Canals

De Viquipèdia

Canals és una població de la comarca de la Costera, al País Valencià.

Limita amb l'Alcúdia de Crespins, Cerdà, la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Montesa, Torrella i Vallés (a la mateixa comarca) i amb Aielo de Malferit i l'Olleria (de la comarca de la Vall d'Albaida).

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Nuclis 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 7 Festes i celebracions 8 Gastronomia i cultura 9 Veïns il·lustres 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat en la vall de Montesa, entre la Serra Grossa i la Costera. La major part del municipi és plana, amb petit sector al sud per on penetren les estribacions de la Serra Grossa, on s'alça l'Atalaia (556 msnm) i la Creu (520 msnm), en el límit amb L'Olleria, quedant entre ambdós el port del mateix nom. El riu Cànyoles travessa el terme en direcció O-NE; el riu dels Sants, afluent del Cànyoles, neix prop d'aquest terme i ja en ell es bifurca, formant dues sèquies per a regs en els termes de Xàtiva i altres municipis de la Costera.

La vila es troba en la ribera esquerra del riu Cànyoles. Per la seva proximitat a l'Alcúdia de Crespins forma una conurbació amb aquesta localitat.

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-7.

[edita] Nuclis

• Canals
• Aiacor
• Torre Cerdà

[edita] Història

Una làpida funerària, que es conserva en el museu Sant Pius V de València, trobada en l'antiga església gòtica de Canals, desapareguda fa dècades fa més que probable l'existència d'una vila romana en el municipi. Durant l'època musulmana fou una important alqueria que pertanyia a Xàtiva.

Ja en època cristiana, el 24 de març de 1241, el rei en Jaume I va donar a Dionís d'Hongria la torre i llogaret de Canals a canvi del castell i la vall de Veo i la d'Aín a canvi d'altres territoris. Va ser repoblat amb majoria catalana. El 30 de juliol de 1350 Pere IV dóna el lloc a Raimon de Riusech darrere la seua confiscació a Joan Eximenis d'Urrea, amb la condició que si l'esmentat Raimon no tingués descendència per via llegítima masculina seria incorporada a la Corona, però acabà sent venuda, amb l'aprovació del rei, a la ciutat de Xàtiva, el 19 de febrer de 1353, amb la categoria de baronia. Durant el temps que Xàtiva exercí la jurisdicció els pleits per afers tributaris van ser constants. L'any 1506 Xàtiva compra La Torreta.

En 1552 durant la Revolta de les Germanies serví de caserna al virrei que s'hi establí per atacar El Encubierto a Xàtiva i va fer-hi força presoners. En 1639 Felip IV, prèvia indemnització a Xàtiva de 20.000 lliures, dóna la independència a Canals amb el títol de vila. En el segle XIX a banda l'activitat agrària ja s'hi enregistra activitat industrial, 24 fàbriques de vidriat i terrissa ordinària, un molí de paper d'estrassa, un martinet per a fabricar coure, 4 molins fariners i 4 telers de llenç donen fe d'ella. En el segle XX aqueixa activitat creix amb l'oli, mobles, materials de construcció i, sobre tots, la implantació del tèxtil.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica de Canals
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2002	2006	2007
4.695	4.857	4.967	5.261	5821	6.176	7.350	9.080	11.151	12.185	12.886	13.040	13.150	13.771

[edita] Economia

L'economia es reparteix entre l'agricultura, taronja fonamentalment però també productes de l'horta, i la indústria, famosa per tot arreu la seua producció tèxtil encarnada en la fàbrica familiar Ferrys (tancada l'any 2007 per fallida); el calcer, l'adob de pells, el marbre i la cantereria, ara en decadència, que abastà tal importància que als canalins se'ls coneixia amb el malnom de "perolers".

