[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Novetlè - Viquipèdia

Novetlè

De Viquipèdia

Novetlè
Novetlè/Novelé
Localització

Imatge:Localització de Novetlè respecte del País Valencià.png Imatge:Localització de Novetlè respecte a la Costera.png


Municipi a la Costera
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Costera
Manc. La Costera-Canal
Xàtiva
Gentilici Novetlerí, novetlerina
Predom. ling. Valencià
Superfície 1,50 km²
Altitud 84 m
Població (2007)
  • Densitat
774 hab.
516 hab/km²
Coordenades 38° 58′ 50″ N 0° 32′ 51″ OCoordenades: 38° 58′ 50″ N 0° 32′ 51″ O
Distàncies 62,2 km de València
3,3 km de Xàtiva
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 PSPV, 1 PP i 1 EUPV
Josefa Mateu Palomares (PSPV)
Codi postal 46800
Festes majors Darreries d'agost
Patró/Patrons Crist del Perdó
Web

Novetlè (amb la denominació bilingüe oficial Novetlè/Novelé) és un xicotet municipi de la comarca de La Costera al País Valencià.

Limita amb la Granja de la Costera, Annauir (pedania de Xàtiva), Torrella i Vallés.

Taula de continguts

[edita] Geografia

El seu terme municipal està pràcticament englobat dintre del de Xàtiva, excepte per la seva banda oest. En la muntanya predominen els materials cretàcics, mentre que al costat del jaç del riu Cànyoles trobem sediments quaternaris sobre els quals es desenvolupa l'agricultura. La població està situada en terreny pla, en la ribera del riu. A més en la serra Vernissa, als peus de la qual creix la població, hi ha abundant caça, esport que practiquen els habitants del poble.

[edita] Història

Després de l'ocupació cristiana els Tallada, cavallers catalans establerts a Xàtiva, compraren una propietat agrícola a un moro nomenat Albisinia; a poc a poc es va anar construint en dit lloc un nucli de cases, naixent d'aquesta manera el lloc de Novetlè, poblat per mudèjars; el 1534 es va erigir una rectoria de moriscs per desmembrar-se de Xàtiva; el 1527 comptava amb 20 famílies morisques i el 1602 amb 38; després de l'expulsió dels moriscs, el 1609, és repoblada per diversos veïns de Xàtiva, malgrat la qual cosa el 1646 encara no abastava les trenta famílies; el terratrèmol del 1748, el mateix que va afonar el castell de Montesa, danyà seriosament l'església parroquial.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007
585 563 623 646 664 670 655 697 715 920 1015

[edita] Economia

La seva principal riquesa econòmica radica en el cultiu dels tarongers. La indústria, a pesar de contar amb una fundició de metalls i amb magatzems de taronja, no està prou desenvolupada com per a exercir com reactiu en el creixement demogràfic.

[edita] Monuments

  • Església del Rosari. De planta de creu llatina i amb cúpula.
  • Palau de Tallada. Antic palau de la família Tallada ara en estat de restauració.
  • Safareig. Antic safareig ara en desús, destaca un mosaic del Crist del Perdó, patró de la localitat. Lamentablement ara es troba en estat gairebé ruïnós.

[edita] Festes i celebracions

Celebra la seva Festes patronals a la Verge del Rosari, a la Divina Aurora i al Crist del Perdó l'ultimo dilluns d'agost i els dos dies següents. Al costat de les festivitats religioses se celebren festivitats més populars com són la festa de les paelles, la festa de l'escuma o una discomovil.

A més el poble celebra una Setmana cultural a l'octubre, amb actes com el Passeig de la Senyera el dia 9 (Festivitat del País Valencià), campionats d'atletisme, un mercat medieval i altra festa de les paelles.

[edita] Enllaços externs


editar Municipis de la Costera

l'Alcúdia de Crespins | Barxeta | Canals | Cerdà | Estubeny | la Font de la Figuera | el Genovés | la Granja de la Costera | Llanera de Ranes | Llocnou d'en Fenollet | la Llosa de Ranes | Moixent | Montesa | Novetlè | Rotglà i Corberà | Torrella | Vallada | Vallés | Xàtiva