Arquitectura del Renaixement

De Viquip??dia

L'Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al per??ode art??stic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, XV i XVI. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la Hist??ria de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitect??nic previ: el g??tic.

Produeix innovacions en diferents esferes: tant en els mitjans de producci?? com en el llenguatge arquitect??nic, que es plasm?? en una adient i complerta teoritzaci??.

Una altra de les notes que caracteritza aquest moviment ??s la nova actitud dels arquitectes, passant de ser artesans a verdaders professionals, marcant a cada obra el seu estil personal. Les grans catedrals g??tiques s??n majorit??riament an??nimes, tanmateix les grans obres renaixentistes estan totes firmades. Van inspirar la seva tasca en la seva pr??pia interpretaci?? de l'antiguitat cl??ssica, en particular en la seva vessant arquitect??nica, que consideraven model perfecte de les Belles Arts.

Tamb?? ??s un moment en qu?? les Arts manifesten un projecte de s??ntesi i interdisciplinarietat bastant compacte, no considerant-se com a elements independents, sin?? subordinats a l'Arquitectura.

Taula de continguts 1 Per??odes 2 Caracter??stiques generals de l'arquitectura del renaixement 2.1 Fonaments generals del Renaixement 2.2 La import??ncia de la perspectiva 2.3 La tratad??stica renaixentista 2.3.1 Inspiraci?? vitruviana 2.3.2 Els tractats i la posici?? social de l'arquitecte 3 Hist??ria de l'Arquitectura renaixentista 3.1 Moment inicial: La c??pula de Santa Maria dei Fiori 3.2 El Quattrocento: El domini del llenguatge cl??ssic 3.3 El Cinquecento: La superaci?? del classicisme 3.4 Manierisme: Els grans mestres i el final del Renaixement 4 Difusi?? de l'arquitectura del Renaixement a Europa 4.1 Arquitectura renaixentista a Fran??a 4.2 Arquitectura renaixentista a Espanya 4.2.1 1a etapa: Estil plateresc 4.2.2 2a etapa: Purisme 4.2.3 3a etapa: Estil herreri?? 4.3 Arquitectura renaixentista a Portugal 4.4 Arquitectura renaixentista a Europa oriental 4.5 Arquitectura renaixentista a Anglaterra 5 Refer??ncies 5.1 Enlla??os externs 5.2 Refer??ncies bibliogr??fiques

[edita] Per??odes

La hist??ria de l'arquitectura del renaixement, com un tot, acostuma a dividir-se en els seg??ents tres grans per??odes:

1. Segle XIV i inicis del segle XV: Quattrocento, moment en qu?? es destaca la figura de Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti. ??s una arquitectura que aspira al Classicisme i que posa els puntals te??rics de la canonitzaci?? de l'estil, que caracteritzar?? al per??ode seg??ent.
2. Segle XV i inicis del segle XVI: Cinquecento o fase de l'Alt Renaixement, en el que destaquen arquitectes com Donnato Bramante.
3. Segle XVI: Manierisme, on les individualitats dels arquitectes comencen a sobreposar-se al projecte te??ric cl??ssic. Destaquen mestres com Miquel ??ngel, Andrea Palladio i Giulio Romano.

[edita] Caracter??stiques generals de l'arquitectura del renaixement

[edita] Fonaments generals del Renaixement

L'arquitectura del renaixement va estar bastant relacionada amb una visi?? del m??n durant aquell per??ode sostinguda en dos pilars essencials: El classicisme i l'humanisme.

Cal destacar que els ideals i valors renaixentistes no van poder sorgir totalment desvinculats del coneixement medieval que els varen precedir, tanmateix, els conceptes que subjeuen a aquest estil arquitect??nic es van construir sobre la conscient i efectiva ruptura de la producci?? art??stica de la Edat Mitjana, en especial de l'estil g??tic.

Podem analitzar les seg??ents caracter??stiques generals:

• Cerca de l'ideal cl??ssic: A trav??s del classicisme, els homes del Renaixement miraven cap al m??n greco-rom?? com a model per a la seva societat contempor??nia, buscant aplicar en la realitat material quotidiana all?? que consideraven que pertanyia a un m??n m??s id??l??lic que real. En aquest sentit, l'arquitectura, en especial, va intentar concretar conceptes cl??ssics com la bellesa, sorgint aix?? la teoritzaci?? i ordenaci?? del moviment, fonamentat en l'arquitectura grega cl??ssica i romana. Segons els te??rics renaixentistes aquest era el cam?? idoni per assolir el m??n ideal.

• Visi?? profana sobre temes religiosos: Els valors cl??ssics, des del punt de vista del Cristianisme, d'enorme influ??ncia en aquest per??ode (tenint el compte que el Renaixement sorgeix a It??lia, on la pres??ncia de l'Esgl??sia Cat??lica va ser decisiva per a l'Art), eren considerats pagans i de car??cter pecamin??s. Per superar aquesta censura de l'Esgl??sia Cat??lica, es va integrar la visi?? del m??n cristi??. Aquesta va ser una altra de les innovacions del moviment.

