[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Benirredrà - Viquipèdia

Benirredrà

De Viquipèdia

Benirredrà
Localització

Localització de Benirredrà respecte del País Valencià Localització de Benirredrà respecte de la Safor


Municipi de la Safor
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Safor
Manc. de la Safor
Gandia
Gentilici Benirredrà, benirredrana
Predom. ling. Valencià
Superfície 0,40 km²
Altitud 25 m
Població (2006)
  • Densitat
1,584 hab.
3,96 hab/km²
Coordenades 38° 57′ 40″ N 0° 11′ 31″ OCoordenades: 38° 57′ 40″ N 0° 11′ 31″ O
Distàncies 70,5 km de València
1,8 km de Gandia
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PP, 4 PSPV i 1 EVPV
Cristina Gutiérrez Camarena (PP)
Codi postal 46700
Festes majors Sant Llorenç, el Carme, Sant Lluis i Sagrat Cor
Del 10 al 13 d'agost
Web

Benirredrà és una població de la comarca de la Safor.

Taula de continguts

[edita] Història

Establir quin va ser el seu topònim originari és una tasca bastant difícil, s'hi barallen els de Bani-Reduan, Beninida i Bani-Rida. Té el seu origen en un alqueria islàmica dependent del castell de Bairén. Jaume II, en 1323, va concedir el senyoriu a son fill, Pere de Ribargorça el qual, en 1337, va cedir-lo a Guillem de Gascó. Més tard els seus amos van ser els comtes de Cardona, els quals van vendre, en 1503, la propietat a Maria Enríquez i de Luna, duquessa de Gandia. Durant el segle XIV la jurisdicció del poble està compartida entre els jurats de Vila d'Ontinyent i el Capítol de la Seu de València. En el moment de l'expulsió, que causà una forta crisi demogràfica i econòmica, hi havia 60 famílies morisques. Els cristians nous que hi romangueren cultivaven terres de regadiu, nogensmenys 37 anys després tan sols hi havia 30 famílies. A finals del segle XVII Francesc Escrivà va unificar el poder senyorial; a la fi del segle XVIII els Escrivà emparenten amb els comtes de Ròtova i el senyoriu de Benirredrà roman sota el domini d'aquesta casa fins la disolució dels senyorius en el segle XIX.

[edita] Demografia i economia

A hores d'ara (cens de 2002) hi ha 1417 habitants, de gentilici benirredrans. Un 70,11% dels habitants saben parlar valencià, segons cens de 2001.

La influència de Gandia condiciona l'economia, que ha donat l'esquena totalment a l'agricultura i es basa en el turisme. La indústria i el comerç també en tenen alguna representació.

[edita] Geografia

El terme municipal de tan sols 0,4 km2, és un dels més menuts del País Valencià i està totalment envoltat pel de Gandia.

[edita] Edificis d'interés

Del seu patrimoni cal destacar:

  • Les Esclaves. Es tracta del monument més emblemàtic i característic de Benirredrà. Construït en 1908-1909, es dedica a l'educació.
  • Església parroquial de Sant Llorenç. Bastida sobre l'antiga mesquita en 1535, rehabilitada en el segle XIX. En 2001 es restaurà el campanar.

[edita] Política

L'ajuntament correspon (votades de 2003) al PSPV que té 4 regidors; 3 en té el PP i 2 EV-IPV.

[edita] Enllaços externs


editar Municipis de la Safor

Ador | Alfauir | Almiserà | Almoines | l'Alqueria de la Comtessa | Barx | Bellreguard | Beniarjó | Benifairó de la Valldigna | Beniflà | Benirredrà | Castellonet de la Conquesta | Daimús | la Font d'en Carròs | Gandia | Guardamar de la Safor | Llocnou de Sant Jeroni | Miramar | Oliva | Palma de Gandia | Palmera | Piles de Mar | Potries | Rafelcofer | Real de Gandia | Ròtova | Simat de la Valldigna | Tavernes de la Valldigna | Vilallonga | Xeraco | Xeresa