Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Canals - Viquip??dia

Canals

De Viquip??dia

Canals
Escut de Canals
(En detall)
Localitzaci??

Imatge:Localitzaci?? de Canals respecte del Pa??s Valenci??.png Localitzaci?? de Canals respecte a la Costera


Municipi a la Costera
Estat
??? CCAA
??? Prov??ncia
??? Comarca
??? Mancomunitat
??? Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Prov??ncia de Val??ncia
Costera
Manc. La Costera-Canal
X??tiva
Gentilici Canal??, canalina
Predom. ling. Valenci??
Superf??cie 21,80 km??
Altitud 160 m
Poblaci?? (2007)
  ??? Densitat
13.771 hab.
631,7 hab/km??
Coordenades 38?? 57??? 40??? N 0?? 35??? 06??? OCoordenades: 38?? 57??? 40??? N 0?? 35??? 06??? O
Dist??ncies 57,1 km de Val??ncia
8,7 km de X??tiva
Sistema pol??tic
Nuclis
Ajuntament
??? Alcalde:

3
7 PP, 5 PSPV, 4 GdC i 1 BNV
Ricardo Cardona (PP)
Codi postal 46650
Festes majors Del 16 al 18 de gener
Patr??/Patrons Sant Antoni
Fira tradicional Fira de Setembre
Segon cap de setmana de setembre
Agermanament It??lia Figline Valdarno, Italia
Web

Canals ??s una poblaci?? de la comarca de la Costera, al Pa??s Valenci??.

Limita amb l'Alc??dia de Crespins, Cerd??, la Granja de la Costera, X??tiva, Llanera de Ranes, Montesa, Torrella i Vall??s (a la mateixa comarca) i amb Aielo de Malferit i l'Olleria (de la comarca de la Vall d'Albaida).

Taula de continguts

[edita] Geografia

Situat en la vall de Montesa, entre la Serra Grossa i la Costera. La major part del municipi ??s plana, amb petit sector al sud per on penetren les estribacions de la Serra Grossa, on s'al??a l'Atalaia (556 msnm) i la Creu (520 msnm), en el l??mit amb L'Olleria, quedant entre ambd??s el port del mateix nom. El riu C??nyoles travessa el terme en direcci?? O-NE; el riu dels Sants, afluent del C??nyoles, neix prop d'aquest terme i ja en ell es bifurca, formant dues s??quies per a regs en els termes de X??tiva i altres municipis de la Costera.

La vila es troba en la ribera esquerra del riu C??nyoles. Per la seva proximitat a l'Alc??dia de Crespins forma una conurbaci?? amb aquesta localitat.

Des de Val??ncia, s'accedeix a aquesta localitat a trav??s de la A-7.

[edita] Nuclis

  • Canals
  • Aiacor
  • Torre Cerd??

[edita] Hist??ria

Una l??pida funer??ria, que es conserva en el museu Sant Pius V de Val??ncia, trobada en l'antiga esgl??sia g??tica de Canals, desapareguda fa d??cades fa m??s que probable l'exist??ncia d'una vila romana en el municipi. Durant l'??poca musulmana fou una important alqueria que pertanyia a X??tiva.

Ja en ??poca cristiana, el 24 de mar?? de 1241, el rei en Jaume I va donar a Dion??s d'Hongria la torre i llogaret de Canals a canvi del castell i la vall de Veo i la d'A??n a canvi d'altres territoris. Va ser repoblat amb majoria catalana. El 30 de juliol de 1350 Pere IV d??na el lloc a Raimon de Riusech darrere la seua confiscaci?? a Joan Eximenis d'Urrea, amb la condici?? que si l'esmentat Raimon no tingu??s descend??ncia per via lleg??tima masculina seria incorporada a la Corona, per?? acab?? sent venuda, amb l'aprovaci?? del rei, a la ciutat de X??tiva, el 19 de febrer de 1353, amb la categoria de baronia. Durant el temps que X??tiva exerc?? la jurisdicci?? els pleits per afers tributaris van ser constants. L'any 1506 X??tiva compra La Torreta.

En 1552 durant la Revolta de les Germanies serv?? de caserna al virrei que s'hi establ?? per atacar El Encubierto a X??tiva i va fer-hi for??a presoners. En 1639 Felip IV, pr??via indemnitzaci?? a X??tiva de 20.000 lliures, d??na la independ??ncia a Canals amb el t??tol de vila. En el segle XIX a banda l'activitat agr??ria ja s'hi enregistra activitat industrial, 24 f??briques de vidriat i terrissa ordin??ria, un mol?? de paper d'estrassa, un martinet per a fabricar coure, 4 molins fariners i 4 telers de llen?? donen fe d'ella. En el segle XX aqueixa activitat creix amb l'oli, mobles, materials de construcci?? i, sobre tots, la implantaci?? del t??xtil.