• Influ??ncia de la natura: La natura era vista com la creaci?? suprema de l'obra de D??u i l'element m??s pr??xim a la perfecci?? (un altre dels ideals que calia buscar a trav??s de l'est??tica cl??ssica). Aix??, es passa de la recerca de la inspiraci?? en la natura, a la inspiraci?? en les formes de la pr??pia naturalesa, tal com proposen els cl??ssics, convertint-se aix?? en un valor aut??nom.

• Antropocentrisme i humanisme: A m??s de la natura com a creaci?? perfecta, es torna la mirada a l'??sser hum??: es deixa enrere el teocentrisme medieval per entrar en el antropocentrisme. L'home s'analitza, en comptes de com ser creat a imatge i a semblan??a de D??u, com a mesura i refer??ncia del Univers. Aix??, ser?? l'objecte central de la manifestaci?? art??stica, amb una import??ncia encara major que durant l'antiguitat cl??ssica. L'humanisme, com corrent filos??fic, es va manifestar com un sentiment comprom??s amb la representaci?? de l'home en l'Univers, que aix?? reafirmava la seva pres??ncia. Propugnava la filosofia humanista l'estudi de la natura com a instrument per arribar al coneixement, m??s de l'Univers en conjunt, que de les coses singulars.

[edita] La import??ncia de la perspectiva

Una dada important en el definici?? d'espacialitat del Renaixement ??s la incorporaci?? de la perspectiva com a instrument del projecte arquitect??nic i la noci?? de disseny com a forma de coneixement.

La principal ruptura amb l'espai medieval es produeix en el moment en qu?? els arquitectes del Renaixement passen a dissenyar als seus edificis un desenvolupament en el qual les regles del disseny s??n f??cilment assimilables pels usuaris del mateix. A partir d'una an??lisi objectiva de l'espai, presidit per un cert sentit emp??ric, arriben a conclusions que imposaran el propi ritme de l'edifici i el seu entorn.

El domini del llenguatge cl??ssic, per fer arribar aquests efectes ??tils als edificis, fa possible l'estudi de la perspectiva. Com a resultat, sorgeix una arquitectura inserida en un espai perspectiu.

Aquestes noves relacions espacials s??n especialment evidents comparades amb l'espai present en les catedrals g??tiques. En elles, la intenci?? arquitect??nica ??s que l'observador, des del moment en qu?? entra a l'edifici, sigui dominat per l'espai i instintivament alci la seva mirada cap al cim, procurant aix?? un moviment ascendent a la recerca de la figura de D??u. En altres paraules, tota monumentalitat d'aquest espai g??tic t?? una funci??, entre d'altres, que ??s tenir la voluntat de l'individu i determinar els seus desigs, la funci?? de la seva estada i l'??s de l'edifici. A l'espai renaixentista, la intenci?? ??s justament la contr??ria: l'edifici no domina l'individu, sin?? que aquest reflexiona sobre la seva espacialitat i la manega. Es trasllada el concepte d'una arquitectura a la mesura de D??u a la d'una a la mesura de l'home.

[edita] La tratad??stica renaixentista

[edita] Inspiraci?? vitruviana

La recuperaci?? de l'ideari de l'arquitectura cl??ssica, introdu??da per la cultura del Renaixement, necess??riament va haver de transcendir de la mera observaci?? de la realitat. L'arquitectura produ??da pels artistes renaixentistes, humanistes en general, procuraven mantenir una imatge erudita i liter??ria, m??s enll?? de la mera reproducci?? de les ru??nes greco-romanes. Els arquitectes creaven sempre a la recerca d'un model ideal, en detriment dels models existents (amb gran nombre de ru??nes en especial a It??lia). Aquests models ideals o idealitzats van ser sistematitzats i plasmats de forma te??rica, en el que donar?? origen als tractats d'arquitectura cl??ssica de l'??poca.

Sens dubte, per a la creaci?? del model te??ric, l'observaci?? de les ru??nes va ser la inspiraci?? predominant dels primers arquitectes renaixentistes italians, per?? a mesura que el Renaixement evolucionava, els estudiosos, passaran, sistem??ticament, d'oferir o recuperar els c??nons i obres t??cniques del classicisme a redactar els seus propis tractats de l'estil, que encara que basats en el classicisme, arriben a ser efectivament anticl??ssics.

??s destacable per a la formaci?? de la tratad??stica renaixentista la preservaci?? dels deu llibres D'Architectura Marc Vitruvi, del segle I aC, b??sics per a la difusi?? de les idees de c??non i ordre. Aquest va ser l'??nic tractat del per??ode cl??ssic que va sobreviure despr??s de la caiguda de Roma, durant l'Edat Mitjana, havent estat copiat i conservat, de forma fragment??ria en general, a les biblioteques dels monestirs. Per aix??, a mesura que els volums eren copiats i tradu??ts, els dissenys i dibuixos que componien els tractats van anar perdent-se, motiu pel qual el contingut del tractat es va convertir amb el pas del temps en conf??s i en ocasions, contradictori. Per aquest motiu, gran part de l'esfor?? dels tratadistes renaixentistes consistiria en recuperar el contingut perdut, arribant a aventurar per a la seva consumaci?? patrons que de cap manera existien en el text original.

El tractat vitruvi??, com a ??nic gran referent te??ric de l'arquitectura cl??ssica, i malgrat la seva manca de contingut, va servir de base per a tots els principals estudis realitzats pel Renaixement. Per exemple, un treball n??tidament derivat del vitruvi?? s??n els deu llibres de Leon Battista Alberti, coneguts com De reaedificatoria.

