Carst
De Viquipèdia
El carst és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua a través de processos d'erosió per meteorització química, és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades. Presenta formacions característiques de la corrosió superficial com els rasclers i les dolines, o subterrània com els avencs i les coves, i el sistema de drenatge és fonamentalment subterrani.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
El mot carst té l'origen a la germanització (karst) del nom de la regió eslovena de Kras durant la integració del país dins de l'Imperi austrohongarès. La regió de Kras és un exemple d'|altiplans calcaris amb el modelat característic del carst.
El concepte de carst fou introduït el 1893 per Jovan Cvijic al seu llibre Das Karstphänomen (El fenomen Carst).
[edita] La carstificació
La carstificació és el conjunt de processos que generen un modelat càrstic. Aquests processos depenen de la quantitat d'aigua i diòxid de carboni (CO2) disponibles, del clima i del tipus de roca.
El procés fonamental de la carstificació és la meteorització de les roques calcàries o carbonatades per dissolució, però el carbonat de calci (CaCO3) no és massa soluble en aigua. Per tal que la reacció química que dissol el carbonat ded calci es produeixi cal que l'aigua sigui àcida, aquesta acidesa s'aconsegueix quan el diòxid de carboni (CO2) es dissol en l'aigua de la pluja procedent de l'atmosfera o de la matèria orgànica en fermentació i forma àcid carbònic ( H2CO3).
- Les reaccions químiques responsables de la dissolució dels carbonats són les següents:
H2O + CO2 ↔ 2CO3
- La dissociació aquosa de l'àcid carbònic:
H2CO3 + H2O ↔ 3O+ + HCO3-
- Atac àcid dels carbonats :
H3O+ + CaCO3 ↔ Ca2+ + HCO3- + H20
- Reacció completa:
CO2 + H20 + CaCO3 ↔ Ca2+ + 2 HCO3-
La dissolució és afavorida per:
- l'abundància d'aigua
- el contingut de CO2 a l'aigua, el de procedència atmosfèrica augmenta amb la pressió
- la temperatura baixa, com més freda és l'aigua, més CO2 pot contenir
- els éssers vius que generen CO2 durant la respiració
- la natura de la roca, la seva composició de carbonats, la presència de fractures, ...
- el temps de contacte de la roca amb l'aigua
Una regió freda, humida i calcària té més possibilitats de desenvolupar un relleu càrstic, tanmateix el modelat càrstic es troba a tota la terra, també a les regions càlides i humides.
[edita] La formació d'estalactites i estalagmites
Quan l'aigua carregada de CO2 i calcària dissolta arriba a una cavitat més gran que les fissures per les quals ha passat, perd el gas. En perdre el CO2 l'aigua perd acidesa i llavors la calcària continguda de cada gota pot recristal·litzar, en forma d'estalactita al sostre de la cavitat o en forma d'estalagmita al terra.
[edita] Les formes del relleu càrstic
La carstificació origina una sèrie de formes de relleu molt característiques. Les superficials són a l'abast de tothom però les subterrànies, tret de les coves turístiques, necessiten un material i coneixement tècnic específic per ser visitades. L'espeleologia és la ciència que estudia el món subterrani del carst.
- Les formacions exteriors son:
- Dolines
- Uvales
- Poljés
- Rasclers
- Valls seques i cegues
- Canyons
- Subterrànies (Les cavitats (coves i avencs) presenten aquestes formacions:
- Pous
- Sales
- Formacions fruit de la recristal·lització dels carbonats: estalactites, estalagmites, colades, banderes, ...
- Engolidors, surgències, rius i llacs subterranis
[edita] Exemples de carsts
- Massís del Garraf
- Massís de Montserrat
- Massís de Sant Llorenç del Munt
- Serra de Tramuntana
- Serres de Llevant de Mallorca
[edita] Coves visitables
- Coves d'Artà a la Serra de Llevant de Mallorca
- Coves del Drac a la Marina de Llevant de Mallorca
- Coves dels Hams a la Marina de Llevant de Mallorca
- Coves del Salnitre al Massís de Montserratca:Relleu càrstic
