Aielo de Malferit

De Viquip??dia

Aielo de Malferit, o simplement Aielo, ??s un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida, amb una poblaci?? de 4.502 habitants formada per 2.222 homes i 2.280 dones, que es veu incrementada pels visitants en per??odes de vacances.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Aproximaci?? socioecon??mica 3 Festes 4 Gastronomia 5 Hist??ria 6 Evoluci?? demogr??fica 7 Representaci?? pol??tica 8 Llocs d'inter??s 9 Personatges il??lustres 10 Enlla??os externs

[edita] Geografia

Es troba a la comarca de la Vall d'Albaida a 74 km de la capital (Val??ncia).

Amb una altitud de 281 metres sobre la mar, per?? amb pics propers de fins a 724 (l'Eixea) a la serra Grossa, disposa de diferents rutes d'excursions, caminant fins a la Solana, per la vora del riu Clari?? i cap a la Serratella on es troben les coves de la Fos i Blanca.

S'accedeix a la localitat venint de Val??ncia per la A-7 i despr??s per l'eixida 640 agafant la CV-40 a la altura de L'Alc??dia de Crespins.

Localitats lim??trofes: Vallada, Montesa, Canals, Ontinyent, Agullent, Albaida, i L'Olleria, totes elles en la prov??ncia de Val??ncia.

[edita] Aproximaci?? socioecon??mica

Als anys seixanta del segle passat, Aielo s'incorpora a la din??mica comarcal del t??xtil. Hui es poden trobar empreses de t??xtil per a la llar, brodats i mantes. Un altre sector industrial ??s el vidre on fan articles de decoraci??, botelles, gots, etc. Altres sectors que diversifiquen l'economia local s??n: el pl??stic, el moble i l'artesania de v??met. L'agricultura ha anat perdent pes al llarg dels darrers 25 anys. En l'actualitat Aielo ??s el principal productor de viver de vinya. Els fruiters, principalment l'albercoc, la vara i barbats s??n els cultius predominants al terme junt amb els ametlers i les oliveres.

La tradici?? alcoholera es remunta al segle XVIII i hui encara es compta amb una destil??leria artesana de les m??s antigues de l'Estat amb 120 anys d'exist??ncia (Destilerias Ayelo), a banda de ser prove??dors de la Casa Reial.

[edita] Festes

El poble d'Aielo de Malferit s'engalana i celebra les seues festes del 5 al 8 d'agost, encara que dies abans ja es respira un ambient festiu amb actes com: l'Alardo, la nit de paelles, el cant d'aficionats, les vaquetes al carrer, etc.

Les festes comencen el dia 5 d'agost al migdia amb l'Entrada de Bandes de M??sica i per la vesprada el gran esdeveniment de l'Entrada de Moros i Cristians en la que tots, festers i festeres, amb vestits de vistosos colorits i gran bellesa, avancen pel carrer al comp??s de la M??sica festera. El seg??ent dia continua amb la Diana i la Missa al Patr??, el Crist de la Pobresa. De vesprada la process??. Durant la nit, les Ambaixades on el b??ndol moro prendr?? el Castell que m??s tard recuperar?? el b??ndol cristi??. El tercer dia comen??ar?? amb la pujada de tots els festers i festeres a l'ermita del Calvari per esmorzar i traslladar la imatge de Sant Engraci M??rtir a l'esgl??sia. Despr??s la Missa major i al acabar c??rrer davant del bou en corda pels carrers del poble. De vesprada la process?? i la missa al difunts que donar?? per acabades les festes.

[edita] Gastronomia

Aielo de Malferit ??s un poble d'arrossos, ??s t??pica la "cassola" d'arr??s al forn, que podr?? ser amb fesols i naps, o en parteta o cre??lles. Tamb?? la paella de col o arr??s cald??s amb les seues variants: amb bledes o amb fesols i naps: els famosos naps de l'Horta d'Aielo. En estiu es poden menjar albercocs del terreny, bresquilles i melons. Els dol??os s??n en funci?? de la temporada. En festes del Crist (agost) carquinyols i coquetes de sag??, a Tots Sants cofafes d'ametla i coques cristines, en Nadal pastissets de moniato. A Sant Blai, rotllets d'an??s i a Pasqua pa socarrat, que tamb?? es cou tots els divendres com a costum. Despr??s de menjar podem prendre una copeta de "Nuez de Cola-Coca" amb propietats medicinals reconegudes des del segle passat. A l'estiu, i per a refrescar del calor, es pot prendre un llimonet o un canari (un barrejat de llim?? i cassalla).