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica de Canals
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2002 2006 2007
4.695 4.857 4.967 5.261 5821 6.176 7.350 9.080 11.151 12.185 12.886 13.040 13.150 13.771

[edita] Economia

L'economia es reparteix entre l'agricultura, taronja fonamentalment per?? tamb?? productes de l'horta, i la ind??stria, famosa per tot arreu la seua producci?? t??xtil encarnada en la f??brica familiar Ferrys (tancada l'any 2007 per fallida); el calcer, l'adob de pells, el marbre i la cantereria, ara en decad??ncia, que abast?? tal import??ncia que als canalins se'ls coneixia amb el malnom de "perolers".

[edita] Administraci??

Llista d'alcaldes des de la recuperaci?? de la democr??cia
Legislatura Nom de l'alcalde/essa Partit pol??tic
1979-1983
Marcelo Pastor Barber??
1983-1987
Rafael Trave Vera
1987-1991
Rafael Trave Vera
1991-1995
1995-1999
Vicent Felipe Cuenca
1999-2003
Vicent Felipe Cuenca
2003-2007 <div class="hiddenStructurePascual Dur??
Vicent Sancho">Pascual Dur??
Vicent Sancho
GdC (Gent de Canals)
2007-2011
Ricardo Cardona Molla


[edita] Monuments

  • La Torre de Canals, del segle XIII, a finals del per??ode isl??mic. En el segle XV se li afeg?? un palau g??tic amb l'oratori dels Borja. En l'esmentat palau va n??ixer Alfons de Borja, qui passant el temps es convertiria en el Papa Calixt III. Rere un llarg temps en ru??na en 1975 va ser restaurat.
  • Esgl??sia de sant Antoni abat. Barroca, comen??ada a construir en 1623 i reformada en 1696.
  • Esgl??sia de Sant Jaume d'Aiacor.
  • Monestir de Santa Clara.
  • Llavadors del Carrer Val??ncia.
  • Casa Pareja.

[edita] Festes i celebracions

Foguera davant l'Esgl??sia de Canals.
Foguera davant l'Esgl??sia de Canals.

Destaquen per la crema de la major foguera del m??n i pel dia dels parells on els festers, sobre cavalls tot el dia 18, reparteixen per totes els carrers del poble milers de joguines. Durant aquestes festes, la gent del poble recita el que ells criden un vitol. El vitol ??s aquesta frase: "Vitol i vitol al nostre patr?? del poble!!" i la gent respon: "Vitol!!". Aquesta pr??ctica adquireix un major simbolisme durant la process?? el dia 17 en la qual la gent crida el vitol durant el recorregut. Els festers i les festeres tamb?? ho criden constantment en tots el seu actes. Hi ha un fester que assumeix el paper de Bandera i altre que ??s el Cuiro.

El Bandera ??s el m??s important i ??s l'encarregat de recitar el *vitol final en els actes. La seva indument??ria ??s un vestit fosc i un barret que llan??a al final de la festa i el qual ho agafa obt?? entrades per al sopar en la qual se serveix arr??s al forn. Aquestes festes s??n molt interessants per als turistes perqu?? s??n molt intenses i per la expectacularitat de la foguera i els parells.

  • Fira de Setembre. El segon cap de setmana de setembre se celebra la fira. En aquestes festes destaquen les paelles, els "bous al carrer" i la festa de disfresses.

[edita] Gastronomia i cultura

La gastronomia canalina presenta l'olla i l'arr??s al forn com a plats forts; tamb?? hi ha el costum, molt arrelat, de les "torraes" de carn i embotit.

El m??s d'abril el Club Atletisme Canals organitza la Mitja Marat?? Canals, una de les m??s antigues del Pa??s ja que l'any 2005 ha arribat a la seua 20?? edici??.

Dintre de l'??mbit cultura cal destacar la labor que realitza l'Associaci?? Musical Canalense amb el manteniment d'una Escola d' Educands i una Banda de M??sica.

En l'actualitat el president d'Esquerra Republicana del Pa??s Valenci?? (ERPV) ??s el canal?? Agust?? Cerd??, i ??s diputat al Congr??s a Madrid per ERC, a m??s de ser el president d'aquesta formaci?? a l'hemicicle, i candidat a la Generalitat per ERPV.

[edita] Ve??ns il??lustres

[edita] Enlla??os externs


editar Municipis de la Costera

l'Alc??dia de Crespins | Barxeta | Canals | Cerd?? | Estubeny | la Font de la Figuera | el Genov??s | la Granja de la Costera | Llanera de Ranes | Llocnou d'en Fenollet | la Llosa de Ranes | Moixent | Montesa | Novetl?? | Rotgl?? i Corber?? | Torrella | Vallada | Vall??s | X??tiva