[edita] Els tractats i la posici?? social de l'arquitecte

Al costat de la inspiraci?? vitruviana, un element que caracteritzar?? els principals tractats renaixentistes (especialment aquells que van ser redactats en els primers moments del Renaixement) ??s el fet que els seus autors procuraven, en ocasions amb una preocupaci?? m??s gran que l'afany investigador, posicionar l'arquitecte com una figura t??picament pertanyent a l'elit fonamental en qualsevol estructura social. Tal determinaci?? quant a la professi?? no ??s, clarament un cas de simple ??corporativisme?? d'aquells tratadistes, sin?? un fenomen que est?? absolutament lligat a l'ascensi?? social que l'artes?? convertit a artista sofreix (vegeu a les pr??ximes seccions per a una an??lisi m??s profunda d'aquesta situaci??). En aquest sentit, els tractats serveixen de manera efectiva com a mitjans de propaganda del nou professional, en oposici?? a la visi?? tradicional (que associava inexorablement l'arquitecte a les activitats manuals i per tant, populars i antiintel??lectuals). La constataci?? d'aquesta modificaci?? en la categoria dels arquitectes com a artistes nobles i intel??lectuals, diferent dels ??mers artesans d'origen popular?? tamb?? s'evidencia quan es verifica per a qui estaven escrits aquests tractats: en general, eren dedicats a la noblesa (o un noble en particular), tenien un estil refinat i abordaven q??estions directament d'inter??s p??blic dels pr??nceps que componia l'estructura pol??tica italiana.

Malgrat que l'arquitectura romana tamb?? es va preocupar d'aquesta q??esti?? (El tractat vitruvi?? fa ressaltar aquesta dada, vist que estava concebut com una carta dirigida a l'emperador), la manifestaci?? d'aquest desig d'afirmaci?? social per part dels arquitectes renaixentistes ??s un element nou d'aquest per??ode quan es compara amb la forma de producci?? art??stica medieval. Aquesta es caracteritzava per la creaci?? col??lectiva (i an??nima, per excel??l??ncia) i dominada per la cultura del saber fazer. Els tractats formalitzen el desig de l'home renaixentista de manifestar-se com individu.

Tota aquesta teoria es fixa clarament a l'obra ja citada albertiana De reaedificatoria. En ella Alberti expressa aquesta nova visi?? de l'arquitecte quan declara categ??ricament que "l'arquitecte ??s el bra?? del pr??ncep". Repr??n la interpretaci?? vitruviana de l'arquitectura i afirma que aquesta no es limita a la mera construcci??, perqu?? la verdadera arquitectura est?? dotada de virtut, concepte cl??ssic associat al domini dels homes. Si l'arquitectura ??s virtuosa, naturalment serveix com a pe??a del joc pol??tic, ja que tal domini dels homes forma part de la formulaci?? de la pol??tica cl??ssica (fundada en la idea de ciutat com a lloc de conviv??ncia i germinadora de la pol??tica). En conclusi??, l'estudi rigor??s que fan dels ordres arquitect??nics cl??ssics est?? sempre, segons la seva concepci??, lligat a aquesta caracter??stica virtuosa de l'arquitectura. L'est??tica del Renaixement ??s, per tant, tamb?? un reflex d'un determinat pensament pol??tic.

[edita] Hist??ria de l'Arquitectura renaixentista

L'arquitectura renaixentista es desenvolupa a partir del segle XV principalment a It??lia. ??s com?? atribuir el lloc de g??nesi a la ciutat italiana de Flor??ncia, ciutat on el g??tic tot just havia penetrat, en el moment de la construcci?? de la c??pula de la Catedral de Santa Maria dei Fiori projectada per Filippo Brunelleschi. Tal episodi no nom??s ??s un mer canvi en el perfil estil??stic que predominava a l'escenari arquitect??nic florent??, sin?? la demostraci?? clara de la ruptura que vindria posteriorment en la pr??pia forma de produir l'arquitectura, obrint cam?? per a, no solament redescobrir el classicisme, sin?? tamb?? per a la promoci?? de la tratad??stica i per a una teoritzaci?? in??dita sobre el tema. S??n molts els estudiosos que afirmen que Brunelleschi va construir, de fet, no nom??s una c??pula, sin?? el concepte d'un nou tipus d'arquitecte: altera les regles de la construcci?? civil iniciant un proc??s que, gradualment, separar?? el projectista del constructor.

Un fet a destacar a la producci?? de Brunelleschi ??s que es manifesta m??s import??ncia en el camp de la construcci?? que en el de l'estil. S'assimila aix?? quan s'observa l'obra en el seu conjunt, apercebent-se que, malgrat voler seguir la canonitzaci?? cl??ssica, es produeix un edifici que no ??s completament comprom??s amb les esmentades regles cl??ssiques. Aix?? ??s causat per la manca de l'arquitecte de coneixement profund de les normes cl??ssiques, al qual accedia m??s per l'observaci?? de les ru??nes romanes existents que per l'estudi dels tractats.

