Pina

De Viquipèdia

Pel que fa al poble de Mallorca, vegeu Pina (Algaida).

Pina
Pina de Montalgrao

Localització
Municipi de l'Alt Palància
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Alt Palància Manc. de l'Alt Palància Sogorb
Gentilici	Pinenc, pinenca
Predom. ling.	Castellà
Superfície	31,6 km²
Altitud	1,039 m
Població (2007)   • Densitat	156 hab. 4,94 hab/km²
Coordenades	40° 01′ 43″ N 0° 37′ 43″ OCoordenades: 40° 01′ 43″ N 0° 37′ 43″ O
Distàncies	84,5 km de València 82,6 km de Castelló de la Plana 30 km de Sogorb
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	1 5 PP Maria Àngeles Murria Belmonte (PP)
Codi postal	12429
Festes majors	Verges de Gràcia i Vallada A partir del 8 de setembre
Fira tradicional	Fira de la Mel 1 d'abril

Pina és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Barraques, Benafer, Caudiel, El Toro i Viver. Per part aragonesa limita amb San Agustín.

[edita] Geografia

La localitat es troba situada a les vessants de la serra d'Espina pel que presenta elevades altituds, destacant el pic de Santa Bàrbara amb 1.405 metres (també anomenta Pina i que suposa la segona altura de la província de Castelló) o el Cerdaña de 1.229 metres d'altura. No obstant això el relleu no és tot l'abrupte que cabria esperar degut al fet que aquesta serra es troba situada sobre l'altiplà de Barraques, amb una altitud aproximada de mil metres sobre el nivell del mar, pel que gran part del terme es compon de plans, no presentant excessius desnivells.

[edita] Història

Des de la denominació de Pinna de Jahya que li donaven els àrabs a aquest poble fins a arribar a l'actual nom de Pina de Montalgrao moltes han segut les mans per què ha passat i moltes les denominacions que ha tingut. Actualment dins del seu terme municipal es conserva una torre ibera que dóna fe que des del segle III aC aquest poble ja existia, així com també l'existència d'un escut àrab que s'utilitzava en l'època. Segles més tard passaria a formar part de la baronia de Xèrica encapçalada per un dels fills de Jaume I (1208-1276). La primera carta pobla coneguda és de 1260, modificada posteriorment, al voltant de 1363, amb motiu de l'expulsió dels moros. El 4 de desembre de 1336 Pere de Xèrica ,senyor vigent, deixa Pina sota el domini de Xèrica amb jurisdicció civil i criminal sobre els cristians del lloc; durant el segle XV fou possessió dels senyors Sarsuela; després va pertànyer a la Corona , al comte d'Aranda, i en 1560, de nou al patrimoni real com a poble lliure però amb fur de València per renúncia expressa del poble al d'Aragó; les guerres carlines, en les quals Pina estigué de part de don Carles, hi tingueren prou importància.

[edita] Demografia

[edita] Economia

L'economia pinenca es basa en l'agricultura. El més de febrer de 2007 la Generalitat Valenciana va aprovar la instal·lació d'un parc eòlic.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Església de la Verge de Loreto. Del segle XV.

Ha estat amurallada en diferents períodes de temps. Part dels seus materials provenen de l'antic castell.

• Ermita de la Verge de Vallada.
• Ermita de la Verge de Gràcia.
• Ermita de Santa Bàrbara.

[edita] Monuments civils

• Ajuntament. Del segle XVII.

Amb dos arcs i amb representació d'un dels seus primers escuts a la façana, així com també el bastó de comandament i les cadires, totes elles amb molts segles d'història.

• Torre Íbera. Del segle III aC. Amb una altura de 2'5 metres.
• Castell. En l'actualitat ha desaparegut gairebé completament, i part dels seus materials s'han utilitzat en les edificacions pròximes. Tot just s'aprecia altra cosa que el perímetre de la seva ubicació i algunes restes de les muralles que ho circumdaven.

[edita] Llocs d'interés

• Santa Bàrbara de Pina. Microrreserva de flora.

[edita] Cultura

• Exposició Museogràfica Etnològico-Rural.
  • Exposició Fotogràfica Permanent. On s'exposen de manera indefinida fotografies d'avantpassats, llocs i fins i tot altres de diversa índole i que es van actualitzant contínuament sense ànim de lucre.
  • Ecomuseu. Un lloc on es pot retrocedir en el temps i contemplar de primera mà les ferramentes que els avantpassats d'aquest poble utilitzaven al camp, com eren les seues vestimentes, les seues cases, etc.
  • Molí. Lloc on antigament es molia el blat que es generava per part dels veïns del poble en el terme municipal, contemplant la maquinària que s'usava i per consegüent el procés que se seguia antany per al seu tractament.
  • Forn morú. Amb una llarga tradició que va anar passant tots els anys per diferents mans que ho portaven endavant, perquè l'ajuntament realitzava subhasta tots els anys antany per a saber qui s'encarregaria del forn morú durant el següent any mitjançant un procés prou peculiar.

[edita] Festes i celebracions

• Festes patronals. Se celebra a partir del 8 de setembre en honor a les verges de Gràcia i de Vallada.
• Fira de la Mel. 1 d'abril
• Romiatge a Santa Bàrbara. 20 de maig

[edita] Enllaços externs

• Web no oficial
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.