Hist??ria de l'arquitectura
De Viquip??dia
La hist??ria de l'arquitectura ??s una subdivisi?? de la hist??ria de l'art encarregada de l'estudi de l'evoluci?? hist??rica de l'arquitectura, els seus principis, idees i realitzacions. Aquesta disciplina, aix?? com qualsevol altra forma de coneixement hist??ric, est?? subjecta a les limitacions i les potencialitats de la hist??ria com a ci??ncia: existeixen diverses perspectives en relaci?? al seu estudi, la major part de les quals s??n occidentals.
En la majoria dels casos -encara que no sempre- els per??odes estudiats corren paral??lels als de la hist??ria de l'art i existeixen moments en qu?? les est??tiques se sobreposen o es confonen. No ??s d'estranyar que una est??tica avantguardista en les arts pl??stiques encara no hagi trobat la seva representaci?? en l'arquitectura i viceversa.
Taula de continguts |
[edita] Cronologia de l'arquitectura occidental
Les primeres grans obres d'arquitectura es remunten a l'antiguitat, per?? ??s possible tra??ar els or??gens del pensament arquitect??nic en per??odes prehist??rics, quan van ser erigides les primeres construccions humanes.
[edita] Prehist??ria
Durant la prehist??ria sorgeixen els primers monuments i l'home comen??a a dominar la t??cnica de treballar la pedra. El sorgiment de l'arquitectura est?? associat a la idea d'abric. L'abric, com construcci?? predominant en les societats primitives, ser?? l'element principal de l'organitzaci?? espacial de diversos pobles. Aquest tipus de construcci?? pot ser observat encara en societats no integrades totalment a la civilitzaci?? occidental, tal com els pobles amerindis, africans i abor??gens, entre d'altres. La pres??ncia del concepte d'abric en l'inconscient col??lectiu d'aquests pobles ??s tan fort que marcar?? la cultura de diverses societats posteriors: diversos te??rics de l'arquitectura en moments diversos de la hist??ria (Vitruvi en l'antiguitat, Leon Battista Alberti en el Renaixement, i Joseph Rykwert m??s recentment) van evocar el mite de la cabanya primitiva. Aquest mite, amb variants segons la font, postula que el ser hum?? va rebre dels d??us la saviesa per a la construcci?? del seu abric, configurat com una construcci?? de fusta composta per quatre parets i una teulada de dues aig??es.
[edita] Antiguitat
A mesura que les comunitats humanes evolucionaven i augmentaven, pressionades per les amenaces b??l??liques constants, la primera modalitat arquitect??nica a desenvolupar-se va ser essencialment la militar. En aquest per??ode van sorgir les primeres ciutats la configuraci?? de les quals estava limitada per l'exist??ncia de muralles i per la protecci?? d'amenaces exteriors. La segona tipologia desenvolupada va ser l'arquitectura religiosa. La humanitat es confrontava amb un m??n poblat de d??us vius, genis i dimonis: un m??n que encara no coneixia cap objectivitat cient??fica. La manera en qu?? els individus transformaven del seu ambient immediat estava per llavors molt influenciat per les creences religioses. Molts aspectes de la vida quotidiana estaven basats en el respecte o en l'adoraci?? al div?? i el sobrenatural.
El poder div??, per tant, era equivalent (o encara superava) el poder secular, fent que els principals edificis dins de les ciutats fossin palaus i temples. Aquesta import??ncia dels edificis feia que la figura de l'arquitecte estigu??s associada als sacerdots (com en l'Antic Egipte) o als propis governants i que l'execuci?? fos acompanyada per diversos rituals que simbolitzaven el contacte de l'home amb el div??. Les ciutats marcaven una interrupci?? de la naturalesa salvatge, eren considerades un espai sagrat enmig de l'espai natural. De la mateixa forma, els temples dintre de les ciutats marcaven la viscuda dels d??us enmig de l'ambient hum??. Les necessitats d'infraestructura d'aquelles primeres ciutats tamb?? van fer necessari el progr??s t??cnic de les obres d'enginyeria.
