldessa Corporació municipal
1979-1983 José Aznar Sampayo PSPV UCD
1983-1987 José Aznar Sampayo PSPV AP
1987-1991 José Aznar Sampayo PSPV CDS AP
1991-1995 José Aznar Sampayo PSPV CDS PP
1995-1999 José Aznar Sampayo PSPV PP UPV
1999-2003 José Aznar Sampayo PSPV PP BLOC
2003-2007 Vicent Damià Oliver Peiró BLOC PSPV PP
2007-2011 Juan Fernando Monzó Peiró BLOC PSPV PP


[edita] Economia

[edita] Edificis d'interés

[edita] Cultura i festes

[edita] Gastronomia

[edita] Personatges il·lustres

[edita] Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Potries


editar Municipis de la Safor

Ador | Alfauir | Almiserà | Almoines | l'Alqueria de la Comtessa | Barx | Bellreguard | Beniarjó | Benifairó de la Valldigna | Beniflà | Benirredrà | Castellonet de la Conquesta | Daimús | la Font d'en Carròs | Gandia | Guardamar de la Safor | Llocnou de Sant Jeroni | Miramar | Oliva | Palma de Gandia | Palmera | Piles de Mar | Potries | Rafelcofer | Real de Gandia | Ròtova | Simat de la Valldigna | Tavernes de la Valldigna | Vilallonga | Xeraco | Xeresa


Aquest article sobre la Safor és un esborrany i és possible que li calga una expansió substancial o una bona reestructuració. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.