Aielo de Malferit

De Viquipèdia

Aielo de Malferit, o simplement Aielo, és un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida, amb una població de 4.502 habitants formada per 2.222 homes i 2.280 dones, que es veu incrementada pels visitants en períodes de vacances.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Aproximació socioeconòmica 3 Festes 4 Gastronomia 5 Història 6 Evolució demogràfica 7 Representació política 8 Llocs d'interès 9 Personatges il·lustres 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

Es troba a la comarca de la Vall d'Albaida a 74 km de la capital (València).

Amb una altitud de 281 metres sobre la mar, però amb pics propers de fins a 724 (l'Eixea) a la serra Grossa, disposa de diferents rutes d'excursions, caminant fins a la Solana, per la vora del riu Clarià i cap a la Serratella on es troben les coves de la Fos i Blanca.

S'accedeix a la localitat venint de València per la A-7 i després per l'eixida 640 agafant la CV-40 a la altura de L'Alcúdia de Crespins.

Localitats limítrofes: Vallada, Montesa, Canals, Ontinyent, Agullent, Albaida, i L'Olleria, totes elles en la província de València.

[edita] Aproximació socioeconòmica

Als anys seixanta del segle passat, Aielo s'incorpora a la dinàmica comarcal del tèxtil. Hui es poden trobar empreses de tèxtil per a la llar, brodats i mantes. Un altre sector industrial és el vidre on fan articles de decoració, botelles, gots, etc. Altres sectors que diversifiquen l'economia local són: el plàstic, el moble i l'artesania de vímet. L'agricultura ha anat perdent pes al llarg dels darrers 25 anys. En l'actualitat Aielo és el principal productor de viver de vinya. Els fruiters, principalment l'albercoc, la vara i barbats són els cultius predominants al terme junt amb els ametlers i les oliveres.

La tradició alcoholera es remunta al segle XVIII i hui encara es compta amb una destil·leria artesana de les més antigues de l'Estat amb 120 anys d'existència (Destilerias Ayelo), a banda de ser proveïdors de la Casa Reial.

[edita] Festes

El poble d'Aielo de Malferit s'engalana i celebra les seues festes del 5 al 8 d'agost, encara que dies abans ja es respira un ambient festiu amb actes com: l'Alardo, la nit de paelles, el cant d'aficionats, les vaquetes al carrer, etc.

Les festes comencen el dia 5 d'agost al migdia amb l'Entrada de Bandes de Música i per la vesprada el gran esdeveniment de l'Entrada de Moros i Cristians en la que tots, festers i festeres, amb vestits de vistosos colorits i gran bellesa, avancen pel carrer al compàs de la Música festera. El següent dia continua amb la Diana i la Missa al Patró, el Crist de la Pobresa. De vesprada la processó. Durant la nit, les Ambaixades on el bàndol moro prendrà el Castell que més tard recuperarà el bàndol cristià. El tercer dia començarà amb la pujada de tots els festers i festeres a l'ermita del Calvari per esmorzar i traslladar la imatge de Sant Engraci Màrtir a l'església. Després la Missa major i al acabar córrer davant del bou en corda pels carrers del poble. De vesprada la processó i la missa al difunts que donarà per acabades les festes.

[edita] Gastronomia

Aielo de Malferit és un poble d'arrossos, és típica la "cassola" d'arròs al forn, que podrà ser amb fesols i naps, o en parteta o creïlles. També la paella de col o arròs caldós amb les seues variants: amb bledes o amb fesols i naps: els famosos naps de l'Horta d'Aielo. En estiu es poden menjar albercocs del terreny, bresquilles i melons. Els dolços són en funció de la temporada. En festes del Crist (agost) carquinyols i coquetes de sagí, a Tots Sants cofafes d'ametla i coques cristines, en Nadal pastissets de moniato. A Sant Blai, rotllets d'anís i a Pasqua pa socarrat, que també es cou tots els divendres com a costum. Després de menjar podem prendre una copeta de "Nuez de Cola-Coca" amb propietats medicinals reconegudes des del segle passat. A l'estiu, i per a refrescar del calor, es pot prendre un llimonet o un canari (un barrejat de llimó i cassalla).

[edita] Història

Amb la conquesta cristiana (catalanoaragonesa) es troba el primer document escrit sobre Aielo: El Llibre del Repartiment. En este llibre es pot veure com Jaume I concedeix, l'any 1248, a P. A. Vacher i a R. Gallach les terres de les alqueries de Cayren, Pursonex, Ayello, Zihueva i Hafif restant sotmeses a règim de vassallatge. Possiblement aquests senyors deixaren les terres en data incerta.

En 1445 els senyors de Malferit prenen possessió sota el privilegi concedit per Alfons V el Magnànim. Així els Malferit prenen per a ells i els seus successors tota la jurisdicció civil i criminal del lloc d'Aielo. En aquests moments ja destacava el lloc d'Aielo i les altres alqueries perden importància; la concentració de la població va donant-se cap al sud del terme, degut segurament a la major disponibilitat de recursos hídrics (prop del riu Clarià i l'Horta Vella). La població era morisca i el 1563, en compliment de la pragmàtica de Felip II s'ordena un desarmament general dels habitants procedint-se també a registrar totes les cases del lloc (73). En 1609 es va dictar l'Ordre General d'Expulsió dels moriscos, amb lo qual el poble va quedar deshabitat. És per açò que Lucas de Malferit redacta la Carta Pobla (1611) restablint-se la relació socio-feudal del camperol amb el senyor en unes condicions molt dures.

