Argeleta

De Viquipèdia

Argeleta
Argelita

(En detall)
Localització
Municipi de l'Alt Millars
Vista d'Argeleta
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Alt Millars Manc. Espadà-Millars Nules
Gentilici	Argeletà, argeletana
Predom. ling.	Castellà
pressupost	507.118,72
Superfície	15,5 km²
Altitud	311 m
Població (2006)   • Densitat	112 hab. 7,23 hab/km²
Coordenades	40° 03′ 18″ N 0° 21′ 00″ OCoordenades: 40° 03′ 18″ N 0° 21′ 00″ O
Distàncies	103 km de València 42 km de Castelló de la Plana 15 km de Cirató
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	1 4 PP i 1 PSPV Ramón Adelantado Campos (PP)
Codi postal	12230
Festes majors	MdD del Roser Octubre

Argeleta és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb els municipis de Lludient, Toga, Vallat, Fanzara i Llucena.

[edita] Geografia

El relleu del d'Argeleta és de muntanya mitja, no sobrepassant els 800 m d'altitud. El clima és mediterrani, però més fred i menys humit que en la Costa.

El terme està poblat de pins i alzines en la seua major part, encara que els incendis soferts en la dècada dels 90 deixaren la seua empremta en el paisatge; la resta del terreny està ocupat pels cultius de secà pràcticament abandonats i una xicoteta porció, al costat del riu Argeleta (o Vilafermosa), dedicada als cítrics. A banda del riu que és el centre turístic del municipi, hi ha nombroses fonts com ara la de Los Ignacios que naix entre enormes roques i desaigua al riu; la Sima de la Muela, de gran profunditat; coves com la de Pons, la del Cabezo i Avenc Simba i gran quantitat de senders perfectament senyalitzats per a perdre's per la natura.

[edita] Història

L'escriptor grec Estrabó (63 aC-21 dC) i el geògraf romà Rufo Festo Avieno en la seua Ora Marina parlen ja del lloc. En 1262 apareix documentat com Arjalidah. En temps de la Reconquesta era una torre que pertanyé a Ferran Pérez, fill de l'antic governador de València, Zayd Abu Zayd, qui desprès de la conquesta va retirar-se a Argeleta, es va convertir al cristianisme i, a poc a poc, va anar cedint terres i privilegis a la noblesa cristiana. En 1491 el poble, que continuava habitat pels moros, passà a propietat de la Corona fins que va ser adquirit per la família Arenós. L'expulsió dels moriscs, en 1609, deixà el lloc gairebé desert fins el 23 de febrer de 1611 en què el nou senyor, Pere Escrivà Sabata, baró d'Argeleta, donà carta pobla a 24 famílies. La baronia d'Argeleta va pertànyer al marquès de Monistrol dintre de la governació de Morella, abans d'establir-se la distribució territorial en províncies.

[edita] Demografia

[edita] Economia

La seua economia està repartida entre l'agricultura de secà; la construcció i els serveis, sectors creixents degut a la proximitat a nuclis de població en continu creixement pel turisme d'interior i la indústria, ja que molts dels seus habitants es desplacen diàriament a les fàbriques de ceràmica d'Onda o Ribesalbes.

[edita] Administració

[edita] Monuments

• Castell de la Mola del Bou Negre. Del segle XII.

Panoràmica de la Mola del Bou Negre

El castell es troba en una elevada muntanya en el límit dels termes d'Argeleta i Lludient. Es tracta d'una immensa taula rocosa perfectament protegida en el Nord i Nord-oest, tant que resulta totalment inaccessible. La resta està protegit per llenços de muralla i una torre que defensa una entrada. A l'interior es troba una torre d'origen romà. El seu emplaçament i la magnitud de les seves restes disperses, donen una idea del formidable que hagué de ser aquesta gran fortalesa. Existeix la certesa que moltes de les seves pedres han estat utilitzades per a la construcció d'edificis agrícoles. El castell es troba completament en ruïnes i únicament s'aprecien alguns llenços de les seves muralles principals i els fonaments de diferents torrasses.

Església i Torre de Zayd Abu Zayd

• Església de Santa Anna. Del segle XVIII.

És d'una sola nau amb poderosos contraforts que allotgen capelles, considerablement baixes respecte a la nau. La façana és mixtilínia amb senzilla portalada i torre campanar rematada amb un templet de doble altura sobre el cos de les campanes. En el seu interior trobem pilastres corínties. Construïda en 1700, posseïx un conjunt d'imatges d'especial interès cultural, així com la relíquia de la Santa Creu, portada des de Roma en 1956 pel pare Vaciero.

• Torre de Zayd Abu Zayd. Del segle XIII

S'alça en la plaça Major de la població i formava part de l'estructura defensiva exterior del Palau d'Abú Zayd. És cilíndrica, amb planta baixa i dues altures, coronada per merlets. La seva fàbrica és de maçoneria, amb diverses finestres i accés per porta elevada amb arc de mig punt. Posseïx una inscripció àrab de 1252. En el seu interior alberga el Museu Muncipal. Declarada Bé d'Interès Cultural (BIC)

• Torre Quadrada.

De planta rectangular, quatre plantes i rematat per almenares sobre cornises. La seva fàbrica és de maçoneria amb cantons reforçats amb carreus. Disposa de finestres rectangulars amb llinda de pedra i altra amb arc rebaixat de maó. La torre va ser reformada en 1881.

Juntament amb la torre rodona i altra, en l'actualitat destruïda, formava un palau que segons la història era impressionant.

[edita] Festes i celebracions locals

• Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener amb subasta de coques i colecta per a la Santa Creu.
• Santa Creu. Se celebra el 3 de maig.
• Festes d'estiu. Se celebren en agost amb bous al carrer i balls.
• Festes patronals. Se celebren el primer cap de setmana d'octubre en honor a la Verge del Roser.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argeleta

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.