Xóvar
De Viquipèdia
Localització | |||
|
|||
Municipi de l'Alt Palància | |||
Vista de Xóvar | |||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Alt Palància Manc. de l'Alt Palància Sogorb |
||
Gentilici | Xover, xovera | ||
Predom. ling. | Castellà | ||
Superfície | 18,20 km² | ||
Altitud | 415 m | ||
Població (2007) • Densitat |
347 hab. 19,07 hab/km² |
||
Coordenades | 39° 51′ 04″ N 0° 19′ 17″ O | ||
Distàncies | 62,4 km de València 46,1 km de Castelló de la Plana 20 km de Sogorb |
||
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 4 PSPV i 3 PP María Teresa Palacios Beltrán (PSPV) |
||
Codi postal | 12449 |
||
Festes majors | Verge del Roser i Crist de l'Agonia Maig |
||
Dies de mercat | Dijous i diumenge |
Xóvar és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Limita amb Aín, Fondeguilla, Assuévar, Eslida i Soneixa.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La població es troba en el Parc natural de la Serra d'Espadà, per això, encara que el nucli urbà no conta amb una elevada altura (només 415 metres), si que existeixen destacats pics en el seu terme com el Hembrar (859 m), el Puntal de l'Aljub (948 m) o el Pic Gla (959 m).
A causa de la relativa proximitat al mar, uns escassos 20km, té unes peculiars condicions climàtiques, destacant la presència de vents de llevant, que proporcionen una elevada humitat i una relativa frescor. Aquestes característiques permeten que la vegetació sigui abundant existint espècies com el bruc, enebre, i la surera.
[edita] Història
Hi ha restes del Bronze als jaciments de la Cueva i de la Bellota i ibers al poblat del Rubial. D'origen musulmà, fou una alqueria dependent, del castell d'Assuévar de la jurisdicció d'Almedíxer. Fou lloc de moriscos, els quals participaren el 1525 en la revolta de la serra d'Espadà. A més, el primer esment escrita de la localitat es produïx quan el rei de la taifa de València, Zayd Abu Zayd s'interessa per la recent fundada localitat de Xóvar, que s'havia poblat per veïns del castell de Begís.
[edita] Demografia
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
768 | 779 | 687 | 651 | 581 | 504 | 480 | 455 | 421 | 407 | 378 | 353 | 347 |
[edita] Economia
L'economia es basa en el conreu de l'ametler i de l'olivera, i l'elaboració d'un excel·lent oli.
[edita] Administració
Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
---|---|---|
1979-1983 | ||
1983-1987 | ||
1987-1991 | ||
1991-1995 |
Pedro Gómez Riojano
|
|
1995-1999 | ||
1999-2003 |
Emilio Mondragón Granell
|
|
2003-2007 |
María Teresa Palacios Beltrán
|
|
2007-2011 |
María Teresa Palacios Beltrán
|
[edita] Monuments
- Església de Santa Anna.
- Ajuntament.
- Castell de Xóvar. Degué ser una torre guaita del castell d'Assuèvar. Només romanen un mur i una torre en ruïnes.
- Nevera musulmana. Aquesta construcció d'origen musulmà era utilitzada per a emmagatzemar la neu caiguda durant l'hivern. Es troba en molt bon estat de conservació pel que s'aprecia en la seva totalitat la magnífica volta de forma cònica.
- El rubial. Poblat íber situat en el cim de la muntanay del mateix nom. Actualment es mantenen els fonaments d'algunes de les seves construccions i s'han trobat restes de ceràmica i algunes monedes.
- Torres de la Punta de la Sartén i La Torreta. D'origen musulmà.
[edita] Llocs d'interés
- Pantà. Aquest embassament d'origen musulmà va ser construït en el segle XII. Regula les avingudes del barranc Ajuez i té una altura de 12 metres.
- Coves de los Calaricos. En aquest impressionant conjunt es poden observar magnífiques estalactites i estalagmites.
[edita] Festes i celebracions
- Festes patronals. Celebrades a principis de maig en honor a la Verge del Roser i al Crist de l'Agonia.
- Diumenge de la Rosa. El primer diumenge de maig, inclosa dins de les Festes patronals.
- Setmana Taurina. La segona setmana d'agost.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
editar | Municipis de l'Alt Palància | |
---|---|---|
Algímia d'Almonesir | Almedíxer | Altura | Assuévar | Barraques | Begís | Benafer | Castellnou | Caudiel | Figueres | Gaibiel | Geldo | Matet | Navaixes | Pavies | Pina | Sacanyet | Sogorb | Soneixa | Sot de Ferrer | Teresa | Toràs | el Toro | la Vall d'Almonesir | Viver | Xèrica | Xóvar |