Els plets contra el Marquès de Malferit per part dels veïns van ser nombrosos i llargs, sobretot els de 1792 i 1800 front a Salvador Roca i Pertusa que pràcticament resultaren infructuosos en gran part dels seus objectius. Amb el decret d'abolició dels senyorius (1811) es deixen de pagar rendes als senyors, s'eliminen regalies, però açò va durar poc, fins l'arribada de Ferran VII al poder. Al 1837, amb la nova Constitució liberal on es recullen drets abolicionistes, es seguixen sentències entre Ajuntament i senyor arribant al 1858 en què es declara al poble d'Aielo de Malferit i el seu terme restituïts per la classe dels lliures a l'igual que els demés pobles de reialenc.

[edita] Evolució demogràfica

Els seus habitants són coneguts genuïnament, formal i autòctona per aieloners, encara que el nom d'aielins també s'ha fet servir més rarament. Demogràficament la població presenta un lent creixement. A mitjans del segle XVII, després de l'expulsió morisca es calculaven uns 364 veïns, a principis del segle XVIII amb l'expansió demogràfica hi contava 900, i a finals d'este segle arriba als 1989. Al 1850 es calculaven uns 2700 habitants i al 1900 sols hi havien 2883, baixant la xifra a 2595 el 1940. Actualment el comportament demogràfic d'Aielo es caracteritza per l'estabilitat amb un lleuger creixement.

Pel que fa a l'evolució urbana. Aielo ha crescut significativament des dels anys 50 del segle XX, seguint una evolució des del nucli antic del Fondo, fins arribar a la carretera C-3316 i cap al Nord. El resultat mostra un traçat ordenat i dominat per un aspecte general ortogonal, producte d'una planificació controlada que probablement començarà en els anys 20 amb els plans d'ordenació i eixample.

Actualment Aielo de Malferit compta amb 4.502 habitants (INE 2006). El 9,15% de la seva població empadronada en el 2006 era de nacionalitat estrangera, principalment romanesa.

Evolució demogràfica de Aielo de Malferit
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006
Població	2.513	2.746	2.883	2.895	2.840	2.695	2.595	2.823	3.085	3.156	3.549	3.766	3.924	4.155	4.502

[edita] Representació política

Llistat d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periode	Nom del alcalde	Partit polític
1979-1983	Francisco Barber Barber	Independent, AEAD
1983-1987	Juan Bravo Escuriet	PSPV-PSOE
1987-1991	Juan Bravo Escuriet	PSPV-PSOE
1991-1995	Juan Bravo Escuriet	PSPV-PSOE
1995-1999	Francesc Martí Barber	PSPV-PSOE
1999-2003	Francesc Martí Barber	PSPV-PSOE
2003-2007	Cristina Mira Malchirant	PSPV-PSOE
2007-	José Luis Juan Pinter	Independent, PP

[edita] Llocs d'interès

• El Palau que actualment està rehabilitat i es la seu de l'ajuntament.
• El Pont d'Allà Baix del segle XVI que creua el riu Clariano.
• El Pont de l'Arcà, aqüeducte segle XVIII.
• El Portal del Carme. Antiga porta d'accés a la vila on hi ha la imatge de la Verge del Carme amb un barandat de fusta.
• L'església Parroquial de Sant Pere Apòstol (segle XVIII).
• L'Hospital Beneficència (segle XIX) que funcionava com Hospital Benèfic i ara es centre cultural.
• L'ermita del Calvari del segle XVIII. Forma part del conjunt els xiprers i casetes del Calvari amb les seues estacions o passos. Alberga la imatge de Sant Joaquim i santa Anna a més de la del patró Sant Engraci Màrtir.
• Museu de Nino Bravo, a les escoles velles.

[edita] Personatges il·lustres

A Aielo va nàixer Nino Bravo, on va viure els seus primers anys fins que la seua família es traslladà a València. A la seua casa familiar s'ha obert recentment un museu en memòria de Nino Bravo.

Llorenç Barber és un compositor, instrumentista i musicòleg aieloner de renom internacional i que des de 1972 resideix a Madrid. Entre els seus mèrits hi ha el fet d'haver dirigit, entre el 1979 i el 1984, l'aula de música de la Universitat Complutense. Tres anys més tard (i fins el 1990) va col·laborar amb el programa “El Mirador” de Televisió Espanyola. De 1990 a 1994 va ser professor de l'Institut d'Estètica de Madrid i, a més, des de 1992 dirigeix el “Paral·lel Madrid” (sèrie de concerts que el “Cercle de Belles Arts” dedica a les músiques no "canòniques"). Des de 1998 organitza les “Nits d'Aielo i Art”, això és, un festival celebrat a la seua localitat natal que té un caràcter anual i que es dedica a l'art experimental.

En el desè aniversari del festival, el 2008 es celebren a l'OCCC de València les primeres Nits d’Aielo(ff) i Art en l’exili, en veure's l'organització obligada a traslladar-se a causa de la manca de suport per part del nou consistori (PP) d’Aielo de Malferit.

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Pàgina web de Nits d’Aielo(ff) i Art en l’exili.

editar	Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent | Aielo de Malferit | Aielo de Rugat | Albaida | Alfarrasí | Atzeneta d'Albaida | Bèlgida | Bellús | Beniatjar | Benicolet | Benigànim | Benissoda | Benissuera | Bocairent | Bufalí | Carrícola | Castelló de Rugat | Fontanars dels Alforins | Guadassèquies | Llutxent | Montaverner | Montixelvo | l'Olleria | Ontinyent | Otos | el Palomar | Pinet | la Pobla del Duc | Quatretonda | el Ràfol de Salem | Rugat | Salem | Sant Pere d'Albaida | Terrateig