[edita] Hist??ria

Amb la conquesta cristiana (catalanoaragonesa) es troba el primer document escrit sobre Aielo: El Llibre del Repartiment. En este llibre es pot veure com Jaume I concedeix, l'any 1248, a P. A. Vacher i a R. Gallach les terres de les alqueries de Cayren, Pursonex, Ayello, Zihueva i Hafif restant sotmeses a r??gim de vassallatge. Possiblement aquests senyors deixaren les terres en data incerta.

En 1445 els senyors de Malferit prenen possessi?? sota el privilegi concedit per Alfons V el Magn??nim. Aix?? els Malferit prenen per a ells i els seus successors tota la jurisdicci?? civil i criminal del lloc d'Aielo. En aquests moments ja destacava el lloc d'Aielo i les altres alqueries perden import??ncia; la concentraci?? de la poblaci?? va donant-se cap al sud del terme, degut segurament a la major disponibilitat de recursos h??drics (prop del riu Clari?? i l'Horta Vella). La poblaci?? era morisca i el 1563, en compliment de la pragm??tica de Felip II s'ordena un desarmament general dels habitants procedint-se tamb?? a registrar totes les cases del lloc (73). En 1609 es va dictar l'Ordre General d'Expulsi?? dels moriscos, amb lo qual el poble va quedar deshabitat. ??s per a???? que Lucas de Malferit redacta la Carta Pobla (1611) restablint-se la relaci?? socio-feudal del camperol amb el senyor en unes condicions molt dures.

Els plets contra el Marqu??s de Malferit per part dels ve??ns van ser nombrosos i llargs, sobretot els de 1792 i 1800 front a Salvador Roca i Pertusa que pr??cticament resultaren infructuosos en gran part dels seus objectius. Amb el decret d'abolici?? dels senyorius (1811) es deixen de pagar rendes als senyors, s'eliminen regalies, per?? a???? va durar poc, fins l'arribada de Ferran VII al poder. Al 1837, amb la nova Constituci?? liberal on es recullen drets abolicionistes, es seguixen sent??ncies entre Ajuntament i senyor arribant al 1858 en qu?? es declara al poble d'Aielo de Malferit i el seu terme restitu??ts per la classe dels lliures a l'igual que els dem??s pobles de reialenc.

[edita] Evoluci?? demogr??fica

Els seus habitants s??n coneguts genu??nament, formal i aut??ctona per aieloners, encara que el nom d'aielins tamb?? s'ha fet servir m??s rarament. Demogr??ficament la poblaci?? presenta un lent creixement. A mitjans del segle XVII, despr??s de l'expulsi?? morisca es calculaven uns 364 ve??ns, a principis del segle XVIII amb l'expansi?? demogr??fica hi contava 900, i a finals d'este segle arriba als 1989. Al 1850 es calculaven uns 2700 habitants i al 1900 sols hi havien 2883, baixant la xifra a 2595 el 1940. Actualment el comportament demogr??fic d'Aielo es caracteritza per l'estabilitat amb un lleuger creixement.

Pel que fa a l'evoluci?? urbana. Aielo ha crescut significativament des dels anys 50 del segle XX, seguint una evoluci?? des del nucli antic del Fondo, fins arribar a la carretera C-3316 i cap al Nord. El resultat mostra un tra??at ordenat i dominat per un aspecte general ortogonal, producte d'una planificaci?? controlada que probablement comen??ar?? en els anys 20 amb els plans d'ordenaci?? i eixample.

Actualment Aielo de Malferit compta amb 4.502 habitants (INE 2006). El 9,15% de la seva poblaci?? empadronada en el 2006 era de nacionalitat estrangera, principalment romanesa.