[edita] Antiguitat cl??ssica
L'arquitectura i l'urbanisme practicats pels grecs i romans es distingia clarament de la dels egipcis i babilonis en la mesura en qu?? la vida civil passava a tenir m??s import??ncia. La ciutat es converteix en l'element principal de la vida pol??tica i social d'aquests pobles: els grecs es van desenvolupar en ciutats estat i l'Imperi Rom?? va sorgir d'una ??nica ciutat. L'arquitecte grec Hip??dam de Milet ??s considerat el primer urbanista de la hist??ria. Durant els per??odes i civilitzacions anteriors, els assumptes religiosos eren ells mateixos el motiu i el manteniment de l'ordre establert; en el per??ode grecorom?? el misteri religi??s va traspassar els l??mits del tempero-palau i es va fer assumpte dels ciutadans (o de la polis): sorgeix aqu?? la paraula pol??tica, absolutament relacionada a la idea de ciutat. Mentre els pobles anteriors van desenvolupar nom??s les arquitectures militar, religiosa i residencial, els grecs i romans van ser responsables del desenvolupament d'espais propis a la manifestaci?? ciutadana i dels quefers quotidians: l'??gora grega es definia com un gran espai lliure p??blic destinat a la realitzaci?? d'assemblees, envoltat per temples, mercats i edificis p??blics. L'espai del ??gora es va convertir en un s??mbol de la nova visi?? de m??n, que inclo??a el respecte als interessos comuns, i incentivador del debat entre ciutadans, en lloc de l'antic ordre desp??tic. Els assumptes religiosos encara posse??en un paper fonamental en la vida mundana, per?? ara van ser incorporats als espais p??blics de la polis. Els rituals populars eren realitzats en espais constru??ts per a tal fi, especialment l'acr??polis. Cada lloc posse??a la seva pr??pia naturalesa (Genius Locci), immersos en un m??n que convivia amb el mite: els temples van passar a ser constru??ts en el cim dels pujols (creant un marc visual en la ciutat baixa i possibilitant un refugi a la poblaci?? en temps de guerra) per a estar m??s prop dels cels.
[edita] Edat mitjana
Els principals fets que influenciaren la producci?? arquitect??nica medieval van ser l'enrariment de la vida en les ciutats (amb la conseq??ent ruralitzaci?? i feudalitzaci?? d'Europa) i l'hegemonia en tots els ordres de l'Esgl??sia Cat??lica. A mesura que el poder secular se sotmetia al poder papal, passava a ser l'Esgl??sia la que ostentava el capital necessari per al desenvolupament de les grans obres arquitect??niques. La tecnologia del per??ode es va desenvolupar principalment en la construcci?? de les catedrals, estant el coneixement arquitect??nic sota el control dels gremis. Pr??cticament, durant tot el per??ode medieval, no existeix la figura de l'arquitecte, ent??s com a creador solitari de l'espai arquitect??nic i de la construcci??. La construcci?? de les catedrals, principal esfor?? constructiu de l'??poca, es acompanyada per tota la poblaci?? i es incerta en la vida de la comunitat a la seva al voltant.
El coneixement constructiu ??s guardat pels gremis, que reunien desenes de mestres i obrers ???els arquitectes de fet??? que condu??en l'execuci?? de les obres, per?? tamb?? les elaboraven. ??s l'origen de les associacions que acabaran coneixent-se com a ma??oneria (mass?? = paleta). La Cristiandat va definir una nova visi?? del m??n, que no nom??s sotmetia els desitjos humans als designis divins, sin?? que esperava que l'individu busqu??s el div??. En un primer moment, i a causa de les limitacions t??cniques, la concepci?? de l'espai arquitect??nic dels temples es torna cap a endins, segons un eix que incita al recolliment. M??s tard, amb el desenvolupament de l'arquitectura g??tica, es busca aconseguir els cels a trav??s de la inducci?? de la perspectiva cap a l'alt.
[edita] Edat moderna
Amb la finalitat de l'edat mitjana l'estructura de poder europea es modifica radicalment. Comencen a sorgir els estats naci?? i, malgrat l'encara forta influ??ncia de l'Esgl??sia Cat??lica, el poder secular torna al poder, especialment amb les crisis recurrents de la Reforma Protestant. El Renaixement va obrir l'Edat Moderna, rebutjant l'est??tica i cultura medieval i proposant una nova posici?? de l'home davant l'Univers: l'antropocentrisme enfront del teocentrisme medieval. Antics tractats arquitect??nics romans s??n redescoberts pels nous arquitectes, influenciant profundament la nova arquitectura. La relativa llibertat d'investigaci?? cient??fica que es va obtenir va dur a l'avan?? de les t??cniques constructives, permetent noves experi??ncies i la concepci?? de nous espais. Algunes regions italianes, especialment Flor??ncia, a causa del control de les rutes comercials que duien a Constantinoble, es converteixen en grans pot??ncies mundials i ??s all?? on es van desenvolupar les condicions per a la creaci?? de l'art renaixentista.
