Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

La Font de la Figuera - Viquip??dia

La Font de la Figuera

De Viquip??dia

La Font de la Figuera
Localitzaci??

Localitzaci?? de la Font de la Figuera respecte del Pa??s Valenci?? Localitzaci?? de la Font de la Figuera respecte a la Costera


Municipi a la Costera
Estat
??? CCAA
??? Prov??ncia
??? Comarca
??? Mancomunitat
??? Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Prov??ncia de Val??ncia
Costera
Manc. La Costera-Canal
X??tiva
Gentilici Font??, fontina
Predom. ling. Valenci??
pressupost 1.947.843,04
Superf??cie 84,30 km??
Altitud 553 m
Poblaci?? (2007)
  ??? Densitat
2.237 hab.
26,54 hab/km??
Coordenades 38?? 48??? 20??? N 0?? 52??? 46??? OCoordenades: 38?? 48??? 20??? N 0?? 52??? 46??? O
Dist??ncies 94,4 km de Val??ncia
45,2 km de X??tiva
Sistema pol??tic
Nuclis
Ajuntament
??? Alcalde:

1
5 PP, 3 PSPV, 2 BNV i 1 UV
Santiago Mic?? Rivera (PP)
Codi postal 46630
Festes majors Primera setmana de setembre
Patr??/Patrons Verge del Roser i Crist dels Afligits

La Font de la Figuera ??s una poblaci?? de la comarca de la Costera.

Limita amb Fontanars dels Alforins i Moixent (a la mateixa comarca), Enguera (a la Canal de Navarr??s), Villena (a l'Alt Vinalop??) i amb Almansa (a la prov??ncia d'Albacete, Castella - la Manxa).

Taula de continguts

[edita] Geografia

Al seu terme, de 84,7 km??, trobem el Capurutxo amb 901 m. d'altitud, amb la Cova Santa i la Cova del Triangle que comunica amb la Penya Foradada (978 m.), altres altures s??n l'Alt de Silla (1004 m.), l??mit amb Almansa i, per tant, amb Castella - la Manxa. Amb les zones forestals de El Sierro i Els Clotxes poden veure's cabres salvatges.

[edita] Hist??ria

L'actual poblaci?? va sorgir en 1301 en una partida que es va segregar del terme de Moixent i va ser poblada amb carta pobla atorgada a Gon??al Garcia i 40 pobladors m??s. En 1348 es va constituir la baronia del seu nom de qu?? va ser titular Pere Ma??a de Li??ana, senyor de Moixent. El 1548 pass??, per donaci??, als Lladr?? de Vilanova, i m??s tard als Mendoza, ducs de l'Infantat, els Z????iga, ducs de B??jar, i als comtes d'Albatera. Finalment, el 1737, per una conc??rdia, pass?? als Rabasa de Perell??s, marquesos de Dos Aig??es . Adem??s ??s el lloc de naixement de prestigios general de la II republica Vicente Rojo LLuch comandant en cap del ex??rcit republic?? durant la guerra civil.

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2007
4.046 3.958 3.779 3.428 3.189 3.439 2.974 2.571 2.208 2.173 2.129 2.081 2.213 2.237

[edita] Economia

La major part dels cultius s??n de sec??, principalment la vinya, l'olivera i els cereals. En les hect??rees de regadiu es conrea: alfals, cereals i hortalisses. Hi ha ramaderia llanar, vacuna, caprina i porcina.

Poblaci?? eminentment agr??cola destaquem el seu vi i l'aigua, que es comercialitza arreu de l'estat.

[edita] Monuments i cultura

Hi ha el Museu Municipal i l'Etnol??gic.

  • Esgl??sia de la Nativitat de nostra Senyora. Segles XVI-XVII. Conserva un retaule de Joan Macip (Joan de Joanes), pintor que encara que la tradici?? vol que siga fontfiguerenc, est?? documentat el seu naixement a Val??ncia.
  • Monument a Joan de Joanes.
  • Ermita de Santa B??rbara. Del segle XVI, modificada en el segle XX.
  • Ermita de Sant Sebasti??. Segle XVI.
  • Jaciment arqueol??gic de Sant Dom??nec.
  • Llavador municipal, encara en ??s.

[edita] Festes i celebracions

  • Crist dels Afligits. El 6 d'agost ??s la festivitat del patr?? del poble.
  • Festes Patronals. Durant la primera setmana de setembre se celebren en honor a la patrona Verge del Rosari.
  • Moros i Cristians. Se celebren en honor a Santa B??rbara, en la segona setmana de desembre.

[edita] Gastronomia

Bons embotits artesanals, l'anxela, plat t??pic d'hivern (arr??s, fesols, naps, tanda, picat d'ametles, canyella i julivert), fasedures , borreta s??n alguns dels ??pats que poden acompanyar els vins locals; de postre podem demanar rotllet de flora, rotllet de candeal, rotllet de most i moltes llepolies m??s.

Per ser poble de frontera en la seua gastronomia hi trobem tamb?? plats tipics d'Albacete, com ara el gaspatxo manxego, un plat de carn, pasta cruda, salsa, bolets i la varietat local de caragols anomenada xonetes.

[edita] Fills il??lustres

[edita] Enlla??os externs


editar Municipis de la Costera

l'Alc??dia de Crespins | Barxeta | Canals | Cerd?? | Estubeny | la Font de la Figuera | el Genov??s | la Granja de la Costera | Llanera de Ranes | Llocnou d'en Fenollet | la Llosa de Ranes | Moixent | Montesa | Novetl?? | Rotgl?? i Corber?? | Torrella | Vallada | Vall??s | X??tiva