Arquitectura prehist??rica

De Viquip??dia

Arquitectura prehist??rica es denomina a les primeres fites conservades de la incipient arquitectura. Es poden distingir dos tipus de grans construccions:

• les construccions megal??tiques, del grec megues, gran i lithos pedra; consten d'enormes lloses de pedra sense tallar, o escassament escalabornades, verticals i horitzontals, allindades, suportades, mai unides amb morter, ni tan sols travades amb algun tipus d'aparell,
• les construccions cicl??pees. Aix?? anomenades per haver-les atribu??t els antics grecs a uns gegants fabulosos anomenats c??clops; es van constituir amb aparell senzill de pedres, en part escairades, o sense escairar, encara que escalabornades, i de menor volum que les megal??tiques, utilitzant algunes vegades morter argilenc per a conformar murs i paraments. Les primeres van sorgir al neol??tic, continuat en les primeres ??poques de l'edat del coure.

Les segones pertanyen a les edats del coure, bronze o del ferro. Pertanyents a la primitiva arquitectura popular es coneixen diverses construccions que van servir de casa, o estatge temporal, als nostres avantpassats des dels temps m??s remots. Tals s??n:

• la cabanya o barraca, formada per entramats de brancatge,
• la gruta o caverna, artificial o natural per?? acomodada per la m?? de l'home als seus propis usos,
• els palafits o habitacions lacustres de fusta aixecats sobre pilots clavats en el fons d'un llac o zona pantanosa,
• els cranoges, propis d'Irlanda, habitacles lacustres a manera d'illots, sense deixar passar l'aigua per sota d'elles,
• els terramares, descoberts a It??lia, barraques de fusta i argila en llocs pantanosos. Amb aquestes construccions es relacionen els paradors o kiokenmodingos (veu danesa que significa restes de llar) que s??n monticles conformats per dip??sits de conquilles, restes de cendra, carb??, ossos, pedres i fragments de cer??mica tosca, molt abundants a Dinamarca, tamb?? trobats en altres regions.

Els palafits m??s notables, per la seva extensi?? i nombre, s'han trobat als llacs de Su??ssa. cobrint Ginebra una superf??cie de 150.000 metres quadrats. A la pen??nsula ib??rica, s'han trobat restes de tals habitatges als voltants de Betanzos i a altres localitats de Gal??cia, igual que en les proximitats d'Olot (Girona), Bolbait i Xella (Val??ncia). Aquest tipus d'habitatges i s'atribueixen a l'??poca neol??tica i tenien per objecte la defensa contra els animals salvatges.