Evoluci?? demogr??fica de Aielo de Malferit
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006
Poblaci??	2.513	2.746	2.883	2.895	2.840	2.695	2.595	2.823	3.085	3.156	3.549	3.766	3.924	4.155	4.502

[edita] Representaci?? pol??tica

Llistat d'alcaldes des de les eleccions democr??tiques de 1979
Periode	Nom del alcalde	Partit pol??tic
1979-1983	Francisco Barber Barber	Independent, AEAD
1983-1987	Juan Bravo Escuriet	PSPV-PSOE
1987-1991	Juan Bravo Escuriet	PSPV-PSOE
1991-1995	Juan Bravo Escuriet	PSPV-PSOE
1995-1999	Francesc Mart?? Barber	PSPV-PSOE
1999-2003	Francesc Mart?? Barber	PSPV-PSOE
2003-2007	Cristina Mira Malchirant	PSPV-PSOE
2007-	Jos?? Luis Juan Pinter	Independent, PP

[edita] Llocs d'inter??s

• El Palau que actualment est?? rehabilitat i es la seu de l'ajuntament.
• El Pont d'All?? Baix del segle XVI que creua el riu Clariano.
• El Pont de l'Arc??, aq??educte segle XVIII.
• El Portal del Carme. Antiga porta d'acc??s a la vila on hi ha la imatge de la Verge del Carme amb un barandat de fusta.
• L'esgl??sia Parroquial de Sant Pere Ap??stol (segle XVIII).
• L'Hospital Benefic??ncia (segle XIX) que funcionava com Hospital Ben??fic i ara es centre cultural.
• L'ermita del Calvari del segle XVIII. Forma part del conjunt els xiprers i casetes del Calvari amb les seues estacions o passos. Alberga la imatge de Sant Joaquim i santa Anna a m??s de la del patr?? Sant Engraci M??rtir.
• Museu de Nino Bravo, a les escoles velles.

[edita] Personatges il??lustres

A Aielo va n??ixer Nino Bravo, on va viure els seus primers anys fins que la seua fam??lia es trasllad?? a Val??ncia. A la seua casa familiar s'ha obert recentment un museu en mem??ria de Nino Bravo.

Lloren?? Barber ??s un compositor, instrumentista i music??leg aieloner de renom internacional i que des de 1972 resideix a Madrid. Entre els seus m??rits hi ha el fet d'haver dirigit, entre el 1979 i el 1984, l'aula de m??sica de la Universitat Complutense. Tres anys m??s tard (i fins el 1990) va col??laborar amb el programa ???El Mirador??? de Televisi?? Espanyola. De 1990 a 1994 va ser professor de l'Institut d'Est??tica de Madrid i, a m??s, des de 1992 dirigeix el ???Paral??lel Madrid??? (s??rie de concerts que el ???Cercle de Belles Arts??? dedica a les m??siques no "can??niques"). Des de 1998 organitza les ???Nits d'Aielo i Art???, aix?? ??s, un festival celebrat a la seua localitat natal que t?? un car??cter anual i que es dedica a l'art experimental.

En el des?? aniversari del festival, el 2008 es celebren a l'OCCC de Val??ncia les primeres Nits d???Aielo(ff) i Art en l???exili, en veure's l'organitzaci?? obligada a traslladar-se a causa de la manca de suport per part del nou consistori (PP) d???Aielo de Malferit.

[edita] Enlla??os externs

• P??gina web de l'Ajuntament
• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Secci?? "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci?? amb consentiment de l'autor.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.
• P??gina web de Nits d???Aielo(ff) i Art en l???exili.

editar	Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent | Aielo de Malferit | Aielo de Rugat | Albaida | Alfarras?? | Atzeneta d'Albaida | B??lgida | Bell??s | Beniatjar | Benicolet | Benig??nim | Benissoda | Benissuera | Bocairent | Bufal?? | Carr??cola | Castell?? de Rugat | Fontanars dels Alforins | Guadass??quies | Llutxent | Montaverner | Montixelvo | l'Olleria | Ontinyent | Otos | el Palomar | Pinet | la Pobla del Duc | Quatretonda | el R??fol de Salem | Rugat | Salem | Sant Pere d'Albaida | Terrateig