Aix?? mateix, Brunelleschi inicia una tradici?? que se separa l'arquitecte dels antics gremis medievals i la professionalitzaci?? del que ??s cada vegada m??s patent a l'??poca, afirmant-se com intel??lectuals allunyats de la construcci?? pr??piament dita. Molts cr??tics que analitzen el fenomen des d'una ??ptica marxista identifiquen aqu?? el moment en el qual la incipient burgesia pren de les classes populars el domini dels mitjans de producci?? (deixant aquestes de poder construir i passant a poder dissenyar), possibilitant aix?? un proc??s d'explotaci?? del proletariat pel capital, que s'empitjorar?? durant la Revoluci?? Industrial.

[edita] Moment inicial: La c??pula de Santa Maria dei Fiori

La catedral de Santa Maria dei Fiori va ser inicialment executada en estil tardo-rom??nic, per?? la seva construcci?? va durar diverses generacions (va ser iniciada en 1296 i a la mort de Brunelleschi, en 1446, encara no s'havia concl??s). No va ser un edifici projectat: el seu disseny i la seva construcci?? es van armar de forma paral??lela. Encara que existia un pl??nol general per a la seva forma i distribuci?? interna, els detalls constructius, segons era corrent a la pr??ctica edificativa medieval, anaven sent resolts a mesura que avan??ava la construcci??, a la pr??pia obra. Per tant, malgrat que la necessitat de construir-ne una gran c??pula sobre un determinat punt de l'esgl??sia preexistia, la forma de la mateixa no havia estat decidida per endavant. Quan va arribar el moment d'erigir-la, els artesans florentins es van trobar amb un ventall de 40 metres, impossible de cobrir amb les t??cniques constructives tradicionals.

La soluci?? trobada en 1418, quan la Rep??blica de Flor??ncia ja mostrava clares intencions de manifestar el seu poder econ??mic en l'arquitectura de la ciutat -amb el que la catedral es va convertir, per tant, gaireb?? en una targeta de visita -, va ser promoure una esp??cie de concurs d'idees per a la conclusi?? del temple, que comportava, ??s clar, la soluci?? al problema de la c??pula. Filippo Brunelleschi, que era, en l'??poca, un artes?? relativament reconegut, va acceptar el desafiament. Va decidir, per a aix??, viatjar a Roma a la recerca d'inspiraci??. Roma, en aquell per??ode, era el lloc del m??n en el qual les ru??nes de l'antiguitat cl??ssica eren m??s visibles, gaireb?? integrat al paisatge. La principal font d'inspiraci?? per a Brunelleschi va ser el Pante?? d'Agripa: una estructura amb un di??metre similar al de Santa Maria dei Fiori, rematat amb una c??pula en arc ple. Brunelleschi no solament va observar la soluci?? constructiva utilitzada al Pante??, sin?? que va comen??ar a estudiar les relacions estil??stiques, proporcionals i formals entre els diferents elements que componien aquest espai. I va ser efectivament aquesta actitud la que va fer que es gest??s l'esperit del Renaixement: un individu observa una determinada realitat a trav??s del desig i de la intenci?? amb qu?? interfereix en aquella realitat antiga per buscar solucions ??tils aplicables a la realitat moderna. Brunelleschi no tenia plena consci??ncia de la teoria cl??ssica, per?? va recon??ixer un model estil??stic que usaria per construir i idear la seva pr??pia arquitectura.

A la seva tornada a Flor??ncia, ple d'aquesta experi??ncia amb el m??n cl??ssic, Brunelleschi va proposar una soluci?? per a la catedral florentina: una gran c??pula de 42 metres rematada per una llanterna, basant-se en les seves indagacions a Roma. Per?? no es va limitar a reproduir el model rom??, sin?? que va proposar una forma totalment innovadora: la seva c??pula seria la primera amb tambor octogonal de la hist??ria de l'arquitectura. Aquesta c??pula posseeix una funci?? est??tica (bella per?? austera, sense donar sensaci?? de pesadesa), per?? tamb?? una funci?? ideol??gica: representa la unitat cristiana. Per a la seva construcci??, Brunelleschi va utilitzar un joc de doble c??pula, una interna i una altra externa.

[edita] El Quattrocento: El domini del llenguatge cl??ssic

Brunelleschi, per tant, quedar?? en la Hist??ria de l'Art com el responsable d'haver tra??at el cam?? que pr??cticament tots els arquitectes del Renaixement seguiran per realitzar les seves obres. Com s'ha dit abans, tanmateix, l'arquitecte florent?? no tenia ple coneixement dels diferents ordres sistematitzats en el llenguatge cl??ssic, la qual cosa es posa en evid??ncia quan acaba creant un llenguatge arquitect??nic propi, en el que els elements cl??ssics apareixen per?? no responen a l'estil antic.