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Marcelo Pastor Barberá	PSPV
1983-1987	Rafael Trave Vera	PSPV
1987-1991	Rafael Trave Vera	PSPV
1991-1995	Antoni Mira Navarro	PSPV
1995-1999	Vicent Felipe Cuenca	PP
1999-2003	Vicent Felipe Cuenca	PP
2003-2007	<div class="hiddenStructurePascual Durá Vicent Sancho">Pascual Durá Vicent Sancho	GdC (Gent de Canals)
2007-2011	Ricardo Cardona Molla	PP

[edita] Monuments

• La Torre de Canals, del segle XIII, a finals del període islàmic. En el segle XV se li afegí un palau gòtic amb l'oratori dels Borja. En l'esmentat palau va nàixer Alfons de Borja, qui passant el temps es convertiria en el Papa Calixt III. Rere un llarg temps en ruïna en 1975 va ser restaurat.
• Església de sant Antoni abat. Barroca, començada a construir en 1623 i reformada en 1696.
• Església de Sant Jaume d'Aiacor.
• Monestir de Santa Clara.
• Llavadors del Carrer València.
• Casa Pareja.

[edita] Festes i celebracions

• Sant Antoni, els dies 16, 17 i 18 de gener.

Destaquen per la crema de la major foguera del món i pel dia dels parells on els festers, sobre cavalls tot el dia 18, reparteixen per totes els carrers del poble milers de joguines. Durant aquestes festes, la gent del poble recita el que ells criden un vitol. El vitol és aquesta frase: "Vitol i vitol al nostre patró del poble!!" i la gent respon: "Vitol!!". Aquesta pràctica adquireix un major simbolisme durant la processó el dia 17 en la qual la gent crida el vitol durant el recorregut. Els festers i les festeres també ho criden constantment en tots el seu actes. Hi ha un fester que assumeix el paper de Bandera i altre que és el Cuiro.

El Bandera és el més important i és l'encarregat de recitar el *vitol final en els actes. La seva indumentària és un vestit fosc i un barret que llança al final de la festa i el qual ho agafa obté entrades per al sopar en la qual se serveix arròs al forn. Aquestes festes són molt interessants per als turistes perquè són molt intenses i per la expectacularitat de la foguera i els parells.

• Fira de Setembre. El segon cap de setmana de setembre se celebra la fira. En aquestes festes destaquen les paelles, els "bous al carrer" i la festa de disfresses.

[edita] Gastronomia i cultura

La gastronomia canalina presenta l'olla i l'arròs al forn com a plats forts; també hi ha el costum, molt arrelat, de les "torraes" de carn i embotit.

El més d'abril el Club Atletisme Canals organitza la Mitja Marató Canals, una de les més antigues del País ja que l'any 2005 ha arribat a la seua 20ª edició.

Dintre de l'àmbit cultura cal destacar la labor que realitza l'Associació Musical Canalense amb el manteniment d'una Escola d' Educands i una Banda de Música.

En l'actualitat el president d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) és el canalí Agustí Cerdà, i és diputat al Congrés a Madrid per ERC, a més de ser el president d'aquesta formació a l'hemicicle, i candidat a la Generalitat per ERPV.

[edita] Veïns il·lustres

• Ricardo Tormo Blaya (Canals 1952, † València 1998). Campió del món de motociclisme.
• Agustí Cerdà i Argent (Canals, 1965). President d'Esquerra Republicana del País Valencià i diputat al Congrés per la circumscripció de Barcelona a la VIII Legislatura (2004-2008).

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Canals
• Assemblea de Joves de Canals
• Enllaç a Canals en el google maps
• Conèixer Canals, Web per a conèixer la població de la Costera, Canals
• La Costera Digital, Periòdic independent de la Costera, Canals.
• Institut Valencià d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
• AI MARE!, Web de fotos i videos d'humor feta a Canals
• 4Q-QUARTET - Quartet de trombons
• Associació Musical Canalense

editar	Municipis de la Costera
l'Alcúdia de Crespins | Barxeta | Canals | Cerdà | Estubeny | la Font de la Figuera | el Genovés | la Granja de la Costera | Llanera de Ranes | Llocnou d'en Fenollet | la Llosa de Ranes | Moixent | Montesa | Novetlè | Rotglà i Corberà | Torrella | Vallada | Vallés | Xàtiva