[edita] Renaixement
L'esperit renaixentista evoca les qualitats intr??nseques del ser hum??. La idea de progr??s de l'home - cient??fic, espiritual, social - es fa un objectiu important per al per??ode. L'antiguitat cl??ssica redescoberta i el humanisme sorgeixen com una guia per a la nova visi?? del m??n que es manifesta en els artistes del per??ode. La cultura renaixentista es mostra multidisciplin??ria i interdisciplin??ria. El que importa a l'home renaixentista ??s el culte al coneixement i a la ra??, no havent-hi per a ell separaci?? entre les ci??ncies i les arts. Tal cultura es va mostrar un camp f??rtil per al desenvolupament de l'arquitectura. L'arquitectura renaixentista es va mostrar cl??ssica, per?? no es va pretendre ser neocl??ssica. Amb el descobriment dels antics tractats (incomplets) de l'arquitectura cl??ssica (d'entre els quals, el m??s important va ser De Architectura de Vitruvi, base per al tractat De re aedificatoria de Alberti), es va donar marge a una nova interpretaci?? d'aquella arquitectura i la seva aplicaci?? als nous temps. Coneixements obtinguts durant el per??ode medieval (com el control de les diferents c??pules i arcades) van ser aplicats de formes noves, incorporant els elements del llenguatge cl??ssic. El descobriment de la perspectiva ??s un aspecte important per a entendre's el per??ode (especialment la perspectiva c??ntrica): la idea d'infinit portada per la manipulaci?? del punt de fugida va ser bastant utilitzada com element esc??nic en la concepci?? espacial d'aquells arquitectes. La perspectiva va representar una nova forma d'entendre l'espai com alguna cosa universal, comprensible i controlable a trav??s de la ra?? de l'home. El dibuix es va fer el principal mig de disseny i ??s aix?? com sorgeix la figura de l'arquitecte solitari (diferent de la concepci?? col??lectiva dels edificis medievals). Els nous mitjans de disseny del projecte van influenciar la concepci?? espacial dels edificis en el sentit en qu?? les mirades s??n controlades, direccionades a un punt de vista espec??fic. El poder de la perspectiva de representar universalment la realitat no es va limitar la nom??s descriure l'experi??ncia, sin?? tamb?? a anticipar-la projectant la imatge de volta a la realitat. Entre els principals arquitectes del Renaixement s'inclouen Vignola, Alberti, Brunelleschi i Miguel ??ngel.
[edita] Manierisme
Amb l'evoluci?? del Renaixement i el constant estudi i aplicaci?? dels ideals cl??ssics, comen??a a sorgir entre els artistes del per??ode un sentiment anticl??ssic, encara que les seves obres continuessin sent en ess??ncia predominantment cl??ssiques. En aquest moment sorgeix el manierisme. Els arquitectes manieristes (que amb rigor es poden continuar anomenant renaixentistes) s'apropien de les formes cl??ssiques per?? comencen a deconstruir els seus ideals. Alguns elements del manierisme:
- s??n constants les refer??ncies visuals en espais interns als elements t??pics de la composici?? d'espais externs: finestres que es tornen per a dintre, tractament d'escales externes en ales interiors d'edificis, etc.
- el ja consagrat domini de la perspectiva permet experiments diversos que fugen de l'espai perspectiu dels per??odes anteriors.
Miquel ??ngel ??s un dels arquitectes renaixentistes que poden ser anomenats manieristes.
[edita] Segles XVII i XVIII
Durant els segles seg??ents al Renaixement es va assistir a un proc??s c??clic de constant allunyament i aproximaci?? a l'ideari cl??ssic. El Barroc, en un primer moment, potencia el descontent del Manierisme per les normes cl??ssiques i propicia la g??nesis d'un tipus d'arquitectura in??dita, encara que freq??entment posseeixi connexions formals amb el passat. De la mateixa forma que el Barroc va representar una reacci?? al Renaixement, el Neocl??ssic, m??s tard, constituir?? una reacci?? al Barroc i a la recuperaci?? del ideari cl??ssic. Aquest per??ode de dos segles, per tant, ser?? marcat per un cicle de dubtes i certeses sobre la validesa de les idees cl??ssiques.
