Leon Battista Alberti
De Viquip??dia
Leon Battista Alberti (G??nova, It??lia, 14 de febrer de 1404 - Roma, 20 d'abril de 1472) fou un arquitecte, matem??tic i poeta itali??. A m??s d'aquestes activitats principals, tamb?? fou cript??graf, ling??ista, fil??sof, m??sic i arque??leg. ??s una de les figures art??stiques m??s polifac??tiques del Renaixement.
Alberti pertany a la segona generaci?? d'artistes del Renaixement, i en fou una figura emblem??tica, per la seva dedicaci?? a les m??s variades disciplines. Es mostr?? constantment interessat per la recerca de regles, tant te??riques com pr??ctiques, capaces d'orientar el treball dels artistes; en les seves obres anomena alguns c??nons. Per exemple, a De statua exposa les proporcions del cos hum??, en De pictura proporciona la primera definici?? de la perspectiva cient??fica i per ??ltim en De re ??dificatoria (obra que conclou el 1450) descriu tota la casu??stica relativa a l'arquitectura moderna, subratllant la import??ncia del projecte, i classifica els diversos tipus d'edificis segons les funcions que han de complir.
L'aspecte m??s innovador de les seves propostes consisteix en mesclar all?? antic i all?? modern, propugnant la praxi antiga i la moderna, que havia iniciat Filippo Brunelleschi. A m??s, segons Alberti: "...l'artista en aquest context social no ha de ser un simple artes??, sin?? un intel??lectual preparat en totes les disciplines i en tots els terrenys". Una idea hereva de l'enciclopedisme medieval dels doctes, per?? adaptada a l'avantguarda humanista.
La classe social amb qu?? Alberti es relacionar?? ??s l'alta burgesia culta florentina. Treball?? al servei dels mecenes m??s importants de la seva ??poca: el papat, els Este a Ferrara, els Gonzaga a M??ntua, els Malatesta a R??mini...
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] La formaci?? human??stica
Alberti nasqu?? a G??nova quan Brunelleschi tenia 27 anys i encara estava en actiu. Era fill natural de Lorenzo Alberti, membre d'una rica fam??lia de comerciants i banquers florentins, desterrats de la ciutat toscana el 1401 per motius pol??tics. De fet, no fou fins el 1434 que Alberti conegu?? la ciutat de la qual la seva fam??lia era origin??ria.
Els seus primers estudis foren de Lletres; primer a Ven??cia i despr??s a P??dua, per?? els abandon?? per traslladar-se a l'Universitat de Bol??nia -la m??s antiga del m??n- on comen???? a estudiar Dret (i potser grec), mentre es preparava en altres disciplines art??stiques, entre les que cal assenyalar la m??sica, la pintura, l'escultura, les ci??ncies f??siques i matem??tiques, i la filosofia.
Alberti es va dedicar a la literatura des de molt jove, incl??s des d'abans d'iniciar els seus estudis. A Bol??nia escrigu?? una com??dia autobiogr??fica en llat??, una llengua que dominava amb gran mestria, la Philodoxeos fabula (Amant de la Gl??ria), amb la qual aconsegu?? enganyar tots els experts de l'??poca, que la consideraren original i l'atribu??ren a Marco Emilio Lepido, el nom amb qu?? va signar Alberti. Tamb?? en llat?? va composar di??legs, els Interc??nales, i el 1428, una obra titulada Deifira, en la qual explicava la manera d'escapar d'un amor que s'hagu??s iniciat amb mal peu, inspirat amb tota probabilitat en viv??ncies personals.
Despr??s de la mort del seu pare el 1421, Alberti tingu?? fortes difer??ncies amb la fam??lia, amb l'afegit de problemes econ??mics. Aquesta situaci?? l'impuls?? a prendre els vots religiosos, per comen??ar la carrera eclesi??stica. El 1431 es convert?? en secretari del patriarca de Grado (Gorizia), el 1432 es trasllad?? a Roma, on fou nomenat "abreviador apost??lic" (el seu paper era rubricar els "breus apost??lics", les disposicions papals enviades als bisbes). Durant 34 anys treball?? com abreviador, visquent entre Roma, Ferrara, Bol??nia, Flor??ncia, M??ntua i R??mini.