Els arquitectes que van seguir aquest m??tode tra??at per Brunelleschi van ser tanmateix responsables de la plena recuperaci?? del llenguatge cl??ssic. El domini del classicisme es va aconseguir de fet al llarg del segle XIV (encara que la seva sistematitzaci?? definitiva no va arribar fins a la publicaci?? del tractat de Sebastiano Serlio el segle seg??ent) i va trobar en Donato Bramante a la seva figura m??s paradigm??tica. Per aquella ??poca (especialment despr??s de que Alberti expos??s la seva teoria de l'arquitectura al seu tractat De reaedificatoria) ja es coneixien de manera m??s fefaent les formes constitutives de les arquitectures grega i romana com a possibilitats de composici??, i tant les seves solucions concretes com la s??ntesi espacial pr??pia de l'arquitectura cl??ssica eren, en general, conegudes. Aix??, els arquitectes renaixentistes van tenir a la seva disposici?? tot el potencial creatiu que oferien el llenguatge i la t??cnica cl??ssiques i l'esperit de la seva ??poca. El llenguatge arquitect??nic del Renaixement es va expressar a trav??s, no de les c??pies dels cl??ssics, sin?? de la seva superaci??.

Es justament a l'obra de Bramante on aquest esperit es concreta d'una forma m??s ??ntegra, el que fa d'ell la figura m??s important del Quattrocento en la hist??ria de l'arquitectura. Bramante va aconseguir demostrar, a trav??s dels seus projectes en palaus o esgl??sies, que no solament coneixia les possibilitats del llenguatge cl??ssic, sin?? que tamb?? entenia les caracter??stiques i l'ambient de la seva ??poca, ja que va ser capa?? d'aplicar el coneixement antic a una forma nova, in??dita, excel??lent i, sobretot, cl??ssica. El Tempietto o Templet de San Pietro in Montorio, a Roma, dissenyat per Bramante, ??s pr??cticament una relectura (encara que no una c??pia) dels temples de planta central, circulars, t??pics d'un cert per??ode de l'arquitectura romana (per exemple, el Temple de Vesta, a la mateixa ciutat de Roma). M??s tard, l'arquitecte angl??s Christopher Wren faria al seu torn una relectura de l'obra de Bramante i proposaria una nova forma a la seva obra, sense copiar-lo del tot: el proc??s de creaci?? renaixentista que va de l'est??tica dels edificis al pensament arquitect??nic, com es veu, es va reproduir igualment en ??poques posteriors per fer n??ixer nous estils.

Bramante tamb?? va popularitzar una forma profundament cl??ssica que va ser desenvolupada i va explorar posteriorment. Est?? inspirada en els arc de triomf romans i van ser brillant per les seves caracter??stiques compositives aplicades als projectes de palaus i viles. (Els palaus i viles van ser les peces clau d'expansi?? del Renaixement en l'arquitectura civil).

La principal imatge d'aquest estil bramant?? es troba en els tr??ades d'obertures adornats amb arcs, dos dels quals estan a la mateixa al????ria i amb el central major, el denominat sistema d'ordre m??s arc, basat en la combinaci?? de l'ordre arquitect??nic cl??ssic i el arc de mig punt. Davant el problema, llavors, de connectar en una mateixa unitat dues entitats espacialment similars per?? de diferents dimensions, la soluci?? va ser emprar dos sistemes d'ordre m??s arc de diferents dimensions seguint la norma que l'extrad??s de l'arc del sistema de menor dimensi?? fos tangent a la motllura inferior de l'entaulament de l'ordre major.

La superaci?? dels cl??ssics, mantenint sempre la recerca del classicisme t??pica del per??ode, es va donar especialment en la mesura que els arquitectes van proposar solucions espacials cl??ssiques per a projectes nous (com als grans palaus, diferents de les construccions romanes, o en les noves catedrales o bas??licas). Elements com les voltes i les c??pules es van usar d'una forma nova, i es varen fer servir els ordes (j??nic, corinti, etc.) caracter??stics de l'arquitectura de l'antiguitat.

[edita] El Cinquecento: La superaci?? del classicisme

A mesura que el domini del llenguatge cl??ssic evolucionava, va anar creixent en els arquitectes renaixentistes un cert sentit d'alliberament formal de les encotillades regles del classicisme, de manera que l'eventual desig de superaci?? (que sempre va existir en mesura major o menor) va canviar en cas de ser un element fonamental a ser fruit de la nova producci?? d'aquests autors. Tal fenomen, considerat ja com un anunci del moviment est??tic que, anys m??s tard, es concretaria en el Barroc, guanyaria for??a especialment en les primeres d??cades del segle XVI (pr??cticament despr??s de m??s de 150 anys de producci?? arquitect??nica purament "renaixentista"). El Cinquecento va ser un moment en qu?? la intenci?? de sistematitzar el coneixement dels c??nons cl??ssics estava plenament superada, a trav??s dels tractats de Sebastiano Serlio o Jacopo Vignola. Aix??, els elements compositius del classicisme van deixar d'usar-se en edificis com a experimentaci?? "a la recerca del cl??ssic", sin?? partint de la seva plena consci??ncia, en "cerca de la seva innovaci??".