[edita] Arquitectura barroc
El Barroc sorgeix en l'escenari art??stic europeu en dos contextos molt clars durant el segle XVII: d'entrada hi havia la sensaci?? de que, amb l'avan?? cient??fic representat pel Renaixement, el classicisme, encara que hagu??s ajudat en aquest progr??s, no estava en condicions d'oferir totes les respostes necess??ries a la dubtes de l'home. L'univers ja no era el mateix, el m??n s'havia expandit i l'individu volia experimentar un nou tipus de contacte amb el div?? i el metaf??sic. Les formes luxurioses del Barroc, el seu espai el??l??ptic, definitivament antieuclidi??, van anar una resposta a aquestes necessitats.
El segon context ??s la Contrareforma promoguda per l'Esgl??sia Cat??lica. Amb l'avan?? del protestantisme, l'antic ordre cristi?? rom?? (que, en cert sentit, havia incentivat l'adveniment del m??n renaixentista) estava sent suplantat per noves visions de m??n i noves actituds davant el Sagrat. L'Esgl??sia va sentir la necessitat de renovar-se per a no perdre els fidels i va veure en la promoci?? d'una nova est??tica l'oportunitat d'identificar-se amb aquest nou m??n. Les formes del barroc van ser promogudes per la instituci?? en tot el m??n (especialment en les col??nies recent descobertes), fent-ho l'estil cat??lic, per excel??l??ncia.
[edita] Arquitectura neocl??ssica
A la fi del segle XVIII i inicis del XIX, Europa va assistir a un gran avan?? tecnol??gic, resultat directe dels primers moments de la Revoluci?? Industrial i de la cultura de la Il??lustraci??. Van ser descobertes noves possibilitats constructives i estructurals, de manera que els antics materials (com la pedra i la fusta) van passar a ser substitu??ts gradualment pel ciment (i posteriorment pel formig?? armat) i pel metall. Paral??lelament, profundament influenciats pel context cultural de la Il??lustraci?? europea, els arquitectes del segle XVIII van passar a rebutjar la religiositat intensa de l'est??tica anterior i l'exageraci?? luxuriosa del Barroc. Es buscava una s??ntesi espacial i formal m??s racional i objectiva, per?? encara no es tenia una idea clara de com aplicar les noves tecnologies en una nova arquitectura. Immersos en el context del Neoclassicisme en les arts, aquells arquitectes bolquen en l'arquitectura per als nous temps l'ideal la cl??ssic. El Neoclassicisme no va pretendre, de fet, un estil nou (diferent de l'art cl??ssic renaixentista). Era molt m??s una c??pia del repertori formal cl??ssic i menys una experimentaci?? d'aquesta formes, tenint com gran diferencia l'aplicaci?? de les noves tecnologies.
[edita] Edat Contempor??nia
L'arquitectura que sorgeix amb l'Edat Contempor??nia anir??, en major o menor grau, a reflectir els avan??os tecnol??gics i les paradoxes socioculturals generades per l'adveniment de la Revoluci?? Industrial. Les ciutats passen a cr??ixer de manera desconeguda anteriorment i noves demandes socials relatives al control de l'espai urb?? han de ser respostes per l'Estat, el que acabar?? duent al sorgiment de l'urbanisme com disciplina acad??mica. El paper de l'arquitectura (i de l'arquitecte) ser?? constantment q??estionat i nous paradigmes sorgeixen: alguns cr??tics al??leguen que sorgeix una crisi en la producci?? arquitect??nica que repercuteix en tot el segle XIX i solament ser?? resolta amb l'arribada de l'arquitectura moderna.
[edita] Segle XIX
Tot el segle XIX assistir?? a una s??rie de crisis est??tiques que es tradueixen en els moviments anomenats historicistes: b?? pel fet que les innovacions tecnol??giques no trobin en aquella contemporane??tat una manifestaci?? formal adequada, b?? per diverses raons culturals i contextos espec??fics, els arquitectes del per??ode veien en la c??pia de l'arquitectura del passat i en l'estudi dels seus c??nons i tractats un llenguatge est??tic leg??tim. El primer d'aquests moviments va ser el ja esmentat Neocl??ssic, per?? tamb?? va a manifestar-se en l'arquitectura neog??tica anglesa, profundament associada als ideals rom??ntics nacionalistes. Els esfor??os historicistes que van tenir lloc principalment a Alemanya, Fran??a i Anglaterra per raons ideol??giques, vindrien m??s tard a transformar-se en un mer conjunt de repertoris formals i tipol??gics diversos, que evolucionarien cap al Eclecticisme, considerat per molts com el m??s decadent i formalista d'entre tots els estils historicistes. La primera temptativa de resposta a la q??esti?? tradici?? x industrialitzaci?? (o entre les arts i els oficis) es va donar amb el pensament dels rom??ntics John Ruskin i William Morris, proponents d'un moviment est??tic que va ser conegut justament amb el nom de Arts.
