Pal·ladianisme

De Viquipèdia

El pal·ladianisme o arquitectura pal·ladiana és un estil arquitectònic originalment creat per l'arquitecte italià Andrea Palladio (1508–1580). Encara que el terme pal·ladià es refereix a l'obra d'aquest autor i a totes aquelles inspirades per ell, el que es coneix com pal·ladianisme és una evolució dels propis conceptes originals de Palladio.

El desenvolupament del pal·ladianisme com estil autònom va començar en el segle XVI i va continuar fins a finals del segle XVIII, on va influir notablement en l'Arquitectura neoclàssica, pel seu ampli gust pel clàssic. Aquest estil es va estendre des del Véneto cap a tota Europa i altres parts del món. En el Regne Unit el pal·ladianisme va arribar a ser summament popular a mitjan segle XVII a causa de l'obra de Christopher Wren. Allí va succeir al Barroc, com una renovació de les formes de l'Antiguitat, en construccions d'estil clàssic.

Al començament del segle XVIII va seguir de moda, no només en l'àmbit britànic, sinó en la majoria dels països del Nord d'Europa. Més tard, quan l'estil va començar a declinar a Europa, va sorgir amb força a Amèrica del Nord, amb exemples excel·lents en els edificis dissenyats per Thomas Jefferson.