Indie
De Viquip??dia
La m??sica indie (abreviaci?? d' independent en angl??s) ??s qualsevol dels diversos g??neres, panorames, subcultures i atributs estil??stics i culturals, caracteritzats per una independ??ncia dels corrents musicals m??s estesos (real o percebuda), com ara el pop comercial, amb un enfoc aut??nom i un cert nivell de plantejament fes-ho tu mateix.
Taula de continguts |
[edita] Definicions d'indie
El terme indie se sol usar per a referir-se a un so que un m??sic presenta, per?? si s'interpreta m??s literalment est?? lligat a les condicions de producci?? i circulaci?? de la seua obra.
"Indie" se sol referir a un artista o banda que no ??s part dels corrents culturals de masses (o mainstream) i produ??x la seva m??sica fora d'eixa influ??ncia. El terme "indie" est?? relacionat amb l'actitud "fes-ho tu mateix" i la capacitat de treballar fora de les l??giques de les companyies i corporacions de la ind??stria cultural. Tamb?? se sol referir com a musica indie a aquells grups que estan comen??ant a tocar i que no tenen contracte amb un segell discogr??fic.
[edita] Indie com una discogr??fica no majorit??ria
Una de les m??s comunes i m??s simples definicions de "indie" ??s la definici?? de no estar contractat per una gran discogr??fica (actualment una de les "quatre grans" , Warner, Universal, Sony BMG i EMI). Esta ??s la definici?? usada per la revista brit??nica NME, entre d'altres.
El problema amb esta definici?? ??s que sol haver-hi una xicoteta correlaci?? entre la comercialitat o la llibertat creativa oferta per les grans discogr??fiques i altres fora de les "quatre grans". La majoria de les discogr??fiques independents tenen els mateixos principis de negoci amb departaments d'"artistes i repertori", pressupostos per a m??rqueting i consideracions comercials guiant les seues operacions. Mentrestant, les grans discogr??fiques sovint retenen artistes "enfocats cap a la independ??ncia", als quals donen major llibertat creativa, i que reben un gran suport de la cr??tica. Alguns d'estos artistes amb "??nima indie" per?? en grans discogr??fiques s??n Sonic Youth, Radiohead, Pulp i els Flaming Lips, entre d'altres.
[edita] Hist??ria
Durant els anys 20 les grans companyies nord-americanes (tamb?? conegudes com a Majors) com ara Columbia R??cords o Victor van ser desafiades per quantitat de petites discogr??fiques anomenades "independents". Estes estaven especialitzades en el mercat de m??sica de ra??a (negra) que ??s com es classificava llavors els compradors de m??sica blues i jazz per?? el crack de finals dels anys vint va minar eixes companyies que van acabar en fallida o en el millor dels casos absorbides per una "major".
El terme "independent" ressorgix als anys cinquanta a Am??rica del Nord quan el mercat discogr??fic ho conformaven can??ons i els seus int??rprets. Les grans corporacions discogr??fiques pagaven compositors perqu?? compongueren can??ons i buscaven int??rprets perqu?? les presentaren. Totes elles tenien un sistema de distribuci?? propi que assegurava que totes les seues can??ons i discos arribaren a tots els punts del pa??s. Sense este sistema de distribuci?? era molt dif??cil fer que un disc poguera gaudir d'un m??nim ??xit, i qualsevol discogr??fica petita evidentment no el tenia.
Per esta ??poca i des de 1912 hi havia l'ASCAP (American Society of Composers, Authors and Publishers) per mitj?? de la qual els compositors i editors protegien els seus interessos (semblant a l'SGAE) i que a m??s concedia els drets d'interpretaci?? als mitjans de difusi??, principalment els radiof??nics. Aquesta associaci?? no considerava "de bon gust" que la m??sica negra es poguera escoltar per la r??dio aix?? que censurava sistem??ticament qualsevol can???? de blues o jazz que li arribara a trav??s d'un segell independent. Aix?? que a m??s de no poder-la trobar a les botigues, la m??sica "diferent" tampoc no es podia escoltar a les r??dios estatals. Per sort la voluntat i l'esperit de l'home (o dona) ??s irreductible i van aflorar el que es va donar a con??ixer com a r??dios pirates les quals emetien des de vetustos coberts o des d'embarcacions a prou milles de les costes.
En 1941 una associaci?? de r??dios i dj va posar en marxa una associaci?? rival a l'ASCAP que es va anomenar BMI (Broadcast Music Incorporated) que representava molts compositors i editors que fins llavors havien sigut ignorats (de hillbilly, country, blues, jazz i estrangers). L'ASCAP va fer tot el que va poder perqu?? les r??dios estatals no programaren can??ons de la BMI, moltes can??ons van ser censurades, com ara "Such a Nigth" de Johnnie Ray per suposada incid??ncia sexual per?? el virus estava ja inoculat en la societat la BMI va sobreviure i van incrementar els seus ingressos i popularitat r??pidament quan un nou so anomenat Rock'n'roll va n??ixer de mans d'artistes negres com Little Richards o Chuck Berry.
A final dels 80 el terme indie es va associar a bandes de pop i de rock que portaven m??s enll?? totes les influ??ncies arreplegues fins eixe ment, encara sense denominaci??, en qu?? es mesclava el rock, el punk, l'avantguarda i l'experimentaci??, i altres tipus de m??siques per a arribar a un pop molt simple o molt elaborat -segons l'artista- editat en segells independents a un costat i a l'altre de l'Atl??ntic. Aquest ??s el cas de Sonic Youth, Band Of Susans, H??sker D??, Violent Femmes, Pixies, Dinosaur Jr, Mi Bloody Valentine, Spacemen 3, etc. Estos grups es caracteritzaven per fer una m??sica que en el fons era pop, per?? que podia diferir en gran manera en la forma o estil.
A partir de Nirvana, esta etiqueta va anar adquirint for??a (per ser un calaix de sastre, on cabia de tot) que al seu torn va tindre diversos subg??neres, abans i despr??s de l'??xit del Nevermind de Nirvana. Com a exemples anteriors podem citar el C-86 o Anorac Pop (Primal Scream, Talulah Gosh, Mi Bloody Valentine) i Shoegazer (Mi Bloody Valentine, Lush, Ride, Slowdive). Com a exemples posteriors estarien el Post-Rock (Bitch Magnet, Slint, Tortoise, Rodan, GASTR del Sol), el Slowcore (Codeine, Low, Bedhead) i Emocore (Lungfish, Sunny Day Real Estigues) entre d'altres.
Actualment Roman com un terme ampli, tot i que m??s definit que en la d??cada dels noranta, en qu?? s'inclouen tots aquells grups que tenint aquest so editen els seus discos a les multinacionals o als seus subsegells (The Strokes, Wilco, Radiohead, Franz Ferdinand).
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
- Indie Industries Tot el referent a l'Indie; Desc??rregues, Reviews, Not??cies.
- UntitledIndieRoom - Web amb cr??tiques de musica indie.
- concerta.Com - Agenda de concerts a Espanya.
- NME.Com - Web de NME, revista brit??nica referent del g??nere.
- ZIN.Com - Web de revista ZIN, revista mexicana referent del g??nere.
- Spanish Indie Pop en Last.Fm Llistat de les principals bandes indie espanyoles i latinoamericas.
- Mira el P??ndol Audioblog de Twee, C86 e indiepop en general.
- Revista Xilena Indie.Cl. - Revista Xilena de
Tall independent. Contingut complet i molt variat.
- zonaindie. - Blog dedicat a difondre l'escena independent de Buenos Aires, Argentina.