[edita] Segle XX
Despr??s de les primeres d??cades del segle XX es va fer molt clara una distinci?? entre els arquitectes que estaven m??s pr??xims de les avantguardes art??stiques en curs a Europa i aquells que practicaven una arquitectura connectada a la tradici?? (en general de caracter??stiques historicistes, t??pica del Eclecticisme). Encara que aquests dos corrents estiguessin, en un primer moment, plenes de matisos i mitjos termes, amb l'activitat "revolucion??ria" proposta per determinats artistes, i principalment amb l'actuaci?? dels arquitectes connectats a la fundaci?? de la Bauhaus a Alemanya, amb l'Avantguarda russa en la Uni?? Sovi??tica i amb el nou pensament arquitect??nic proposat per Frank Lloyd Wright en els EUA, la difer??ncia entre elles queda n??tida i el debat arquitect??nic es transforma, de fet, en un escenari poblat de partits i moviments caracteritzats.
La renovaci?? est??tica proposta per les avantguardes (especialment pel Cubisme, el Neoplasticisme, el Constructivisme i l'Abstracci??) en el camp de les arts pl??stiques, s'obre el cam?? per a una acceptaci?? m??s natural de les propostes dels nous pensaments arquitect??nics,. Aquestes propostes es basaven en la creen??a en una societat regulada per la ind??stria, en la qual la m??quina sorgeix com un element absolutament integrat en la vida humana i en la qual la naturalesa no est?? nom??s dominada, sin?? que tamb?? es proposen noves realitats distintes de la natural. D'una forma general, les noves teories que es discuteixen sobre l'Art i del paper de l'artista veuen en la ind??stria (i en la societat industrial com un tot) la manifestaci?? m??xima de tot el treball art??stic: artificial, racional, prec??s, finalment, modern. La idea de modernitat sorgeix com un ideari connectat a la una nova societat, composta per individus formats per un nou tipus d'educaci?? est??tica, gaudint de noves relacions socials, en la qual les desigualtats van ser superades per la neutralitat de la ra??. Aquest conjunt d'idees veu en l'arquitectura la s??ntesi de totes les arts, vist que ??s ella qui defineix i d??na lloc als esdeveniments de la vida quotidiana. Sent aix??, el camp de l'arquitectura abasta tot l'ambient habitable, des dels utensilis d'??s dom??stic fins a tota la ciutat: per a l'art modern, no existeix m??s la q??esti?? arts aplicats x arts majors (totes elles estan integrades en un mateix ambient de vida).
L'arquitectura moderna ser??, per tant, caracteritzada per un fort discurs social i est??tic de renovaci?? de l'ambient de vida de l'home contemporani. Aquest ideari est?? formalitzat amb la fundaci?? i evoluci?? de l'escola alemanya Bauhaus: d'ella surten els principals noms d'aquesta arquitectura. La recerca d'una nova societat, naturalment moderna, era entesa com universal: d'aquesta manera, l'arquitectura influenciada per la Bauhaus es va caracteritzar com un alguna cosa considerat internacional (d'aqu?? el corrent de pensament associada a ella ??s cridada Estil Internacional, t??tol que ve d'una exposici?? promoguda en el MoMA de Nova York).
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Bibliografia
- ROTH, Leland M.; Understanding Architecture: its elements, history and meanings; Nova Iorque: HarperCollins Publishers, 1993; ISBN 0064301583
- STRICKLAND, Carol; Arquitetura comparada: uma breve viagem pela hist??ria da arquitetura; S??o Paulo: Ediouro; 2003; ISBN 8500008946
- SUTTON, Ian; Hist??ria da arquitectura do Ocidente; Lisboa: Verbo, 2004; ISBN 9722223550
- BENEVOLO, Leonardo; Hist??ria da arquitetura moderna; S??o Paulo: Editora Perspectiva, 2001; ISBN 8527301490
- ARGAN, Giulio Carlo; Arte moderna; S??o Paulo: Companhia das Letras, 1992; ISBN 8571642516