En un primer moment, es van seguir fidelment les regles cl??ssiques de composici??, per?? ampliant enormement el seu ??mbit d'aplicaci??. Les regles cl??ssiques es van aplicar en especial a les grans obres p??bliques, els grans palaus i temples religiosos (els edificis considerats "nobles", dignes de rebre l'estatus d'arquitectura segons el punt de vista cl??ssic). Per aix??, van apar??ixer noves combinacions d'elements. Andrea Palladio va ser el principal exponent d'aquesta nova forma de treballar amb el llenguatge cl??ssic, com es fa patenti en els seus projectes de vil??les als voltants de les ciutats italianes. L'arquitectura de Palladio va ser de tal manera peculiar i destacada respecte a la dels seus antecessors que el seu m??tode de treball va acabar creant un nou estil: el pal??ladianisme. L'esmentat estil es caracteritza per l'aplicaci?? de la planta central en projectes residencials (com a les viles) i per un cert tipus de ornamentaci?? de car??cter sint??tic (arquitectura de superf??cie denominada), entre altres fonaments. El propi Palladio va ser autor d'un tractat bastant complet sobre arquitectura cl??ssica, en el qual va exposar la seva manera de pensar i la seva perspectiva sobre aquesta q??esti??.

[edita] Manierisme: Els grans mestres i el final del Renaixement

El Manierisme va ser el moviment art??stic produ??t durant el Cinquecento i la formaci?? del qual es d??na en les primeres d??cades del segle XVI i s'est??n fins i tot comen??aments del segle XVII. Evidencia la intenci?? per part dels arquitectes, humanistes i artistes del per??ode d'un art, que encara que en ess??ncia segu??s al classicisme, posse??a, un contingut bastant anticl??ssic. En el Manierisme per tant es desenvolupa la innovaci?? constructiva confrontant-se amb l'arquitectura cl??ssica, ja plenament coneguda.

Una vegada gastat l'impuls de la tratad??stica, que dotava de certa homogene??tat a l'arquitectura mitjan??ant la imposici?? d'unes determinades regles, va sorgir una nova generaci?? d'arquitectes, fortament individualistes, que suposa de fet un pont entre el Renaixement i el Barroc. Els seus dos principals exponents s??n Miquel ??ngel i Giulio Romano. A les seves obres, s??n constants les refer??ncies als elements compositius cl??ssics, per?? en forma "desconstru??da" i gaireb?? ir??nica. Converteixen a l'interior patrons decoratius de finestres que haurien d'estar col??locades en l'exterior, juguen amb els efectes de la il??lusi?? ??ptica proporcionats per la perspectiva, a trav??s de volums dimensionats inusitadament, etc.

L'aprofundiment en els car??cters propis de les construccions manieristes va suposar el germen del naixement del Barroc, que si superficialment es considera com ruptura de l'ideal cl??ssic proposat pel Renaixement, realment va constituir la reacci?? a l'esgotament d'aquest, ja anunciat pel Manierisme.

[edita] Difusi?? de l'arquitectura del Renaixement a Europa

El Renaixement va ser un moviment pr??cticament restringit a l'univers cultural itali?? durant els seus dos primers segles d'evoluci?? (entre els segles XIV al XVI, aproximadament), per??ode durant el qual, en la resta de Europa, sobrevivien estils arquitect??nics, en general lligats en g??tic o en tardo-rom??nic. Finalment, en el seu moment de major apogeu, l'est??tica cl??ssica renaixentista va comen??ar a difondre's pels diversos pa??sos europeus des de seu It??lia natal, a causa de diferents motius: guerres, annexions de territori itali??, viatges dels artistes italians per Europa per ser contractats per les diverses corts, etc.

Independentment de les raons, ??s cert que la difusi?? es va donar amb m??s empenta, paradoxalment, per l'assimilaci?? de certes idees anticl??ssiques forjades en el Manierisme, estil puixant en aquell moment (comen??aments del segle XVI). La tratad??stica cl??ssica estava ja plenament desenvolupada, de manera que els arquitectes de fora d'It??lia, en general, posse??en un bon domini de les regles compositives cl??ssiques i de seu teories, el que ja els permetia prendre certes llic??ncies creatives. ??s necessari destacar que existeixen estudiosos que no consideren al Manierisme com un moviment lligat al Renaixement, sin?? com un estil nou i radicalment oposat a aquest. D'aquesta forma, la producci?? manierista dels altres pa??sos europeus pot, eventualment, no ser considerada com una arquitectura genu??nament renaixentista. En cert sentit, ??s possible dir, segons aquest punt de vista, que en aquests pa??sos es va combinar una producci?? t??picament medieval amb una arquitectura postrenaixentista (com a Fran??a).

Com les formes de difusi?? difereixen de pa??s a pa??s i encara que l'arquitectura produ??da per aquells pa??sos sigui efectivament renaixentista, existeix un Renaixement diferent per a cada regi?? d'Europa, segons com va arribar la influ??ncia des d'It??lia i el moment hist??ric en qu?? vivien. En general, sembla que el Renaixement va dotar d'elements nous a les arquitectures medievals nacionals, sent, en molts casos, dif??cil establir difer??ncies entre arquitectura g??tica tardana i arquitectura renaixentista, a causa que es va construir basant-se en la combinaci?? d'ambdues est??tiques.

