[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Benigànim - Viquipèdia

Benigànim

De Viquipèdia

Benigànim
Localització

Localització de Benigànim respecte del País Valencià Localització de Benigànim respecte de la Vall d'Albaida


Municipi de la Vall d'Albaida
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Vall d'Albaida
Manc. de la Vall d'Albaida
Ontinyent
Gentilici Beniganí, beniganina
Predom. ling. Valencià
Superfície 33,4 km²
Altitud 120 m
Població (2002)
  • Densitat
5.603 hab.
167,75 hab/km²
Coordenades 38° 56′ 35″ N 0° 26′ 36″ OCoordenades: 38° 56′ 35″ N 0° 26′ 36″ O
Sistema polític
Nuclis

1
Agermanament France Châtenoy-le-Royal, França

Benigànim és una població de la comarca de la Vall d'Albaida.

Panoràmica de Benigànim
Panoràmica de Benigànim

Taula de continguts

[edita] Història

D'època prehistòrica hi trobem un petit soterrament, del tercer mil·lenni aC, a la zona de la Penya Roja i un poblat ibèric del segle IV aC. La fundació, a partir d'una alqueria musulmana, s'atribuïx a Mahomet Ben-Gania, wazir de Xàtiva, que hauria donat nom al poble. En 1240 Jaume I va conquistar el lloc i va donar-lo als seus cavallers per que el repoblaren. Serà cedida successivament a diverses famílies, a l'igual que els seus annexes de Bellús, Alfarrassí, Sant Pere d'Albaida, Benissuera i Guadasséquies, els quals mantindrà fins el segle XVII. En 1602 Felip II d'Aragó l'atorga el títol de vila reial, la qual cosa comporta la independència de Xàtiva i el dret a vot en les Corts de València.

[edita] Demografia i economia

Des del segle XVIII en què hi hagué una important expansió agrícola la tendència demogràfica ha estat a l'alça; en la dècada de 1950 fins i tot va rebre immigració de Múrcia i Albacete atreta pel creixement del sector industrial, representada pel calcer i el tèxtil. En 2002 el nombre d'habitants, de gentilici beniganins, era de 5.603. Un 76,80%, segons cens de 2001, saben parlar valencià.

A hores d'ara la indústria té més pes en l'economia –vidre, fusta, plàstic, tèxtil, la tradicional de l'espardenya– que no l'agricultura, també abasta importància el sector serveis.

[edita] Geografia

Al terme, de 33,1 km2, hi ha les neveres del Coronal, la del convent de la Trinitat i la del Tossal.

[edita] Edificis d'interès

El passeig pel poble ens durà pel barri de l'Illeta, nucli de la població àrab; podrem veure edificis civils com ara l'Ajuntament, la Casa de la Cultura, la casa de Ribelles o l'arc medieval. Els monuments més rellevants són:

  • Església de sant Miquel Arcàngel. Del segle XVII. Barreja els estils gòtic i renaixentista i compta amb una bella torre renaixentista de 1616. Monument nacional des de 1983.
  • Església del Crist de la Sang. Aixecada sobre la mesquita, conserva una bonica ornamentació.
  • Església de la Puríssima Concepció. Segle XVIII.
  • Església de la Mare de Déu dels Desemparats. Neogòtica de principis del XX.
  • Monestir de la Trinitat. Antic convent dels franciscans, de 1574.
  • Rellotge solar digital en l'avinguda de l'Ortissa.

[edita] Gastronomia

Quant a la gastronomia té fama l'arrop i tallaetes, dolç d'origen àrab amb molta tradició a Benigànim.

[edita] Política

A les eleccions del 2003 el PSPV va obtenir 7 regidors front als 6 del PP. Quatre anys més tard, el Partit Popular va conseguir la majoria absoluta després de vuit anys de govern socialista.

[edita] Enllaços externs


editar Municipis de la Vall d'Albaida

Agullent | Aielo de Malferit | Aielo de Rugat | Albaida | Alfarrasí | Atzeneta d'Albaida | Bèlgida | Bellús | Beniatjar | Benicolet | Benigànim | Benissoda | Benissuera | Bocairent | Bufalí | Carrícola | Castelló de Rugat | Fontanars dels Alforins | Guadassèquies | Llutxent | Montaverner | Montixelvo | l'Olleria | Ontinyent | Otos | el Palomar | Pinet | la Pobla del Duc | Quatretonda | el Ràfol de Salem | Rugat | Salem | Sant Pere d'Albaida | Terrateig