El 1433 Alberti comen???? a redactar quatre llibres en llengua vulgar, l'itali?? de l'??poca parlat a la regi?? toscana: els Llibres de la Fam??lia, que estan considerats com la seva obra mestra, i que finalitz?? el 1441. Reprodueixen un di??leg ap??crif que tingu?? lloc a P??dua el 1421. En el debat hi participen diversos membres de la fam??lia Alberti, personatges reals. S'hi enfrenten dues visions oposades: d'una banda hi apareix la mentalitat emergent, burgesa i moderna, i de l'altra la tradici??, una mentalitat cl??ssica unida al passat. L'an??lisi del llibre ??s una visi?? dels principals aspectes de la vida social de l'??poca; el matrimoni, la fam??lia, l'educaci??, la gesti?? econ??mica de la fam??lia, i les relacions socials.
Tot i haver escrit nombrosos textos en llat??, llengua a la qual li reconeixia un gran valor cultural i unes qualitats expresives superiors, Alberti fou un fervent defensor de la llengua vulgar, ja que la considerava m??s adequada a les exig??ncies d'una societat naixent en permanent transformaci??. L'experi??ncia del Certame coronario, una competici?? de poesia dedicada al tema de l'amistat, que tingu?? lloc a Flor??ncia el 1441, serv?? com a confirmaci?? de l'import??ncia i valor de la llengua vulgar. A la idea d'aquest concurs cal atribu??r-li les proves de diverses l??riques desenvolupades per Alberti, recollides i publicades successivament amb el t??tol de Rimes, gaireb?? totes amb tem??tica amorosa, per?? molt originals i innovadores tant en l'estil como en la m??trica. Es tracta d'un dels primers exemples en la literatura italiana del recurs a una m??trica "b??rbara".
[edita] Activitat com a arquitecte
Treball?? com a arquitecte sobretot per a Giovanni di Paolo Rucellai, comerciant i humanista, amic ??ntim seu i de la seva fam??lia.
Per enc??rrec de Rucellai el 1456 project?? la finalitzaci?? de la fa??ana de l'esgl??sia de Santa Maria Novella, que havia quedat inacabada el 1365 al primer nivell d'arcades. Alberti es trob?? amb el problema d'haver d'integrar elements d'??poques anteriors: a sota hi havia les tombes flanquejades per arcs apuntats i les portades laterals, tamb?? apuntades; en canvi a la part superior ja estava establerta l'al??ada de la rosassa en la qu??, en la part inferior hi inser?? al centre una portada cl??ssica, i hi col??loc?? una s??rie d'arquets, amb una franja de marbre per tal de separar i emmascarar les contradiccions entre els dos nivells. El factor d'unificaci?? m??s poder??s entre ambdues parts fou completar la composici?? amb incrustacions de marbre inspirades en el rom??nic florent??, com a la fa??ana de l'esgl??sia florentina de San Miniato.
De fet, la fa??ana s'inscriu perfectament en un quadrat el costat del qual coincideix amb la l??nia de base de l'esgl??sia. Dividint en quatre aquest quadrat, se n'obtenen quatre de menors equivalents a les parts fonamentals de la fa??ana: dos d'ells comprenen la zona inferior; mentre un en compr??n la part superior.
El 1447 se li encarrega la construcci?? del Palau de la fam??lia Rucellai. La seva intervenci?? es centra a la fa??ana, sobre una base que imita l'opus reticulatum rom??, realitzada entre el 1450 i el 1460, i formada per tres plans superposats, separats horitzontalment per cornises; la superposici?? de fileres de columnes amb diferents ordres t?? un origen cl??ssic, i es basa en el Coliseu: d??riques al pis inferior, j??niques al pis noble i cor??nties al segon. El palau passar?? a ser model per a totes les posteriors construccions de resid??ncies senyorials.