[edita] Arquitectura renaixentista a Fran??a

Fran??a va ser el primer pa??s en acollir amb entusiasme l'estil renaixentista. El Renaixement va arribar a finals del segle XV, quan Carles VIII va tornar en 1496 amb alguns artistes italians despr??s de la conquesta de N??pols. ??s destacable l'??s de l'esmentat estil als castells del Vall del Loira, la primera construcci?? dels quals va ser el Castell d'Amboise (c. 1405), on Leonardo da Vinci va passar els seus ??ltims anys. L'estil va comen??ar a ser predominant durant el regnat de Francesc I (1515-1547). El Castell de Chambord (1519-1536) ??s una combinaci?? d'estructura g??tica i ornamentaci?? italianitzant, un estil que van desenvolupar arquitectes com Sebastiano Serlio, que tamb?? va treballar despr??s de 1540 al Castell de Fontainebleau. All??, artistes italians com Rosso Fiorentino, Francesco Primaticcio, i Niccolo dell Abbate van formar la primera Escola de Fontainebleau. Altres arquitectes, com Philibert Delorme, Androuet du Cerceau, Jacopo Vignola o Pierre Lescot, tamb?? es van inspirar en les noves idees. Un altre exemple ??s la fa??ana interior sud-oest del Palau del Louvre a Par??s, que va ser dissenyada per Lescot i coberta per relleus de Jean Goujon. L'arquitectura renaixentista encara va continuar creixent amb for??a sota els regnats de Enric II i Enric III.

[edita] Arquitectura renaixentista a Espanya

[edita] 1a etapa: Estil plateresc

A Espanya, el Renaixement va comen??ar a inserir-se en les formes g??tiques en les ??ltimes d??cades del segle XV. El desenvolupament del Renaixement es va produir principalment per arquitectes locals. D'aquesta manera, es va crear un corrent purament espanyola de l'estil, que es va veure influ??da per l'arquitectura del sud d'It??lia (dominis de la Corona d'Arag?? en aquella ??poca). Aquest estil espanyol anomenada plateresc, combinava les noves idees italianes amb la tradici?? g??tica espanyola, aix?? com la idiosincr??sia local. El nom prov?? de les extremadament decorades fa??anes d'aquests edificis, que s'assimilaven a l'intricat i detallista treball dels argenters.

[edita] 2a etapa: Purisme

Amb el pas de les d??cades, la influ??ncia del G??tic va anar desapareixent, arribant a assolir-se un estil m??s depurat i ortodox, des del punt de vista del Renaixement. El purisme es caracteritza per una major austeritat decorativa, que es limita a alguns elements concrets, generalment d'inspiraci?? cl??ssica. Hi ha un cert cansament de l'exuber??ncia decorativa a meitat del segle XVI i s'imposen els edificis d'aspecte m??s ser??, harm??nic i equilibrat. Alguns arquitectes aconsegueixen reciclar la seva producci?? tardo-g??tica per iniciar-se en aquest nou estil: tal ??s el cas, per exemple, de Alonso de Covarrubias, Rodrigo Gil de Honta????n i Pedro de Ibarra. El centre de la producci?? renaixentista es va localitzar a Andalusia amb Diego de Silo?? (fa??ana de la Catedral de Granada); Pedro Machuca (Palau de Carles V a Granada), l'arquitecte m??s decididament cl??ssic; Andr??s de Vandelvira (Catedral de Ja??n i de Baeza) i Diego de Ria??o (Ajuntament de Sevilla).

[edita] 3a etapa: Estil herreri??

A meitat del segle XVI, la iniciaci?? del Monestir de San Lorenzo de l'Escorial com a s??mbol del poder de Felip II d'Espanya per Juan Bautista de Toledo (mort en 1567) i Juan de Herrera va suposar l'aparici?? d'un nou estil, que es caracteritza pel predomini dels elements constructius, l'abs??ncia decorativa, les l??nies rectes i els volums c??bics. Significa a m??s la introducci?? dels manieristes postulats provinents de It??lia.

Aquest estil batejat posteriorment com estil herreri??, va dominar l'arquitectura espanyola durant gaireb?? un segle, i entre els seus seguidors es troben figures tan rellevants com Francisco de Mora, Juan G??mez de Mora o Juan G??mez de Trasmonte.

[edita] Arquitectura renaixentista a Portugal

A Portugal, l'estil manuel?? va unir els elements renaixentistes a les edificacions g??tiques, i ??s considerat per alguns historiadors com la contribuci?? portuguesa al Renaixement, encara que la seva est??tica ??s molt distant del classicisme (objectivament s'ha d'inserir en el tardo-g??tic). Exemples de l'arquitectura renaixentista portuguesa s??n la Catedral de Leiria i de Portalegre, el Col??legi jesu??ta d'??vora i l'Esgl??sia de San Roque de Lisboa.

[edita] Arquitectura renaixentista a Europa oriental

La llunyania d'aquesta zona respecte a It??lia va diluir la influ??ncia del Renaixement, per?? existeixen valuosos exemples d'edificacions que combinen elements renaixentistes amb la tradici?? arquitect??nica local. A Hongria, ja abans de la segona meitat del segle XV es van construir cases d'estil itali??. El rei hongar??s Maties Corvino va contractar a constructors i escultors italians, un dels quals Arist??teles Fioravanti, va viatjar d'Hongria a Moscou per aixecar la Catedral de l'Assumpci?? al Kremlin. Sota el regnat de Llu??s II d'Hongria i Boh??mia, es va construir la Capella Bak??cz de la Catedral de Esztergom, exemple de decoraci?? renaixentista. Altres obres influ??des pel Renaixement a Europa oriental s??n el Castell de Wawel i la Capella de Segismund en Crac??via, la ciutat polonesa de Zamo????, el Palau Reial i les Esgl??sies de Sant Miquel i Sant Esteve de V??lnius, a Litu??nia, la localitat de Tel?? o el Castell de ??esk?? Krumlov a la Rep??blica Txeca.

