Marjal de Peníscola
De Viquipèdia
| Marjal de Peníscola | |
|---|---|
| Nivell de protecció | Microrreserva de Flora i LIC |
| País | .svg/20px-Flag_of_the_Land_of_Valencia_(simple).svg.png){kind=small} País Valencià |
| Localització | Peníscola (Baix Maestrat) |
| Coordenades | |
| Superfície | 130 ha |
| Data de declaració | 2001 |
| Administració | Conselleria de Medi Ambient |
| Espècies vegetals més representatives | matollars halòfils |
| Espècies animals més representatives | samaruc |
La Marjal de de Peníscola és un paratge que ha estat considerat Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i Microrreserva de flora del municipi de Peníscola (Baix Maestrat). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 10 de juliol de 2001.
Taula de continguts |
[edita] Característiques físiques
Es tracta d'una zona humida litoral que, malgrat la intensa pressió urbanística de l’entorn conserva en gran part les seues característiques naturals. Alberga una de les millors poblacions mundials de samaruc (Valencia hispanica).
En els anys 50 s'hi cultivà arròs. Hi ha una gran nombre de canals de drenatge entre els quals destaquen la sèquia Sangonera (la més propera a la mar, que s'estenia fins gairebé a la ratlla del terme amb Benicarló, la meiatat del seu recorregut ha estat ensorrat i una altra part ha estat arranjada amb solera i talussos de formigó), la sèquia del Rei (la més allunyada de la mar) i la sèquia del Riu (la més ampla).
Destaquen les petites parcel·les per a cultivar hortalisses, envoltades completament per petites sèquies denominades argires. Durant molts anys l'espai lliure de cultius s'utilitzà per a pasturar braus.
[edita] Hàbitats i espècies a destacar
Els matollars halòfils, els prats salins mediterranis, els megaforbis higròfils i les llacunes costeres són els més destacats. En quant a les espècies, i a més de l’esmentada Valencia hispanica, s’ha de mencionar el fartet (Aphanius iberus) i diverses espècies d’aus.