[edita] Alberti te??ric
Una de les vessants m??s importants d'Alberti s??n els seus tractats te??rics, gr??cies als quals coneixem el seu pensament art??stic. ??s original el concepte que t?? de l'art i la definici?? de la idea. La funci?? de l'arquitecte ??s matem??tica; crear, donar proporcions. La tasca de l'aparellador la fan els seus deixebles, que s??n els que resolen els problemes a l'obra. L'arquitecte ??s qui la inventa.
[edita] El De Pictura (1436)
Quan torn?? a Flor??ncia el 1434 Leon Battista Alberti, s'interess?? per l'obra dels innovadors florentins (Filippo Brunelleschi, Donatello i Masaccio). Del 1436 data De Pictura , que el propi Alberti tradu?? al tosc?? amb el t??tol "Della pittura", obra que dedica a Brunelleschi. En aquest tractat d??na regles sistem??tiques a les arts figuratives. El tractat es basa principalment en Euclides. En la introducci?? marca la distinci?? entre la forma present -la palpable- i la forma aparent -la que s'apareix a la vista, que varia segons la llum i el lloc-, a la qual s'hi afeg?? la teoria dels raigs visuals. Despr??s tracta dels colors: el vermell, el blau, el verd i el groc (en correspond??ncia amb els quatre elements) que Alberti defineix com colors fonamentals. El blanc i el negre no els defineix com a colors, sin?? como a modificaci?? de la llum. Tamb?? hi descriu el m??tode perspectiu segons principis geom??trics.
[edita] De re ??dificatoria (1450)
Un complet tractat d'arquitectura en tots els aspectes te??rics i pr??ctics pel que fa a la professi?? de l'arquitecte. L'obra no fou publicada fins uns anys m??s tard de la seva mort el 1485.
[edita] El De statua (1464)
L'any 1464 escrigu?? el tractat De statua en el qual defineix l'escultura, tant la que afegeix como la que treu, dividint-la en tres modes segons la t??cnica usada:
- Afegir i treure, escultures amb materials tous: terra i cera;
- Treure, escultura en pedra;
- Afegir, o sigui el real??, sobre metall.
Alberti fixa les regles de procediment amb dos m??todes: dimensio i definitio. El primer utilitza escaire i regle i la teoria de les proporcions. El segon, utilitza un instrument que el mateix Alberti havia inventat, el definitor, amb l'objectiu de calcular les variables temporals produ??des pel moviment del model.
[edita] Escrits
- Apologies i elogis
- Cena Familiaris
- De Amore
- De equo animante (El caball viu)
- De Iciarchia
- De re aedificatoria
- Deifira
- De lunularum quadratura
- De Pictura
- Ecatonfilea
- Elements de Pintura
- Ep??stola consolat??ria
- Gram??tica de la llengua toscana
- Interc??nales
- Historieta amorosa entre Leonora de Bardi e Ippolito Bondelmonti
- Els llibres de la fam??lia
- Ludi matematici
- Momo o del pr??ncep
- Naufragus
- Profugiorum ab ??rumna libri III
- Sent??ncies pitag??riques
- Sofrona
- Theogenius
- Uxoria
- Villa
[edita] Bibliografia
- Francesco P. Fiore: La Roma di Leon Battista Alberti. Umanisti, architetti e artisti alla scoperta dell'antico nella citt?? del Quattrocento, Skira, Milano 2005.
- D. Mazzini, S. Martini. Villa Medici a Fiesole. Leon Battista Alberti e il prototipo di villa rinascimentale, Centro Di, Firenze 2004.
- Michel Paoli, Leon Battista Alberti 1404-1472, Paris, Editions de l'Imprimeur.
- Stefano Borsi, Leon Battista Alberti e Napoli, Polistampa, Firenze 2006