[edita] Arquitectura renaixentista a Anglaterra

A Anglaterra el primer exponent de l'Arquitectura renaixentista va ser I??igo Jones (1573-1652), que havia estudiat en It??lia, on la influ??ncia de Palladio estava molt estesa. Quan Jones va tornar al seu pa??s, va comen??ar a construir amb entusiasme basant-se en el nou moviment i va dissenyar edificis com la Queen's House de Greenwich (1616) i la Casa del Banquet del Palau de Whitehall (1619). Aquestes construccions de l??nies senzilles i simetria van ser revolucion??ries en un pa??s on encara es dissenyaven edificis amb finestres partides, encoixinat i torrecillas.

Hatfield House va ser manada a construir en la seva totalitat per Robert Cecil, primer comte de Salisbury, entre 1607 i 1611, i ??s l'exemple perfecte de l'arquitectura de transici?? entre l'estil Tudor i el Renaixement. L'edifici conjuga una ala Tudor, amb finestrals amb mainell i teulada emmerletada i dues ales clarament influ??da per les fa??anes dels palaus italians. La seva fa??ana central, origin??riament en forma de l??gia oberta, havia estat atribu??da a I??igo Jones, encara que el porxo central d'estil jacob??, fa probablement falsa aquesta atribuci??. Dins, l'elaborada escala tallada mostra la influ??ncia italiana en l'ornamentaci?? anglesa.

L'obra de Jones va ser seguida per mestres com Christopher Wren amb el seu disseny de la Catedral de Saint Paul de Londres i de molts edificis p??blics i esgl??sies londinenques que es van construir despr??s del gran incendi de Londres, en 1666. La devastaci?? de la ciutat va ser una oportunitat ??nica per a una nova generaci?? d'arquitectes seguidors de l'arquitectura cl??ssica, que van construir a una escala superior a la que mai probablement no s'havia constru??t en una ciutat. Tanmateix, a hores d'ara l'estil italianitzant importat per I??igo Jones ja estava fusionat pel Barroc.

Posteriors arquitectes, com el veneci?? Giacomo Leoni, durant el segle seg??ent, van adaptar i van modificar l'estil per ajustar-lo al paisatge i gust angl??s, conservant-se el gust per la influ??ncia italiana en els edificis. Lyme Hall en Cheshire ??s un exemple superb d'aquesta tend??ncia.

La influ??ncia de l'arquitectura renaixentista italiana va perviure en especial en l'??mbit anglosax??, a conseq????ncia del Pal??ladianisme, forma d'interpretaci?? peculiar de l'arquitectura de Palladio, que mantindria el classicisme fins a l'arribada d'estils m??s moderns com el Neoclassicisme. Durant el segle XIX, sorgeix amb l'Historicisme, un ren??ixer neorrenacentista especialment important en el Regne Unit i Am??rica del Nord.

[edita] Refer??ncies

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Arquitectura del Renaixement

• Article sobre les caracter??stiques de l'Arquitectura renaixentista (castell??)
• Col??lecci?? d'enlla??os relatius al Renaixement (castell??) i (angl??s)
• Grans edificis de l'Arquitectura renaixentista (angl??s)
• Imatges d'Arquitectura renaixentista i barroca itali?? (angl??s)
• Arquitectura renaixentista a It??lia (castell??)
• Grans edificis del Renaixement florent?? (castell??)
• Arquitectura renaixentista a Europa (castell??)
• Arquitectura renaixentista a Espanya (castell??)
• Arquitectura europea renaixentista (castell??)
• Imatges d'Arquitectura renaixentista espanyola
• Imatges d'Arquitectura renaixentista francesa

[edita] Refer??ncies bibliogr??fiques

• BENNASSAR VICENS, Bartolom??; 'L'Europa del Renaixement'; Madrid: Grup Anaya, 1995.
• BENEVOLO, Leonardo; 'Storia dell'architettura del Rinascimento '; Roma-Bari: Laterza, 1988.
• FRANCASTEL, Pierre; 'La figura i el lloc. L'ordre visual del Quattrocento '; Barcelona: Munti ??vila Editors, 1988.
• MURATORE, Giorgio; 'La ciutat renaixentista'; Madrid: Institut d'Estudis d'Administraci?? Local, 1980.
• MURRAY, Peter; 'Arquitectura del Renaixement'; Madrid: Aguilar, 1972.
• PRETTE, Maria Carla; 'Storia dell'arte rinascimentale '; Flor??ncia: Editoriale Giunti, 2002.
• RAM??REZ, Juan Antonio; 'Hist??ria de l'Art: L'Edat Moderna '; Madrid: Alian??a, 1997.

• SUMMERSON, John; 'A linguagem cl??ssica d??na arquitetura'; S??o Paulo: Martins Fontes, 1994.

• TAFURI, Manfredo; 'L'arquitectura de l'humanisme'; Madrid: Xarait Ediciones, 1978.

• WITTKOWER, Rudolf; 'Els fonaments de l'arquitectura en l'edat de l'humanisme'; Madrid: Alian??a, 1995.